BISCAIA: BERMEO i MUNDAKA

Tren, autobús, tramvia... Bilbao és una de les capitals de província més ben comunicades amb els pobles dels voltant de les que conec. 

Estem a Bilbao, visitem les rodalies. Esta vegada ho fem amb tren, des d’Atxuri i anem A BERMEO. Per anar a Atxuri hem agafat prèviament el tramvia. La veritat és que portem un maremàgnum de transports... els hem tastat tots.

Quan es va amb tren a Bermeo es voreja la reserva de la Biosfera de Urdabai declarada per la UNESCO, és per eixe motiu que hem optat anar-hi amb tren. El paisatge de valor ecològic de les marismes ens acompanya fins Bermeo, des de Guernica, una meravella.

BERMEO és un important port pesquer amb quasi 17000 habitants amb importància històrica rellevant. És una de les poblacions més poblades de la comarca i on la tradició marinera i l’economia basada en la pesca i conserves té importància. Hi ha activitat pesquera al port vell i s’hi veu els pescadors dedicats de ple a tasques pròpies i necessàries per tindre a punt el vaixell per al dia següent, siga descarregant peix fresc o siga cosint xarxes. També està condicionat com port esportiu des de l’any 2006. 

El poble està construït en pendent, de manera que de lluny resulta una vista bonica. Les cases dels pescadors que voregen el mar tenen tres alçades i la majoria estan rehabilitades. Es nota un poble cuidat i preparat per rebre visitant. 

Encara que sens epedre la manera de ser i canviar costums d’abans. Ací, la roba estesa al carrer és pràctica habitual.

A casc antic hi ha un carrer que dóna a una muralla amb l’antiga porta d’entrada, només creuar la porta-muralla apareix el Bermeo modern i d’edificis alts. 

Però el que més destaca i a mi m'agrada,  és el casc antic on hi ha atractius turístics com la atalaya, un conservat patrimoni antic com La Torre de Ercilla, que és actualmnet el museu del pescador. La “torre de Ercilla” sobreïx entre les multicolors cases del poble. 

Hi va nàixer Alonso de Ercilla i Zuñiga, poeta i soldat autor de “La araucana”. L’edifici va ser construït al segle XV. Esta torre defensiva és l’única que es manté en peu en tot el minicipi on hi havia antigament altres. Està situada  a la xona alta del port vell i l’any 1944 va ser declarada Monument històric artístic i des de 1947 és propietat de diputació de Biscaia.

També al casc antic està la casa consistorial front a l’església de Santa Maria. Em sorprèn. Sembla més un temple romà que catòlic. Va ser construït al segle XVIII i remodelat l’any 1929. L’església de sant Maria de la Asunción és la més nova de Bermeo data al segle XIX, construïda per necessitat d’albergar la gran quantitat de fidels que no cabien en les altres dos existents. Hi havia tanta urgència que es va inaugurar encara amb obres per enllestir. L’edifici és neoclàssic amb torres als costats. Al costat dret hi ha un campanar i l’altre no es va arribar a construir.

Passegem pel moll. Les cases són les  típiques marineres, menudetes i de colors.

Al moll hi ha unes estàtues modernes que simbolitzen les ones i la lluita de l’home front a les inclemències. Al costat de les estàtues hi ha uns seients de marbre en forma de quatre que és un lloc molt agradable per descansar, prendre el sol o simplement gaudir de l’ambient pesquer que s’hi respira.

Seguint la tònica general de varietat de transport, després de dinar molt bé en una plaça enjardinada que dóna al port, per tornar a Bilbao agafem l’autobús i volem fer parada a Mundaka.

El poble de MUNDAKA el veiem en un tres i no res: és xicotet i la visita la fem ràpida. De Mundaka es diu que té una de les platges més boniques i propicies per fer surf de fet es diu que és el paradís del surf per tenir l’ona esquerra millor del món.

De nou agafem el bus amb la intenció de parar en Guernica. Però ens quedem amb la intenció perquè incomprensiblement, ens adormim al seient de l’autobús i quan ens despertem ja es tard, així que continuem el camí fins Bilbao malgrat no tenir bitllet perquè l’havíem pagat fins Guernica. I és que tant de trot amunt i avall, al final acaba amb les forces... Sortosament ja coneixem Guernica d’un viatge anterior.

QUADERN DE VIATGE, BILBAO i voltants, primavera 2011