FOTOS i MÚSICA: EL CASTELO de LISBOA( PORTUGAL)

 

 Lisboa és encisadora...

la part antiga especialment...

començant pel seu castell...

FOTOS i MÚSICA: barri de BELEM a LISBOA

I entre  els carrers amb sabor antic de Lisboa, anem a un barri ple de religiositat monumental i història.

MÚSICA:

FADO DAS VIUDAS: 

MADREDEUS

PORTUGAL: DESCOBRINT LISBOA

M’agrada Lisboa, conserva el sabor antic i ha sabut adaptar-se a la modernitat.

A Lisboa no li falta detall per rebre el visitant, compagina a la perfecció les botigues centenàries que no han canviat des del passat, ni l’exterior ni l’interior, amb les més modernes. Així té varietat per acontentar  tothom. 

Però sobre tot es veu amabilitat i bon tracte en la gent que preguntes pel carrer, en els botiguers... i en l’hotel, on s’assabenten que faig anys i em conviden a una botella de cava. Cert que és un detall inesperat, que m’alegra i que en pocs altres llocs m'ha passat. També és cert que l'hotel és dels bons. Va ser una sort trobar-lo perquè a més a més està cèntric i sovint té ofertes assequibles a qualsevol butxaca. Si torne a Lisboa, no dubtaré en anar-hi. A més a més té una terrassa amb vistes magnifiques  que és el lloc de trobada de la gent en les nits de cap de setmana. No es pot demanar més. Tot un luxe a un bon preu.

Hi ha gent que no pensa el mateix sobre Lisboa. La ciutat, per alguna raó que no sabria explicar, o enamora o s'odia, així, radicalment. 

Hi ha qui diu que li agraden eixos racons especials tan antics, eixes places tan acollidores, tanmateix hi ha qui prefereix els ambients més avantguardistes i s’hi troba més a gust en una zona més moderna. Hi ha qui diu que tots els dies estaria menjant el bacallà cuinat de formes tan variades, i per altra banda, hi ha qui al bacallà no pot ni oldre’l.

A mi m’encisa el bacallà i trobe un deler passejar per eixos barris tan autèntics i tan populars, malgrat estar sovint plens de turistes i ser poc  transitables. I me n’alegre pels portuguesos perquè els turistes són una font d’ingressos que ajuda a superar un poc la crisis que tots en Europa estem suportant.

Un passeig per Lisboa ha de passar per Bairro Alto i Chiado. S’ha de pujar a l’elevador de la gloria  des de praça restauradores, per arribar al mirador de Sao Pedro de Alcàntara.

Punt d'eixida

punt final

I mereix la pena passejar pel barri i jardí de Principe real 

També s’hi pot anar al convent del Carmo, testimoni de la tragèdia del terratrèmol que va destruir la ciutata al passat. És una visita de les imprescindibles de Lisboa.

Hi ha altre elevador antic de 1892, el de Bica, i altre mirador, Miradouro de santa Catarina, i és que Lisboa està sobre set colines, hi ha moltes costeres que pujar.

S'hi pot anar al Mercado da Ribeira, a prop del riu i que atrau clientela des de 1882. 

Foto dins del mercat.

Un passeig per Lisboa també ha d’anar per la zona baixa i Rossio on està l’elevador de santa justa  i poder accedir al convent del Carmo, ja esmentat unes linies més amunt.

També s’ha de passejar per praça Figueira i voltants parar-se en les botigues que et transporten al passat. De totes les places de Lisboa, praça Figueira és la meua preferida. En una de les façanes hi ha un museu peculiar, un hospital de nines, un lloc interessant.

A prop està l’igreja de sao domigos que trobe encisadora, no per bellesa, sinò pel significat. 

La praça Rossio, més gran i senyorial és el punt neuralgic de la ciutat. La majoria de transports eixen o paren d’este punt principal.

S’ha d’anar a a Praça do Comerço. No cal dir que és una plaça especial, per gran, per monuments i per estar banyada per els aigües del Tajo. I  s’ha de pujar i baixar per rua Augusta i les paral.leles. Són carrers per passejar-los amb deteniment mirant un costat i altres el que mostren i el que venen, mirant la gent passar i la gent que hi viu fent espectacle.

I s’ha de passejar pel riu. Si es disposa de més temps, des d’una terminal a prop de praça Comerço es pot anar a veure de prop el  Cristo rei, que s'hi troba al costat del pont més famat que creua el tajo, el 25 d’abril.

Un passeig per Lisboa pot continuar per Alfama, Castello i Graça. El castell s’ha de visitar per ser emblema nacional. No pots fugir, hi ha cues però és visita obligatòria.

I especialment s'ha de visitar el barri d’Alfama, que he trobat molt canviat després de quasi 25 anys. Ara està més turistic però el veïnat continua estenent la roba a la porta de casa o al balcó per assecar-la.

En Alfama hi ha dos miradors  interessants:  són el de Graza i el mirador de Nuestra Señora del monte. Nosaltres parem en altre amb moltes vistes i ambient, on  hi ha uns musics del Cabo Verde que engresquen a ballar al personal. És música animada i ens agrada, comprem el CD però quan arribem a casa i l'escoltem ens trobem la sorpresa que no és la música que ens agradava sinò altra ben diferent. Ens vàren vendre el que van voler.

Segunt en Alfama s’ha de visitar la catedral, que és com una fortalesa.

 També s’hi pot anar a visitar la fundació de Saramago en la casa dos bicos. El que escriu Saramago m'agrada.

 Si el que es vol és escoltar fados, esta zona és bona i també barrio alto.

En  esta zona una visita molt recomanable és el museu del taulell on hi ha entre moltt d'art, un antic i valuós taulell panoramic de la Lisboa d'abans del terratremol.

El passeig per la ciutat ha d’anar sense falta a Belem encara que siga per admirar per fora els monuments perquè la massificació turistica és notable. Hi està el monasteri dels Jeronims, digne de ser visitat, especialment el claustre, i la Torre de belem o el monument als descobridors. També hi ha un interessant museu gratuït creat per un billionari.

Si es disposa de dies, és agradable fer un paseig per la zona més moderna del Marques de Pombal, i Saldanya,  arribar fins el Parc Eduard VI i baixar per l’avinguda Libedade amb les botigues de preus prohibitius on les dependentes et miren de reull per deduir de bestreta que no som clientes i no anem a consumir.

I  un  passeig per Lisboa es pot completar fent un recorregut per Alcantara i arribar a la basílica de l’estrela i el cementeri de Prazedes.

Que bonica i acollidora és Lisboa!

LISBOA: Alfama

LISBOA: El Castelo i voltants

LISBOA: Convent del CARMO

LISBOA: Esglesia de SANTO DOMINGO

LISBOA: MUSEU DEL TAULELL
    FOTOS i MÚSICA EL MUSEU DEL TAULELL

LISBOA: MUSEU-HOSPITAL de nines
    FOTOS I MÚSICA de l'hopital de bonecas

LISBOA: Places i carrers I- part

LISBOA: Places i carrers II part

LISBOA: Places i carrers III part

LISBOA: Praça do comerço
LISBOA: Passejant vora el Tajo I-PART
LISBOA: Per la part més allunyada del centre II-PART
LISBOA: BARRI DE BELEM-I PART.........PATRIMONI MUNDIAL
LISBOA: BARRI DE BELEM-II PART.........PATRIMONI MUNDIAL
LISBOA: TRAMVIES I ELEVADORS
LISBOA MODERNA

QUADERN DE VIATGE, LISBOA, estiu 2014 

FOTOS i MÚSICA: LISBOA (Portugal) MUSEU DEL TAULELL

Un museu veritablement bonic, art i història en un marc incomparable.

Música:

Allegro de Madredeus.

PORTUGAL: La LISBOA MODERNA, sobre places i placetes

El mèrit de la ciutat ha estat el saber avançar i engrandir-se conservant la part antiga intacta. 

Estació de trens de Rossio.

Ens situem a la plaça neuràlgica de Lisboa que és PRAÇA ROSSIO i volem anar cap al nord i visitar la zona més actual i moderna. Només caminant uns metres trobem la PRAÇA RESTAURADORES, però cal parar entre una i altra plaça perquè hi ha un edifici de façana singular, és l’estació de trens del Rossio, estaçao ferroviària do Rossio, construïda a finals del segle XIX i amb decoració externa manuelina que destaca. L’any 1495 va pujar al tron Manuel I, el seu regnat està unit als més importants descobriments i monuments de Lisboa construits amb l’estil conegut per manuelí.

I és que les portes en forma de ferradura es veuen des de la llunyania i la identifiquen. Creuem els arcs moriscos i passem a l’interior. El sostre va ser idea de Gustave Eiffel, creador de la torre parissina. Crida l’atenció un aspecte: les plataformes on estan les vies s’hi troben uns metres per damunt del nivell de l’entrada principal. La raó és que l’edifici va ser construït al lateral d'un turó de Bairro Alto.

Estació de trens de Rossio.

Praca Restauradores també és gran i amb un obelisc central que recorda la independència portuguesa front a Espanya l’any 1640. També va ser escenari històric quan l’any 1910 s’hi mostrà la bandera nova republicana que canvià els colors blanc i blau pels del partit republicà, roig i verd.

Envolten la plaça elegants edificis del segle XIX i XX perfectament restaurats. Abans d’entrar plenament s’hi veu un edifici cridaner, és  Eden Teatro, el lloc de Lisboa que oferia els millors espectacles. Actualment és un hotel de luxe. 

Praca Restauradores.

En esta plaça està el funicular da gloria. des d'on es pot accedir a altra part de Lisboa.

Funicular Da Gloria

Però ara no ho fem, estem un poc més de temps passsejant: li donem la volta, mirem façanes, edificis,  i imaginem vides mirant la gent que ix i entra a les cases.

Si seguim cap amunt trobem una gran avinguda enjardinada amb estàtues i estanys, és l’avinguda LIBERDADE, el que fóra al segle XIX el passeig públic de la ciutat, on s’ajuntava l’élite. Actualment està plena de bancs i hotels internacionals, botigues exclusives i modernes, les marques selectives, res a vore amb el centre històric on les botigues tenen sabor popular. 

Avinguda Liberdade.

Són establiments on les dependentes miren i cataloguen la clientela segons l’aparença. Nosaltres anem amb esportives i motxilles, està clar que som turistes i conseqüentment dedueixen que amb poc poder adquisitiu. Entrem en una botiga a veure què passa. I passa just el que pensava, la dependenta ens fa una cara que espanta, com tirant-nos fora. Tal volta és política del propietari i compleixen ordres de restringir l’entrada a qui  “aparentment” només entra a escodrinyar. Tal volta pensen que la nostra presència "poc elegant" li lleva categoria al local. Si és així, s’equivoquen, no s’ha de jutjar per les aparences. Els carteristes sovint porten jaqueta i corbata. També és cert que jo he entrat per curiositat i saber preus, en això si que han encertat. Només veig un preu i eisc de la tenda a corre cuita. Un simple vestit val 1550 euros. I és senzill, no li trobe res d'especial. He estat mirant-lo per tots els costats per si tenia fils o botons d’or, però no he pogut saber la raó de tanta exclussivitat. La dependenta no m’ha llevat la vista de damunt, potser es pensava que anava a  furtar la peça de roba que mirava amb tanta atenció. No m’agraden les tendes tan selectives, les que jutgen sense saber que hi ha darrere. Què sap eixa dependenta de mi? No pot saber si puc pagar o no el que em demana simplement mirant-me! No és la primera vegada que em passa, em deuen veure cara de pobra.

Final de l'avinguda Liberdade.

Caminem molt però sense cansar-nos, arribem al final de l’avinguda, molta gent puja en bus turístic però nosaltres ho hem fet a peu perquè ens agrada trepitjar els carrers i en nore, estem a la PRAÇA MARQUES DE POMBAL.

A la Rotonda i sobre un obelisc, està l’estàtua del marqués que va ser un polític molt influent de Portugal durant el regnat de Jose I. L’any 1760 va reconstruir la ciutat després del fatídic terratrèmol i posterior incendi ocorregut l’any 1755 , incendi que va marcar profundament un abans i després en Lisboa. Cal mirar el monument amb deteniment.

Praça Marques de Pombal

I tot seguit, seguint un camí enjardinat molt agradable, està el PARC EDUARD VI batejat amb el nom del rei anglés que va visitar Lisboa l’any 1902. 

 Vamí del parc Eduard VI

Hi ha unes vistes extraordinàries de la ciutat, és un parterre anglés ben condicionat, mol verd i arreglat, és enorme, 25 hectàrees, un veritable pulmó verd de Lisboa, com molt bé se l’anomena. 

 Parc Eduard VI

 Parc Eduard VI

Més amunt hi ha altre jardí dedicat a la cantant  Amàlia Rodrigues, la famosa fadista.

Homenatge a Amalia Rodrigues, la cantant de fados.

QUADERN DE VIATGE, Lisboa, estiu 2014

LISBOA: ELEVADORS i TRAMVIES

Lisboa està situada sobre set colines, així que l’ús dels tramvies, elevadors i funiculars no és un invent per als turistes, és el mig de transport que el lisboeta utilitza per moure’s per la ciutat.

Estem a Lisboa, que bonica! I que particular! Per què? Doncs, entre altres coses, ho és pels tramvies, els funiculars i els elevadors que salven les costeres per poder accedir de les parts baixes a les altes. Són  els que donen a la ciutat, a més a més, sabor antic i autenticitat del passat. 

Són, en molts dels casos, necessaris per a Lisboa. Però no sempre. Els turistes, com toca per la simple condició ser de turista, els utilitzem, són una curiosa atracció més que ofereix la ciutat. Però també és cert que moltes de les costeres que un elevador puja directament, també s’hi poden salvar a peu, simplement emprant unes escalinates o seguint carrers en ziga- zaga, acabant sent un agradable passeig. Jo us done un consell: s’ha de fer tot, utilitzar estos mitjans de transport i gaudir del passejos que s’hi poden fer per a evitar-los. 

Ja feia molts anys que havia visitat per primera vegada Portugal i també Lisboa, i trobe moltes diferències. Ara proliferen uns vehicles més xicotets, tipus tuc-tuc, que és un transport asiàtic per excel•lència, però que per anar amunt i avall per alguns carrers costeruts i entramats van molt bé. Tot siga per afavorir la vida del turista. A mi, sincerament, em trenca els esquemes i prefereisc veure els tramvies circular sense els minúsculs vehicles interposant-se. No puc deixar de veure el tuc tuc fora de lloc. Però contra gustos, no hi ha res escrit i el negoci és el negoci.

Nosaltres, com unes turistes més, hem pujat al tramvia 28 fent la cua corresponent, que no ha sigut molta comparant la que hem vist a altra gent fer. Al tuc tuc portuguès no puge, ni pujaré, em negue. Cada cosa al seu lloc. 

El tramvia 28

La primera vegada que vaig vindre a Lisboa no vaig pujar al tramvia 28, però esta vegada, amb més dies per davant si que puge. I és que tothom parla sobre ell i si no puge, després no podré jutjar. S’ha de parlar del que se sap i es coneix.

Nosaltres l’agafem per curiositat (virtut del viatger) i ho fem des de praça Martim Moniz i encara que la parada final és el famós cementeri de Prazeres, en esta ocasió ha parat abans i a més a més hem transbordat a la plaça Luis de Camoes. L’imprevist canvi  ha estat per qüestió d’horari i de torns de conductors.

Praça Maritm Moniz

I en acabar el trajecte dic que m’ha agradat l’experiència. En realitat, sincerament, no dóna la sensació que caus en “una turistada”. O si, però no importa. És un tramvia turístic però també local. I encara que el 90 per cent dels que hi pugen som estrangers no li lleva interès al trajecte que fa. Tothom avisa que hi ha carteristes que aprofiten tanta gent amuntegada per apropiar-se del que no és seu, per la qual cosa anem amb quatre ulls. Quan viatges arreu del món, i quan vas per casa, sempre s’ha d’anar a l’aguait i així i tot, de vegades passa algun fet desventurat. 

Tramvia 28

El tramvia 28 és una institució, quasi se'l podria catalogar de monument “actiu”. Funciona des de 1914, i eixa antiguitat és la que abelleix veure i gaudir. És un goig tastar el sabor del passat impregnat als seients de fusta del menut vagó i escoltar la campaneta avisant als que creuen pel carrer per així evitar accidents.

Tramvia 28 al seu pas per Praça do Comerço

El tramvia et dóna una idea de la ciutat, fa recorregut de quasi 10 quilòmetres pels principals monuments i mostra l’essència real i popular. És una hora de trajecte. Quan el tramvia va per Alfama hi ha trams que s’arriba a pensar que no podrà passar o pujar per ser carrers estrets i empinats.

Tramvia 28

Amb el canvi de trajecte imprevist el tramvia fa parada final a la basílica la Estrela ja al barri d’Alcantara i no al cementeri de Prazeres. No importa, com tenim l’església davant entrem i després passegem pel jardí que hi ha enfront. 

Com estem en una zona més allunyada del centre volem aprofitar per visitar-la o donar una volta, així que agafem el plànol per situar-nos i veiem que el pont del 25 d’abril està prop.

Al capdavall, el passeig no ha acabat tan bé com esperàvem perquè caminant caminat hem acabat perdent-nos. Volíem anar cap al riu per anar als peus del pont 25 d’abril. Mirant el plànol sembla fàcil però després de caminar i caminar no hi ha manera d’arribar al punt que busquem, així que ens conformem en veure el pont per damunt nostre. Però com sempre, s’ha de veure la part positiva, ha estat bé perdre’s perquè hem vist el barri d’Alcantara en essència, que sembla una altra ciutat.

Com canvia l’aspecte de barri a barri!. Passa en Lisboa i en qualsevol ciutat. 

Alcantara

Pont del 25 abril

Deixem la idea primera d’agafar el tramvia 28 de tornada i optem per l’autobús que ens retorna a prop de “casa”. No volem de nou fer la caminada de regrés costera amunt cap a praça la Estrella, 

Altre dia també pugem al tramvia 15 per anar al barri de Belen, fa també un trajecte interessant anant per una zona que si no fóra així no la veuríem. I casualment és així com anem de nou a la zona d’Alcantara però està vegada sobre rails i de nou vegem el pont 25 d’abril de prop.

Vista del pont des del tramvia 15

I és que tramvies... en Lisboa no en falten. Se'n veuen  pintats en quadres o en cartells per a publicitat. I els lisboetes saben de la seua importància i ho exploten. Hi ha objectes, souvenirs representant-lo, cartells...fins si tot un lloc de menjar en forma de tramvia on parem casualment a dinar un dia situat en la zona d’Alfama.

El tramvia...per tot arreu...

Altre mig de transport és l’elevador, i el més característic de Lisboa és l’ELEVADOR DE SANTA JUSTA, per ser l’únic ascensor en vertical a l’aire lliure. Diuen que va ser dissenyat per un alumne d’Eiffel però no està molt clar si és cert, no se sap si hi ha relació entre Raoul Mesnier de Ponsard i el creador de la torre Eiffel. El que si està verificat és que funciona des de 1902, aleshores amb vapor, i cinc anys després s’electrificaria.

Com el tramvia 28, este ascensor també és una institució. Este si que veig clarament que solament pugem turistes. Nosaltres caiguem en la temptació però perquè tenim la targeta de transports CARD i no paguem. La targeta Card resulta avantatjosa sempre que s’entre als llocs que permet entrada gratuïta o reducció de preu. Hi ha un llistat i cal estudiar la conveniència o no d’agafar la targeta per a un dia, dos o tres, segons convinga, si és que convé. Pujar a l’elevador de sant Justa és car, molt car, s’aprofiten del turista. Quan jo hi vaig està de reformes i el veiem tot cobert per un andamiatge, fem cua, però no molta i entrem. 

elevador de santa Justa

L’ascensor és gran, revestit de fusta, deu tenir cabuda per a unes 20 persones, no comptabilitze les que pugem. Nosaltres no paguem, ja ho he dit, gràcies a la CARD però si s’ha de pagar, avise de bestreta que no val la pena perquè el trajecte de pujada dels 45 metres dura generalment un minut escasament. A la part alta s'hi pot accedir a peu per una escalinata.

Encara que, quan nosaltres pugem el trajecte dura més i és que insperadament l’ascensor es para a meitat camí. Ens pregunbtem si és una avaria. El jove encarregat de fer pujar i baixar mira una porta i mira altra, comprova que estan correctament tancades i l’ascensor continua sense respondre. Al final opta per cridar pel telèfon d’emergència i sortosament per a tots, que espectants estem mirant tots els moviments del xicot, l’ascensor puja i arriba al destí final. Quin esglai!

elevador de sant Justa

Una vegada eixim trobem una escala de caragol, que segons havia llegit a le sguies, s’havia de pagar a banda, tanmateix com no hi ha cap impediment, cap amunt ens enfilem tots a veure las vista panoràmica de tots els costats de la ciutat.

escala de caragol que ens porta més amunt...a gaudir de millors vistes.

És una imatge de 360 graus: el castell, l’hotel, les places principals... tot es veu des de dalt. és una meravella.

Des de dalt...

Despres baixem l’escala i abans d’gafar l’ascensor de tonada també trobem vistes boniques, el Carmo està molt a prop una plataforma accedeix a la plá on s’hi troba.

Abans d'agafar l'ascensor...més vistes...

Un dia pugem a barrio alto amb el FUNICULAR DA GLORIA, el segon més vell de lisboa, funciona des de 1885.  que eix de la plaça resturadores, pugem perquè amb la Card que encara tenim vigent ens eix gratuït, sinò ja dic que, al meu parer,  no val la pena. Per pujar al barri alt i al  mirador de san pedro hi ha altre acces més directe per la calçada da gloria. 

Funicular da Gloria

Però nosaltres pugem, com toca, per ser turistes. També té el seu encant pujar en un mitjan de transport tan antic i peculiar. Només són 276 metres fins el mirador, que si és molt en linia recta en ziga-zaga no es nota. Fem la visita ràida, pugem, vegem el mirador i baixem, jas hi tornarem altre dia a mitjan vesprada a contemplar les maginfiques viste, com totes les que de qualsevol punt s’hi veuen de la ciutat.

Funicular da gloria

Nosaltres accedim altre dia al barri alt per una escalinata que té el seu encant, no va directa al mirador, però de camí s’hi veu el barri alt, és la calçada do duque que té bones vistes i parteix de darrere l’estació ferroviaria de rossio.

Calçada do Duque

La veritat és que les costeres de Lisboa són empinades però facils de remuntar. Tal volta és que estic acostumada a carrers amb costeres i les d’esta ciutat em semblen “light”.

Una de les costeres...

QUADERN DE VIATGE, estiu LISBOA 2014