Si el que vols, lector, és gaudir viatjant comòdament...has de continuar llegint.
Si el que vols és conéixer un poc més la gent d'este meravellós món que ens envolta...este és un bon moment.
Si el que t'agrada i desitges és sentir-te identificat amb experiències viscudes arreu del món...avant continua.


El somni de viatjar és fàcil d'aconseguir.

dissabte, 11 d’abril de 2015

JORDÀNIA: la ciutat d’Amman

El món àrab s’ha de saber mirar, s’han d’evitar els prejudicis i s’ha de voler estimar.

Panorámica de la ciutat d'Amman.

El món àrab m’atrau, no ho puc evitar, la rítmica i variada música, l’amabilitat de la gent, els incomparables deserts, els abarrotats mercats... tot és com un imant. 

Conec Algèria  i la seua gent, ja fa anys que hi vaig estar i no dubte, malgrat els fanàtics que sempre ronden enlloc, que el país deu continuar sent meravellós i el seu desert captivador. De la mateixa manera que ho és el desert de Palmira a Síria, un desert que em va encisar com antigament ho va fer a la reina Palmira, i també conec el desert d’arenes rosades que amaga la ciutat de Pedra en Jordània i el desert marroquí, amb la gran duna de Merzuga o el de Tunísia d’arenes quasi blanques.

Un poc de tots els deserts...tots iguals, tots diferents...

Però del món àrab, no només m’atrauen els deserts, també les seues ciutats plenes de colors, sabors i olors; i l’amabilitat de la gent, res a veure amb els tòpics negatius que la majoria de gent té per ser desconeixedora de la realitat. I és que ciutats àrabs enormes com les capitals, el Caire en Egipte o Amman en Jordània, o menudes com era Aleppo en l’atraient Siria, tenen característiques pròpies que les fan incomparables. 

L’ultima vegada que vaig tenir contacte amb el món àrab va ser a Amman. Jo ja coneixia la ciutat. En esta segon ocasió, va ser una estada curta d’un dia, que dit siga de pas, va ser regal de la companyia aèria jordana.

Dos fotos juntes formant una mostrant la ciutat.

Dies abans de l’inici del viatge a Tailàndia, els viatgers de la companyia aèria contractada rebérem un avis preguntant-nos si teníem inconvenient d’ajornar la tornada a Espanya un dia més perquè havien sorgit problemes d’excés de passatgers. Nosaltres no dubtàrem en acceptar la proposta, no teníem inconvenient. Al capdavall el preu no s’encaria i anàvem a estar un dia més de vacances viatgeres.

I així va ser, després d’haver-nos impregnat de l’ambient asiàtic d’aquelles terres tailandeses paràrem a l’aeroport d’Amman. Mentre esperàvem que al dia següent eixira el vol, la majoria dels viatgers que optàrem per allargar les vacances un dia més com nosaltres, decidiren visitar Petra o el Mar Mort. Tres del grup, que ja coneixíem eixes meravelles naturals, decidírem fer una passejada per la capital Amman. 

I ens retrobàrem, de nou, amb una ciutat moderna que acull un 90% de musulmans i la resta cristians. Hi conviuen edificis moderns de noves urbanitzacions amb les cases velles del centre. 



Les tres occidentals enmig del caos oriental rebérem en tot moment atenció i amabilitat. 

No hi havia res de turisme, l’efecte devastador de l’ integrisme no només afecta a occident, també els països àrabs amb el terrorisme han perdut una font d’ingressos important. Anàvem tres xiques soles pels carrers de la capital on no hi havia occidentals. No en vam veure cap en tot el dia que passàrem deambulant, la majoria del temps, sense rumb fixe pels seus carrers.



El que impera sempre, és el respecte mutu.

Visitàrem la Ciutadella, situada a 800 metres en el cim d’una de les set colines de la ciutat.






La ciutadela, visita a soles: no ens trobàrem cap turista, cap curios, cap viatger...


I visitàrem el teatre romà, d’entrada lliure i el més gran de tot Orient, es construí per a 6000 persones.



El teatre romà.


Anàrem a la mesquita del rei Addullah, la de la cúpula blava, moderna i preciosa. I entrarem respectant els costums i tapant-nos de dalt a baix. És la mesquita més gran de Jordània i l’única oberta als no musulmans. L’edifici és octogonal amb adorns i inscripcions en mosaic de color blau.

La mesquita del rei Addullah.

També visitàrem la mesquita de Al Hussein.

La mesquita de Al Hussein.


 Visitarem el suk i lliurement passejarem parant-nos a beure un suc de taronja en un de les paradetes de carrer de les nombroses que hi ha pels carrers de la ciutat.

Carrers de cami al suk.

Amman és una ciutat moderna on es barregen edificis moderns amb les cases del centre al suk i fora de la ciutat hi ha uns magnifiques cases de luxe que, nomes mirar-les per fora, em van bocabadar.

Cases de luxe als afores conviuen amb les més modestes del centre de la ciutat.

En cap moment sentírem incomoditat, no ens refusaren ni per ser de fora ni per ser dones, ni notarem mirades intransigents per anar amb els braços destapats i les cames a l’aire. Més bé al contrari els jordans procuraven en tot moment atendre les nostres demandes. Em sap realment greu que la intransigència religiosa d’uns pocs perjudique la majoria. Moltes persones, a hores d’ara no poden viure del turisme com ho feien abans.

És por a una violència terrorista que es pot trobar en qualsevol lloc del món. Sense anar molt lluny, 10 dies després d’aquell dia tranquil pels carrers d’Amman explotaven les torres bessones de Nueva York. I és que el  terrorisme pot actuar en qualsevol lloc.

El capvespre, ja fora de la ciutat.


REFLEXIONS POSTERIORS....sobre JORDANIA, estiu 2001

Si vols saber més sobre Jordània clica ací.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada