Un dels monuments més importants de Murcia és la catedral, entrem i pugem a la torre des d’on veiem unes vistes precioses de la ciutat.
M’agrada Murcia. És una
ciutat acollidora amb la grandària suficient per poder recórrer-la a peu. El
seu casc històric el té concentrat i està ben cuidat. Els carrers i les places
estan netes. He vingut a visitar l’amiga
Loli, que és murciana, i això té l’avantatge d’escoltar aspectes concrets,
alguns curiosos, que no eixen a les guies de viatge ni expliquen a les oficines
d’informació i turisme. Loli ens conta sobre la ciutat, sobre els costums, sobre la
gent... i sobre el transport, que arriba a tot el casc històric però no arriba
a les pedanies, cosa estranya perquè estan només a pocs quilòmetres. És una
queixa general perquè amb transport públic que arribe als voltants, facilitaria
la vida de molta gent. A més l’aparcament en Murcia cada vegada es més difícil i
estan imposant normatives que ho compliquen.
Loli també ens conta sobre
les festes: la de Setmana Santa i la de la Primavera amb l’enterro de la
sardina, declarades d’interès turístic nacional. També està la fira de setembre
amb moros i cristians i les festes del Nadal
i Reis quan la ciutat viu dies especials. Ens parla del massiu romiatge a la
Fuensanta, la patrona a la que se li té gran devoció i que just estos dies no
està al santuari sinó en la catedral.
Així que comence a mostrar vos la ciutat escrivint sobre el monument que més destaca en Murcia, la seua catedral. Sobre la Fuensanta, el santuari i el paratge natural que l’envolta, ja escriuré a banda.
La catedral és enorme i solemne, construïda al segle XIV i consagrada com catedral l’any 1467. Quan arribà Jaume I
el conquistador instal·là al lloc que era la mesquita una xicoteta capella consagrant-la
a l’advocació de Santa Maria la Mayor. Funcionà des de 1291 com primera
catedral, moment en el qual es traslladà la seu del bisbat a Murcia, aprofitant
les naus de la mesquita per a les funcions litúrgiques. Fins 1394 no
començarien les obres de l’actual temple, prèviament s’havia enllestit el claustre,
on està actualment el museu catedralici. En 1467 es donà per finalitzada, la
part essencial, encara que reformes i noves capelles no han parat de fer-ne al
llarg del segles. De fet es tardà quasi cinc segles en enllestir-la i
s’aprecien diferents estils. Destaca la façana-retaule barroca, reconeguda obra
mestra a nivell internacional, la qual s’inicià la construcció en 1736. Es gran
i harmònica, combinant escultura i arquitectura. Té 54 metres de altura i mes de 20
escultures.
Entrem i trobem 23 capelles dedicades als sants patrons dels gremis i als enterraments dels bisbes i nobles que fomentaren o col·laboraren en la construcció.
Passem per la nau central on està l’altar major i el cor. En 1854 hi hagué un greu incendi que ho va destruir tot, fins i tot les vidrieres esclataren, només se’n salvà una rosassa. A poc a poc la catedral es recuperà, en part a la donació d’Isabel II.
Al cor trobem la silleria tallada en nouera, d’estil tardo renaixentista donada per la reina, damunt està l’imponent orgue Merklin amb quasi 4000 tubs.
Hi ha aspectes destacables que m’interessa veure perquè em susciten curiositat. Un d'ells és sobre un rei, altre sobre una família noble. I és que Alfonso X entrà en Murcia en 1243 i va sotmetre la ciutat al vassallatge de Castella designant-la capital del regne. Li agradava Murcia i volgué estar hi enterrat. Així que el cor i les entranyes estan en una urna col·locada en un lateral del altar. Vull saber on està. M’aprope a l’altar per veure-ho millor. Quasi em passa desapercebut perquè hui, de manera provisional i com cada any per esta època, està la Verge de la Fuensanta i és la que s’emporta la màxima atenció. Quan per la vesprada anem al seu santuari trobem l’església de la Fuensanta tancada perquè la Verge no està dins.
Altre aspecte que vull veure és la capella funerària dels Velez, fundada en 1490. La capella més famosa i representativa de la catedral que és d’estil gòtic flamíger, una de les tres d’este estil en Espanya, les altres dos estan una en la catedral de Burgos i l’altra en la de Toledo. La capella sobreeix en extensió i altura de la resta de capelles, demostrant així el poder nobiliari de la família que acull. La capella és de planta octogonal irregular coberta d’una volta estrellada de deu puntes. En 1928 fou declarada Monument Nacional pel valor artístic. La cripta està a sota de la capella.
Des de l’exterior veiem una extraordinària cadena de pedra que envolta tot el conjunt. Té 90 eslavons d’un metre. I diuen que si alguna persona la tocara amb les mans les perdria. Hi ha altra llegenda que diu que en l’any 1500 arribà un vagabund a Murcia dient que era escultor i sabent que el marques de Velez estava construint la capella s’oferí a tallar una cadena al mur sense cobrar. El marqués no refusà la proposta amb la condició que si no li agradava el resultat seria castigat en la forca. Els treball durà 7 anys i tothom quedà meravellat amb el resultat, però el marques per por a que l’escultor poguera replicar l’obra en altre lloc ordenà tancar-lo en la presó de per vida. La llegenda continua dient que també manà tallar-li les mans i els ulls. Altra versió diu que va morir degollat. D’una manera o altra el fet és que l’escultor eixí malparat. És el que conta la llegenda perquè hi ha estudis que acrediten que la cadena fou esculpida per Jacobo de Cártago.
I com no? Volem pujar a la torre. Atrau. Tan esvelta. Tan alta, 93 metres! És el segon campanar catedralici més alta d’Espanya després de la Giralda de Sevilla. Mai em tira enrere pujar escales. La torre fou construïda entre els segle XVI i XVIII, s’inicià en 1519 i s’enllestí en 1793, per la qual cosa s’hi poden veure diferents estils. La cúpula que remata és neoclàssica. Té diferents cossos amb diferent amplària per donar seguretat i que la torre no s’enderrocara perquè hagué un temps en que la torre s’inclinava. Quan iniciem la pujada m’emporte la sorpresa que en esta ocasió hi ha molt poques escales. La major part són rampes.
El primer cos de planta quadrada és renaixentista amb ornamentació plateresca. A l’interior està la sagristia major. Mentre pugem fem parades. El segon cos també es renaixentista. Hi s’hi troba l’arxiu catedralici el segon mes important de Murcia després de l’arxiu regional.
Anem pujant pisos assenyalats en les parets i que veiem mentre pugem la rampa. Ja anem pel setze. Les obres es paralitzaren durant dos segles. La construcció a partir d’ara seria barroca, era meitats del segle XVIII. Hi ha una sala on està l’antiga maquinària del rellotge. També anomenada la sala dels secrets. Hi ha una acústica perfecta. Veiem alguns noms escrits a les parets perquè en algun temps hi vivia gent, la que s’encarregava del manteniment de la torre.
Seguim pujant fins arribar a balcó dels conjurs i a la sala de les campanes. L’esmentat balcó voladís dels conjurs és des d’on es pregava amb el Lignum Crucis per protegir la ciutat dels mals, tempestes o riuades. Les mascares decoratives també servien per espantar les desgràcies naturals. A la sala de les campanes en veiem 29 campanes, 5 en cada costat. La més gran es Santa Agueda que pesa 6420 quilograms. Les campanes han estat des de temps immemorials i han estat la manera de comunicar les riuades, les guerres, les celebracions... però també les morts dels habitants.
Les vistes són espectaculars a la plaça de Cardenal Belluga…amb el Palau Episcopal a l’esquerra i just enfront l’edifici modern de l’ajuntament enfront, el Moneo. També veiem altres monuments importants de la ciutat i el riu Segura.
Tot seguit baixem de la Torre.
Anem al museu catedralici que està a l’antic claustre gòtic on hi ha retaules valuosos i obres de Salzillo, així com obres d’orfebreria. El que m’agrada del museu és observar del claustre, el que queda de l’antiguitat.
M’agrada comprovar com s’aprofiten espais antics amb valor artístic i arquitectònic per a usos diversos. En este cas el claustre. També passa en el museu Salzillo i el de santa Clara on alhora que veiem el museu veiem l’edifici que l’acull.
QUADERN DE VIATGE, MURCIA i
PROVÍNCIA, tardor 2026
