LISBOA : MUSEU DEL TAULELL

Són 500 anys d’història representada en taulells, són escenes de vida mostrant el temps d’esbarjo i el del treball també.

Hui dediquem un temps a un museu, visitem el museu del taulell de Lisboa, un museu típic portuguès perquè representa el que al país saben fer tan bé. Encara que, cal matisar que l’art del taulell no entraria amb força en Portugal fins el Renaixement, abans l’importaven de la valenciana població de Manises, Sevilla o Granada. 

Cal visitar-lo. És un deliri anar descobrint-lo pausadament caminant sala a sala observant el que té. Diuen que és l’únic que hi ha de les mateixes característiques.

Està allunyat del centre històric de la ciutat, però hi ha autobusos que arriben facilment, així i tot no és una visita popular entre els turistes, i és una llàstima. Nosaltres agafen l'autobus des de praça do comerço i el conductor amablement ens indica la parada on hem de baixar, creuem la carretera i tot seguit el trobem.

Entrada

Està a un convent, el convento da Madre de Deus, fundat  l’any 1509 per la reina Leonor de Lancaster viuda de Juan II per a albergar a les Franciscanes descalces. Segle a segle ha anat configurant el que és, perquè segle a segle han anat revestint els murs de milers de taulells de totes les escoles existents. Funciona com a museu des de 1980. És un edifici manuelí, i al l'interior entrem per una porta refeta segons un quadre original, però abans d'entrar hem de travessar un pati amb flors precioses i plenes de color que estan donant la bemvinguda al visistant.

Pati a l'entrada

Que bonic, quin encis passejar per totes les sales mirant cada detall de cada rajol pintat. Quins murals, quin treball!. Són escenes, la majoria mostren retalls de vida i paisatges, o representacions geomètriques.  Hi ha de grans i altres enormes, de xicotets, hi ha pocs. I hi ha tant!. Diuen que són al voltant d'unes 7000 peces.

Si ja es difícil pintar, fer-ho sobre taulell encara ho es més. Valore tant el dibuix pintat a mà com la sort que tingueren en ficar els rajols al forn i no es feren malbé. Conec de prop el treball de la ceràmica i és el que sol passar.  És un art difícil per això jo li trobe un especial interès.

Cada panell requereix atenció per la quantitat de detalls representats.

Hi ha mestria i art, molt d’art. Hi ha dos claustres, un més gran renaixentista i altre més menut manuelí que és part del convent original. Tots dos amb taulells que formen part de l’exposició.

claustres

Recórrer cada sala és un plaer, són 500 anys d’història i artesania des dels primers taulells, els àrabs i els que van des del segles del XVI fins l’actualitat,  tot distribuït cronològicament. Les obres del XIX mostren el sorgiment de la fabricació a escala industrial que va ser destinada a la decoració de façanes fins 1920 i la sala del XX mostra ja el modernisme. Hi ha taulells espanyols, holandesos, anglesos, alemanys, belgues i sobre tot portuguesos d’estis arab, oriental, rococó, barroc, renaixentista, moldernista, pombalí, neoclassic, romantic, i modern. Tot en forma de quadres o formant part de la decoració propia del convent.

Són segles d'història hi representats.

Secció més actual.

Tot m’agradà, però si he d’escollir em quede amb tres punts que  em cridaren especial atenció.

Un dels magnífics llocs que ressalte és l’església d’estil manuelí, hi ha molt de daurat, marbre, molts fresos pintats i molts taulells, precioses representacions religioses. els taulells que decoren la nau són obra d’un pintor holandes l’any 1698. L’església s’hi acabà de construir al segle XVI però fis dos segles despres no s’fegiria l’exuberant decoració barroca aprofitant la riquesa aconseguida en Brasil. L’altar rococó va ser col·locat després del terratrèmol de 1755.

l'esglèsia

També està Nossa Senhora da Vida, un panell de 5 metres format per 1498 rajols, que és un altar del segle XVI, que data de 1580 una de les primeres obres en taulell de Portugal. Rajols en forma de rombe i a l’estil trompe d’oeil, formen el marge de la base, columnes amb heura emmarquen els evangelistes i l’escena central mostra l’Adoració dels pastors.

Nossa Senhora da Vida

I la joia entre les joies, la peça més important està a la segona planta i un poc amagada: és un mural panoràmic de la ciutat de lisboa abans de la destrucció pel terratreol. Es diu que el va fer el pintor de taulells espanyol Gabriel del barco. Data de 1700 i cobreix tota una paret. És un document històric valuós perquè mostra com era la Lisboa abans de la destrucció.

Mural de Lisboa antiga

Em recorda al tapis d’Angers a França, aquell era de tela i este de ceràmica, aquell més gran i este més menut. Encara que aixòde menut és un dir perquè mesura 23 metres de llarg i mostra 14 quilometres de costa lisboeta.

Lisboa abans del terratremol

En eixir, trobem un restaurant-cafe decorat amb taulells del segle XIX i XX que representen aliments hi ha conills, pollastres, peixos... té al costat, un bonic i acollidor pati.

restaurant.

I ens acomiadem d’este convent-museu amb una agradable sensació i satisfacció d’hores aprofitades recorrent sales i admirant l’art del taulell que tant ens agrada i que segurament una vegada en casa recordarem.

QUADERN DE VIATGE, LISBOA, estiu 2014

Per saber més de LISBOA, clica en l'etiqueta corresponent.

Per saber més de PORTUGAL, clica en l'etiqueta corresponent.