Si el que vols, lector, és gaudir viatjant comòdament...has de continuar llegint.
Si el que vols és conéixer un poc més la gent d'este meravellós món que ens envolta...este és un bon moment.
Si el que t'agrada i desitges és sentir-te identificat amb experiències viscudes arreu del món...avant continua.


El somni de viatjar és fàcil d'aconseguir.

dissabte, 18 d’abril de 2015

GIJÓN: la ciutat rival d’Oviedo

Gijón està solament a 27 quilòmetres d’Oviedo, el tòpic de la rivalitat és un fet declarat entre estes dues localitats veïnes.

Gijón m’agrada i no sabria dir per què. M’agrada la seua platja, els seus antics carrers i la seua gent. 

El port

Del conjunt històric i artístic de Gijón s’ha perdut molt. La industrialització dels anys 60 i l’urgent necessitat de donar casa als treballadors va fer que es construïren molts edificis que des del punt de vista arquitectònic i artístic són poc rellevants. Era una població industrial i va experimentar un creixement important al llarg del segle XX, però amb la crisi de la siderúrgia i el sector naval, la ciutat s’ha tornat centre turístic, universitari i de serveis.

Centre històric

En esta ocasió fem un breu passeig per Gijón. És la segona vegada que vinc i com ja va passar en la primera ocasió, esta també és per poc temps. De la primera recorde sobre tot, les hores que passàrem a una taverna bevent sidra amb un joves locals que amablement ens mostraren què s’havia de fer amb el beuratge afamat de la zona, no s’havia de beure com la resta, s’havia de fer amb el sistema anomenat ”escanciar”. El beuratge al que em refereisc és la sidra sense embotellar, ja ho haureu endevinat. És així com els locals la beuen i té sabor diferent, ni punt de comparació amb la que a la resta del món i d’Espanya ens arriba. Tant se val si parlem de la que es publicita com si ho fem de  “conocida en el mundo entero”, tant se val que siga coneguda o desconeguda, la sidra “escanciada” és la "vertadera". Si es va a Astúries s’ha de beure la que, amb mestria que només dominen els experts i els que posen empeny en aprendre, serveixen posant la botella en alt i abocant la beguda al got de boca ampla, si, l'autèntica és la que s’ha de beure d’un glop i si en queda al got, la resta cal tirar-la.

La sidra...que s'ha de beure com cal...

En este segon passeig per la ciutat fem un breu recorregut començant per la plaça de l’ajuntament, que és un racó acollidor que dóna pas a la part antiga i a la platja de san Lorenzo.

Platja de san Lorenzo

Antigament, el barri de Cimavilla de Gijón era residencia de mariners, el constitueixen uns carres entramats i amb cases de colors, algunes rehabilitades però malauradament la majoria poc conservades i amb males condicions d’habitabilitat. Actualment moltes d’elles, com veiem en el nostre deambular sense  ruta fixa, dedicades a locals d’oci nocturn.

Centre històric

A prop de l’ajuntament, parem l’atenció a la casa museu de Baltasar Melchor Gaspar Maria de Jovellanos (1744-1811) escriptor, jurista i polític il•lustrat del segle XVIII. Jovellanos va escriure poesia i teatre però va ser reconegut sobre tot pels seus assajos sobre economia, politica, agricultura, filosofia i costums des de l’esperit reformador dels Despotisme il•lustrat.

Casa-museu de Jovellanos

El que es conserva del Gijón monumental està en este barri, situat al sud del “cerro de Santa Catalina”, jardí on està l’escultura “Elogio del horizonte” de Chillida que nosaltres observem des de la llunyania i ja fa endevinar les gran proporcions que deu tenir.  

Este enorme monument l’estem observant mentre passegem vora la platja de San Lorenzo, quan anem caminant a pas assossegat per l’ample i llarg passeig en un dia solejat que malgrat no ser encara època, convida al bany. És un lloc turístic, es veu al primer colp d’ull perquè està al cor de la ciutat i hi ha molta extensió d’arena neta. Segur que a l’estiu està sempre la platja plena. 

Platja de san Lorenzo

El nostre caminar és lent, sense presses, gaudint del bon oratge. Hi ha més d’un quilòmetre i mig de punta a punta. A meitat camí parem. Les vistes són boniques: si mirem cap a l’horitzó, la immensitat del mar, si mirem a un costat, el Nord, tenim l’església de San Pedro, si mirem a l’altre està l’escultura de Chillida. Anem tan espai en el nostre passeig que no tenim temps d’arribar fins l’extrem i  veure l’escultura de prop, ho deixem per a l’altra, Gijón és un preciós lloc per a tornar.  

Però el que si visitem és l’església de san Pedro Apòstol que està situada en lloc privilegiat mirant el mar i configura l’estampa més emblemàtica de la ciutat. És l’església on va ser batejat Jovellanos. L’edifici actual és  relativament nou construït l’any 1936 sobre altre més antic del segle XV, però va haver de ser reconstruït després de la guerra civil i les obres acabaren l’any 1955. Així que està restaurat amb diferents estils: preromànic, gòtic , neoclàssic... destaca la torre central i a l’interior uns mosaics i una valuosa custodia de plata. Al costat de l’edifici estan les ruïnes de les muralles romanes i el palau “de los Valdes”.

Esglèsia de san Pedro Apostol

He començat dient que Gijón m’agrada i no sabria dir per què. Després d’acabar el recorregut tal volta puga donar una visió diferent, que sempre serà subjectiva i censurable. Oviedo és més monumental,  Gijón també té monuments  però en esta ciutat destaca la  platja que Oviedo no té i que li dona a Gijón una atmosfera nítida i clara, un ambient que atrau a la gent. 

La platja: el punt a favor que té Gijón respecte a Oviedo.


Tornaria a Gijón per recórrer tota la platja des de l’església de san Pedro fins el monument de Chillida allà al Cerro, tornaria...si, tornaré.



QUADERN DE VIATGE: ASTURIES 2006

Per saber més sobre Astúries, clica l'etiqueta corresponent

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada