El viatge que estem fent per trepitjar muntanyes austríaques està organitzat de manera que hi ha tres dies “comodí”: dos destinats a visitar ciutats i altre dia lliure. Estos dies "comodí" són necessaris perquè l’oratge no és sempre propici per fer caminades per sendes de terra i pedres, així que generalment els dies que més plou és quan nosaltres ens dediquem a passejar per les ciutats.
Personalment, no trobe cap inconvenient el fet de banyar-me, m’agrada la pluja i no em molesta, però reconec que estes condicions meteorològiques no són les més favorables per a caminar per muntanya, pel perill de relliscar pel fang en no poder veure on es posa el peu.
Cada dia de bon matí mentre desdejunem al gastoff, tots mirem el cel i els núvols, escoltem les previsions de l’oratge i els encarregats de l’organització decideixen quina és de totes les rutes previstes, la més convenient per al dia. Ells són experts i saben on anem, estan cansats de fer estes rutes constantment.
I ara plou, plou amb gana, i segons la previsió on havíem d’anar encara plou més i no pararà durant tot el dia. Així que hui toca agafar-nos un dels dies “comodi” i ens anem a Salzburg, a 60 quilòmetres de san Johan, una hora de trajecte en autobús. La previsió de l’oratge diu que a mesura que avance el dia, escamparà en esta zona.
Que així siga.
Arribem, i com ja estem acostumats a la pluja, iniciem com si tinguérem un sol radiant el nostre passeig per la ciutat de Salzburg. La ciutat la conec d’una breu estada anterior i m'agrada la idea de tornar a visitar-la. Salzburg és un lloc acollidor per retornar.
El castell Hohensalzburg domina el cim de la muntanya i dibuixa la silueta de la ciutat. Quina bella estampa!
 |
| La silueta de la fortalesa domina la ciutat. |
Nosaltres volem pujar-hi, volem experimentar eixa sensació de domini visual que sentirien els amos habitants en veure els súbdits als seus peus. Les vistes des de dalt deuen ser espectaculars!
Hi anem per comprovar-ho.
 |
| Comencem a pujar i ho fem utilitzant el funicular... l una vegada dalt, el castell no té res d'especial però les vistes són espectaculars... i ens sorprén un carrer que està de gom a gom...en baixar sabrem la raó per què està tan ple. |
Quin agradable temps que hem passat, primer pujant amb el funicular i després fent la baixada passejant. Per moments plou i altres deixa de ploure...quina tranquil•litat s’hi respira! L’allau de gent no està per estos paratges, s’hi concentra en els principals carrers.
I de nou estem baix. S'hi nota que estan acostumats a l'aigua i actuen amb rapidesa quan para. I així, en un moment que no plou es munta una partida d’escacs en un tauler gegant que està situat en una plaça als peus de la fortalesa. Ella, imponent i a l'aguait des de la seua privilegiada posició elevada, vigila que no es faça trampa.
I de nou estem baix. S'hi nota que estan acostumats a l'aigua i actuen amb rapidesa quan para. I així, en un moment que no plou es munta una partida d’escacs en un tauler gegant que està situat en una plaça als peus de la fortalesa. Ella, imponent i a l'aguait des de la seua privilegiada posició elevada, vigila que no es faça trampa.
 |
| Ens sorprén veure com es juga una partida d'escacs, on les peces no són de grandària normal. |
Pels carrers escoltem música en directe, els artistes es col•loquen en qualsevol lloc. En són molts i procedents de diverses nacionalitats, cadascú toca les musiques representatives d’on venen.
 |
| Músics de totes les nacionalitats demostren el seu art. |
Però també sovint són les sonates de Mozart les que ens acompanyen. La presència de l’artista està per tot arreu i també està sa casa, que és un dels llocs més visitats de la ciutat, el carrer on està situada està constantment atapeït i quasi ni s'hi pot passar.
Em ve al cap l’arteria plena de gent que s’hi veia des de la part alta...ara sé que era este carrer...el carrer de Mozart
Em ve al cap l’arteria plena de gent que s’hi veia des de la part alta...ara sé que era este carrer...el carrer de Mozart
 |
| El carrer on està la casa natal de Mozart és un del més visitats. |
En 1816 començà la tradició musical de Salzburg, la ciutat de la cultura, de " l’alta cultura" com diuen alguns, ciutat dels edificis i places d'art barroc, ciutat dels festivals, ciutat on l'any 1818 es creà l’afamada composició “NOCHE DE PAZ”, ciutat de la música...
Passegem, sense por a l’aigua, per la plaça de la catedral. Impressiona la Domplatz, escenari del festival anual, també en Nadal es posa un típic mercadet nadalenc.
 |
| La Dom, la catedral. |
I és que com estem veient, Salzburg desborda història per tots els costats. L’any 1997 el casc antic va ser declarat Patrimoni de la Humanitat. S’ho val. El presideix, com des d’un tron es tractés eixa orgullosa fortalesa blanca de Hohensalzburg que ja hem visitat, el conjunt més gran de les seues característiques totalment conservat d’Europa.
Davant del palau de l’arquebisbe s’obri la Residenzplatz on en temps passats residien els prínceps arquebisbes. Té una torre octogonal amb un carilló i una de les fonts barroques més grans del món. Des d’esta plaça parteixen els cotxes de cavalls que passegen per la ciutat.
 |
| La Residenzplatz. |
El riu Salzach creua Salzburg, quan passem el pont ens sorprèn agradablement de nou una música, però no es veu ningú, és tracta d’una melodia clàssica procedent d’uns altaveus col•locats al mateix pont. Música...sempre música...M’agrada.
 |
| El riu Salzach, on en una vora hi ha un grapat de paradetes de venedors ambulants. |
A l’altra banda del riu està el palau de MIRABELL, els seus jardins estan dissenyats meticulosament amb flors, arbres i estàtues que conviden al passeig. Tenim sort i no plou. Tanquem els paraigües, amb l'impermeable, per si de cas, és suficient.
 |
| El palau MIRABELL on els jardins estan perfectament dissenyats. |
No ens queixem de l’oratge, hem tingut ratets plovent, però han sigut molts més els que l’aigua ha deixat de caure. I quan ha plogut no ens hem banyat, els impermeables són un gran invent. A més a més, tot no ha estat caminar, també hem parat per dinar i fer-nos algú café calentet o tastar pastissos dels que en Àustria són experts.
I seguint amb el tema de la pluja, he observat un detall quan estava a la Residenplatz, que en recordar-lo em trau un somriure, són els cotxes de cavalls preparats per a fer passejos turístics per la ciutat i pense-hi en com estan de preparats els animals. Porten impermeables de GORA TEX, segons especialistes i sense ànim de fer publicitat, el millor material contra l’aigua i contra el fred! I és que com l’aigua és cosa diària, fins i tot els cavalls-guies de la ciutat estan ben condicionats.
És un luxe reservat a pocs visitar estos països amb un sol radiant perquè sempre plou, tanmateix, mirant la part positiva, cal dir que conéixer-l's amb pluja, i amb boirina... i amb humitat constant...és assaborir-los en la seua essència.
QUADERN DE VIATGE, ÀUSTRIA 2005: CAMINS DEL TIROL I BAVIERA
* En este bloc pots llegir més sobre Àustria.
* En este bloc pots llegir més sobre Àustria.
