Si el que vols, lector, és gaudir viatjant comòdament...has de continuar llegint.
Si el que vols és conéixer un poc més la gent d'este meravellós món que ens envolta...este és un bon moment.
Si el que t'agrada i desitges és sentir-te identificat amb experiències viscudes arreu del món...avant continua.


El somni de viatjar és fàcil d'aconseguir.

dissabte, 5 de juliol de 2014

TAILÀNDIA nord: Tribu els KAREN de les muntanyes baixes

L’exotisme de la regió del nord és la que atrau al turista i alhora és la causa de la desintegració gradual de la cultura autòctona. Encara que, per altra banda, hui per hui, esta cultura no pot sobreviure sense els ingressos que el turista proporciona.
 
Cal anar a Tailàndia per conéixer estos poblats amagats a les muntanyes, una vegada es coneix el que ens pot resultar un xoc cultural, s'apren a respectar i estimar

Tenim la població de Chiang Rai com lloc base per anar a visitar les tribus de la muntanya. Després d’un divertida nit assaborint l’ambient local, (que no el menjar), mirant l’espectacle tradicional i l’espectacle de com els tailandesos gaudien empassant-se gustosament insectes de tot tipus fregidets, ens despertem de bon matí per enfilar-nos en barca i pel riu Kok fins el POBLAT KAREN situat a les muntanyes baixes.

Som un grup menut i ben avingut.
I apreciem la vida a la vora del riu. Segons Carmen Sarmiento, les tribus del nord de Tailàndia són les més fascinants del món, i amb eixa expectativa arribem al poblat Karen, on els elefants van al seu aire i trobem un ritme de viure lent i sense presses.

Les tribus del nord estan relativament aïllades, però el turisme arriba on siga i també s’endinsa en estos poblats que veuen alterada cada dos per tres la seua quotidianitat i va adoptant a poc a poc i quasi sens adonar-se elements moderns que xoquen amb la tradició heretada. En part necessiten del turisme. L’exotisme de la regió del nord és la que atrau al turista i alhora és la causa de la desintegració gradual de la cultura autòctona. Encara que per altra banda, hui per hui, esta cultura no pot sobreviure sense els ingressos que el turista proporciona.

De tant en tant les aigües es mouen massa...Totes les embarcacions són iguals, les dels pescadors i les dels turistes que anem riu amunt o avall.
Son grups separats de Tailàndia no nomes per l’idioma, que sortosament conserva, sinó perquè, com no són ciutadans tailandesos no reben ajuda governamental. També és cert que esta situació està canviant i cada vegada hi ha mes sensibilització cap a estos grups minoritaris refugiats a les muntanyes i el govern esta fent esforços pe integrar-los.

Observem la vida dels habitats de vora el riu...

Hi ha poblats on hi ha més turistes que habitants. Sortosament no ens trobem en eixa situació i quan visitem el poblat no hi ha altres occidentals com nosaltres, però es nota que estan acostumats al tracte amb forasters. Estes visites s’han de fer amb respecte, simplement s’ha d’emprar l’empatia i pensar què voldríem si foren ells els que ens visitaren.

No tot són cases de palla i fusta.

El poblat Karen que visitem en primer lloc acull a la seua escola els xiquets dels voltants. No podem evitar fer una ullada a l’escola. No podem evitar intentar parlar amb xiquets i xiquetes que acudeixen cada dia, alguns des de llocs un poc allunyats.

Ens agrada vore què fan a les escoles...com estudien els xiquets i xiquetes que són el futur, parlar amb ells...

L’escola unifica, tanmateix estes tribus mantenen molt pures les tradicions, esperem que així continue, no hi ha res millor que tenir sempre present el passat i els arrels, encara que hi ha costums i tradicions qüestionables i poc comprensibles per a la mentalitat forastera que trepitgem eixes terres.

Es un passeig en barca agradable.

Un fet dels anomenats incomprensibles que passa i no poques vegades és la venda de les filles menors als comerciants xinesos que les porten enganyades als prostíbuls de Bangkok. Al barri de Patpung  i en Pataya  se’n concentren moltes. No se li pot dit tradició ni costum, sinó fet que passa malauradament de manera irremeiable per supervivència.
 
Els elefants són imprescindibles.

Els karen, d’origen birmà, no són nòmades i saben que no van a tornar al seu país, per la qual cosa tenen cases ben fetes de fusta.

Fent una mirada a com viuen altres, es valora  més el que tenim.

Els poblats estan separats uns d'altres, molts estan amagats entre muntanyes.

Hem visitat el poblat, la gent no mira malamnet el curiós estranger que els visita, els xiquets ens han rebut amb alegria. Els xiquets són el futur i els que han de saber compaginar la tradició i l’evolució, tot amb la mesura convenient, racionalitzant cada situació.

Al poblat karen ens reben amb amabilitat, s'estan acostumant a vore turistes i viatgers. Sortosament no en som tants els que s'arrisquem a pujar al nord de Tailandia i s'endinsem entre les muntanyes perquè prefereixen passar més temps a les platges. Perquè molta gent visitant pot arribar a desvirtuar l'essència.

S’ha fet l’hora de deixar el poblat, hem de reprendre el camí, pujar a la barca i enfilar-nos pel riu. I de sobte...plou...

Acabem el trajecte tots remullats, la tela protectora que fa de sostre a la barca no és prou per protegir-nos de l’aigua, però...tan se val... este primer contacte amb les tribus ha estat una fabulosa experiència...

A partir d’ara anem a conèixer més poblats i més maneres de viure, totes tan diferents a les nostres!. Però el sabor del viatge no està en trobar la diferencia sinò en adonar-nos que diferencies...tampoc en són tantes. M’agrada viatjar perquè remou l’ànima, em fa pensar en com visc jo i com viuen els altres, em fa dependre tantes coses!

Plou a cànters! Així és Tailàndia en esta època, aigua torrencial que passa en un tres i no res acompanyat d'un calor humit i empalagós. Però tot paga la pena per viure l'experiència de coneixer esta gent i estos pobles.


QUADERN DE VIATGE, TAILÀNDIA estiu 2001

En este bloc pots llegir més sobre Tailàndia, a l'etiqueta corresponent


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada