MEGÀLITS de BRETANYA : CARNAC i LAGATJAR

Des d’aquell moment associe el nom de Bretanya als monuments megalítics perquè...hi havia zones que mirares on mirares n'hi havien...

Megàlit de Lagatjar

Estàvem des de feia uns dies a la Bretanya francesa passejant per ciutats que conservaven, intacte o restaurat, el seu passat medieval. Ara tocava anar al passat prehistòric observant megàlits. Un dia teniem previst parar als alineaments de Lagatjar a la península de Crozon i altre a Carnac, al golf de Morhiban, els alineaments més espectaculars de tots els que s’hi poden visitar. 

Abans d’arribar a Lagatjar havíem fet un tast, observant menhirs de la zona situats en els llocs més inesperats com al costat de carreretes o cases...i cert que ens havia resultat curiós comprovar com no se li donava importància a uns vestigis del passat tan remot. Tal volta perquè en tenen molts, vaig pensar. Tanmateix la visió de menhirs realment impactant, per grandària i quantitat,  encara no havien arribat.

Seguint ruta, a prop de la Punta de los españoles i de Crozon estava la primera parada amb menhirs. Eren els alineaments de LAGATJAR, descoberts l’any 1928.

El que realment em va sorprendre va ser veure eixos monòlits tan accessibles, doncs tothom podia apropar-s’hi i tocar-los. Jo mateixa ho vaig fer malgrat la pluja. Havia de posar-me al costat per veure realment l’altura, perquè de lluny la perspectiva es perdia i no es podia comprovar el que deia el meu llibre-guia, que molts d’ells superaven els tres metres. El que vaig escollir, pense que  mesuraria al voltant de 2 metres...i pel que veia així era en la gran majoria.

No en veuia molts, encara que estava llegint que hi havia més d’un centenar. Però la guia ho comparava amb l’altre recinte que teníem previst veure altre dia. Jo no sé si els vaig veure tots o una part, plovia amb gana i no podia parar-me molt a mirar, però eixa primera ullada de megàlits, sincerament, em va agradar. Lagatjar no em va defraudar.

Els monólits eren accessibles, tanmateix plovia tant que quasi no poguèrem gaudir del moment.

Des de feia temps, quan mirava la Bretanya com futur lloc per visitar, tenia present que els megàlits de CARNAC era una de les coses que no m’hi podia perdre. Carnac, d’entre tots el de la Bretanya, són els alineaments més afamats i eren els que jo desitjava veure. Quasi 3000 menhirs en 4 quilometres! Això deu ser espectacular...pensava.

Al dia següent de veure Lagatjar, anàrem a visitar Carnac. El tan esperat Carnac al costat del golf de Morhiban! I tal volta haver idealitzat el lloc durant temps... tal volta per no poder dedicar-li més hores...tal volta perquè no podia apropar-me i tocar-los com en Lagatjar...el cas és que vaig quedar un poc decebuda. Però que quede clar que no és perquè no els considerava valuosos, sinó per les expectatives que tenia.

Carnac no es tan accessible com Lagatjar, hi havia un cercat per impedir el pas.

Siga el que siga el motiu de la decepció, que jo mateixa no sabria dir clarament, el cas és que entenc que a la dècada de 1990 es posara un cercat i s’hi prohibira el pas. Altra cosa és que xiquets o majors no facen cas i insensatament busquen estar al costat del menhir botant el cercat. 

Veig convenient la prohibició perquè l’afluència de tanta gent, tots trepitjant amunt i avall els voltants de les pedres megalítiques, no pot fer mai res de bo. Perquè en trepitjar el terreny perd fermesa i els megàlits poden tombar. Actualment especialistes i estudiosos són els únics que hi poden entrar.

Així i tot em va sorprendre que fora tan fàcil veure-ls. I es que en Espanya haurien tret partit turístic  “amagant-los “, creant recinte tancat i cobrant preu d’entrada.

A Carnac, construïts pels bretons entre 6000 i 2000 a.C,  hi ha quasi 3000 menhirs, és el major conjunt megalític del món. Hi ha un edifici amb una maqueta on s’hi pot veure la magnitud del conjunt total de Carnac, la de quilòmetres que ocupen esta disposició alineada de menhirs! Hi ha tres zones i fa falta molt de temps per poder arribar a veure les tres senceres: Le Ménec, amb 1099 menhirs, Kernario amb 982 menhirs i Kerlescan amb 540. Primer paràrem un poc en el més important Le Menec, i despres de fer una primera ullada des d’una terrassa ens aproparem al cercat per veure’ls mes a prop.

Pujant a la terrassa de l'edifici d'enfront es podien observar els menhirs des de la distància i a certa altura.

A Le Menec els menhirs estan disposats en fileres de 100 metres d’ample i 1’2 quilòmetres de llarg, pero no vaig a parar-me en quantitats ni xifres. Simplement faig una xicoteta referència per a mostrar la immensitat de terreny que ocupa.

Semblen iguals...tanmateix jo no em vaig cansar de mirar...

A Kernario hi havia un dolmen i paràrem, però sense poder assaborir ni mirar-lo amb deteniment. Recorde que vaig pensar en aquell moment, haver pogut sobrevolar la zona en avionet i poder veure des de les altures la realitat de Carnac, tal com ho havia vist a la maqueta. Perquè així al costat del cercat era difícil captar la importància que en realitat tenia.

...canvia la disposicío, la vegetació que l'envolta...

I després seguirem en vehicle a les altres zones, sense quasi temps per parar i gaudir del lloc i havent de conformar-nos en mirar eixos importants menhirs pel cristall del vehicle.

Havia llegit molt sobre el tema i sabia que hi havia molts menhirs alts, a Menec uns de 4 metres...a Kermario n'hi havia de 7 metres, havia llegit sobre el quadrilàter de “Manio”, un recinte o túmul funerari delimitat per una sèrie de pedres d’1 metre d’alt que formaven un quadrat, també que hi havia un menhir solitari anomenat “El gigante de Manio” de 6 metres d’alt...Doncs...de tot que jo esperava amb ansietat, no veestava vegent res. Massa poc temps per a tanta expectativa!

Tenia els menhirs de Carnac com una obsessió...i ho vaig demostrar fotografiant i fotografiant sense parar...

Carnac em va saber a poc, jo m’haguera quedat més temps per poder anar al meu aire i recorre els trams que van d’una area a altra a peu...m’haguera agradat pujar a un torre que hi havia estratègicament col•locada que feia de mirador per poder veure els menhirs en fila recta, perquè des de les perspectives que de baix teníem, era impossible captar eixea línia...Personalment considere Carnac massa valuós per al temps que li vaig poder dedicar...i es que quan es va en grup...no sempre es fa el que un vol. Tal volta torne per "perdre" el temps mirant estes pedres mil.lenàries.

Vaig quedar decebuda...per no poder estar més temps, però contenta ...per fi havia vist eixe vestigi mil.lenari!

I si torne ho faré amb gent que desitja les mateixes coses o a soles. Moltes persones pensen que els mehirs són pedres que estan molt ben col•locades, jo, sense saber molta història, ho veig diferent i haguera passat hi més temps. Perquè és un lloc màgic, misteriós i eixos enigmes que amaga que ningú sap contestar i amb els quals es creen debats, a mi m’atrauen.

Quan es visita un lloc s'ha de saber la història que l'envolta...aixì es trau més suc del que es veu. Molta gent que m'envoltava als dos minuts d'estar en Carnac, ja en tenia prou i no volia estar hi més.

Tan se val el que es diga, qualsevol història o llegenda que es conte sobre ells serà bonica. La teoria més acceptada és que els menhirs són tombes i el conjunt una gran necròpolis, pot ser tingueren altra finalitat. En el segle XX, a la dècada de 1970 es va afirmar que Carnac era un observatori astronòmic...Qui sap? Particularment prefereisc que quede tot en el misteri.

REFLEXIONS POSTERIORS, BRETANYA francesa , estiu 2012