Si el que vols, lector, és gaudir viatjant comòdament...has de continuar llegint.
Si el que vols és conéixer un poc més la gent d'este meravellós món que ens envolta...este és un bon moment.
Si el que t'agrada i desitges és sentir-te identificat amb experiències viscudes arreu del món...avant continua.


El somni de viatjar és fàcil d'aconseguir.

dissabte, 30 d’agost de 2014

Vestigis romans a TUNISIA: El coliseu EL DJEM i la ciutat de SBEITLA

Al coliseu imagine combats de gladiadors, carreres de carros i altres jocs que s’hi celebrarien, el soroll cridaner de la gent de les grades, els espectacles...També tinc al cap els carrers de les ciutats romanes...Qui no? Hi ha tant escrit i filmat...

En este recorregut per Tunísia un dia visitem El Djem que va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per UNESCO l’any 1979.

El gran coliseu a la ciutat  nord africana 

Impressiona estar en este país i trobar un coliseu com el que tinc davant,  bocabadada m’he quedat per gran i per ben conservat. I fa reflexionar, una vegada més, fins on va arribar el domini del gran imperi romà de l’antiguitat. El coliseu és el segon en importància després del de Roma, el quart en el món i  constitueix el monument més gran romà del continent africà. 

Llig en informació sobre el monument, que té 147’9 m de llarg i 122 d’ample, l’interior és un oval de 64’5 x 38’8 i tenia capacitat per 35.000 persones. Totes les xifres atabalen, i no cal números per adonar-se’n de les dimensions. Ho veig i ja sé que és gran. El veig ben conservat però estic llegint que moltes de les seues pedres les gastaren per construir edificis de la ciutat de El Djem. Segons la història fins el segle XVII va romandre intacte. Després començaren la demolició.

És impressionant per dimensions i mostra d'esplendor al passat. 

Conserva els fosos dels lleons i un sistema de canalització i cisternes per recollir l’aigua de la pluja. Conserva la sorprenent acústica que comprove en cada amfiteatre romà on vaig i que en este com en la resta dels teatres romans del món també té. 


Entrem...

El tinc davant i és un goig admirar tanta grandiositat. Conec també el coliseu romà i este no desmereix en absolut, i el fet d’haver vist l’obra que ocupa el primer lloc al rànquing de grans, no li lleva per a que, l’obra que ocupa el segon lloc quede infravalorada. Més bé al contrari. 

És espectacular...res d’envejar al coliseu romà de Roma capital.

Qui no ha vingut a Tunísia i no l’ha vist, tranquil, a més a més que mirant estes pàgines, el pot veure d’altra manera: a traves de la pantalla de cine, ja que ha sigut escenari d’algunes escenes de Gladiator. Tunísia dona moltes facilitats per filmar pel•lícules i moltes estan rodades al llarg del país, siga com en este cas quan es busca un coliseu romà o quan es busca desert, oasis o poblats berbers...Tunísia té varietat.

Des de la part alta de les grades la vista és magnifica.

De El Djem poc es pot dir, és una ciutat que té més passat que present. Tenia més habitants en temps romans que no ara. La ciutat era un dels graners de Roma, amb 15.000 hectàrees d’oliveres portades per l’emperador Adriano.

Abans d’anar-me’n i a les portes del coliseo tanque els ulls i somnie desperta. 

Imagine combats de gladiadors, carreres de carros i altres jocs que s’hi celebrarien. Imagine el soroll cridaner de la gent de les grades, imagine els espectacles...Hi ha molt escrit i filmat en pel•lícules i documentals i és fàcil traslladar-nos mentalment a aquella època i saber què passava, com vestien, què menjaven...m’arriba la imatge mental de l’emperador amb el dit polse cap amunt, bó per a l’esclau, o cap avall i amb això l’esclau ha acabat. 

I també somnie amb la princesa Kahena. I és que al coliseu també se li diu Ksar de la Kahena per una princesa berber. Conta la llegenda que al segle VII la princesa va unir tribus berbers per a frenar la invasió musulmana. Vençuda i perseguida, es va refugiar amb els seus seguidors a l’amfiteatre on va resistir durant quatre anys. Però va tenir un final trist i tràgic perquè el seu amant la va trair, la va apunyalar i va enviar el seu cap embalsamat a l’exèrcit àrab.

Però El Djem no és l’únic vestigi romà del país, hi ha una ciutat perduda entre muntanyes, les de l’Atlas on queden restes de la ciutadella del passat, el seu nom és SBEITLA. Quan hi arribe crec que tinc  davant una imatge de postal, és el que queda de la ciutat romana. Temples, columnes...una ciutat molt ben situada en un encreuament de camí pel Sàhara. 

Els romans arribaren per tot arreu

Els romans estaven per tot arreu i on anaven creaven ciutats que comptaven amb totes les comoditats, places i edificis i cases que malgrat l’emplaçament calorós estaven refrigerades. No eren ciutats provisionals sinó pensades per perdurar. 

Sbeitla

Destaca el temple de Júpiter que ací és un complex que ajunta tres temples independents De Júpiter, juno i Minerva. El que es veu actualment de Sbeitla és una reconstrucció feta pels arqueòlegs que restauraren i col•locaren els objectes trobats durant les excavacions. Hi ha un recorregut que s’aconsella, nosaltres la visitem al nostre aire, entrant per la “puerta de Antoninos” i descobrint esglésies i temples, admirant columnes,  termes i edificis com l’amfiteatre. Tot sense deixar de respirar la història que malgrat el temps pul•lula en l’ambient. 

Ruïnes romanes, de les que destaquen els temples de Júpiter, Juno i Minerva.


QUADERN DE VIATGE, TUNISIA primavera de 1998

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada