Si el que vols, lector, és gaudir viatjant comòdament...has de continuar llegint.
Si el que vols és conéixer un poc més la gent d'este meravellós món que ens envolta...este és un bon moment.
Si el que t'agrada i desitges és sentir-te identificat amb experiències viscudes arreu del món...avant continua.


El somni de viatjar és fàcil d'aconseguir.

dissabte, 9 d’agost del 2014

FRANÇA: El tapis de l’Apocalipsi d’ANGERS

Mai havia vist un tapis semblant...Tot ell, sencer, em deixa bocabadada: les dimensions, la perfecció...la història relatada...el temps que fa que està confeccionat...El que tinc davant és una obra colossal única al món.

El tapis d'Angers. Com no puc fer fotos de l'interior esta que mostre procedeix de Google imatges.

Estem a la zona francesa del País del Loira i parem a ANGERS, abans d’anar a la ciutat de le Mans, de la qual erròniament solament es parla per anomenar el circuit de carreres.

Seguim de ruta  per les regions de Bretanya i Normandia on hem vist les platges del desembarc, Mont de Saint Michel, ciutats com NantesRennes, Vannes, Dinanmegàlits... i no parem de meravellar-nos cada moment.

Arribem a la nostra destinació, Angers, d'on ressalta en primer lloc l’imponent castell. Però a mi, una vegada feta la curta passejada per la menuda població, el que en realitat em sorprèn no és el Castell, amb 17 torres i 1 quilòmetre de diàmetre, sinó el que custodia des de fa un temps.

Uns preciosos jardins  envolten la muralla. Les flors no necessiten molta cura en esta zona, plou sovint i les zones ajardinades es reguen.

Comencem fent un curt recorregut observant la part moderna i la part medieval de la ciutat...passem pel museu d’art i per cases de fusta antigues. 

La zona actual i la zona antiga conviuen en harmonia.

S’hi conserven boniques cases de fusta.

Parem en primer lloc a la catedral.  Este és el lloc ideal per escoltar la història del que anem a veure...i l’escolte de boca d’un que sap del que parla. L’explicació em crea una expectativa sorprenent. No ho tenim encara davant, i és molt difícil imaginar-ho però per les paraules s’endevina que no és un tapís normal i corrent. Ens mostren unes imatges. Espectacular, no cal més! El que anem a veure és un tresor teixit al segle XIV de dimensions excepcionals: originàriament de 140 metres de llarg i 6 d’altura , dels quals s’hi conserven 100 metres de longitud  per 4’50 d’alt.  Encarregat l’any 1375 per Luis i, duc d’Anjou i germà del rei Carles V, es pensa que es va finalitzar 7 anys després. Amb el pas del temps, degradacions i retalls fets, ha quedat l’essència i, segons ens conten, s’aprecia la magnitud del treball. 

Asseguts als seients de la catedral, escoltem la història del tapis.

Després de camí al castell i sobre tot de camí a veure la meravella teixida, passem a una part restringida i protegida, un cartell ho deixa clar. I és que Angers és una ciutat catalogada com Ciutat d’Art i Història.

L’àrea del castell  és zona restringida.

El castell del segle XIII construït sobre un promontori de pissarra que domina el riu Maine, té la seua importància històrica i arquitectònica com fortalesa i residencia fastuosa, també com recinte militar i presó, però el que veritablement m’impactà, i ho dic encara amb els ulls plens d’emoció, es haver vist el tapis de l’Apocalipsi, testimoni de l’època medieval que s’hi conserva en una dependència condicionada al castell des de la dècada de 1950.

Un panell a l’entrada del castell explica l’interior.

La part de muralla externa al costat de la porta d'entrada està molt ben conservada.Hi ha 17 torres i la muralla té 1 quilometres de diametre.

Llig i transcric el fullet informatiu que tinc del Castell perquè no vull deixar de costat cap detall. I és que estar davant d’un tapis semblant és bocabadant. Ens havien dit que s’havia tardat 7 anys...doncs personalment pense que 7 anys és poc si es té en compte les dimensions de les quals estic parlant. Està fet amb llana i està format per 6 peces que comencen per un gran personatge seguit de dos registres de set escenes.

Vista d’Angers de camí a la catedral.

Tothom, sense saber llegir, mirant este tapis, podia entendre el que els passaria si no anava pel camí de l’ordre i la moralitat. El que hi està representat és l’Apocalipsi de san Juan segons text del segle I d.C. Mostra a través de les escenes la situació de l’època: la guerra dels cent anys o successió de conflictes que enfrontaren França i Anglaterra de 1337 fins 1453. El tapis transmet amb realisme els estralls de la guerra, saquejos, la pesta, la fam… La temptadora Babilònia hi apareix amb les conseqüències si no se seguia el camí moral correcte...este tapís és com un llibre gràfic obert.

Muralla, edificis particulars i religiosos junts...

El pintor oficial de la cort, Jean de Bruges, va ser l’autor dels cartons base, és a dir de les maquetes prèvies al treball del teixit. L’artista inspirat per les il•lustracions dels manuscrits de l’apocalipsi va idear les escenes molt llegibles situant figures monumentals sobre fons llisos i florits. Una veritable obra d’art. 

Sabia que anava a veure un tapis, però mai haguera pogut imaginar que fóra tan gran…tan llarg…tan antic i ben conservat...amb tanta perfecció en les imatges. He gaudit mirant-lo i remirant-lo, atentament, en silenci, amb respecte com si estiguera escoltant un conferenciant. 

Vista des del passeig que voreja la muralla.

Degut a la importància de l’obra, el tapis s’exposa en una sala en penombres per evitar el contacte directe amb la llum. De fet el color perdut és perquè anys enrere no s’hi va tindre en compte que l’efecte lluminós podia menjar-se el color. La sala també compta amb una constant temperatura ambiental. Tot es poc per salvaguardar esta peça històrica que no té igual. S’ha perdut molt i solament s’hi conserva el 70% de l’original perquè en el transcurs dels anys ha anat variant de llocs i durant èpoques ni se li va donar importància. El primer lloc on va estar col•locada, va ser a la catedral, i durant quasi 3 segles va formar part de la decoració de la nau. Després va ser arraconat, fins i tot alguns trossos s’utilitzaren com muntures per a cavalcar. Casualment un religiós ho va trobar, ho va rescatar i s’hi va adonar de la importància que aquells trossos de tela bruts i esfilagarsats tenien . I sortosament ho va manar restaurar.


QUADERN DE VIATGE: FRANÇA estiu 2012

En este bloc, pots llegir més sobre França clicant ací.
En este bloc pots llegir concretament sobre Bretanya i Normandia clicant ací

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada