RESSENYA de cine -documental: LA OTRA EDUCACIÓN

La otra educación

Giovanna Ribes

Hui he vist “ La otra educación”, una pel·lícula- documental que ens mostra diverses realitats que es mouen dins del camp de l’educació. Per aparèixer trossets de món i tractar el tema educatiu, que tant tinc a prop, esta ressenya és indispensable en este racó. I més, si cal,  perquè m’ha agradat el que he vist. Com molt bé diu el títol, són altres maneres d’accedir als aprenentatges, altres concepcions educatives emmarcades en diferents països del món, Africa, Europa o Àsia, perquè no sempre s’aprèn dins d’una aula.

No és un debat per saber quina és la millor educació, cada xiquet, cada escola, cada poble, cada país, té unes circumstàncies diferents i l’educació millor per a un xiquet o xiqueta està en funció de la seua individualitat. No s’ha de descartar cap mètode de la llarga llista dels considerats lloables, el que importa és traure de cada xiquet el màxim del seu potencial.

Recomane “La otra educación” als ensenyants i també als joves adolescents de Secundària i majors de Primària que han de saber que no tothom aprèn de la mateixa manera i té les mateixes facilitats per a fer-ho, la pel·lícula fa conscienciació social i ajuda en l’educació per a la tolerància.

He tingut el privilegi de veure el documental en un passi especial amb la presència d’una de les persones que han forjat el projecte des de l’inici fent de co guionista, Paco Ferrer. Incloent la pel.licula en la seua programació, el cine club Utiye d'Ontinyent ho ha fet possible. He eixit contagiada de la seua energia i passió, sempre s’apega alguna cosa quan es veu tanta devoció pel que es fa. Al passi de la pel·lícula érem molts, sortosament. La sala estava de gom a gom, ja no cabia més gent. Quin gust dóna veure el cine ple i interès pel que anem a veure.

“La otra educacion” forma part d’una trilogia. No he vist la primera part, però la veuré. Esta és la segona i en acabar la pel·lícula m’he quedat amb les ganes de preguntar-li a Paco Ferrer de què tractarà la tercera.

Junt a Paco Ferrer, que ha estat de mestre per esta zona,  tenia que estar al cine la valenciana Carmen Pellicer, una pedagoga i escriptora de renom que ha fet de guionista i directora. Però malauradament Carmen és una persona tan enfeinada que no ha pogut ser. No importa, encara que escoltar-la val la pena, jo fa temps ho vaig fer i com he dit de Paco Ferrer, són persones que viuen la professió i saben expressar-ho.

Mirant la pel·lícula anem saltant de continent a continent, observant vides diferents.

Vegem la vida i l’entorn d’una família xinesa, país on fins fa poc estava la llei que prohibia tindre més d’un fill. Els iaios tenen molta influencia en l'educació dels néts. Així que els fills, com la protagonista xinesa, són educats per sis adults, els pares i els iaios de les dues parts. És una educació estricta, difícil i el xiquet ha de viure atenent a totes les indicacions que els adults li van marcant, indicacions que de vegades són contradictòries.

Vegem una iaia i un nét que viuen al Camerun. Quina història més bonica!. Ens obri els ulls descobrint-nos com és de difícil accedir a l’educació als xiquets d’Africa. Ja sabiem un poc d'este continent gràcies a la lloable tasca que està fent altre mestre que ha estat treballant a Ontinyent,  Vicent Domingo d'Aielo, amb el seu projecte AfricaHugs. En "La otra educación" vegem com els xiquets necessiten espònsors que els paguen els estudis.  En este cas hi ha un desenllaç feliç perquè hi ha una associació que ajuda en este sentit. Els nostres xiquets i xiquetes, els espanyols,  deurien de veure esta manera de viure per valorar la sort que tenen de no haver de lluitar per aconseguir entrar a l’escola.  Esta història m’ha recordat la preciosa  pel·lícula “Camino a la escuela”, que tant m’agrada i que ja vaig ressenyar.

També vegem una família de francesos que han optat per l’escola en casa: Homeschooling. En Espanya està prohibida però personalment pense que és altra opció com qualsevol altra. Si els pares es creuen capaços d’assumir tota la responsabilitat educativa, ells són els que han de portar-la endavant. Pense que serà molt difícil perquè els pares han de dedicar moltes hores i saber de tot per poder ensenyar totes les disciplines que necessiten  els fills per ser competents en totes les matèries.

I per últim està l’aprenentatge amb el recolzament dels amics. Partint d’un projecte amb alumnes amb dificultats en l’aprenentatge per malaltia, uns s’ensenyen a altres i l’estima que es donen omplin moltes carències afectives que a més a més ajuden a superar les malalties que estan patint.

Són histories aparentment sense connexió però les uneix el fet de mostrar altres maneres d’aprendre. També en totes l’estima està de protagonista i és base fonamental,  i ha de ser una estima mútua, sense eixa estima poc s’aconsegueix, poc s’ensenya i poc s’aprèn. I una de les premisses principals que està present en les quatre històries és que en totes està la felicitat del xiquet i xiqueta com a finalitat.