El Rin són aigües tranquil.es que envolten un paisatge bucòlic i fertil...un paisatge bonic...uns pobles amb encant...una gent agradable...
El Rin són aigües tranquil.es que envolten un paisatge bucòlic i fertil...un paisatge bonic...uns pobles amb encant...una gent agradable...
Si parlem de viatges, anar a Alemanya sempre és una bona opció. Hi ha molta varietat per a visitar
Els que tinc més recents d’Alemanya, són d’altra part, la qualificada com romàntica.
No sé. Tot és qüestió de màrqueting per diferenciar un trajectes d’altres i captar
l’atenció.
Reconec que el que jo volia conèixer era Berlín i m’abellia completar el
viatge amb altres ciutats alemanyes. Una vegada agafes l’avió s’ha
d’amortitzar. Tenia clar que durant estos onze dies volia fer un tast de cada
lloc i així, si després m’agradava, podria
hi tornar i repetir més temps.
I una vegada en casa ja sé quines dos ciutats s'ho mereixen.
Pas a pas. Vaig iniciar el trajecte visitant Frankurt, la ciutat antiga i la ciutat financera, quin contrast! Gratacels i edificis antics que s’hi concentren al casc antic i a la seua preciosa plaça on està l’ajuntament. Quina plaça més acollidora! Era l’unic que recordava de la meua primera estada en esta ciutat alemanya...molts anys enrere.
Vaig seguir pel Rin on hi ha poblets encisadors i es pot fer un creuer. Nosaltres férem parada a Bacharach, amb sabor medieval.
I durant el creuer vam gaudir de paisatges idíl·lics mentre preníem el sol a la coberta del vaixell pensant en les llegendes com la de Loreley.
Desprès anàrem a Colònia per visitar especialment la seua catedral, que és una obra arquitectònica sense precedents. Que bonica! I les vidrieres impressionants!
I férem un passeig per la ciutat.
Tot seguit anàrem a Hannover iniciant la visita a l’Ajuntament nou i després anant al vell. De camí vàrem veure nombroses esglésies i vam passejar per acollidors carrers. En Hannover, el contrast de ciutat moderna i la ciutat vella, és com en la resta d’Alemanya molt patent.
Però un dels gran descobriments va ser conèixer Hamburg, ciutat que em va encisar. I quant que vaig escriure! I és que vàrem veure la ciutat patejant-la...i planol en mà...
HAMBURG-I PART, HAMBURG-II PART, HAMBURG-III PART, HAMBURG IV PART, HAMBURG V PART
Vàrem passejar buscant monumets tan singulars com Chilehaus,
També vam anar al port que li ha donat a la ciutat el caracter multicultural. De fons ja es podia veure l’edific de la filarmonica on vam pujar i vam gaudir de precioses vistes.
I vam anar varies vegades als magatzems que són patrimoni de la humanitat.
Vam creuar el riu Elbe per un tunnel sota l’aigua. Una experiència única.
Hamburg em va encisar. I també la població propera: LUBECK-I PART i LUBECK II PART. A Lubeck hi ha una porta d’entarada que és un dels monumnets més importants de la ciutat.
I una vegada traspasssada la porta ferem un passeig per la menuda ciutat descobrint el seu esperit mariner i el seu art en fer massapà.
Després anàrem a Berlín, ciutat a la que se li ha de dedicar temps, perquè hi ha tant a veure! BERLÍN: CAP A LA PORTA DE BRANDENBURG, BERLÍN II PART: EL MUR DE LA VERGONYA, BERLÍN III PART, BERLIN IV PART, BERLIN V PART, BERLIN VI PART
Em va sorprendre gratament. La potrat de Brandeburg la varem veure de dia i de nit...
Però el que realment impacta és el seu Mur, i saber la història. Realment sorprèn per molt...i si analitzem el trajecte que ocupava formava com una serp que envoltava la zona comunista.
Berlin es una ciutat especial que cal patejar..
I perdre hores a l’Alexandre Platz...i veure la torre més alta d’alemanya.
S’ha d’anar a l’illa dels museus per impregnar-se d’art.
I nosaltres a més a més, entrarem a la catedral i pujarem al seu mirador.
Amb tot és un goig
observar la diferència oest i est, que encara s’hi veu. Abans hi havia dos
places principals, dos parcs, dos operes...i eixa dualitat encara perdura. En tornar
necessitava saber més de tot el que havia vist. I és que en cada viatge s’aprenen coses noves. Per exemple, jo, abans
d’anar a Berlín no sabia que la ciutat estava construïda sobre zona pantanosa i
que excavar un túnel és sempre perillós perquè pot comportar inundacions, per això
s’inventà un sistema de bombeig d’aigua
a traves d’uns tubs, la majoria són de color rosa i s’hi veuen per molts llocs
de la ciutat.
També em va
sorprendre la gran quantitat d’obres que hi havia. Diuen que la
ciutat sempre esta en constant construcció des de la segona guerra mundial. De
fet hi ha un projecte urbanístic que finalitza l’any 2050. S’ha de tornar a Berlín
que a mesura que va enllestint obres va canviant la fesomia.
Des de Berlín anàrem a la ciutat propera Potsman gaudint d’un dia d’història, art i naturalesa.
Altre dia anàrem a Dresde, la ciutat que ha ressorgit dels enderrocs i de la destrucció,la injustament massacrada en la guerra, ara és una ciutat que amb gran esforç està aconseguint l’esplendor cultural del passat.
Acabarem el
trajecte a Munich d’on vaig agafar l’avió de tornada. Munich és una ciutat acollidora molt diferent
a les del nord.
Abans d’entrar en
la ciutat, anàrem als jardns d’un palau i a la factoria de BMW. En general vaig
veure que els cotxes eren tots d’alta gama, dels que arriben a 260quilometres
per hora. A qui li agrade conduir Alemanya és el millor lloc perquè no hi ha
límits en la majoria dels trams. No hi ha peatges, les carreteres són lliures. Això si, els alemanys paguen un
impost de circulació que no és barat i que pot duplicar al d’Espanya. Els
autobusos i camions també paguen un impost per entrar en raó a les persones o
quilometres que fan. Hi ha una policia especial que s’encarrega d’estos
controls.
I visitarem la ciutat i escoltarem el carilló del seu Ajuntament, i jo ja era la tercera vegada que l’escoltava d’estades en anys anteriors.
I entre passeig i passeig, gaudirem especialment de la cervesa.
Des de Munich férem una escapada al castell del rei boig, encara que nosaltres no triarem el millor dia climatològicament parlant, plovia i hi havia boira i no sabíem si al capdavall veuríem el castell o no.
REFLEXIONS POSTERIORS, ALEMANYA 2019
...i vaig veure el castell exhuberant del rei boig alemany enmig d'una boira i pluja... que li donava un aire tenebrós...
Allà on anem l’edifici de la filharmònica destaca...i de sobte el tenim davant i ja podem cantar allò de:“hi esta, hi està... amb la melodia de la cançó de “La porta d’Alcalà”.
Anem a la filharmònica. Ja teníem ganes, hem fet boca mirant-la de lluny... des del moll, des de l’aigua mentre fèiem el passeig en ferry i des de Bornsteiplatz, després de travessar el túnel Elbe.
La filharmònica d’Hamburg s’ha convertit en un nou símbol de la ciutat. Hamburg ja té el port i els magatzems com icones, però l’edifici modern de la filharmònica competeix per sobreeixir en importància simbòlica i cada dia avança en popularitat. L’edifici no té la rellevància històrica ni l’antiguitat dels magatzems, però la modernitat lluita amb força per ocupar el primer lloc.
Encara que s’ha de matisar que l’edifici actual està construït sobte un dels antics magatzems més importants d’Hamburg, un dels més grans, el magatzem Kaiser, que durant anys donava la benvinguda als visitants que arribaven al port. Durant la Segona Guerra Mundial el magatzem va quedar destrossat pels atacs i després es va reconvertir en dipòsit de cacau. Passats els anys, es va decidir donar un aire nou a la fesomia del port amb un edifici destinat a altres finalitats a les de magatzem i a més a més, que tingués un disseny diferent que ressaltara entre les aigües del riu Elbe.
M’agrada la simplicitat de l’arquitectura, l’espai obert...el blanc que ressalta i que dóna llum...
Es un edifici amb tecnologia avançada. Abans de baixar parem l’atenció en unes pantalles digitals informatives i molt visuals que expliquen el que hi ha a l’edifici. Mire la pantalla de l’auditori, que gran! I amb seients en filera corbada! Estaria molt bé veure-hi un espectacle , un musical, una obra de teatre, un concert, una opera, un ballet... qualsevol estaria molt bé.
Elbtunel és un túnel davall de l’aigua, creuar-lo és tota una experiència.
Ja he mostrat molt d'Hamburg: I PART, II PART, III PART...hi va altra visita interessant que poca gent fa.
Parlar d’Hamburg és parlar del seu port. Doncs, al port hi ha altra visita totalment recomanable que suposa anar per davall de l’aigua creuant el túnel del Elba, Elbtunnel. És tota una experiència. S’accedeixi-hi des d’un edifici situat molt prop del moll de landungsbrucken.
El primer dia, quan vam arribar a la ciutat i paràrem als molls per fer una primera ullada al riu, vaig localitzar on estava l’edifici perquè tenia clar que només tindre un ratet de temps lliure volia anar-hi. Havia llegit sobre el lloc, sabia que l’entrada era gratuïta i volia saber que se sentia creuant un túnel que per altra banda és una important obra d’enginyeria.
En l'actualitat el túnel continua en funcionament però amb trànsit limitat. Diàriament està obert durant les 24 hores del dia per a vianants i bicicletes, però els vehicles de motor només poden creuar en dies laborables.
Unes quantes fotografies del passat mostren la gent utilitzant el túnel i demostra com era de necessari per anar al lloc de treball. Realment va ser una millora transcendental en un dels ports més actius del món. També hi ha informació sobre la construcció així com a llarg del trajecte hi ha indicadors dient a quina profunditat estem mentre estem creuant. En un cartell veig que estem 24 metres per davall de la superfície.
No es pot explicar la sensació que se sent travessant el túnel. S’ha d’experimentar. Tenim el riu per damunt, veritablement és una gran obra tecnològica.
El túnel té 426 metres de llarg. No és curt. De tant en tant parem l’atenció en les parets decorades amb terracota vidriada que mostren elements relacionats amb el riu: peixos, carrancs... però també hi ha fem i rates dibuixats. I no m’estranya perquè en realitat és el que hi havia i tal volta encara ho haja de tant en tant.
Allà on anem, trobem la panoràmica amb la filharmònica al fons... ens fem el propòsit d’anar-hi, veure-la de prop sense falta i hem de pujar al seu mirador de d’on hi haurà, amb tota seguretat, unes precioses vistes del port.
Ho contaré en altre post.
QUADERN DE VIATGE, ALEMANYA, estiu 2019
Gran part de l’encís de la ciutat és degut a la imatge que ofereix esta àrea de magatzems que van ser tan importants en el passat.
Que bonica és la ciutat! I elegant i tranquil·la.. i harmoniosa...i atraient... Us he mostrat un primer passeig, després altre pel port ...seguim...
En
ratets lliures anem visitar amb deteniment la zona de Speicherstadt que
literalment significa ciutat de magatzems.
Amb el temps, a poc a poc, els magatzems van deixar de ser utils, degut a l’ús de contenidors que eren més rentables i tambè pels sistemes d’automització en la gestió de magatzems que permetien arrepleglar les mercaderies lliures d’impostos en qualsevol lloc. A poc a poc la ciutat dels magatzems ja no era necessaria per a la finalitay en la qual va ser creada.
Tota l’àrea de magatzems travessada per canals i amb 20 ponts, conformen un conjunt d’edificis singulars i alhora que simples són imponents, amb decoració neogòtica i teulades de coure verd que s’hi reflexen a les aigües i proprcionen la fotografia perfecta es mire des d’on es mire.