Si el que vols, lector, és gaudir viatjant comòdament...has de continuar llegint.
Si el que vols és conéixer un poc més la gent d'este meravellós món que ens envolta...este és un bon moment.
Si el que t'agrada i desitges és sentir-te identificat amb experiències viscudes arreu del món...avant continua.


El somni de viatjar és fàcil d'aconseguir.

dissabte, 5 de novembre de 2011

TAILÀNDIA: El turisme sexual de PATTAYA

De vegades la bellesa o la felicitat quan es torna d’un país s’ennuvola quan es pensa en les injustícies que sofreix la població que acabes de conèixer. 

Motivacions per a viatjar hi ha moltes. Malauradament també s’ha de parlar dels viatges que es fan per sexe, el que ve anomenant-se turisme sexual. Jo mateixa faig constància d’este fet per haver-lo presenciat. 

Va ser a Tailàndia. Viatjàvem junts un grup de persones, al qual s’incorporà un jove al que qualificaré de desesperat ignorant, perquè no se li pot dir d’altra manera, donat que no tenia cap inconvenient de dir que viatjant a este país tan exòtic i ric en cultura i tradició, l’únic que buscava era sexe pagat. Havia escoltat dir que les tailandeses feien prodigis sexuals sorprenents que volia comprovar de primera mà. De fet no es meravellava amb res del país que veia, ni dels palaus de Bangkok, ni dels monestirs budistes, tampoc va demostrar entusiasme per conèixer les dones girafa assentades a la frontera de Laos. Res de res. La seua fixació era arribar al final del viatge, que per a ell era la platja de Pucket, on li havien dit que era molt fàcil aconseguir sexe sense límits. 

Però abans d’arribar a la paradisíaca illa dels seus desitjos, ho va intentar a Patpung el barri de la capital BANGKOK, on hi havia un bon grapat d’establiments de tipus eròtic per a tots els gustos, ben assortits de jovenetes tailandeses amb biquinis i tanges esperant la clientela que un encarregat a la porta del club aconseguia declamant les virtuts a trobar a l’interior. Així que envoltant la plaça on hi havia paradetes ambulants amb articles tèxtils, rellotges i aparells de so, tot d’imitació d’alta qualitat, estaven també els locals on, com en les tendetes de fora també s'hi dedicaven a vendre, però en este cas era fonamentalment plaer i misèria que és el que desprenien les xiques explotades per fer aquells afers. 

Per a tots els que viatjàvem junts en aquell ocasió, i també per al xic buscador de plaer, aquell barri va ser el primer contacte amb la concentració de sexe a l’abast de tothom. I n’era tanta la quantitat que hi havia als clubs de Patpung, que l’individu en qüestió, es va atabalar i no es va atrevir a donar el pas pel qual havia fet tant de quilòmetre des d’Espanya. 

A la fi, no sé si aconseguiria la seua obsessió carnal perquè el meu camí va seguir per altra rumb i no vaig anar a l’illa de Pucket com ell tenia previst fer. 

La meua destinació va ser altra platja, la de Pattaya i el meu espant va ser adonar-me que este era el lloc ideal per aquell desesperat per fer turisme sexual. Pucket no era res en comparació al mercat que s’oferia en este indret. 

Benvinguts a Pattaya, diu el cartell i jo afegiria allò de... "homes passeu, dones, no cal ni que entreu..." 

Pattaya era un residu de la guerra de Vietnam, i encara que parle en passat, estic segura que encara ho continua sent. Allà paraven els soldats per descansar i allà segurament continuen anant per al mateix, bo per descansar i alguna cosa més. Aixi que esta relativament jove ciutat es creà, tot just en eixos anys, quan els soldats americans de la guerra de Vietnam decidiren utilitzar este lloc com un punt de descans, diversió i desfogue.

A Pattaya tota la ciutat sencera era un club d’alternar. Pattaya era una de les destinacions de les joves que són comprades per míseres quantitats de diners, a pares pobres desesperats i ignorants que, en anar-se’n la filla de casa tenen una boca menys que alimentar. També es parla de màfies que s’emporten les joves pobres de les tribus sense consentiment familiar, no sé, en tot cas este és un aspecte amagat.

Ja havia vist en barris d’altres ciutats prostitució exhibida, el barri roig a Amsterdam, Pigalle a Paris...però fins el moment, esta era la visió més denigrant per a la dona que havia vist en la meua vida. I dic clarament que era fonamentalment per a la dona, perquè encara que locals d’exhibició sexual masculina hi havien uns quants en Pattaya, eren els femenins els que predominaven. 

El turisme de Pattaya que s’hi veia pels carrers era vulgar, bast. Estava ple d’americans tatuats tipus Rambo i vellets que de segur eren els mateixos marines de la guerra que seguien acudint a Pattaya com ho feien de joves. El que s’endevinava era un intercanvi mutu: ells pagaven i les tailandeses vivien a costa d’ells mentre podien, podia ser qüestió d’hores o de més temps, depenent de la relació establerta o el contracte fet. Se’ls veia passejar junts pels carrers, i com elles acompanyaven els clients en restaurants, de vegades sense menjar, i també com junts, sense dissimular, pujaven a les habitacions dels hotels.

Sovint es veien jovenetes tailandeses pujar a les habitacions dels hotels, la qual cosa demostrava que el turisme sexual de la ciutat no s'amagava en cap moment.

La fesomia de les persones ens delata d’on som. La manera de vestir i comportar-se també. Pels carrers es veien sovint parelles d’ex combatents americans ja molt madurs acompanyats de la tailandesa de torn. Unes vegades la tailandesa era madura com el marine, i feia pensar que era una parella formada en aquella època i que continuava des d’aleshores. De vegades hi havia fills també. Però en tot cas la impressió primera era que hi havia moltes parelles, de joves i de madures, que vivien la relació bé amorosa, bé de compra-venda o bé de parella fixa, a distància i en molts casos segurament compartint la parella amb l’esposa tradicional americana que podia estar assabentada o no que el seu marit portava una doble vida. 

Malgrat tot el que es feia en esta ciutat,  la vessant religiosa no estava oblidada i s'hi veien altarets disposats per a l'oració.

Hi havia prostíbuls a l’aire lliure i en locals tancats.
En l’exhibició a l’aire lliure, la del carrer, s’hi veien clares diferencies. 
A un costat estaven els locals que estaven oberts a l’avinguda principal, la més ampla i gran, sense façana, només una barra i un mig sostre, amb les xiques assegudes al seient de la barra, esperant, acordant tractes. Només passejant per la vorera se les veia exposant-se, “treballant”, unes mirant els transeünts per intentar captar-los l’atenció, altres llegint, altres bevent, altres parlant entre elles... i sempre esperant. Totes les d’este costat eren jovenetes, algunes excessivament joves, quasi xiquetes; i precioses, arreglades i ben vestides. 

La platja de Pattaya no era de les que convidava al bany.

A l'altra banda, al costat de la mar,  estaven les altres. I les altres eren el grup de les ja retirades que no podien exercir als locals per ser “massa velles” i que venien els seus serveis a preu més barat. Algunes no tindrien tants anys, però si ho semblaven, tanmateix turistes sexuals hi ha de totes les condicions i estes, malgrat estar arrugades i malgirbades també se les veia acompanyades de possibles clients. 


L’avinguda principal que vorejava la platja, bruta i res paradisíaca, donava a la walking street, que era el carrer principal on es concentraven tots els establiments tancats dedicats al sexe imaginable i per imaginar. Els meus companys de viatge i jo  miràvem callats, absorts i bocabadats. No m’avergonyeix dir-ho, front semblant espectacle érem tots uns ignorants que no sabíem on ens havíem ficat.
La walking street estava plena de clubs d'alternar que ofereixen espectacles eròtics variats.

De prostitució ja n'havíem vist per l'avinguda principal, a mà esquerra els clubs a l'aire lliure i a la dreta les dones en l'area del mar...
però en entrar a la walking street..
ens quedàrem bocabadats, ni la càmera de fotos ens varem atrevir a traure, esta foto és l'ultima que varem fer del carrer.

El que teníem davant nostre era una demostració d’una manera de viure, que mai havíem pensat vore de manera tan explicita. A les portes de cada lloc s’oferia de tot, algunes de les opcions eren tan estranyes i desconegudes per nosaltres que ni mirant-ho gràficament enteníem el significat. I és que hi havia tanta competència entre establiments que com a reclam hi havia davant de cada façana un jove incitant a entrar, de vegades explicant de paraula, amb un anglès amb fort accent, el que es podia trobar dins, de vegades mostrant-ho en fotografies. Totes les maneres servien per atraure clients. Altra manera d’aconseguir-ho era deixant la porta del club d’altern entreoberta per mostrar un avanç del que hi havia dins. I el que s’hi veia eren sales fosques il•luminades de manera intermitentment per llums de neó i de colors que seguien el ritme de la musica,  igual que ho feien les jovenetes ballarines que mitges nuetes es movien al voltant d’una barra col•locada damunt d’un entarimat. 

Mai oblidaré esta experiència, esta manera de viure voluntària o involuntària però que en tot cas s’arriba per desesperació personal i  per mal funcionament del sistema social. 

REFLEXIONS POSTERIORS sobre TAILANDIA 2001






2 comentaris:

  1. Hola Mariló,

    fa temps que volia fer un post sobre aquest bloc, però la feina i la meua filla ( té 8 mesos, li diuen Àngela ) no em deixen molt de temps.

    Trobaràs el post al meu bloc.

    El teu em pareix molt interessant: i has viatjat moltíssim, quina meravella ( i quina enveja)!!

    Una abraçada

    Manuel

    ResponSuprimeix
  2. Hola Manuel, gràcies pel post que m'has dedicat al teu blog "vols llegir?", tu saps, en l'escola sabeu, que en teniu quan vulgueu.
    No l'havia vist i això que hi entre sovint perquè el teu blog em pareix un referent per animar a llegir.
    Valore les teues paraules, este blog no només és fruit de viatjar, sinò del fet d'agradar-me això d'escriure i sobre tot de llegir molt i tu d'això de llegir i animar a llegir en saps molt.

    ResponSuprimeix