Si el que vols, lector, és gaudir viatjant comòdament...has de continuar llegint.
Si el que vols és conéixer un poc més la gent d'este meravellós món que ens envolta...este és un bon moment.
Si el que t'agrada i desitges és sentir-te identificat amb experiències viscudes arreu del món...avant continua.


El somni de viatjar és fàcil d'aconseguir.

dimarts, 29 de juliol de 2014

Visita al poble de LUARCA en Astúries

Situat entre el mar i la muntanya, Luarca, com molts altres pobles d’Astúries, conserva l’atmosfera intacta de la tradició. 

LUARCA, 92 km de la capital Oviedo, és poble d’antics baleners. Poc queda actualment d’esta tradició en este menut poble que té uns 5000 habitants, solament el record de les aventures que sense cap dubte passarien els mariners.

Segurament que en són moltes i que, des de temps remots se les estan contant de pares a fills al costat del foc en dies d’hivern. Segur que l’esperit aventurer dels grans mariners està permanent en l’anima dels veïns del llogaret que no oblidaran mai el seu passat balener i del quan estaran enorgullits. 

Volem saber un poc més sobre balenes i baleners i ens dirigim cap a la “mesa de los navegantes y mareantes” al costat de l’antic fortí de vigilància. És el lloc que serveix de carta de presentació del poble, perquè en acabar de visitar-lo ja saps un poc de la història de Luarca. Esta “taula” és on antigament i durant huit segles, el gremi de mariners prenien democràticament les decisions. Hi es decidia si eixien o no a faenar en dies de temporal o qui era l’encarregat d’eixir a pescar balenes. 

La mesa de los navegantes: antic lloc de reunió i decisions.

En la taula hi ha un mosaic format per 15 escenes que representen la vida marinera. Al primer colp de vista atrau pel color i la lluminositat de la ceràmica. És com un focus que convida a observar i a adonar-se dels detalls que s’hi mostren. S’hi veu la història de Luarca, una vida dura de lluita contra corsaris i pirates i també de lluita  contra les balenes i inclemències de l’oratge que marquen la vida marítima. Actualment no hi ha balenes, van desaparèixer de les costes cantàbriques al segle XIX però els mariners eixen cada dia a pescar com ho feien els avantpassats.

Els taulells relaten la història de Luarca

Empassats amb un poc d’història i capbussats al món mariner com estem, volem contemplar les mateixes vistes que aquells intrèpids veien. 

Pugem a la part més alta per contemplar les vistes al mar.

És per això que pugem a l’atalaia, on està la torre vigia que tanta ajuda els proporcionaria mostrant el camí a seguir. Quines vistes al mar cantàbric!, Quins penya-segats!. Són vistes espectaculars!.

Les vistes al Cantàbric ´des de l'atalaia són espectaculars,
són les mateixes que divisaven els antics navegants.

Volem veure també un poc el Luarca actual i fem una curta passejada.

Anem a la llotja on s’està fent una subhasta del peix acabat de pescar. I és que l’essència marinera és el que predomina en Luarca. Peixos vius encara amuntegats dins les caixes esperen el seu destí. Els compradors estan expectants seleccionant amb la vista el que les barques del dia han portat i comprar el que els convé. Nosaltres només mirem, malauradament no podem comprar peix fresc, en no res ens anem a visitar altre poble asturià.

L’ambient de la llotja és frenètic, la compra venda de peix fresc és negoci diàri.

Caminem per carrers on hi ha bullici per ser dia de mercat. Ens mesclem entre la gent buscant nous carrers  i així conèixer este llogaret que els turistes aprecien tant. És un poble bonic, amb cert encís, té llum, té vida, té color....i tal volta tots estos qualificatius són la clau de l’atracció que exerceix als forasters que arribem a este poble d’Astúries.



Passegem pels carrerrs sense rumb fixe.

He dit que és un poble que té llum i color i per contraposició em diuen que el riu que tinc al davant i que desemboca a Luarca s’anomena “el rio negro”, no sé la raó del qualificatiu, però contrasta amb la claredat que l’envolta.


El riu, anomenat "negro" creua la localitat.
Ens allunyem del poble i de la gent que fa la compra del dia al mercat. Hi hi ha molt de soroll, fugim dels crits dels venedors captant l’atenció i de  les converses d’estos amb els compradors i busquem un lloc apartat. Anem cap a la platja de Luarca i trobem una raó més que justifica el per què este poble atrau tant. És la tranquil•la platja Salinas.

Caminem fins la platja...vegem de lluny les afamades casetes dels banyistes, són una nota de color singular.
I en una part hi estan les casetes dels banyistes, afamades des que s’hi començaren a utilitar a finals del segle XIX  per guardar el material de platja i canviar-se de roba. Es popularitzaren en la dècada de 1960. Les casetes són una peculiar nota de color que encara que temps enrere existien, actualment han desaparegut en les massificades platges espanyoles on no hi ha espai per a esta singularitat. 

Les casetes dels banyistes a Luarca són un reclam turistic.


QUADERN DE VIATGE, ASTÚRIES primavera 2006

REFLEXIONS POSTERIORS sobre LUARCA

* Jo hi vaig estar l’any 2006 i res presagiava els patiments que anaven a sofrir les casetes. L’any  2008, després de dècades sense moure’s les casetes del lloc la llei de Demarcació de costes ordenà netejar la zona litoral publica davant la possibilitat de despreniments ( les casetes eren propietats privades instal•lades en domini públic) Així que manà la retirada d’estes construccions justificant-ho  per motius de seguretat. Però les nombroses queixes i un intens moviment de veïns aconseguiren en part l’autorització de nou d’estes casetes, encara que solament en període d’estiu. Les casetes són un reclam turístic de la zona i bé que se sap. Això comporta replantejar moltes decisions. El debat no està tancat i cada any se n’amplia la quantitat  i s’estudia la possibilitat de que no estiguen solament fins setembre. El que volen és recuperar la imatge històrica de la platja de Luarca, amb les casetes al fons posant la nota de color. En el moment de tancar este escrit, juliol de 2014, s’acaben d’instal•lar 195 casetes al llarg de les tres platges urbanes de Luarca, recuperant així el color que es referent des de fa més de cent anys. 



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada