Tenia pendent conèixer la ciutat de
Màlaga i ja ho he fet. Per la província vaig estar fa temps, recorde amb bon
sabor de boca el Torcal d’Antequera, per on vaig caminar admirant el
singular paisatge que amaga i també la bella ciutat de Ronda. Sé que la
província de Màlaga té molt més.
Cert que m’abellia conèixer la ciutat. L’excusa ha estat
anar a trepitjar el “Caminito del rey” i com està a la província, ha vingut bé
aprofitar i fer estada en Màlaga.
De Màlaga destaca la llum, fins i tot en dies que el sol
no ix. Té molta claredat, i això implica alegria. M’agrada, i més quan s’ajunta
al caràcter rialler andalús.
Vinc a Màlaga expectant, amb gana de descobrir la
ciutat. L’edifici que em sorprèn a primer colp de vista és l’Alcassaba, és
imponent.
Màlaga convida a trepitjar-la, perquè té la grandària justa
per veure tot el que és important a peu i no cansar. Nosaltres iniciem el
trajecte cap a l’Alcassaba en un parc, molt a prop de l’Ajuntament i parem
l’atenció en unes roses precioses. És el jardí de Pedro Luis Alfonso on està
l’estàtua del Biznaguero, o el que és el mateix, el venedor de gesmil.
Representa un dels oficis típics de la ciutat.
Des del jardí tenim vistes a l’Alcassaba i cap allà anem.
Un breu passeig en du front a l’Alcassaba i al teatre
romà que està integrat a la ciutat, com un element més. Hi tenim la petjada
romana convivint amb la modernitat. El teatre és símbol del que va suposar romà
en Hispania.
Al centre d’interpretació que està just al costat,
s’explica esta importància i els costums i vida de l’època. El teatre es va construir en temps d’August
al segle I després de Crist i va mantenir l’ús fis el segle III.
Malauradament molts elements com les columnes o seients
van ser reutilitzats per a la construcció de l’Alcassaba. Es va descobrir l’any
1951 després d’haver estat amagat durant anys per edificacions damunt. Amb la
restauració s’ha recuperat com era originàriament i actualment ofereix
espectacles.
Junt al teatre hi ha
una piràmide de cristall, com la del Louvre però a xicoteta escala. Té tres
metres d’altura i 16 metres quadrats. La
finalitat és per a que els vianants puguen veure els restos arqueològics que hi
ha al subsòl. La piràmide alhora aporta llum natural a la part subterrània.
Visitem l’Alcassaba o ciutadella, que es troba situada en el cim del Mont Gibraltaro. Este palau fortalesa dels governants musulmans de la ciutat va ser construïda entre 1057 i 1063, segons els historiadors musulmans, a instàncies del rei de taifes bereber de Granada Badis. És una joia arquitectònica.
Anem seguint el camí indicat. Trobem una porta d’entrada anomenada Torre de
la Boveda Vaida, després la porta de les columnes.
Seguim endavant fins arribar a la
torre de Cristo. I arribem al pati d’armes, seguim admirant jardins i patis on s’ajunta
bellesa i aigua.
Hem estat pujant i les vistes al mar són boniques.
Estem en lloc fortificat, es veuen els grossos murs. Des d’aci veiem
l’accés lateral a la fortalessa en zigui zaga que molta gent fa per pujar.
En la seua construcció s’utilitzaren columnes i capitells del teatre romà
que hi ha al costat. Després arribaren a Màlaga els almoràvits i els almohades
i al capdavall ja passà a ser regne
Nazari. De tots hi ha vestigis, mostres arqueològiques que han tret a la llum
en les diverses restauracions.
És edifici de defensa però amb la bellesa de palau àrab. Acabem la vista en
els jardins i les dependències del palau.
El millor de l’Alcasser és la
situació privilegiada dominant tota la ciutat i el mar. Ara les vises encara
són millors.
L’Alcasser està junt al castell defensiu àrab, estan units per un corredor
resguardat per les muralles anomenat
La Coracha. El castell va ser residència dels Reis Catòlics després que
l’assetiaren l’any 1487. Va ser construït al segle XIV per acollir a les tropes
i protegir l’alcasser. Així que a pocs metres distància uns dels altres s’hi
pot veure la unió de les cultures la romana, àrab i renaixentista.
Continuem la visita de
Màlaga combinant monuments i processons,
combinant passeig i vinets, risses i bona harmonia... tot ho explique en altre apartat diferent, en
este em quedaria a mitges. Com la ciutat no és molt gran uns dies és suficient
per a una primera mirada, encara que un d’ells l’hem dedicat a fer el caminito
del rey. M’agrada Màlaga. Tota la ciutat. Màlaga és alegria, segur que torne
altra vegada...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada