Ciutat elegant...com poques...
M’agrada Santander. S’hi respira pau, s’hi respira benestar i elegància... i no sabria dir exactament per què.
Durant la primera dècada del segle XX, la ciutat de Santander va ser elegida com destinació balneari del cantàbric. Aleshores començaren a visitar-la personatges de la reialesa anglesa i això comportà una fama paral•lela. Els turistes començaren a arribar.
La Universitat Menendez Pelayo situada a la península de la Magdalena dóna també prestigi a la ciutat i fa que arribe gent de tota arreu.
Si, ho estic veient, no cal que m’ho contem. Veig que Santander és ciutat cosmopolita i moderna i gaudeix d’una de les badies més boniques de la zona cantàbrica. És un dels encants de Santander, compaginar vida urbana de ciutat important amb la vida natural amb parcs naturals on s’hi pot anar en un tres i no res. Així que hi ha de tot, bullici per als urbanistes i tranquil•litat per als amants dels entorns naturals.
Cada dia vaig al centre des de la platja de Sardinero, i ho faig caminant, gaudint del passeig i de la bonança de l’oratge. Cada dia quan arribe al final del camí, abans de passar al centre històric m’assec a un banc vora l’aigua, junt a les escultures que hi ha tan ben col•locades.
A la meua esquena tinc la preciosa avinguda passeig Pereda, és qui separa la franja costera del casc antic santanderí.
El passeig Pereda va paral•lel al mar i al port, amb típiques cases senyorials de miradors i jardins on conflueixen diversos estils arquitectònics. Es una avinguda construïda al segle XIX en honor a l’escriptor Jose Maria de Pereda, un dels escriptors il•lustres de la ciutat. Una estàtua honorifica a l’escriptor envoltada de gravats que representen la seua obra i diverses fons envolten gran varietat d’arbres que converteixen el lloc en un dels punts verds més importants de la ciutat. Els estornells ho saben i cada hivern, de setembre a març, omplin la plaça arborada.
Un dels edificis del passeig Pereda és el del banc de Santander, porta d’entrada al casc històric de la ciutat.
L’edifici del Banco de Santander, no solament és símbol del banc, sinó també de la ciutat. És una de les edificacions més importants del passeig, està considerat com el més representatiu de l’arquitectura civil de Santander de finals del segle XIX i principi de XX.
El banc comprà l’edifici l’any 1919, hi havia un hotel anomenat el club de Regatas i era molt diferent a com es veu en l’actualitat. L’any 1923 l’edifici es va ampliar comprant cases properes i per a decorar es van anar afegint elements nous. Són cinc plantes d’estil neoclàssic. Té dos cossos diferents units per un arc. Destaquen uns balcons molts alineats. No s’hi pot visitar per dins per ser propietat privada.
Travessem el seu arc, per on entrem a descobrir la part més vella de la ciutat.
I en creuar comencem el recorregut pel centre històric on trobem edificis nobles emmarcats en carrers i places. Quina elegància s’hi respira en tota la ciutat, no solament en la zona de la platja sinó en totes les parts.
Ens agrada passejar sense saber molt bé per on anem. Parem l’atenció en la plaça portalada Velarde.
La catedral, és un dels edificis més antics de la capital, la primitiva construcció és del segle XIII . Entrem. Imposa, com la majoria de les catedrals perquè estan impregnades d’espiritualitat. Visitem la cripta menuda i acollidora, de sostres baixos: és l’església del Cristo de 1217 on s’hi trobaren vestigis romans. La catedral va ser restaurada després d’un incendi al 1941, al seu interior es va afegir una girola, típiques de les esglésies del peregrinatge.
I des de la plaça eixen un grapat de carres comercials que conserven encara el sabor de l’autenticitat passada.
I un dels carrers ens porta a l’ajuntament, en ple centre de la ciutat, construït en pedra blanca d’estil eclèctic de planta regular i molta ornamentació de columnes i arcs. No s’hi visita a no ser que s’haja de fer alguna gestió administrativa.
I altre carrer ens du a la Biblioteca Menendez Pelayo que és lloc emblemàtic de la cultura muntanyesa, també la visitem, com no? tractant-se de llibres, ni s’ho pensem. M’agrada entrar dins d’estos magatzems de cultura, observar l’antiguitat d’alguns volums guardats en velles vitrines, m’agrada pensar que la saviesa està ben custodiada.
QUADERN DE VIATGE, SANTANDER primavera 2009
