FOTOS i MÚSICA de JEREZ DE LA FRONTERA (Cádiz)

 

Aires del sud andalús... amb solera als carrers i a les bodegues...alegria...bon ambient...i molt més...

 

MÚSICA:

José Merced

AL ALBA

FOTOS i MÚSICA: SAN LUCAR DE BARRAMEDA ( Cadiz)

 

La terra del bon vi,  del bon peix... dels cavalls que fan carreres vora el mar, de les marismes...cal anar hi...

MÚSICA

Entre dos aguas

Paco de Lucia

FOTOS i MÚSICA: CADIZ des de Puerto de Santa Maria.

Cadis és llum, alegria, aigua, terra... és vida...

MÚSICA

Entre dos aguas

Paco de Lucia

FOTOS i MÚSICA: MEDINA SIDONIA (Cadiz)

Poble on el contrast del blanc i negre es fa patent per tot arreu

 en la calç blanca que encala les parets de les cases  i el negre del ferro forjat de les reixes.

MÚSICA:

Amor de San Juan 

Niña Pastori

Pobles de CADIZ : ARCOS DE LA FRONTERA

Alt ben alt... hi està Arcos de la Frontera... bonic però massificat i desvirtuat pel turisme estranger i nacional. La visita la fem ràpida... tanta gent espanta! 

Visitem ARCOS DE LA FRONTERA, un dels més afamats pobles blancs de la província, una joia musulmana de 28.000 habitants però té un inconvenient, degut al turisme, els carrers de la localitat estan cada dia de gom a gom. I és que hi ha tanta gent que mareja, tant de soroll que no s'hi respira tranquil•litat, i per a mi es un inconvenient, no m'agrada, malgrat ser jo un ingredient més de la massa. Tal volta és un dia especial i no me n'he adonat, o simplement la casualitat ha fet que tothom, haja decidit concentrar-se en este poble blanc.

Tant de turisme i explotació dirigida a mostrar i vendre decep, fins i tot s’ha de pagar per entrar a l’església. Puc arribar a entendre que vulguen aprofitar-se’n però em desagrada.

Això si, és una ciutat bonica, no puc dir altra cosa, singular, blanca, lluminosa... Si està declarada d’interès turístic és perquè s’ho mereix. És gran i costerut, amb carrers entramats, les parets pintades de calç i ben conservades perquè es viu per a exposar-les al turisme. Tanta blancor enlluerna! però m'agrada.  

Tanmateix per culpa de la gent, no fem un passeig gaudint del que estem veient. Hi ha molt de Patrimoni artístic i monumental amb el qual ens entropessem de camí al castell però em molesta veure tantes persones fent el mateix passeig que jo estic fent. Hi ha maremagnum, són molt cridaners.

I cert que hi ha molt per a veure: l’església de san Miguel, la basílica de santa Maria, convents... cases senyorials i palaus, hi ha un castell. També hi ha molts carrers amb encant: costera de Belen, carrer Maldonado o costera del Socorro... però difícilment s’hi pot observar en detall. Així i tot m'entossudeisc a buscar-ne dels que no hi ha tanta gent i, al menys, s'hi pot fotografiar, estic segura que els trobaré i trobaré l'essència del lloc.

Però més que la gent el que em molesta són els vehicles. Sobren cotxes... La gent vol arribar fins la part alta de manera còmoda i això no deuria de permetre’s. No entenc com deixen passar cotxes.

Una vegada hem arribat a la plaça principal, la plaça del Cabildo veiem l’església amb façana plateresca. Ens encarem al mirador des d’on es veu el riu Guadalete. És una bonica panoràmic i mirant el riu m’oblide del maremàgnum que tinc al costat i darrere.

La plaça el cabildo és testimoni de la història d’ARCOS: lloc d'adestrament de soldats i genets, on feien tornejos els nobles, on s’hi lidiaren bous, on es feien mercats... A partir de 1608 s’inicia hi la vida civil i s’hi construiren cases al voltant.

Just l’edifici de l’ajuntament es va traslladar-hi l’any 1634. Es bonic este edifici! Té una portada de pedra coronada amb el patró d’ARCOS que data del segle XVII.

Sense eixir de la plaça trobem el Castell de planta quadrangular amb quatre torres de merlets als costats. Va ser alcasser militar en temps musulmans però l’actual castell es del segles XIV i XV. És de propietat particular.

I al final trobem la tranquil·litat. Per sort fugint del carrer principal que porta a la plaça i al castell i tal volta perquè és hora de dinar deambulem per carreronets transversals, i ho fem “miraclosament” a soles.

 Gaudim del passeig, ara si.! I tal volta són els millors racons del poble i els millors moments nostres.

La visita l'hem feta ràpida... És una llàstima no poder assaborir el poble en essència, saber del seu passat, amb importants vestigis prehistòrics, i també romans i musulmans. Estos últims configuraren els traçat dels carrers de la ciutat, que si que distingim entre la multitud amunt i avall i crearen una muralla, que després es traspassà per instal•lar més edificis i temples religiosos ja entre el segle XV a XVIII.

No dubte que passejar per estos carrers i parar-se en racons i miradors deu ser encisador. Estic segura que a primeres hores del dia o a boqueta nit quan els turistes no han arribat o se n’han anat, ARCOS serà diferent. Caldria anar en eixos moments, perdre’s pels carrers i parlar amb la seua gent, que segurament ja estarà farta de veure’s sempre envoltada de curiosos que van com autòmats carrer amunt i avall  sense parar-se en detalls perquè van a contrarellotge.

QUADERNS DE VIATGE, XERES i VOLTANTS, primavera 2010

Si vols saber més sobre CADIZ i provincia clica a l'etiqueta corresponent

Pobles de CADIZ : PASSEIG FOTOGRAFIC per MEDINA SIDONIA

Medina Sidonia té una bellesa basada en la barreja de blanc i negre, de calç i ferro, així de simple.

Tenim l’hotel a Jerez  i després d’anar a Cadiz amb el vaporcito des del Port de Santa Maria i visitar l’amiga Ana, per recomanació seua, anem a Medina Sidonia, poble declarat conjunt històric artístic. S’ha de fer cas dels locals, els que ho entenen, i així nosaltres, ens deixem assessorar. Com és cap de setmana i hi ha menys disponibilitat de transport, hem d’anar primer a Cadis. És el que hi ha quan et mous sense vehicle propi i has d’ajustar-te als horaris establerts dels mitjans de transport.

Només arribar ens adonem que no ha estat una bona idea, la de visitar Medina Sidonia hui. Primer per estar llarg de Jerez des d’on anem i tornem en les nostres visites per la província i segon perquè ens trobem amb la sorpresa d’un vent tan fort que quasi no ens deixa caminar. És insuportable... però no ens descoratgem, hem fet molt de camí i hem de veure la part positiva, que encara no hem trobat però que ja trobarem. 

Sempre hi ha part positiva en tot i si en algunes negres circumstàncies no existeix realment se la inventem. En esta cas, la part positiva és que és un poble bonic i amb història present en cada racó, en cada ruïna que entre la llum dels murs blancs apareix. Es nota que s’hi té cura. Té la peculiaritat que en les finestres de les cases hi ha unes gran reixes que arriben fins el terra i que protegeixen per a evitar entrar als possibles "no convidats. Esta bé veure un poble tan blanc on cada casa està protegida amb un enreixat tan peculiar.

Malgrat la dificultat per poder caminar pugem per una costera amunt i amunt del poble... on hi ha unes ruïnes d’un castell. I no passa res... anem amunt “contra viento y marea”. Fem un gran esforç pujant la costera amb el vent de cara. És n vent que quasi ens tomba. D’on ha eixit tanta força? Precisament hui, que nosaltres estem ací i volem pujar a la part alta!

Malauradament durant la pujada, no apreciem si el que estem veient és o no bonic, el vent ho impedeix, hem de pujar mirant-nos els peus perquè el vent ens cega. Fem la visita ràpida i se n’ anem perquè  el vent en “les altures” encara és més fort i és l’amo i senyor, ací a més a més crida i crida com preguntant-nos què fem per allà on ell vol estar a soles i alhora acomiadant-nos.

Veiem, com podem, l’església Santa Maria la Coronada que és un temple renaixentista del segle XVI amb una torre enllestida al XVII considera bé d’interès cultural. El retaule i el Cristo de Perdon que custodia l’església són dos joies artístiques de gran valor.

I també les ruïnes del castell... al fons els molins eòlics ens diuen els que ja sabem i estem comprovant en estos moments, que és zona on sol bufar l’aire amb força i es pot traure energia eòlica. 

I també veiem, que estem trepitjant uns carrers amb fort sabor a història. Pels carrers el vent ja no es nota tant fort i ja podem apreciar eixe fabulós contrast del blanc i el negre de la calç i el ferro... senzillesa  és la base d’esta bellesa. I fa un sol molt bo.... pitjor haguera estat que a més a més de vent tinguérem pluja. Eixa és la part positiva del dia.

QUADERN DE VIATGE, JEREZ i VOLTANTS, primavera 2010

Si vols saber més sobre la provincia de Cadis, clica ací.

CADIS: Passeig per la ciutat

Cadis té una lluminositat que atrau i enganxa, regala una brisa que agrada.

Capvespre a la platja

En esta escapada andalusa  dormim a la ciutat de Jerez de la frontera des d’on cada dia busquem mitjà de transport per visitar els pobles i ciutats dels voltants. Per anar a Cadis ho tenim clar, volem pujar al vaporcito que eix des del Puerto de Santa Maria, és altra manera diferent de viatjar, una manera tranquil•la i relaxant. 

En Cadis hem quedat amb una amiga, Ana, però la retrobada no serà fins al migdia. Així que per aprofitar més el temps, com encara és matí, anem a l’oficina informació i turisme on ens expliquen les rutes que per visitar la ciutat podem fer. 

Les visites a la ciutat estan molt ben explicades en els fullets informatius, hi ha molt bona organització i una bona atenció al públic. Comencem el passeig per la capital seguint les línies de colors marcades en terra, cada color correspon a un itinerari diferent assenyalat en un plànol. Agafem una ruta, la comencem, però, sincerament us conte fent honor a la veritat, que no la seguim com toca. Sovint ens saltem d’un color a altre i anem al nostre aire. Però no importa perquè el que en realitat resulta agradable en Cadis és passejar, respirar l’aire i gaudir del blau de cel i del mar, per poder així endinsar-nos en la lluminositat pròpia i innata.

Ja anirem dirigits, d’un lloc a altre, quan a migdia ens trobem amb l’amiga, i ho farem amb molt de plaer, ella serà la que ens guie per la seua ciutat. 

Qui millor per mostrar una ciutat que una persona local? nosaltres tenim una a la nostra disposició en Cadis, ella ens mostra monuments i racons més amagats.

Així que al nostre aire, però plànol en mà per saber on anar, decidim entrar al museu de troballes romanes.

Visitem el museu romà.

També anem al teatre romà i és que ens agraden els vestigis que ens remunten al passat. El teatre romà construït al segle I aC, està situat al barri del Pópulo i s’utilitzava per a fer representacions teatrals gregues i romanes. És el segon més gran de tot el món romà després del teatre Pompeyo de Roma. De manera casual el descobriren l’any 1981 per un incendi en uns magatzems. Tenia de diàmetre 120 metres i un aforo de 20000 persones. Este important teatre dóna a entendre la importància que tenia la ciutat en temps romà. Malauradament poc hi queda.

Teatre romà, poc queda...

En el nostre passeig ens adonem del Cadis esplendorós del segle XVII i XVIII, el segle d’or gadità, per les edificacions que es nota van ser fetes amb poder adquisitiu i que ara passats els segles continuen perennes com herència. Vegem l’ajuntament construït sobre la base d’altres ajuntaments.

Ajuntament

I de camí també, vegem una gran plaça on està la catedral. Cadis és una ciutat bonica però contrasta veure just enfront d’este monument colosal, un conjunt de cases semi derruïdes. Imagine, vull pensar, que no tardaran en posar solució i edificar de nou. 

Plaça de la catedral

A migdia ens retrobem amb l’amiga Ana, a la que feia anys no veiem, i passem el temps entre aperitiu,  dinar, cafès, pastissos i un etern, relaxat i agradable passeig, unes vegades  anant per llocs emblemàtics i altres vorejant la ciutat i el mar. 

Històricament econòmicament parlant, Cadis ha mirat i mira al mar. El mar era abans la base del desenvolupament pel comerç marítim, Actualment, quan este comerç s’ha vist minvat, el màxim reclam és el turisme que busca les seues platges. 

Observem edificacions de defensa creades per contrarestar els atacs dels enemics, i imaginem la història. La torre Tavira construïda al segle XVIII d’estil barroc, és una torre vigia i el punt de major altura de Cadis , a 45 metres sobre el nivell del mar. Està situada al palau dels marquesos de Recaño i era el punt oficial de vigilància l’ant 1778. Es comunicaven amb senyals amb banderes amb la torre Alta en san Fernando i així controlaven els bucs i mercaderies del port de Cadis.

Torre Tavira i plaça que l'envolta.

Seguim passejant vora el mar... 

Fem un passeig agradable vora la mar.

I de sobte arribem a una de les platges més estimades, un dels racons preferits pels gaditans i forasters, La Caleta, la més menudeta però la més cèntrica. Hi està el Balneari de Nuestra Señora de la Palma i el Real inaugurat l’any 1926. I és que cadis és més, té uns carnavals amb fama mundial i un patrimoni important.

Platja de La Caleta

Quin goig de vesprada. 

Gaudim de les vistes, del passeig, de la brisa i de la bona companyia.

Es diu d’esta part del port de Cadis, que recorda el Malecó de l’Havana a Cuba. 

Diuen d'esta part que sembla el malecon de Cuba...

Amb la vista de l'antiga fàbrica de tabaco ens acomiadem de Cadis i de l'amiga...

Prenem un respir del passeig per contemplar la posada del Sol i donar així per finalitzada la visita a l’amiga i a Cadis, i ho fem amb pena perquè la ciutat atrau i enganxa. 

QUADERN DE VIATGE:CADIS i Provincia,  primavera 2010

Si vols saber més sobre la provincia clica en l'etiqueta corresponent.