Si el que vols, lector, és gaudir viatjant comòdament...has de continuar llegint.
Si el que vols és conéixer un poc més la gent d'este meravellós món que ens envolta...este és un bon moment.
Si el que t'agrada i desitges és sentir-te identificat amb experiències viscudes arreu del món...avant continua.


El somni de viatjar és fàcil d'aconseguir.

dissabte, 3 de gener de 2015

TAILÀNDIA nord: Passeig amb elefant

Sóc una turista més, encara que conscienciada de la realiat que veig...viatge perquè vull conèixer noves mentalitats, noves maneres de viure i aprendre així, a respectar-les. 
Fem un passeig amb elefant...per llocs on solamnet ell pot anar-hi.

Estem de ruta pel nord de Tailàndia. Hi vam anar en tren nocturn des del sud de país. En estos moments continuem a MAE HONG SONG, la província més occidental de Tailàndia que limita amb Birmània, és una de les més muntanyenques i està al costat de la província de Chiang  Mai on retornarem demà agafant una avionet.

La pista d'aterratge de l'aeroport on agafarem l'avió. Va ser escenari de la pel·licula de Mel Gibson Air american.
A la ciutat hi ha uns monuments que visitem, un d’ells és el Phra That Doi Kong Mu que està situat dalt de la muntanya.


Phra That Doi Kong Mu.
Les vistes són magnifiques. De lluny vegem el wat que volem  visitar després.



Les vistes són magnífiques!

Quan baixem visitem el wat Chong Khan.

wat Chong Khan.

Estem a la zona on els elefants són amos i senyors. Els hem vist passejar lliurement per les carreteres, els hem vist banyant-se tranquil•lament al riu sense turistes al voltant fent-los fotos, o transportant troncs en aldees perdudes de les muntanyes altes. Malauradament també els hem vist també com part principal d’una atracció com la de Bangkok.  En eixa ocasió no em va agradar perquè veia que l’elefant estava fora del seu entorn natural però ara la cosa canvia.

L’esperança de viure dels elefants en captiveri és menor que la dels que viuen en llibertat perquè quan estan al seu entorn caminen 30 quilòmetres al dia i estan amb els seus iguals. Per això m’agrada veure’ls anar al seu aire en esta zona, encara que també són aprofitats per al turisme, però no de la mateixa manera. 

Anem a pujar...
L’elefant és animal dòcil, amable i intel•ligent, té una prodigiosa memòria. L’elefant a Tailàndia està domesticat des de fa molt de temps i era el símbol nacional a principi de segle XX. Hi havia al voltant de 100000 elefants domesticats. S’utilitzaven en la guerra, en transport de troncs i per a transitar per la selva verge. Però fins i tot en els seu entorn hi ha empreses que els domestiquen amb maltractaments. 

Foto per a la posteritat...no tots els dies estic envoltada de tants elefants!

Ens abelleix fer un passeig per la selva i quin millor vehicle que este animal que es coneix perfectament tots els camins i trajectes. Amb un vehicle qualsevol no podríem anar per on ells van. Són gran, i pesats però transiten per caminals estrets i les brosses i arbustos no els molesten. És una de les visites que s’ofereixen per al turisme i és una de les més populars. I nosaltres també la fem, sense importar-nos que semble una vista exclusivament preparada per al forasters amb gana de semi aventura. 

Generalment el passeig és tranquil i agradable.

Com no fer-la? Pujar a lloms d’un elefant durant una hora per endinsar-nos per uns paratges que d’altra manera seria més complicat anar, és una experiència que segurament no tindrem mai més oportunitat de fer-ho, així que arribem al punt d’eixida i pugem a l’elefant, l’animal terrestre més gran del món. 

Ara estem a sa casa, l’elefant és l’amfitrió i ens mostra on viu, com nosaltres quan tenim convidats a casa i els mostrem el poble o la ciutat. De nou tinc sentiments contraposats. Hi ha qui diu que estos muntatges turístics fan malbé l’animal pel pes que ha de suportar. Segons diuen més de 150 quilogram ja es massa i la cadira ja és pesada.  Hi ha qui diu que les grosses cordes lliguen massa l’animal. Hi ha moltes empreses que es dediquen al tema de males maneres. No voldria haver caigut en una d’elles. Mals professionals que no tenen en compte l’animal segur que hi ha. Els elefants tenen unes necessitats: necessiten menjar durant 14 a 18 hores al dia, mengen herba, bambú, farratge...i beure fins a 100 litres d’aigua fresca. També han de disposar d’ombra durant les parts més caloroses del dia. I ara em pregunte, tots els que tenen elefants al seu càrrec ho compliran? 

...encara que anem per camins intransitables...

Damunt l’animal la perspectiva canvia. L’elefant disposa de dos cadires que fa més còmode el trajecte. Nosaltres no ens hem de preocupar, simplement deixar-nos portar pel guía de l’elefant i pel mateix animal, que de vegades no fa cas el seu conductor i se’n va per on no ha d’anar. En som molts els elefants que fan la ruta però, potser per estar mirant des de les altures, no semblen tants.




Des de les altures es veu tot diferent, hi ha momnets que l'elefant va per on vol i no per on deuria.

Des de dalt, asseguda al seient, veig els aparells que porta l’animal, és simple una espècie de flassada sobre la que està la cadira que alhora està nugada amb cordes al cos de l’animal.


Creuem tolls d'aigua i algun que altre riuet.
De camí observem granges, és la vida rural, passem per bassals de fang que amb vehicle haguera sigut difícil creuar, també creuem rius de poca profunditat. I les costeres...en pugem i baixem moltes, estem en zona muntanyenca i són inevitables. I és quan de nou m’admira veure amb quina facilitat es mou l’elefant amb tot el pes que  té i que a més a més du damunt i anant sobre terreny complicat.





I observem poblats i la vida que s'hi fa.

De sobte hi ha un moment de tensió. Estem en un caminal estret i enfangat i just enfront, de cara, ve una caravana d’elefants. Hem d’organitzar l`espai, qui passa primer qui passa després. Uns ens esperem mentre els altres avancen, quan passen pel meu costat veig que no són turistes, son natius i que la majoria van adormits, segurament, segons em diu el portador de l’elefant, per la droga. 

En un moment donat hi ha un entrebanc, no cabem tots al camí...
però en ordre uns passem i altres esperen. No són turistes, són locals.

Sóc una turista més, encara que estic conscienciada...vinc a estos paratges tan allunyats del meu hàbitat natural perquè vull conèixer noves mentalitats, noves maneres de viure. De vegades no agrada el que veig però hem de respectar les idees, malgrat tot.

QUADERN DE VIATGE: TAILÀNDIA estiu 2001

Per saber més de Tailàndia clica ací.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada