Si el que vols, lector, és gaudir viatjant comòdament...has de continuar llegint.
Si el que vols és conéixer un poc més la gent d'este meravellós món que ens envolta...este és un bon moment.
Si el que t'agrada i desitges és sentir-te identificat amb experiències viscudes arreu del món...avant continua.


El somni de viatjar és fàcil d'aconseguir.

dissabte, 10 de gener de 2015

LISBOA, el convent del Carmo i l’església de Santo Domingo: testimonis de tragèdia

Quan visite un lloc m’agrada llegir sobre la història que l’envolta, m’agrada, perquè m’ajuda a entendre’l.
Convent del Carmo... on les inexistents parets i sostre parlen de tragèdia...
és inevitable mentalment escoltar-hi crits d'horror i destrucció.
Quan visite un lloc, llig la història que l’envolta, és una manera de conèixer-lo millor i així entendre’l. En el cas de Lisboa, tot són referències al terratrèmol de 1755, així que calia buscar informació per saber-ne més d’esta tragèdia que va causar tanta mort i va destrossar tants edificis de la ciutat.

Va ser el dia 1 de novembre, dia de Tos Sants, exactament entre les 9’30 i 9’40, es caracteritzà per la llarga durada dividida en diverses fases i per la força. També ha passat a la història pels danys, tant materials com humans, entre 60000 i 100000 persones, no es posen d’acord en les xifres, tan se val, ens donen idea que n' eren molts. El terratrèmol va parar l’activitat i la vida de la gent per a alguns de per vida. Al moviment sísmic va seguir un terratrèmol a l’oceà i un incendi, actualment el cataloguen de magnitud aproximada de 9 en l’escala de Richer amb epicentre a l’atlàntic a 300 quilòmetres. Va produir esquerdes importants i gegantesques al centre de la ciutat de al voltant 5 metres d’amplària, després van arribar tsunamis entre 6 i 20 metres que s’engoliren el port i la zona del centre pujant les aigües. En els llocs on el moviment sísmic no afectà quedaren assolats per incendis i flames que continuaren durant dies. Més del 80% dels edificis es destruïren: palaus, biblioteques i exemples de l’arquitectura manuelina distintiva del segle XVI portuguès. I els edificis que el terratrèmol va salvar, després els va cremar el foc. Quina pèrdua! A més a més tots els arxius amb els expedients històrics que descrivien les exploracions de Vasco gama i altres exploradors portuguesos desaparegueren.

El terratrèmol de Lisboa va ser el primer documentat a Europa, el marques de Pombal va tenir la enginyosa idea d’enviar una enquesta amb preguntes concretes sobre els fets a cada parròquia per detallar el danys patits i les conseqüències. Amb les respostes els científics moderns pogueren analitzar el fet des d’una  perspectiva científica per la qual cosa al marques de Pombal se’l considera el precursor de la sismòloga occidental moderna, donat que va ser el primer que va tractar d’aconseguir una descripció científica objectiva de la causa i conseqüències del terratrèmol.

Gran part del Patrimoni arquitectònic desaparegué. Destaque dos exemples que especialment m’impactaren: un és el convento do Carmo, altre és igreja de Sao Domingos.

Actualment s’hi pot caminar entre les ruïnes del Convento do Carmo que foren preservades per a recordar als lisboetes, i mostrar a tothom, la destrucció causada pel terratrèmol. El visitem, està situat  a Largo Carmo, una bonica i xicoteta placeta on accedim pujant a l’ascensor de santa Justa.

El Carmo vist des del corredor de l'elevador de Santa Justa.

Una vegada a la plaça ens situem front al convent, al costat està la Caserna do Carmo, pertanyent a la Guàrdia Nacional Republicana  on uns soldats en una garita munten guàrdia i just quan hi estem fan el canvi de torn i amb uns protocol•laris moviments es canvia un soldat per altre. Este punt es un dels protagonistes de la història moderna portuguesa durant la revolució dels clavells que canviaria el rumb polític i social dels portuguesos amb l’arribada de la democràcia la primavera de 1974.

La plaça d'accés al convent.

Enmig la plaça, una jove fa malabars mentre el seu acompanyant toca la guitarra. La gent mira impassible i de tant en tant se sent el clic d’una moneda que cau a la gorra que tenen al terra.

És una plaça menuda i animada.

Entrem al convent del Carmo i m’impacta veure’l. No té sostre per dins. M’agrada. El convent, manté l’elegància encara que queda poc de l’església gòtica que era. Anys més tard del desastre començaren a reconstruir-lo però la tasca es quedà a mitges amb l’arribada de la desamortització de les ordres religioses al segle XIX, deixant l’interior com està a l’actualitat.

L'interior del convent, on no hi ha sostre.

És menut, es veu en un tres i no res, suficient per mostrar les petjades del terratrèmol. Quina destrucció! Imagine l’espant dels fidels que en dia tan assenyalat per a la fe cristiana, en veure el sostre caure damunt. Crec escoltar el crits d’horror!

Hi ha detalls on parar i mirar...

Caminem a pas lent, observem cada peça exposada a l’exterior. Hi ha un mirall disposat estratègicament per observar les altures. És una versió un poc diferent  d’uns espill que vaig veure a la ciutat de Ferrara a Itàlia, al palau dels Borgia.



M'agraden estos espills... conviden a jugar i a mirar des de diversos costats.


Després entrem al museu arqueològic que inclou peces prehistòriques, romanes, medievals, manuelines, renaixentistes i barroques.

Entrem a museu que custòdia peces recuperades del terratremol.

La igreja de Sao Domingos també la trobe especial, hi s’aprecia, com al Carmo  el grau de destrucció que va fer el terratrèmol de 1755. Mire i remire. No puc deixar d’observar cada part. Esta església si s’utilitza, quan entrem  estan fent missa, ens asseguem i mentre el rector fa la seua, jo faig la meua, observe i analitze el que veig, em fa pensar i comparar amb altres esglésies.  Mai havia vist una com esta. Ara mentrestant reescric estes notes, m’esborrone, només recordar-la.

M’agrada molt el que han fet en l’edifici, han conservat els elements desfets per la tragèdia i així s’hi veuen els murs destartalats, mig desfets, a les decoracions florals  falten fulles, als àngels cames o braços, les decoracions geomètriques que envolten finestres estan en alguns llocs i no en altres. El sostre està restaurat sense intentar igualar l’estil del passat, i està pintat, com les parets, d’un color rogencós molt harmònic.

Sao Domingos, exterior.

Esta església té alguna cosa en l’ambient que dóna serenitat i calma, em transmet pau. Tal volta l’horror que s’hi viuria i del qual les columnes i mitges parets, així com altres elements decoratius la majoria incomplets, foren testimonis tenen alguna cosa a veure. Tal volta desprenen el sentiment contradictori de mort i vida: mort la que presenciaren i vida la de ressorgir d’entre les cendres i enderrocs per reprendre el camí interromput aquell dia de tot sants.  Esta església m’atrau, cert, té una màgia que he trobat en poques.

Sao Domingos, interior.

Hi ha altre aspecte que la fa específicament tràgica, segles abans del terratrèmol hi va succeir altre malaurat fet, l’anomenada massacra de Lisboa de Pasqua l’any 1506.  La matança d’uns 4000 nous cristians començà per una ximplesa: la multitud de devots cristians considerava un milacre veure la cara de Crist il•luminada i un dels nou cristians congregats a l’església es va atrevir a dir que el que deien era un milacre era un simple raig de sol. Al moment l’assassinaren i l’animadversió contra els conversos es desbordà perseguint-los fins si tot en les seues cases sense respectar ni edat ni sexe. Els perseguiren durant 100 dies per tota la ciutat acusant-los de la pesta i la fam que envaïen al país. A més a més es diu que circulava el rumor que qui matava un jueu aconseguia el perdó dels pecats durant cent dies, això convertia la matança en un acte lloable. 

Un monument en forma d’estrella de David inaugurat l’any 2008 i col•locat fora de l’església, recorda les víctimes de la barbàrie d’aquell 19 d’abril. Hi està escrita la frase “Lisboa, una ciutat de tolerància” escrita en trenta quatre idiomes.

QUADERN DE VIATGE, LISBOA, estiu 2014

Per saber més sobre Lisboa, clica ací.

2 comentaris:

  1. Mariló, quin ritme d'escriptura i de publicació. Enveja! Les fotos fantàstiques. Una abraçada viatgera.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies. M’agrada escriure, ja ho saps Dolors, i sóc organitzada. Des de sempre, quan viatge, agafe notes per saber per on vaig, des de fa uns anys les notes ja van acompanyades de sensacions i pensaments personals, i des que tinc el bloc viatger, ja escric i faig fotos amb la idea de publicar-ho. I també està el fet que mentre m’ensenyava com fer el bloc i em familiaritzava amb la tecnologia, anava escrivint els post i quan el vaig iniciar tenia material per publicar. Per això, per ara, em puc permetre el luxe de portar este ritme, que pararà, però més endavant. Pense que el bloc és com una biblioteca, ja ho he dit alguna vegada, quan més aviat estiga completa més servei podrà donar.

      Elimina