L’
hivernacle de l’estació d’Atocha és un lloc singular, per la vegetació i perquè
hi ha un sistema d’aspersors que crea una climatologia idònia per al fred i per
al calor: la que necessiten les plantes per a viure.
Madrid és la capital i una
manera d’anar hi és amb tren que para a l’estació d’Atocha. I a l’estació hi ha
un lloc singular que tothom que hi va coneix perquè és especial. És dels llocs imprescindible
de visitar.
L’hivernacle esta situat on abans estaven les vies
de l’AVE, és fàcil de trobar, és punt
neuràlgic de l’estació. És bonic veure bé el jardí començant des de part alta.
Per qui no l'ha vist mai, sorprèn.
Hi ha molta get fent fotos perquè poques vegades trobaran una estació de trens
similar que siga lloc d’espera cobert i alhora siga jardí tropical. La vista des de la part
alta és molt bonica perquè es veu al complet. Entre planta i planta està
l’estàtua homenatge a l’agent comercial.
Va ser inaugurat l’any 1992
quan es creà la nova estació de l’AVE.
El jardí tropical és punt d’arribada de viatgers i també de trobada
d’amics o familiars. I és que de tota l’estació és el lloc més agradable per esperar temps si cal, i és fàcil de trobar. Hi ha una estàtua a l’entrada, el monument al
viatger, que és el punt referent que no té pèrdua mai.
La il·luminació es quasi
natural perquè hi ha una cristalera oberta a la part superior del recinte, una
frontal i a més a més han creat llum artificial simulant la radiació solar
mitjançant llums grogues i blanques.
Ocupa 4000 m² i observar
l’hivernacle de prop és trobar una gran varietat de plantes i arbres. Acull més
de 7.200 plantes de 260 espècies. Unes són de la India, Austràlia, America, Asia
o la Xina. Trobe moltes palmeres tropicals. Tot el conjunt manté una
temperatura constant entre 22 i 24 graus i una humitat de 60 a 70 %, tot gràcies al
sistema de vaporització que mecànicament es posa en funcionament de manera periòdica.
I per a la gent, és
refrescant en estiu perquè crea un microclima amb aspersors que minoren la temperatura, que em recorden sempre a l’expo de
Sevilla, on tambè hi havia.
Hi ha llocs de menjar i
prendre un refresc encara que la majoria de gent seu al costat del jardí tranquil·lament.
Hi ha plantes que arriben a
gran alçada. Algunes les identifique, són l’arbre del pa, cocoters, plataners, la planta del café o del cacao de la
caoba…hi ha moltes més.
En este hivernacle he estat moltes vegades. Abans hi havia tortugues que eren tota
una atracció i des de fa quasi un any ja no hi són. Les tortugues van arribar
quasi de casualitat, quan un dia algú en va deixar una en el lloc reservat per
a les plantes aquàtiques i a partir d’aquell dia molta gent va fer el mateix
amb la que tenia en casa i volia abandonar. Pensaren que estar entre tortugues
sempre seria millor que altre lloc. I aixi una darrere d’altra la situació es
va fer insuportable. Va arribar a ajuntar-se
més de 250, la majoria catalogades com exòtiques invasores il·legals perquè
la seua compra-venda no la permet la llei.
I tanta aglomeració infectà l’aigua i matava les
tortugues. Adif, de manera voluntària, va fer reformes per a ventilació de les aigües,
però front tant d’allau de tortugues la situació no tenia remei. També hi havia
control veterinari, però és que una cosa son unes poques i latra més de 250
juntes en un espai reduit on no caben tantes. Al capdavall la instalació patia
una saturació que posava en perill les tortugus que encara no havien estat
afectades. I es que el disseny inicial era solament per a flora i no fauna.
Després d’un acord es va
decidir el trasllat, va ser en maig de 2018, una nit, quasi d’amagat les
retiraren definitivament, ja eren quasi 300 i les traslladaren al centre de
fauna Jose Peña de l localitat madrilenya de Navas del Rey, a partir d’eixa moment
veure-les costa diners. Al poble esperen siga un reclam turístic i que siga un
bé per a la població. S’ha posat en marxa una campanya d’apadrinament de les tortugues
i així contribuir a la manutenció i pagament dels veterinaris.
Actualment, ja no hi rastre d’on eren. Mentre estic passejant pel voltant dels arbre i plantes, escolte la conversa d’una familia que està buscant-les. Dóna volte i voltes al jardí i no les troba i el pare diu als xiquets decebuts: De verdad que havia tortugas aquí, os lo aseguro.
Jo els mire i em ric, no m’atreveisc a
contar-los totes les peripècies de les tortugues d’Atocha, com van arribar i la
raó per la qual ja no hi són. Els deixe que continuen donant voltes i alhora miren
la vegetació.
Mire el rellotge i me
n’adone que el meu tren no tardarà en eixir. Aixi que m’acomiade d’Atocha i de
Madrid. Fins prompte.
QUADERN DE VIATGE, MADRID, estiu
2018
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada