RESSENYES LITERÀRIES i de cine nº 46: VIAJERAS. LLIBRE

VIAJERAS

Verónica Boned, Doris Casares, Itziar Marcotegui, Almudena Sanchez, Carmen Teira, Aniko Villalba

Fragment de la contraportada de LA EDITORIAL VIAJERA, any 2014

Vivim en una època en la qual viatjar és cada vegada més fàcil, tanmateix estem plenes de dubtes. Viatjar a este país, no és perillós? Si me’n vaig sola, sóc més vulnerable? I, que me’n porte a la maleta o motxilla? Podré aconseguir tampons si els necessite? És segur usar les xarxes socials d’allotjament? I fer autoestop?

Te’n vages uns dies de vacances o moltes setmanes a una destinació allunyada, de segur que t’han sorgit estes i moltes altres preguntes. Este manual les contesta, i gràcies a la quantiitat de consells pràctics, trucs i idees, et servirà com guia per preparar les teues escapades i aventures i per a que t’animes a viatjar a qualsevol part del món amb seguretat i confiança.

Opinió personal

M’agrada viatjar, tots els qui esteu llegint este bloc ho podeu endevinar, qui em coneix ho sap. Si classificarem els viatgers segons experiència de l’u al tres, jo em situaria al grup del mig, el de viatgeres que fa molts anys que roden pel món però, així i tot, encara ens falta molt per trepitjar. Vaig agafar la primera maleta (aleshores motxilla) als divuit anys. Sóc de les que sobre tot al principi, he anat dirigida en grup i conforme passen els anys prefereisc els viatges que no tenen horaris imposats sinó els que jo mateixa em programe. Tot viatge, siga fet d’una manera o altra, té els seus avantatges i inconvenients i de tots es fa el bagatge viatger. I és que l’experiència dóna lliçons i les lliçons donen seguretat. O tal volta cal dir una relativa seguretat, perquè mai se sap, per a bé i per a mal. Amb molta sort viatgera a l’esquena tinc anècdotes que contar, i encara que alguna va tenir final inesperat, com un robatori amb violència a Nàpols, la ciutat insegura per excel•lència, la majoria del que puc contar han estat experiències bones.

Llig molt abans d’eixir: guies, geografia, història, experiències d’altres... tot és bo per contrastar opinions i així i tot, una vegada al lloc sovint sorprèn el que tenim davant, meravella, tot canvia a com ho tenim al cap.

Mai viatge sola, quasi sempre m’acompanya la meua germana-amiga amb qui no tinc cap problema viatger perquè després de tants anys, ja tenim molt clar quin rol té cadascuna durant el viatge. És una sort tenir tan bona companyia.  

És cert que hi ha moments viatgers on un acompanyant masculí s'agraeix, perquè la mateixa societat en general el veu com protector natural, i de sobte en grup mixte, sent o no sent, volent o no volent, és obligatoriament el "sexe fort" que contrasta amb la ficticia debilitat femenina. Però les dones tenim una intuició subconscient que enraona i veu perills on cap home veu. També és cert que les dones ens infravalorem i podem fer més del que creguem i podem fer front a les situacions viatgeres que cada moment sorgeixen. Tenim por, tenim moltes pors.

He especificat que mai he viatjat sola, però este llibre anima a fer-ho, anima a treure's les pors i inseguretats de damunt. Són tants consells els que dóna...és tanta la informació de primera mà que han plasmat les expertes viatgeres que ho han escrit fruit de la seua experiència i amb l’ajuda d’altres col•laboradores, com la Mercé, del bloc MilCamins, que la tinc d’amiga virtual...Es nota eixa saviesa viatgera, són dones, xiques joves la majoria, que saben del que parlen. I m’agraden especialment les anècdotes que conten que il•lustren la informació, els exemples de situacions mostren la realitat directament, mostren mes gràficament el que pot passar. 

I tot està molt ben organitzat per apartats: explica sobre documentació, sobre avantatges-inconvenients de viatjar a soles, sobre equipatge, sobre salut, sobre els que et pots trobar en ruta, sobre seguretat... amb un annex final que es centra per països que també trobe molt interessant.

Per als que ja tenim un xicotet bagatge viatger hi ha aspectes que ens poden resultar obvietats, consells que són de sentit comú, aspectes que tal volta pensem que no caldria dir perquè la mateixa intuïció del viatger et fa actuar. Però com este llibre està destinat també a nous viatgers no sobra cap idea, perquè les idees que ja se saben en llegir-les tornen a la memòria. Hi ha moltes repeticions perquè són diverses veus les que parlen, però tampoc sobren. 

Aparentment i en essència, és un llibre-manual en femení dedicat a la dona viatgera perquè hi ha un tant per cent d’informació elevat que només pot interessar a les dones. Tanmateix jo aconselle el llibre a tothom, homes i dones, sense exclusió, simplement per preferències personals, no m’agraden les separacions, no m’agrada la catalogació de  llibres “de dones” o llibres “d’homes”.

És un llibre que s’ha de tenir a mà perquè et facilita eixos llistats que tots els que viatgem fem mentre estem preparant el viatge i que després oblidem al calaix o estripem i que cada viatge hem de confeccionar de nou. A partir d’ara ja no caldrà fer-los, cal rellegir “Viajeras” i buscar l’apartat que interessa.

Este llibre és el que a mi m’haguera agradat tenir quan vaig començar a viatjar, perquè la primera vegada, les primeres vegades, res se sap. Tot el que el llibre conta, els consells, la informació... vas aprenent-ho conforme ho vas necessitant o experimentant. Així que “Viajeras” és el llibre ideal per a qui vulga iniciar-se en eixa apassionant aventura que és conéixer el món i la seua gent i és ideal per anar rellegint de tant en tant una vegada ja tens hores de viatge experimentat.

Ah, i m’agrada un detall que  hi ha a l’inici, en l’apartat de notes dels editors: està molt bé que el llibre estiga obert a nous suggeriments o comentaris. Totes les opinions són bones per millorar i en este cas, segurament hi ha molta gent que pot aportar nova informació interessant.