FOTOS i MÚSICA: Pobles de Burgos en blanc i negre

Pobles de Burgos...

com si el temps no haguessi passat...

Música: 

Pascal Comelade

FOTOS i MÚSICA: passeig per BURGOS

No hi ha res com visitar una ciutat amb temps, sense presses...

VIDEO BURGOS

Música de Mozart:

Canon Pachebel

Ave Verum

Per saber més de BURGOS clicar en l'etiqueta corresponent

FRIAS: Passeig per pobles de BURGOS-II PART

De totes les imatges burgaleses que m'he trobat de camí, em quede amb la inoblidable silueta de Frias. De lluny vegem que es un poble encarat a la muntanya. És una panoràmica preciosa. 

Seguim recorrent pobles de Burgos, pobles per on sembla no haver passat el temps. En este moment, mapa en mà tenim una destinació clara, volem anar a Frias. Abans d’arribar al poble parem a la seua "platja". Si, ho he dit bé, Frias té una platja. És el riu on la gent va a prendre el sol i el bany en estiu El pont sobre el riy ebro té 143m de llarg i 9 arcs de formes gotiques i romàniques.

Però la parada és breu, estem impacients per arribar al poble que de lluny mostra la silueta d’un castell sobre una alta i estreta penya. Impressiona. Les cases penjades són una bonica estampa. Per alguna cosa ha estat declarat conjunt històric artístic! 

Entrem al poble, aparquem el cotxe i comencem a caminar pel carrer principal, i anem costera amunt fins arribar l’església de sant Vicent, el seu pòrtic romànic està al museu dels Claustres del Metropolità de Nova York.

Sembla que estem a l’època medieval amb carrers estrets i empedrats amb cases adossades, i amb entramats de fusta  la façana. El castell del duc de Frias, amb la torre de l’homenaje, domina tota la població, ho feia al passat, quan estava habitat i ho fa encara ara. 

És un poble que comptava amb una muralla amb amb tres portes d’accés a la vil•la, una d’elles es va enfonsar però de els altres dos encara queden restes.

El poble va tenir la seua importància històrica l’any 1202, el rei Alfonso VIII li atorgà els furs i l’any 1435, el rei Juan II li atorgà el títol de ciutat. El castell és el monument més important, va ser construït al segle XII, destaquen els finestrals romànics i els capitells amb animals fantàstics. La seua posició és privilegiada i les vistes espectaculars, sobre el casc antic i sobre el riu Ebre, i el pont medieval que és exemple de pont fortificat, sent d’origen romà, més tard es va afegir la torre de defensa central. Pel pont passa la via romana que unia la meseta amb el cantàbric. La qual cosa va contribuir a la prosperitat de la població. El pont mesura 143 metres i té nou arcs.

Diuen de Frias que de tota Espanya, es la població catalogada com a ciutat, que compta amb menys població, un exemple, l’any 2010  té al voltant d'uns 300 habitants.

El millor espectacle és observar les cases penjant desafiant el buit, són una bonica estampa , que només mirar atrau.

Les cases són de planta baixa i dos o tres altures, en els murs hi ha entramats de fusta que denoten sabor a passat. Com m'agrada este poble!

Actualment s’hi fan visites guiades, nosaltres la fem al nostre aire. Frias és un poble que no heu de perdre's.

QUADERN DE VIATGE, BURGOS i PROVÍNCIA, 2002

Pots llegir més sobre Burgos

POBLES DE BURGOS-IPART

PASSEIG PER LA CIUTAT de BURGOS

ELS MONUMENTS DE BURGOS

Passeig fotogràfic per pobles de BURGOS-I PART

Pobles per on sembla no haver passat el temps.

Espanya és única, Espanya és variada, amb racons incomparables com el que ens espera…Estem a la província de Burgos amb la intenció de conéixer la seua capital i els seus monuments i a més a més estem recorren el seu territori  al nostre aire, parant on volem i quedant-nos passejant tant com ens abelleix, sense pressa però sense pausa, perquè veient tants pobles al mapa de carreteres no ens volem perdre'n cap.

BIBRIESCA

BIBRIESCA: poblada des de l’edat antiga conserva vestigis de l’esplendor de l’edat mitja al seu entramat urbà.

BUSTO DE BUREBA 

Al poble visitem la colegiata de Santa Maria, la més antiga de les 5 de la província de Burgos i una de les més antigues documentades en Espanya.

OÑA

Oña conserva intacte el seu Patrimoni. És l’escenari del Cronicon de Oña, que és una representació que en unes dates concretes, s’hi fa durant les nits sobre la historia de Castella i d’Oña feta per actors del poble. 

POZA DE LA SAL

Poble menudet, conserva del passat cases i carrers, que són estrets i empinats. Les cases rurals, dignes d’admirar estan totes fetes amb entramats de fusta i adob i convivien amb les cases senyorials que conserven blasons i escuts a les façanes. També s'hi conserva  una església del segle XIII i XIV.

SAN PEDRO DE ARLANZA 

No és un poble, és un antic monestir benedictí.  Enmig del claustre hi ha un pinsapo enorme. 
Actualment és difícil arrancar-lo perquè és un arbre protegit.

COVARRUBIAS 

COVARRUBIAS conserva un recinte urbà, exponent d’arquitectura popular.

LERMA

De Lerma visitem la colegiata de san Pedro, a l’interior està santa Caliopa, castigada perquè un dia va eixir, va haver tronada i les collites es feren malbé. 
Donem la volta  a la plaça major, on segons conten el duc de Lerma organitzava per al rei espectacles taurins en els quals al final moria el bou despenjat. 
Vegem moltes esglèsies. En tota la provincia hi ha molta devoció. El dia que visitàrem el convent de santa Clara  hi havia 73 monges,  amb una mitja d’edat de 25 a 30 anys. Viuen de fer reposteria. Un passasis connecta l’esglesia amb el convent i amb el palau.

REFLEXIONS POSTERIORS, BURGOS i PROVÍNCIA, 2002

BURGOS: Passeig pels grans monuments

En tota la província s’hi respira religiositat. Quants monestirs, quantes esglésies...! i en la ciutat de Burgos estan els màxims exponents. 

La joia de Burgos, i d’Espanya, és la catedral. Em va impressionar. Em va meravellar tot l’art que hi concentra i que li ha donat el merescut títol de Patrimoni de la Humanitat. Dins del passeig per la ciutat és  una visita indispensable.

La catedral

No vaig a parar-me en detalls artístics que en són molts i importants, em quedaria a mitges i no arribaria a expressar tot l’esplendor i valor. Eixa part està tractada per experts, per la qual cosa jo em limitaré a seguir fent un passeig. De la catedral no s’ha de deixar de veure la capella del “condestable”, el cimborrio”, que està damunt de la tomba del Cid i del  claustre. Em va sorprendre un detall arquitectònic a l’interior de la catedral,  i és que el desnivell  sobre el qual està construïda va fer necessària una escalinata per tal que la porta d’accés no quedara com una finestra.

El desnivell en la construcció de la catedral s'hi pot veure en esta fotografia.

En eixir de la catedral es divisava a prop l’església de san Nicolas, que també és Patrimoni Nacional. En Burgos la deixa Patrimonial, des del punt de vista artístic i històric, és molt gran.

Monestir de Las Huelgas

Visitàrem el monestir de las Huelgas, de monges cisterceses, envoltat d’uns carrers acollidors, amb cases de poca altura i façanes arreglades. La documentació de l’època explica la procedència del nom. El monestir ocupa un antic prat, que ja era conegut com “las huelgas”, que denominava al terreny que no es podia utilitzar.

Els voltants del monestir de las  Huelgas

La finalitat del monestir era convertir-lo en panteó real. Hi està entre altres, a la nau principal, la tomba de Leonor de Castella i Alfons VIII, que foren els fundadors del monestir l’any 1189.

Tomba reial

Alberga el museu de Teles de l’Edat Mitjana, moltes de les vestimentes provenen dels reis i nobles hi soterrats. A més a més conserva de gran valor algunes de  les vidrieres més antigues de España. I també el “codice musical”, que és un manuscrit copiat en la primera meitat del segle XIV i enquadernat en època recent ( principis dels segle XX) que ajunta el repertori musical que cantaven les monges del monestir.

Va ser la reina Leonor qui va fer més força per aconseguir esta fundació femenina amb l’objectiu que les dones pogueren arribar a tenir els mateixos nivells de responsabilitat que els homes, al menys dins la vida monàstica. El papa Clemente III acceptà. L’abadessa gaudia d’una autonomia i poder tan elevats que només depenia del papa i estava per damunt de la curia episcopal. No podia, per ser dona, confessar ni dir missa ni confessar, però era la que atorgava les llicències per poder fer-ho. Era ama d’un senyoriu jurídic amb poder legal i jurisdicció sobre altres monestirs i també era ama de bens materials amb vil•les, terrenys, molins amb els conseqüents privilegis fiscals. Tots els privilegis es mantingueren fins el segle XIX que foren suprimits pel papa Pio IX.

Treballades vidrieres decoren l'interior.

En l’actualitat les monges tenen preparades deu habitacions per a retirament espiritual de les dones que ho sol•liciten. A canvi de dies de silenci i oració es paga la voluntat. Ara ja no tenen els privilegis d’abans i viuen dedicades a l’oració i a atendre unes mínimes possessions. Treballen decorant porcellana,  fent rosaris o  oferint servei de rentar roba als hotels i ho fan per subsistir i el que sobra és per a repartir als pobres.

Segons els meus ulls inexperts d’art, del conjunt arquitectònic m’impressionà més l’exterior. I em va decebre l’interior quan em contaren que les monges havien fet unes reformes que li havien llevat l’autenticitat del recinte. 

Una de les reformes va ser pujar el terra un metre per tal de crear una càmera d’aire i evitar la humitat. Del claustre original quedava també poc, en voler fer unes habitacions dalt, el sostre va cedir i va caure, el claustre també va haver de tancar-se per a que fera millor de suport.

Claustre

I si de monuments de Burgos parlem, no hem d’oblidar la cartoixa de Miraflores, església gòtica de gran valor artístic feta al segle XV situada a 3 km del centre històric i envoltada d’una frondosa pinada, la cartoixa de Miraflores. En la construcció treballaren els millors arquitectes, escultors i pintors de l’època. Va ser concebuda per ser sepultura dels pares de Isabel la Catòlica.

REFLEXIONS POSTERIORS, BURGOS 2002