Si el que vols, lector, és gaudir viatjant comòdament...has de continuar llegint.
Si el que vols és conéixer un poc més la gent d'este meravellós món que ens envolta...este és un bon moment.
Si el que t'agrada i desitges és sentir-te identificat amb experiències viscudes arreu del món...avant continua.


El somni de viatjar és fàcil d'aconseguir.

dissabte, 31 de gener de 2015

FRANÇA: centre històric de CAEN a la NORMANDIA

Caen és punt de partida per descobrir un poc de Normandia i per adonar-nos-en del passat de guerres: la dels cent anys o la segona guerra mundial.

Caen és ciutat universitària edificada sota la mirada del seu Castell del segle XI. A la segon guerra mundial esta ciutat va sofrir molts bombardejos. De Caen queda poc, és una ciutat reconstruïda sense seguir models del passat, però el que hi ha no desdiu. Actualment les amples avingudes poden acollir el bullici de gent i de vida que va arribar quan a la postguerra la ciutat va créixer.

Fins al segle XI Caen no era més que uns poblats dispersats. Però tot canvià l’any 1050 amb el casament de Guillermo el Conquistador i Matilde de Flandes. Era una boda entre cosins que no va agradar al Papa i per aconseguir dispensa, cadascú dels contraents va prometre construir una abadia en Caen. Guillermo va construir, l’abadia dels homes i Matilde la de les dones. Després a Guillermo li va agradar la ciutat i després de coronar-se rei d’Anglaterra l’any 1066, va convertir Caen en la seua segona residencia manant construir el Castell. 

Sota el regnat de Guillermo Caen va prosperar, econòmica i intel•lectualment. La pedra calcària blanca, la pedra normanda, característica dels edificis de Caen es va emprar per a la construcció de l’abadia Wetminister i la catedral de Canterbury. 

Tanta riquesa va ser motiu d’enveja i així  els anglesos durant la guerra dels cent any  saquejaren la ciutat i l’ocuparen durant 33 anys. Aleshores va ser quan es fundà la universitat que actualment compta amb 30.000 estudiants.

Al segle XIX va créixer la industria de l’acer, primer motor econòmic de la ciutat. 

El primer que fem, només arribar a Caen, és visitar el Castell. De camí encara s’hi pot veure, com vestigi del passat, una torre normanda feta de la pedra amb la característica blancor, també vegem la catedral de san Pedro i el Castell.

Torre normanda.
El castell va ser creat per Guillermo el Conquistador i ampliat pel fill Enrique I, després va ser residencia real de Ricardo Corazon de Leon, també plaça fort quan Normandia va passar a formar part de França l’any 1204. Amb el temps va arribar a formar-se  una ciutat dins d’altra ciutat i fins 1944, encara hi havia un grapat de cases adossades a la muralla. Tot quedà destruït amb els bombardejos.
  
Vista externa de les muralles del castell.

El castell és aparentment molt gran, i ho és, però per dins no queda quasi res del passat. El més antic que s’hi conserva és un edifici romànic. Front a uns preciosos jardins amb herbes aromàtiques i medicinals que es cultivaven a l’edat mitjana.

Edifici romànic amb el jardí de plantes aromàtiques.
Actualment l’espai del pati i els edificis s’aprofiten per fer espectacles, per exposicions, com museus... I sorprèn a l’entrada, dins del conjunt antic, un edifici modern, museu de Belles Arts.

Explanada interior, gran i aprofitada actuament per fer a espectacles.

Des del Castell hi ha bones vistes de la ciutat. En primer pla vegem una de les poques cases de fusta que s’hi conserven que actualment és un museu.

Una de les poques cases de fusta conservades a Caen.

També vegem les torres de l’abadia dels homes que al dia següent volem visitar.

Vista de la ciutat i de les torres de l’abadia dels homes.
Eixim del Castell i al fons vegem l’església de San Pedro que abans havíem vist de més a prop, ressalta entre tot per gran i per l’estil gòtic flamíger i renaixentista. Restaurada a consciencia recuperant l’art i arquitectura destruïda  després dels danys soferts durant la segon guerra mundial.

Al fons la monumental San Pedro.

Encara tenim temps de donar una volta abans d’anar-nos-en a dormir. Sembla una ciutat fantasma fins que arribem a uns carrerets entramats i estrets que estan plens de gent jove prenent copes i turistes menjant en restaurants.  És el barri antic més popular de Caen amb carrers empedrats i cases de pedra del segle XVIII i de fusta del XVI.  I és que les cases antigues del passat són ara bistrots plens d’animació. Segons ens conten els iaios d’Edith Piaf, l’afamada cantant francesa, tenien un bistrot , un lloc de menjars, en este barri.

Ambient nocturn en un menudet barri antic, que conserva l’arquitectura medieval.

Al dia següent  de nou trobem la ciutat fantasma de la vesprada i nit  anterior. I és que primer, és molt matí i segon és dilluns, el vespre d’un pont i això s’hi nota. A més a més és agost i els francesos estan gaudint de les seues vacances, tal volta molts estan en Espanya, on trobem el calor i les platges.

Anem a visitar les abadies de la ciutat, la dels homes i la de les dones. L’abadia de les dones,  té la seua església de la Trinidad d’estil arquitectònic i artístic normand i unes torres que em criden l’atenció, les anomenades “llanterna”, creades per il•luminar els edificis per dins. I es veu l’efecte només entrar, és molta la quantitat de llum que entra amb eixe sistema de torre.

La façana i la porta.
Part de darrere de l’abadia de les dones.

Darrere de l’altar major està la tomba de Maltilde. La filla de Matilde i Guillermo va ser una de les primeres monges del convent, però l’abadessa més afama va ser Charlote Corday, que al juliol de 1973, va aconseguir permís per eixir de l’abadia i se’n va anar a Paris on va apunyalar a un revolucionari anomenat Marat. En menys d’una setmana la monja va ser guillotinada i el seu nom passaria a la posteritat.

Interior de l’esglèsia i la tomba de Matilde.

Després anem a la abadia dels homes, des del jardí vegem al fons una església gòtica en ruïnes que no va ser reconstruïda i la deixaren com  es quedà després de ser destruïda en un bombardeig. És una manera de no oblidar.

Al fons l’església destruïda pels bombardejos de la guerra mundial,
no reconstruïda per tenir present la destrucció de part de la ciutat.

Li donem la volta a l’edifici per accedir a la part més antiga, la part romànica del segle XI que no va ser destruïda. 

Façana romànica, no podem entrar dins, està “tancada per vacances”.

Volem entrar-hi i esta tancada, estrany, perquè és un monument important de la ciutat. Tornem a donar-li la volta per si trobem alguna porta oberta, i res, tot tancat. Ens dirigim a l’altra part, on està l’edifici de l’abadia i des d’on  s’hi veu la part gòtica de l’església de san Esteban.

Part trassera de l’esglesia d’estil gòtic.
L’abadia és la seu actual de l’ajuntament. Queda poc de l’abadia original, al segle XVIII va ser reconstruïda pel monjo arquitecte Guillaume de la Tremblaye a l’estil clàssic. Hi entrem per preguntar per què no està oberta cap de les portes d’accés a l’abadia. I tranquil•lament, com si fos la cosa més normal del món, ens contesten que està tancada perquè el guàrdia està de vacances i l’horari s’ha reduït a les vesprades fins les 6 i mitja. Tambè especifiquen que si hi ha boda tanquen. Nomes podem entrar pagant i seguint les seues visites guiades en hores concretes. La crisi està en tots els llocs. També el patrimoni artístic s’hi veu afectat, perquè no estem parlant de qualsevol monument, esta abadia és important. Ens hem quedat sense veure el lloc que va escollir Guillermo per al seu etern descans. Encara que actualment nomes queda la pelvis perquè la tomba va ser profanada.

L’abadia dels homes, actualment ajuntament.
Caen és un punt de partida per endinsar-se un poc en el que va ser la 2n guerra mundial, només a uns quilòmetres hi ha un memorial, record de guerra i monument a la pau, també és el punt idoni per explorar les platges del Dia D, les del desembarco de Normandia.

QUADERN DE VIATGE, NORMANDIA, estiu 2012

Si vols saber més sobre Bretanya Normandia clica ací



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada