Si el que vols, lector, és gaudir viatjant comòdament...has de continuar llegint.
Si el que vols és conéixer un poc més la gent d'este meravellós món que ens envolta...este és un bon moment.
Si el que t'agrada i desitges és sentir-te identificat amb experiències viscudes arreu del món...avant continua.


El somni de viatjar és fàcil d'aconseguir.

dissabte, 29 de juny del 2019

DESCOBRIM ASTÚRIES

Astúries  és el nostre paradís natural, ho sabem i quan eixim a l’estranger sovint el recordem… sovint ens enorgullim dient: “verd com este en tenim nosaltres al nord d’Espanya”

No oblides entrar als enllaços.

Aquell any anàrem  a Astúries en un viatge organitzat, és una zona on hi ha poblacions de difícils accés en transport públic, que és el que generalment utilitzem quan anem a poblacions per moure’ns pels voltants. 




Astúries té racons increïbles que estan quasi incomunicats per difícil accés, el tren mai arriba i els autobusos tenen horaris limitats. En un viatge organitzat és més fàcil conèixer estos racons quasi aïllats. A més era còmode, teníem l’hotel al poble de Nava, que era menut i acollidor havia rebut un premi que  lluïa en forma de placa.




Després d’esta bona experiència vaig perdre les reticències a l’hora de viatjar de manera organitzada perquè pense que cada moment i cada viatge esta envoltant d’unes circumstàncies personals que porten a fer-ho d’una manera o altra. El viatge organitzat fou molt complet amb visites de mati i part de les vesprades lliures, que ens permetia fer altres coses. Generalment tothom descansava a l'hotel però nosaltres empràvem el temps lliure per anar amb tren des de Nava a visitar llocs que estaven prop. Una vesprada  anàrem a Avilés perquè ens abellia conèixer la ciutat.




També anàrem per lliure i amb tren des de Nava a Ceceda, un poblet menut però amb un sabor rural que estic segura hui en dia s’ha explotat turísticament. Aleshores ja començaven a restaurar cases amb finalitats turístiques perquè era un llogaret on s’hi respirava pau.



El viatge guiat començà en Oviedo, primer admirant el romànic de la zona: Santa Maria de Naranco i San Miguel de Lillo.



I després la ciutat, que vaig trobar molt acollidora i realment em va sorprendre gratament, ens va saber a poc, és l’inconvenient dels viatges guiats, que no disposes de  tot el temps que vols sinó el marcat en horari. Però nosaltres tornàrem a Oviedo des de Nava una vesprada perquè assaborir més.




De ruta pels pobles d’Astúries visitàrem Luarca. Primer l’atalaia i el far i després el poble.




Després Cudillero, que es un preciós poblet situat com un amfiteatre en la muntanya, xicotet i acollidors. En el nostre passeig parlàrem amb una senyora que vivia a la part tenia curiositat per preguntar-li com ho feia per a pujar i baixar tantes costeres.




Visitàrem Ribadesella, i curiosament eren dies que estaven per la zona, el rei i la reina d’Espanya, aleshores encara prínceps. Ribadesella és una ciutat senyorial, d’estiueig de gent amb diners, els xalets cara al mar ho denotaven.




Altre dia anàrem a Gijón una ciutat que ja coneixíem i ens portava molts bons records.




Després anàrem a Villaviciosa, passant per la seua ria, reserva natural.




Tazones és un poblet menudet que combina amb harmonia el  mar i la muntanya. Estàvem veient pobles que per arribar es tardava molt per la dificultat de les carreteres secundàries i es veien en un tres i no res.




Altre dia visitarem Colombres que recorda el passat indià amb les cases construïdes amb guanys aconseguits en Amèrica i visitàrem la casa-museu d’Iñigo Noriega que arribà a ser una personatge rellevant en la història de Mèxic i al capdavall va morir en la misèria.




En Llanes donàrem un passeig pel poble i vorejant el mar.




En conjunt m’agradà el que férem, visites de mati guiades i en algunes vesprades ens escapàvem per lliure a llocs que el tren des de Nava ens permetia. Nava per eixe motiu era un lloc idoni.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada