Si el que vols, lector, és gaudir viatjant comòdament...has de continuar llegint.
Si el que vols és conéixer un poc més la gent d'este meravellós món que ens envolta...este és un bon moment.
Si el que t'agrada i desitges és sentir-te identificat amb experiències viscudes arreu del món...avant continua.


El somni de viatjar és fàcil d'aconseguir.

dimarts, 14 d’abril de 2015

RESSENYES de cine: SAMBA



SAMBA
Eric Toledano i Olivier Nakache

Samba és una pel•lícula actual,(2014), sobre la immigració amb escenari fiancés, que parla sobre la vida dura i el drama que suposa el viure i malviure dels sense papers. És gent que s’ha de buscar dia a dia la supervivència laboral i també ha de fugir constantment de la policia que els pot descobrir i fer retornar al país de naixença, d’on han fugit perquè les condicions eren insuportables, alguns fugen de la  guerra, altres  de la pobresa. Tots busquen una vida digna, una vida en la qual a més a més de guanyar diners per al seu dia a dia, han de fer-ho per poder enviar als seus familiars que s’han quedat en casa.

Samba és un drama fidel testimoni de la vida real que passa davant nostre desapercebut. El volem veure? Volem saber què passa amb esta gent que ens envolta? La majoria de les vegades ens quedem observant les aparences i sense preguntar adoptem els estereotips que circulen per tot arreu, i així jutgem els emigrants sense saber, parlem per parlar i repetim el que es repeteix. Per això esta pel•lícula m’agrada, per eixa “didàctica moral” que de vegades és incomoda perquè ens mostra una veritat que no és de color rosa, i està bé que camufle consciència social i sobre tot perquè ho fa tractant el tema sense endinsar-se en problemes politics ni socials.

Samba parla de la identitat de l’emigrant. La necessitat els obliga a canviar de nom, unes vegades en tenen un i són d’un país i altres tenen altre i adopten altra nacionalitat. Tot depèn del carnet de treball que aconsegueixen comprar al mercat negre. Així, l’explotador només mira que la foto del carnet tinga el mateix color de la pell i que siga del mateix sexe. Això fa pensar en què poc significa l’emigrant per al món occidental, només es vol com a mà d’obra barata i  no es mira ni la persona, simplement agafen el carnet sense comprovar la veracitat. Això, per altra banda,  és beneficiós per al treballador sense papers que així pot aconseguir unes míseres hores de treball, encara que denote la falta d’un tracte humà. 

El bon tracte personal de vegades el troben amb les organitzacions que treballen fent de mediadores. És el cas de la pel•lícula on el protagonista troba una jove que l’ajuda, o al menys ho intenta, és una jove que s’implica personalment, malgrat estar advertida de la no conveniència de crear cap vincle afectiu per evitar patiments quan el desenllaç final de l’immigrant és deportar-los. Així i tot, sovint estes seus socials, malgrat el distaciament relatiu que es vol crea i no sempre s'aconsegueix, són els únics llocs on els desemparats immigrants troben comprensió. Però la comprensió no és suficient i hi ha vegades que ni els mateixos intermediaris socials poden trobar la solució als seus problemes perquè la burocràcia política i jurídica està per damunt de tot.

Samba també és una pel•lícula sobre l’amor i el voler espantar fantasmes i temors que ens envolten. El protagonista té por contínua per viure sense documents i viu amb angoixa per buscar treball dia a dia. La protagonista, de treball li’n sobra i és víctima de l’esgotament laboral. Tots dos s’ajunten i a poc a poc dos sers diferents troben el punt d’unió que els ajuda a superar els propis problemes.

El protagonista, Samba, fa un bon treball com actor, malgrat arrossegar l’estigma d’un paper anterior en una pel•lícula amb el mateix director, es tracta de la genial pel•lícula “Intocables”. I és que la interpretació d’aquell simpàtic, guapo, elegant i rialler que ajuda sobre manera a la persona paraplègica de qui té cura, era magnifica i passarà a la història. En esta ocasió el jove ja no va tan ben vestit i ja no riu tant, i cert que sembla fins i tot altra persona. I és que el poder del somriure és més valuós dels que tothom pensa. Però deixant a banda les comparacions, que no duen enlloc, cal dir que el protagonista representa a la perfecció al jove senegalès,  desesperat per la situació que s’hi troba, i el personatge enganxa encara que poques vegades trau eixe captivador somriure que ompli la pantalla i que sovint lluïa en “Intocables”. El personatge és exemple de bona virtut i sensatesa, encara que es demostra que les circumstàncies porten a desenllaços inesperats que posen en prova tanta noblesa i bona educació rebuda.

La protagonista, Alice, és una executiva mitja depressiva i amb feble voluntat que cau en la xarxa amorosa que ella mateixa crea i que l’ajuda a superar la crisis que està passant. Fa el paper de gateta ferida que necessita algun que tinga cura d’ella.

Però qui dóna el toc d’humor i simpatia, la part de comèdia dins del drama,  és el paper i el treball de l’actor secundari, el Wilson amic del protagonista. Eixe amic que diu ser d’un lloc i és d’altre, eixe xic que sap sortir-se’n de problemes i alhora ajuda els altres. És un paper atractiu que cau bé, per com és i com actua i m’ha agradat per l’actitud front a la vida.

Tal volta la pel•lícula és massa llarga i arribat un moment ja no diu més del que ha dit però a mi particularment no se me va fer pesada. Crec que, amb defectes i virtuts, Samba és una pel.licula necessària. Hui en dia està perdut el valor de l’empatia i pel•lícules com esta ajuden a recuperar-lo.
  

1 comentari:

  1. Em va agradar moltíssim!!
    L'Omar Sy, malgrat el recordem molt simpàtic a "Intocable", en aquesta pel.lícula fa un molt bon paper.
    I, com dius, la interpretació del Wilson -argelí-brasiler- està fantàstica!
    Abraçades per tu, Mariló.

    ResponElimina