Si el que vols, lector, és gaudir viatjant comòdament...has de continuar llegint.
Si el que vols és conéixer un poc més la gent d'este meravellós món que ens envolta...este és un bon moment.
Si el que t'agrada i desitges és sentir-te identificat amb experiències viscudes arreu del món...avant continua.


El somni de viatjar és fàcil d'aconseguir.

dissabte, 19 d’octubre del 2019

DESCOBRIM TAILÀNDIA

Hores i hores volant per arribar al país de l’etern somriure:
Madrid- Ginebra, Ginebra- Amman, Amman- Doha, Doha- Bangkok... eixe va ser el (llarg) trajecte.

No oblides entrar als enllaços que expliquen al detall.


Eixírem  de Madrid un dia a les 12 del matí i arribàrem a la destinació que voliem quasi a les 12 del dia següent. Llarg... molt llarg.. mai havia estat tant de temps en l’aire. 

En eixe viatge vaig experimentar por dins de l’avió, una claustrofòbia que mai havia passat. Tot va ser en veure eixir un fum sospitós i no saber la raó. L’avio va parar a Doha enmig de no  res, només hi havia dunes d’arena envoltant... Al capdavall i després d‘haver passat el mal tràngol, vam saber que era l’aire de la refrigeració. Però mentre viviem  en la ignorància ens vingué al cap que hi havia una avaria i no tenia solució i és més, pensàvem, veient tant de fum dins de la cabina, que l’avio explotaria als segons.

Bangkok, la seua gent, els seus carrers el seu mercat, és un món a part. Era el meu primer contacte amb el mon asiàtic i em va impactar. Els clubs de les xiques ballant va ser el que més em va doldre i em va entristir i també, enfadar.




De dia, de nit…bullici... transit…gent…llums…olors…colors…i contaminació. Molta contaminació.



Anava en grup, però amb moltes hores lliure per poder experimentar en llibertat. Teníem organitzat l’hostatge i els trasllats, la resta era temps sense programar.  Ens ajuntarem 6 persones que anàvem pels llocs com peix en l’aigua. Recorde  Bangkok deambulant i acabant pujant al tren anomenat skytrain que va per damunt de la ciutat. I sempre amb calor sufocant acompanyat de pluges torrencials.
I recorde els temples i palaus. Quin calor feia. De tant de calor, vaig agafar un mareig que quasi em demaie, va faltar poc per a caure. A poc  apoc el cos s'aclimata.

Pels voltants de Bangkok es pot anar a visitar el mercat flotant  que malgrat estar ple de turistes conserva autenticitat.



De Bangkok anàrem al nord, a Chiang Mai, amb tren. Férem nit en lliteres junt a locals que feien el mateix trajecte de sud a nord del país. Al nostre costat teníem monjos.

Chien  Mai   és l’essència tailandesa, la muntanya la part rural… els mercats nocturns no tenen res a veure amb els de la capital. És una ciutat agradable i acollidora que m’agradà, encara que recorde que els mosquits ens picaren una barbaritat. Ciutat, monestirs, activitat diürna i nocturna...tot en plena muntanya. Així i tot trobàrem un lloc per sopar anomenat casa Antonio i entràrem...i acabàrem sopant calamars i truita.

De Chiang Mai anàrem  a Chiang Rai,  continuàvem a les muntanyes, visitant  poblats unes vegades per camins quasi intransitables i altres fent trams en barca.


Esta part de Tailàndia és la que més m’agradà i per la que realment val la pena tantes hores per arribar al país. És un goig coneixer les tribus de les muntanyes: les dones girafa, els karen,  i les tribus Akka i Yao 



Seguint per les muntanyes  arribàrem a triangle d’or, i pujàrem en vaixell pel riu Mekong, per veure les fronteres de Birmània i Laos de més a prop.

Anàrem per on anàrem el paisatge era espectacular, les muntanyes pintaven tot de verd  de diferents tonalitats.



També per anar a visitar tribus agafàrem furgoneta perquè els camins eren inaccessibles per a vehicles més grans. 



Pujàrem en elefant  travessant bassals i camins estrets.



Ente natura tribus i temples passàrem els dies, i sempre rient molt, érem un xicotet grup molt ben avingut i divertit.  

De Mae Hong Son agafàrem un avionet per retornar a Chiang Mai, d’on de nou agafàrem el tren nocturn per tornar a la capital. 

Una vegada a Bangkok, del grup de gent, hi havia uns quants que acabaven el viatge a les illes Pucket, però nosaltres anàrem a Pattaya, un lloc diferent que ens deixà bocabadats des del primer moment. Era prostitució lliure i clara pel carrer.


Com la platja de Pattaya no ens agradà, anàrem per lliure a l’illa de Ko Samet aconsellats per un treballador de l’hotel on ens quedàvem. A l’illa, ens diguè no van molts turistes i havíem d’anar en un vaixell de càrrega de queviures. I era cert. A la platja, banyant-nos, eixe diu només hi érem les 10 persones que desembarcàrem amb els aliments que necessiten els habitants de Ko Samet


La tornada la férem via Amman.  I per un imprevist aeri, a unes poques persones ens oferiren quedar-nos un dia més a  la capital  jordana. Nosaltres acceptàrem i aprofitàrem  per a visitar la capital de Jordània, que ja coneixiem. Un taxi ens portà al centre històric i tornàrem en autobús local. No hi havia cap occidental. Anàvem tres xiques a soles i no tinguérem cap problema.



Quan tornàrem a casa ens assabentàrem que dos dies enrere havia hagut un atemptat a l’aeroport jordà.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada