Des de Bilbao visitem els seus voltants...
I des de Bilbao, un dia de tants, anem a Lequeitio, en esta ocasió ho fem amb autobús. Com no disposem de vehicle propi i estem visitant els voltants, ja hem tastat quasi tots els mitjans de locomoció!
Lequeitio és un poble pesquer molt bonic, hi ha una gran platja on malgrat no fer molta calor, s'hi veu gent banyant-se. El poble no és molt gran, són al voltant de 7000 habitants. Imagine que el turisme estarà substituint el negoci de la pesca. Ho imagine perquè és el que està passant en pobles semblants, que a la fi, la font econòmica del turisme, més còmoda i substanciosa, guanya la partida contra la font econòmica tradicional pesquera, que és més dura.
El primer que veiem de Lequeituo, perquè destaca per grandària i situació, és la basílica de la Asuncion de Nuestra Señora, construïda sobre un edifici medieval, que quedà reemplaçat, a la segona meitat dels segle XV en estil gòtic tardà basc.
També passem per l’ajuntament, típic edifici barroc datat al segle XVIII.
Fent una passejada s’arriba a un mirador dea d’on es veu de lluny el far de santa Catalina, tenim davall uns penya-segats. I cert que és un lloc on s’està molt bé gaudint del sol i la brisa cantàbrica.
El poble té un casc antic ben conservat on s’ajunten, sense perdre el gust i la harmonia, cases de pescadors i cases de nobles que es fan de notar pels blasons de les façanes així com per les portes i balconades grandioses que no tenen res a veure amb les de la gent de la mar.
En esta població s’hi respira un ambient diferent, sembla més arrelat l’esperit basc. I que em perdonen els altres. És el que veig al primer colp d’ull. S’hi veuen pancartes reivindicatives a les façanes, també note que tothom, xiquets, joves i vells, parlen la llengua pròpia, el basc. M’agrada, jo també parle la meua llengua pròpia materna i considere que cada poble sense arribar a extremismes, ha de mantenir la seua identitat.
S’està bé hi passejant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada