Si el que vols, lector, és gaudir viatjant comòdament...has de continuar llegint.
Si el que vols és conéixer un poc més la gent d'este meravellós món que ens envolta...este és un bon moment.
Si el que t'agrada i desitges és sentir-te identificat amb experiències viscudes arreu del món...avant continua.


El somni de viatjar és fàcil d'aconseguir.

dimarts, 24 de febrer de 2015

Ruta per GALICIA: RÍAS BAIXAS- II PART

Val la pena visitar esta preciosa zona d’Espanya, pel sabor mariner, per la senzillesa de la gent, pels paisatges i pel menjar tan suculent. 

Seguim la nostra visita per les Ries Baixes, seguim fent ruta. Tenim temps per a tot, això d’anar de la mà d’un local fa que no perdem cap minut i a més a més, parant sovint a descansar i prendre el vinet local.

Visitem EL GROVE on agafem un vaixell per observar de prop una “batea” i el treball que s’hi fa. és un muntatge turistic, ho sabem, però acceptem les normes del joc.  Les batees són plataformes que es construeixen en l’aigua per a la cria de clotxines o musclos. Una vegada vista la batea, al vaixell ple d'estrangers, ens conviden a menjar clòtxines regades amb albairinyo. Tot un luxe. Esta és l’única vegada de tota la setmana que ens sentim turistes perquè fem el que està pensat i premeditat per enganxar divises. Tanmateix, mirant sempre el costat bo de les coses, en esta ocasió també es pot traure la part didàctica. Ens adonem del què és una batea i quan posteriorment tinc l’oportunitat de veure’n altra al port de València ja sé el que és i com funciona, i sóc l’única que ho sap d’entre els companys que tinc al costat.

Batees al El grove

Visitem la GUARDIA. La citània són les restes d’una ciutat celta excavada en 1914. En 1965 es va refer la primera casa amb sostre de palla.

Ciutat celta.

Des del monte Tecla vegem el port de la Guardia, també es veu la desembocadura del Miño amb Portugal al fons. 




Al lloc s’hi trobaren també nombroses restes romanes.

Santa tecla és la patrona del mal de cap i el mal del cor. Tindrà a veure amb l’expressió popular valenciana “estic teclosa”, referint-nos a quan no ens trobem bé del tot.?



A prop de Baiona trobem la Verge de la roca de 15 metre d’alçada.

Baiona

La costa atlàntica de prop de La guardia és brava amb fortes ones...

Costa atlàntica a prop de Baiona.

BAIONA és un port de luxe, més xicotet que Sanjenjo i de més qualitat. Hi vegem la fortalesa de Monterreal. Per atzar és un lloc que ocupa pàgines de la història perquè hi va ser on els germans Pinzon pararen en primer lloc contant les noticies del nou món.

Anem a CARRIL, afamada per les “almejes”. Quan baixa la marea, sovint s'hi veuen les dones afaenant amb unes altes botes d’aigua, amb davantal i amb poal, estan buscant les ostres, les clòtxines o altres musclos.

Des del port de Carril es veu l’illa de Cortegada cedida al Rei. La idea era que la família reial es fera una casa i encara que es feren els plànols no s’hi va arribar mai a construir.

Carril

Anem a VIGO, tenim una vista impressionant, de lluny vegem les illes Cies, davant l’empresa de Citroen i les fàbriques conserveres. Les gavines i altres aus marines són una constant al llarg de totes les Ries Baixes. Passegem pel mercat de la pedra, sovint la gent compra ostres i amb un raig de llima se les menja. 

Vigo

Passem per VILAGARCIA DE AROUSA, port contínuament en boca de la premsa. I parem a Armenteira, del segle XII , un monestir de façana romànica i claustre barroc .

Armenteria

Al monestir de POIO hi ha un mosaic que representa el camí de Santiago i dintre del recinte hi ha un dels horreos més grans de Galicia.

Poio

Un del horreos més grans de Galicia a Poio.

Anem a un Pazo Quinteiro da Cruz, que subministrava el vi albairiño a la casa reial, no sé si encara ho fa. Hi ha una dita que diu: “ermita, horreo i cipres, pazo és.” Hi es conserva un horreo gran del segle XVIII i un més menut del segle XIX. També hi ha en este pazo, una de les col•leccions  de camèlies més grans d’Europa.

Ens conta Pedro, amo del pazo i amfitrió de luxe, que l’actual rei Felip, participava temps enrere en les festes que s’hi feien... parle de molt de temps, el rei era príncep i solter.


Pazo Quinteiro.

COMBARRO és una menudeta població amb encant, plena de vida i animació, plena de llocs on beure vi o cervesa, tan se val...de tot hi ha a les tavernes de la població, sempre plenes de gent jove animant.



Combarro

Un dia anem a PONTEVEDRA, la visita la fem curta i ràpida, esta vegada anem per lliure, amb l’autobús de línia regular des de Cambados, doncs solament està a 26 quilòmetres. Anem al santuari de la divina peregrina i a la plaça de la herreria.

Pontevedra.

I la ruta per Galicia en du fins i tot a Santiago on plou, com no? Diuen que la pluja a Santiago és art. La veritat és que la pedra mullada i la verdor li donen un toc especial. No ens podem queixar, de tota l’estada en Galícia hui és l’únic dia de pluja. Esta ciutat m’encanta, tornaré.

Santiago de Compostela

També anem a LA CORUNYA, una ciutat, que al primer colp d’ull la trobe elegant,  tindrà alguna cosa a veure que siga coneguda com la ciutat del cristall?. Estic unes hores i ja sé que també vull tornar a passejar detingudament pels carrers i respirar eixe aire i gaudir d’eixe color tan particular. I es que he vist tan poc!. Em quede amb la imatge de les galeries de la viuda, conegudes així per ser el lloc des d’on les dones dels mariners esperaven impacients, mirant el mar, l’arribada dels marits... i els marits de vegades morien abans de tornar. 


La Corunya.

Esta ruta per les Ries Baixes ha donat per a molt, fins i tot creuem la frontera amb Portugal i anem a València do Miño i es nota que estem en un país diferent per les façanes, per les placetes, pel parlar de la gent... és una ciutat empedrada, laberíntica i amb muralles i comprovem que el que es ven com ganga, no es tan barat com ens fan creure.

Valencia do Miño

Al final ha estat un goig de viatge. Malgrat preferir viatjar al meu aire, no em penedeisc d’haver anat en grup dirigit, ha estat un plaer compartir furgoneta amb  la parella murciana que és molt agradable...i amb la Teresa...la Teresa és un encant, cert que hem congeniat amb esta dona catalana ja gran  amb esperit viatger, era el seu primer viatge després d’enviudar i estic segura que ja no deixarà mai de viatjar.

QUADERN DE VIATGES GALICIA-RIES BAIXES, primavera 2001

Si vols llegir la primera part clica aci.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada