Bressol de personatge històrics i artistes, hi vivia el senyor d’Orgaz l’enterro, el qual fou representat pel Greco perquè no seria un enterro qualsevol, aquell dia passà un miracle...
Hui visitem Orgaz, que té un casc antic declarat Conjunt històric artístic. Ens rep el castell, que curiosament no està situat en la part alta, no està dalt d’un turó com passa en la majoria dels llocs, en Orgaz està enmig del poble.
El que veiem actualment es va construir sobre altre edifici anterior del segle XII. Pertany al segle XIV encara que es va reformar posteriorment. Amb el temps s’abandonà, fins que al segle XX un particular es va fer càrrec de preservar les muralles i la torre de l’homenatge, i dins va construir la seua casa particular.
Es tracta d´un recinte fortificat erigit durant l’edat Mitjana cap al 1344, al costat d’on es trobava una de les portes d’accés a la vila d´Orgaz, que va ser durant anys element clau en les funcions defensives i de vigilància de l’assentament. Les dimensions enganyen a la vista i sembla més menut del que realment és; comptava amb una sèrie d'elements defensius que contrarestaven el desavantatge de trobar-se en un pla. La porta d’accés se situa a l'esquerra de la Torre de l'Homenatge i està emmarcada per dues columnes que sostenen un arc de mig punt i damunt la dovella central apareix l'escut dels Guzmans.
Entrem guiats per un jove que ens explica sobre l’edifici del castell, que actualment s’empra per a diverses activitats privades o publiques, fent-nos parar l’atenció en que l'edifici és de planta rectangular, articulat al voltant d'un pati central, el pati d'armes, amb murs realitzats en maçoneria i carreus a les cantonades. Està rematat completament amb merlets i al centre de la cortina nord i a cada una de les cantonades se situa una garita voladissa amb modillons i sageteres. La Torre de l'Homenatge, al sud, i una torre albarrana semicircular, a l'est, trenquen l'estructura regular de la planta. De les columnes que veiem, només l’adossada a la paret és l’original, les altres són imitacions. El pati estava envoltat de diverses dependències: magatzems, cos de guàrdia, quadres, etc. que es van construir recolzant-se a la part interior de la muralla.
I sobre qui l’habità al llarg dels segles... Tot i que actualment el coneixem com a Castell dels Comtes d'Orgaz, quan es va construir, el castell pertanyia als Senyors d'Orgaz. El Senyoriu d'Orgaz s'instaurà el 1220 i fins a 1520 Orgaz no arriba a ser Comtat, passà en ser concedit el títol de Comte d'Orgaz al Sr. Álvaro Pérez de Guzmán pel rei Carlos I.
Des del segle XVIII el castell estava desmantellat. El castell l’adquiriren uns germans de la localitat, és molt complicat mantenir un edifici semblant i acabà fet una ruïna. Amb molts desperfectes a l'exterior, destruït totalment a l'interior i perdut el terra original, de grans planxes de granit. Diverses fotografies històriques del segle XX, que ens mostra el guia, en són testimoni.
Aleshores aparegué un joier valencià D. Estanislau Llopis Llopis i el comprà per menys d’un milió de pessetes. Em resulta curiós que haja castells a la venda...hi ha algun en la província que el preu simbòlic és d’un euro i just llegint sobre el tema veig que Santiago Segura i Jose Mota acaben de comprar-ne un en Pedraza. La veritat és que em sembla una idea d’inversió econòmica preciosa.
Entrem a les dependències. I la primera és el salón boveda. Es tracta de les antigues cavallerisses del Castell, un espai format per una volta de canó realitzada en maó que, juntament amb els murs exteriors, s'han conservat des de la seva construcció. Actualment hi ha una reproducció del famós quadre de El Greco que explica l’enterro del senyor de castell, que va ser protagonista d’un miracle que el pintor va deixar reflectit a la famosa obra pictòrica
Una vegada restaurat, en 1970, el joier el va regalar a la fill, Gemma Llopis, quan va fer els divuit anys. I la filla va exercir de senyora i ama del castell durant molts anys, mantenint molta vinculació en el poble. L’any 1972, va ser proclamada Doña Jimena de les Festes de Primavera, al pati del castell d'Orgaz ja restaurat. Donya Gema era molt estimada. I parle en passat perquè va morir l’any 2011 amb només 58 anys. El que fou una demostració d’estima i gratitud cap al poble d’Orgaz, fou que donara el castell al poble. Una curiositat és que Donya Gema tenia de mascota un mono, i veiem la gàbia on el tancava quan tenia visites, per a que l’animal no incordiara. També veiem la calessa que segons conten anava a utilitzar el dia del seu casament que la malaltia va impedir.
Arribem a l’antic saló del Trono-Audiencias reconvertit al saló familiar de Gemma Llopis. Destaquen dues pintures: la del segle XVI del Mapamundi i una altra representant a Gemma amb el vestit de Doña Jimena.
De nou tornem al pati perquè volem pujar a la torre de l’homenatge. La seua funció principal era acollir les dependències personals del senyor del castell. Actualment està dividida en tres plantes i una terrassa superior que es corresponen amb les tres plantes històriques de l'edifici. Per una escala molt dificultosa arribem fins la zona alta, la part dels merlets, els passadissos elevats de pas que recorren tot el perímetre del castell i des d'on es vigilava tots els exteriors del mateix.
El saló residencial és un espai dedicat als senyors del castell, situat a l´interior de la Torre de l’homenatge, a la segona planta. Està dividida actualment en una primera sala d'estar o despatx i hi trobem un voladís de fusta on s'hauria situat el dormitori pròpiament dit del Senyor o Comte d'Orgaz.
Una vegada vist el castell fem un passeig pel poble. El que veig, al primer colp d’ull m’agrada, pels escuts a les façanes o les seues cases blanques. Parem en la plaça de la Concepción on just hi ha una estàtua homenatge a l’ofici de “calero”, la persona que emblanquinava les parets de les cases, també està l’ermita, a la que entrem i de la que destaca l’enteixinat de fusta.
Seguim caminant fins a la plaça Major on està l’església de Santo Tomas Apostol, declarada Bé d’Interés Cultural. És obra d´Alberto Churriguera, qui va crear tota una escola arquitectònica de façanes profusament decorades, com la d’esta església. L’arquitecte va traslladar la seva residència a Orgaz durant els últims anys de la seua vida i fou enterrat al poble. Hi s'hi casà, curiosament, per poders des de Toledo, malgrat la curta distància que hi ha d'Orgaz a Toledo. De l'edifici destaca la portada, la majestuosa torre i les dues cúpules. Dins hi ha El Expolio, un quadre del Greco. Churriguera morí abans d´acabar l´església. La construcció, interrompuda nombroses vegades, finalitzà l'any 1763.
La plaça manté l’essència del passat amb els porxos.
La vila emmurallada d'Orgaz va disposar de 4 portes, de les quals només se'n conserven l'Arc de Sant Josep i l'Arc de Betlem, encara que molt restaurades. Veiem l'Arc de sant Josep, que és de mig punt, i s'emmarca en dos pilars de maçoneria, la seua construcció pot ser que siga del segle XV. Just al costat està l’actual seu de l'Ajuntament construït al solar que va ocupar l'antiga ermita de Sant Andreu, que després de la desamortització produïda al segle XIX va ser seu del Teatre Calderón, derruït l'any 1972 per construir este edifici.
Veiem l’antic hospital San Lorenzo que ja funcionava al segle XV sota el senyoriu de Pérez Guzman i que al llarg dels segles ha patit remodelacions. L’establiment tenia com a finalitat l'assistència als pobres i els desafavorits.
Encara ens queda temps per fer un passeig i veiem la Casa vinculo de las cadenas. La portada està emmarcada en pedra i sobre la porta es troba l'escut dels Calderón de la Barca. Hi va habitar Francisco Calderón de la Barca i Nieto, que va ser Rector de la Universitat d'Alcalá i Bisbe de Salamanca. Al pati es reuniren l’any 1230, Fernando III el Santo i sa mare Doña Berenguela amb els nobles de la Cort, per acordar que Fernando prenguera possessió del Regne de Lleó, quan el rei, son pare, Alfonso IX, acabava de morir.
I ja als afores d’Ordaz trobem el pont de “los Cinco Ojos” que té cinc arcs de mig punt, tots d'igual altura i fou construït dels anys 1790 al 1792. Diu la tradició que el manà construir el rei Carles III. Va ser restaurat al segle XIX, i ho ha estat recentment.
I ja retornem al castell...al punt inicial del passeig.
Una vegada davant del castell, em crida l’atenció una inscripció en una pedra: "Ne pereant" és una frase en llatí que significa "perquè no es perden." Està lligat a la figura del senyor Juan Hurtado de Mendoza, tercer comte d'Orgaz i senyor de la vila, que va ser un conegut humanista i bibliòfil que protegia obres literàries.
Ens acomiadem d’Orgaz davant de Doña Jimena, l’esposa del Cid. L’estàtua clar. La tradició local diu que a Orgaz va nàixer Jimena Diaz l’esposa de El Cid Campeador. Don Rodrigo Díaz de Vivar fou el primer Alcaide de la Villa una vegada el Regne de Toledo passà a formar part de Castella. La celebració de la Festa de Primavera, declarada d'interès turístic regional, la té com a protagonista: una "Doña Jimena" amb la seua cort d'honor vestida amb vestits típics destaca el paper femení, representa la força i abnegació de les dones d'Orgaz. És tot un honor per a una dona ser Donya Jimena durant la festa. Donya Gema Llopis, com he dit abans, fou Donya Jimena en 1972.
QUADERN
DE VIATGE, TALAVERA DE LA REINA I VOLTANTS, abril 2026
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada