Si el que vols, lector, és gaudir viatjant comòdament...has de continuar llegint.
Si el que vols és conéixer un poc més la gent d'este meravellós món que ens envolta...este és un bon moment.
Si el que t'agrada i desitges és sentir-te identificat amb experiències viscudes arreu del món...avant continua.


El somni de viatjar és fàcil d'aconseguir.

dimarts, 27 de gener de 2015

Pobles de CADIZ : PASSEIG FOTOGRAFIC per MEDINA SIDONIA

Medina Sidonia té una bellesa basada en la barreja de blanc i negre, de calç i ferro, així de simple.

Tenim l’hotel a Jerez  i després d’anar a Cadiz amb el vaporcito des del Port de Santa Maria i visitar l’amiga Ana, per recomanació seua, anem a Medina Sidonia, poble declarat conjunt històric artístic. S’ha de fer cas dels locals, els que ho entenen, i així nosaltres, ens deixem assessorar. Com és cap de setmana i hi ha menys disponibilitat de transport, hem d’anar primer a Cadis. És el que hi ha quan et mous sense vehicle propi i has d’ajustar-te als horaris establerts dels mitjans de transport.

Només arribar ens adonem que no ha estat una bona idea, la de visitar Medina Sidonia hui. Primer per estar llarg de Jerez des d’on anem i tornem en les nostres visites per la província i segon perquè ens trobem amb la sorpresa d’un vent tan fort que quasi no ens deixa caminar. És insuportable... però no ens descoratgem, hem fet molt de camí i hem de veure la part positiva, que encara no hem trobat però que ja trobarem. 

Sempre hi ha part positiva en tot i si en algunes negres circumstàncies no existeix realment se la inventem. En esta cas, la part positiva és que és un poble bonic i amb història present en cada racó, en cada ruïna que entre la llum dels murs blancs apareix. Es nota que s’hi té cura. Té la peculiaritat que en les finestres de les cases hi ha unes gran reixes que arriben fins el terra i que protegeixen per a evitar entrar als possibles "no convidats. Esta bé veure un poble tan blanc on cada casa està protegida amb un enreixat tan peculiar.

Malgrat la dificultat per poder caminar pugem per una costera amunt i amunt del poble... on hi ha unes ruïnes d’un castell. I no passa res... anem amunt “contra viento y marea”. Fem un gran esforç pujant la costera amb el vent de cara. És n vent que quasi ens tomba. D’on ha eixit tanta força? Precisament hui, que nosaltres estem ací i volem pujar a la part alta!

Malauradament durant la pujada, no apreciem si el que estem veient és o no bonic, el vent ho impedeix, hem de pujar mirant-nos els peus perquè el vent ens cega. Fem la visita ràpida i se n’ anem perquè  el vent en “les altures” encara és més fort i és l’amo i senyor, ací a més a més crida i crida com preguntant-nos què fem per allà on ell vol estar a soles i alhora acomiadant-nos.

Veiem, com podem, l’església Santa Maria la Coronada que és un temple renaixentista del segle XVI amb una torre enllestida al XVII considera bé d’interès cultural. El retaule i el Cristo de Perdon que custodia l’església són dos joies artístiques de gran valor.

I també les ruïnes del castell... al fons els molins eòlics ens diuen els que ja sabem i estem comprovant en estos moments, que és zona on sol bufar l’aire amb força i es pot traure energia eòlica. 

I també veiem, que estem trepitjant uns carrers amb fort sabor a història. Pels carrers el vent ja no es nota tant fort i ja podem apreciar eixe fabulós contrast del blanc i el negre de la calç i el ferro... senzillesa  és la base d’esta bellesa. I fa un sol molt bo.... pitjor haguera estat que a més a més de vent tinguérem pluja. Eixa és la part positiva del dia.






























QUADERN DE VIATGE, JEREZ i VOLTANTS, primavera 2010

Si vols saber més sobre la provincia de Cadis, clica ací.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada