Pinzellades d’ ANDALUSIA amb un color especial

Diu una famosa cançó que Sevilla té un color especial, però jo em pregunte... acàs no el té tota Andalusia?

CARMONA

CARMONA és història pels quatre costats, una mirada no és suficient, Carmona requereix més. He de tornar a esta ciutat testimoni de tanta vida contada als llibres d’història: jaciments neolítics, participació en la segona guerra púnica en temps ibers... en temps romans per Carmona passava la via augusta, va ser capital d’un dels regnes Taifa a l’època musulmana.... Només la separen de la gran urbe Sevilla 30 quilòmetres i tal volta és la raó per la qual actualment queda un poc eclipsada.

CORDOVA

La seua mesquita construïda quan Còrdova era capital de Al-Andalus és l’anima i visita obligada. És un plaer encisador perdre’s entre les seues columnes i arcs, sembla un bosc de marbre on la part principal és el Mihrab amb inscripcions de l’Alcorà fetes en or i on trobem rics mosaics. Des de 1523 també és catedral cristiana, va ser després de la reconquista, afegint capelles i retaules. Però la ciutat de Cordova també altres monuments...altres racons preciosos,... cal anar-hi. I eixint de la ciutat, està MEDINA AZAHARA...que mereix capítol a banda.

GRANADA

Irving va escriure sobre la ciutat: Granada és una roca musulmana enmig de terra cristiana, un elegant record d’un poble valerós, intel•ligent i artista, que va conquistar, governar, florir i desaparèixer.

Granada, ciutat distinta i singular, es necessita el seu temps per poder descobrir tota la barreja de cultures que acull. Jo he anat, he tornat i tinc ganer de retornar. Plena de contrastos, hi conviuen els costums més arrelats àrabs amb el bullici de la vida actual. Un agradable i actiu  ambient universitari dóna animació als carrers. Fa anys que hi vaig estar, era la segona vegada i com no hi ha dos sense tres, estic segura que tornaré a esta bonica ciutat on s’hi respira la barreja històrica que tots hem heretat.

RONDA

RONDA, no sé que té este poble-ciutat que la fa diferent, especial. És blanca i lluminosa com moltes altres andaluses, també té sabor àrab...però eixa panoràmica pintoresca mirant al riu i a les serres és única. Al segle XIX la  serrania de Ronda va ser refugi de nombrosos bandolers, nombroses llegendes ho conten, el grau de realitat mai el sabrem veritablement. Val la pena anar a Ronda per gaudir de la vista al riu, i de la passejada pels carrers. I la plaça de bous...tan afamada...tan la serrania com la plaça, són símbols que donen a conéixer el nom de Ronda arreu del món.

SEVILLA

A Sevilla he anat, i he tornat... m’agrada la ciutat. Sempre és un goog passejar per la plaça d’Espanya, trobar-te amb la torre del Oro o la giralda, i anar descobrint  el color albero a les façanes... endinsar-se en els carrers estrets de Triana i escoltar la sonoritat de la parla dels habitants, sempre amb "deje" i gràcia.

REFLEXIONS POSTERIORS, ANDALUSIA: anys 1986,1991,1992,1993,1995 i 1999