TAMAJÓN (GUADALAJARA)

La gran església que veiem ja des de la carretera és un reclam per parar...em pregunte a quina hora estarà oberta?

Tamajón és la porta d’entrada als pobles d’arquitectura negra, tanmateix no té res a veure amb les construccions que hem vist en Valverde de los Arroyos i en alguns pobles vora la carretera…Bo...cal especificar allò d'entrada o eixida...perquè tot és segons s'hi mire. En el meu cas Tamajón és la porta d’eixida perquè vinc del llogaret que representa el  màxim exponent de poble negre.

Des de la carretera crida l’atenció l’església de la Asunción. Que gran¡ Parem molt a prop i abans de fer un breu passeig pel poble comprovem si està oberta. L’edifici fou construït al segle XIII i al segle XVI es reformà seguint l’estil renaixentista. L'acces al temple es fa pel portic de la façana a traves d’una galeria porticada.

No hi ha sort. De nou el problema que ja vinc repetint. Tot està tancat. Pensem amb optimisme. Tal volta trobem algú que ens l’obriga, com en Valverde. Peguntarem a l’ajuntament  del poble.

A l’entrada del poble hi ha uns parcs. En un hi ha el que sembla un abeurador d’animals. Veig alguna menuda granota saltar.

Tamajon és menut, amb uns 150 habitants, només té 3 carrers que són llargs i molts amples: calle de Enmedio, calle de la Picota, i calle Nueva. I uns perpendiculars:  la travessia primera, la travessia segona, la travessia tercera i el carrer de la Encina. Ens enfilem per calle de Enmedio...

I passem per la plaça Major amb les porxades típiques castellanes. El poble cobrà rellevància comercial durant l’edat mitjana i tingué molts habitants. Durant el segle XIV Tamajon pertanyia a la família dels Mendoza i a meitat del segle XV adquirí el títol de Vila. Abans pertanyia a la terra d’Atienza. Els Mendoza contribuïren a desenvolupament del poble durant uns segles. La distribució urbanística que conserva data d’aquella època, del Renaixement. En un cens de 1528, tenia 868 habitants, més que Guadalajara que en tenia 737. A partir del segle XVII el nombre de veïns baixà quedant entre els 100 i 200 que són en l’actualitat. La plaça major és menuda, comparant-la amb els amples carrers.

A més de l’església destaca el palau del Mendoza, actualment seu de l’ajuntament, que està enfront de la plaça.

És construí amb pedra calcària a mitjans del segle XVI, durant el Renaixement. El palau, exemple d’arquitectura civil plateresca, va pertànyer a la família predominant fins el segle XIX. L’escut de la família s’hi conserva a la façana principal. Està obert i entrem. Només podem veure el pati.

Preguntem a una persona  local si algú ens podria obrir l’església i ens envien a casa del retor. Tanmateix  no hi ha sort. El retor no està, possiblement porta moltes parròquies alhora. Una vegada més, ens quedem amb les ganes de veure per dins un lloc d’interès.

En la mateixa època que el palau, també es construí un convent franciscà del qual només queden ruïnes. Seguim el passeig, observant les cases, algunes més antigues que altres... En el carrer Picota m’agrada un aspecte: la majoria de les cases tenen com un menut jardí davant, que aïlla la vivenda del carrer donant-li privacitat.

Anem mirant cap a la dreta i l’esquerra l’arquitectura popular de la zona. El passeig el fem tranquil·lament la qual cosa permet observar detalls...com els nius d’orenetes que hi ha en una casa o un gat que, en escoltar un soroll ha eixit al carrer a escodrinyar qui som els intrusos que hem vingut a alterar la pau i silenci a l’hora de dinar.

Al final del carrer hi ha una plaça gran amb un templet, que segurament serà punt de trobada que  faran servir per xerrades i xafardejos. M’aprope a una casa que té a les reixes de les finestres teules pintades. Recorde una vegada vaig veure una exposició similar en un pub de Salamanca. També pare l’atenció en altra casa que no sé si és un bar o vivenda  particular, perquè no deixa de ser peculiar...

I en el punt que hem començat el passeig l’acabem. Tamajón és una parada o tal volta punt d’inici per conèixer els voltants. En tot cas, la visita es fa prompte.

Cal esmentar abans de tancar l’escrit, la famosa pedreria de Tamajón de la que durant segles s’extreia  una pedra especial calcària, la pedra de Tamajón,  que va servir per a la construcció de molts edificis del poble però també de Guadalajara, per exemple la façana del Palau del Infantado. També la feren servir en  Alcalà de Henares o Madrid. Al poble van arribar a tenir-ne dotze pedreries. Era una pedra de molt bona qualitat que degut al contingut en ferro acaba adquirint tonalitat ataronjades que es poden veure en alguns edificis del poble.

QUADERN DE VIATGE, GUADALAJARA i PROVÍNCIA, tardor 2024