Alt ben alt... hi està Arcos de la Frontera... bonic però massificat i desvirtuat pel turisme estranger i nacional. La visita la fem ràpida... tanta gent espanta!
Visitem ARCOS DE LA FRONTERA, un dels més afamats pobles blancs de la província, una joia musulmana de 28.000 habitants però té un inconvenient, degut al turisme, els carrers de la localitat estan cada dia de gom a gom. I és que hi ha tanta gent que mareja, tant de soroll que no s'hi respira tranquil•litat, i per a mi es un inconvenient, no m'agrada, malgrat ser jo un ingredient més de la massa. Tal volta és un dia especial i no me n'he adonat, o simplement la casualitat ha fet que tothom, haja decidit concentrar-se en este poble blanc.
Tant de turisme i explotació dirigida a mostrar i vendre decep, fins i tot s’ha de pagar per entrar a l’església. Puc arribar a entendre que vulguen aprofitar-se’n però em desagrada.
Això si, és una ciutat bonica, no puc dir altra cosa, singular, blanca, lluminosa... Si està declarada d’interès turístic és perquè s’ho mereix. És gran i costerut, amb carrers entramats, les parets pintades de calç i ben conservades perquè es viu per a exposar-les al turisme. Tanta blancor enlluerna! però m'agrada.
Tanmateix per culpa de la gent, no fem un passeig gaudint del que estem veient. Hi ha molt de Patrimoni artístic i monumental amb el qual ens entropessem de camí al castell però em molesta veure tantes persones fent el mateix passeig que jo estic fent. Hi ha maremagnum, són molt cridaners.
I cert que hi ha molt per a veure: l’església de san Miguel, la basílica de santa Maria, convents... cases senyorials i palaus, hi ha un castell. També hi ha molts carrers amb encant: costera de Belen, carrer Maldonado o costera del Socorro... però difícilment s’hi pot observar en detall. Així i tot m'entossudeisc a buscar-ne dels que no hi ha tanta gent i, al menys, s'hi pot fotografiar, estic segura que els trobaré i trobaré l'essència del lloc.
Però més que la gent el que em molesta són els vehicles. Sobren cotxes... La gent vol arribar fins la part alta de manera còmoda i això no deuria de permetre’s. No entenc com deixen passar cotxes.
Una vegada hem arribat a la plaça principal, la plaça del Cabildo veiem l’església amb façana plateresca. Ens encarem al mirador des d’on es veu el riu Guadalete. És una bonica panoràmic i mirant el riu m’oblide del maremàgnum que tinc al costat i darrere.
La plaça el cabildo és testimoni de la història d’ARCOS: lloc d'adestrament de soldats i genets, on feien tornejos els nobles, on s’hi lidiaren bous, on es feien mercats... A partir de 1608 s’inicia hi la vida civil i s’hi construiren cases al voltant.
Just l’edifici de l’ajuntament es va traslladar-hi l’any 1634. Es bonic este edifici! Té una portada de pedra coronada amb el patró d’ARCOS que data del segle XVII.
Sense eixir de la plaça trobem el Castell de planta quadrangular amb quatre torres de merlets als costats. Va ser alcasser militar en temps musulmans però l’actual castell es del segles XIV i XV. És de propietat particular.
I al final trobem la tranquil·litat. Per sort fugint del carrer principal que porta a la plaça i al castell i tal volta perquè és hora de dinar deambulem per carreronets transversals, i ho fem “miraclosament” a soles.
Gaudim del passeig, ara si.! I tal volta són els millors racons del poble i els millors moments nostres.
La visita l'hem feta ràpida... És una llàstima no poder assaborir el poble en essència, saber del seu passat, amb importants vestigis prehistòrics, i també romans i musulmans. Estos últims configuraren els traçat dels carrers de la ciutat, que si que distingim entre la multitud amunt i avall i crearen una muralla, que després es traspassà per instal•lar més edificis i temples religiosos ja entre el segle XV a XVIII.
No dubte que passejar per estos carrers i parar-se en racons i miradors deu ser encisador. Estic segura que a primeres hores del dia o a boqueta nit quan els turistes no han arribat o se n’han anat, ARCOS serà diferent. Caldria anar en eixos moments, perdre’s pels carrers i parlar amb la seua gent, que segurament ja estarà farta de veure’s sempre envoltada de curiosos que van com autòmats carrer amunt i avall sense parar-se en detalls perquè van a contrarellotge.
QUADERNS DE VIATGE, XERES i VOLTANTS, primavera 2010
Si vols saber més sobre CADIZ i provincia clica a l'etiqueta corresponent
Si vols saber més sobre CADIZ i provincia clica a l'etiqueta corresponent
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada