RACÓ VIATGER de Mariló: DESCOBRIM SICILIA

dimarts, 16 d’abril del 2019

DESCOBRIM SICILIA

I un dia arribàrem als 45º, la xafogor era insuportable.

No oblides entrar als enllaços.

El sol pegava de valent des del començament del viatge. Era agost. Feia molta calor, el vent del siroco contribuïa a més sensació de xafogor. Llàstima, tot haguera sigut millor en altra època sense tanta calor.

Arribàrem a Acireale, un poble que tenia quasi més esglésies que persones i moltes façanes quasi desfetes d’estil barroc.

L’hotel tenia platja pròpia, només s’havia de baixar... però, malauradament després s’havia de pujar... i la costera era molt empinada.

ACIREALE

Des d’Acireale anàrem a Otiguia i Siracusa on trobàrem vestigis de l’antiguitat grega i romana.

SIRACUSA

L’illa d’Ortiguia era la seu de la deessa Artemisa i és la part antiga de Siracusa. Està unida per ponts.

ILLA d'ORTIGUIA

De nou a Acireale anàrem cap al nord fent un primer trajecte de molts quilòmetres cap a Messina on està l’estret que separa Sicília de Calabria i té nomes 3 km.

MESSINA

De Messina anàrem a Cefalú, que és una ciutat amb encant on hi ha un port únic en tota Sicília encaixonat en una roca. Malauradament no vàrem gaudir de la ciutat per culpa d’un incendi i conseqüentment feia un calor insuportable.

CEFALÚ

De Cefalú anàrem a Palermo, on, al meu parer, interessa més l’ambient que els monuments. La capital té aires provincians amb mercats de peix i fruita al carrer i cases baixes com als pobles.

PALERM

Després, molt a prop de Palerm anàrem a Monreale. Recorde la catedral possiblement com la més bonica de totes les visitades en Sicília, amb estil normand, tota coberta d’or representant l’antic i el nou testament.

MONREALE

Seguirem ruta pel país, anàrem a Segesta que té un temple i un teatre grec molt ben conservats i una preciosa vista sobre la vall.

SEGESTA

Després anàrem a Selinunte que té el conjunt arqueològic actualment reconstruït considerat un del més destacats de la Mediterrània. Eixe dia arribàrem fins el 45º. Tot era preciós, però molt millor haguera estat sense calor.

SELINUNTE

Després anàrem a Agrigento anomenada la vall dels temples però en realitat no és una vall sinó varies muntanyetes. Passejàrem per la vall dels temples observant oliveres de més de 800 anys que augmentaven la bellesa del paisatge.

AGRIGENTO

I deixant ruïnes del passat i seguint camí, anàrem a Piazza Armerina on està la Villa romana del Cassale. La Villa del Cassale va ser descoberta l’any 1929, però fins el 1954 no s’adonaren del valor dels mosaics fets per artistes del nord d’Àfrica i d’Orient pròxim. Els seus 3500m quadrats de mosaics han fet que siga considerada Patrimoni de la Humanitat.

VILLA ROMANA DEL CASSALE

De Piazza Armerina anàrem a Catània, on ens deixà l’avió inicialment i on l’agafàrem de tornada. Després del sisme de 1693 Catània va ser reconstruïda sobre les runes i corrents de lava. Com no hi havia mitjans per fer el camí pla es veuen carrers amb roques que de vegades arriben fins el primer pis dels edificis

CATÀNIA

En estos últims dies de viatge teniem l’hotel a la zona de Taormina, era enorme, hi havia gent que ha via d’agafar un telefèric per accedir a les habitacions. Per les nits tenia animació, com en els hotels de Benidorm. Taormina és el Saint tropez italià, una ciutat medieval inundada de turisme. El teatre grec està incrustat en la roca i amb vistes cap a la mar.

TAORMINA

I un dels millors records de Sicília, encara que tot el país em va encisar, va ser pujar al volcà Etna, el major volcà d’Europa i un dels més actius del planeta.

Per accedir-hi primer anàrem en bus fins els 2000 metres. Hi estaven els telefèrics. En este camí s’hi podia apreciar el corrent de lava, per on passava cremava i s’hi quedava en forma de roca. Per on no passava els arbres i la vegetació continuaven. I una vegada al cim férem una passejada i curiosament hi havia moltes marietes. Era un paisatge semblant a la lluna, muntanyes de roca volcànica negra i de pols, de vegades roja pel sofre acumulat per les distintes erupcions.

VOLCÀ ETNA

A la tornada ens passà una anècdota divertida, l’avió anava mig buit però a la meua germana i a mi ens col·locaren a uns seients darrere, soles nosaltres dues i arraconades darrere el quartet de les hostesses. No volien que ens canviaren de lloc i no ens donaren explicacions. Això si, tinguérem en exclusiva a l’hostessa explicant-nos el sistema d’evacuació.