Estem a Valdepeñas, hem vingut per visitar un museu del vi i de pas veiem la plaça principal de la ciutat, de la que diuen que és de les més boniques d’Espanya.
A Valdepeñas hem vingut per visitar el museu del vi. Una vegada feta la visita anem a la bonica Plaça de España, la plaça major, típica manxega considerada una de les set més boniques d’Espanya. La plaça, punt neuràlgic del passat i del present, fou construïda entre els segles XVIII i XIX.
Al voltant de la plaça hi ha molts edificis importants construïts en eixos segles d’esplendor, fruit de l’auge econòmic de la localitat. També veiem l’ajuntament d’estil neoclàssic.
A mi m’agrada la plaça, té encís per guardar l'essència tradicional i és collidora, pel color blanc i blavet de les façanes, els colors que simbolitzen a la Manxa. Capta l’atenció per les porxades amb columnes de pedra i balconades que l’envolten en tres laterals...i per cert, les porxades estan plenes de bars i terrasses, llocs de reunió dels locals i dels forasters. Nosaltres en una bar de tapes i ambient típic parem a dinar. I ho fem molt bé.
També m’agrada per la majestuosa església de l’Asunción que presideix l’espai i tanca la plaça ocupant el quart lateral. Els orígens de l’església són del segle XII i XIII, sent originàriament part de la fortalesa dels cavallers de l’ordre de Calatrava y Santiago. És el motiu pel qual hi ha molts contraforts i finestres estretes. La fortalesa fou enderrocada en el segle XV per decret dels Reis Catòlics. I sobre els Reis Catòlics, es conta una llegenda. Es diu que els reis castellans passaren una nit a Valdepeñas i just eixa nit la Reina va donar a llum un xiquet mort, i conta la llegenda que fou soterrat en una part que sobreïx en la façana de l’església que dona a la gran plaça. Serà cert?
La torre del cinc cossos és del segle XVI i és de planta octogonal. Hi destaca un gran campanar i un capitell restaurat recentment.
També destaca la font que hi ha enmig de la plaça que fa homenatge al vi. Data de 1926. Hi destaca una premsa de vi envoltada d’àngels i del peix Triton, simbolitzant l’aigua i la vida.
Tenim sort, l'esglèsia està oberta i la podem visitar per dins. Hi ha diverses portes per accedir a l'edifici religiós, nosaltres entrem per la que dona a la plaça, la Porta del Sol, de la segona meitat del segle XV, d’estil gòtic florit isabelí. És la més gran. A un lateral hi ha altra, la porta de los Catecumenos.
A l'interior hi ha dos naus. En la nau principal hi ha un gran retaule del que es conserven les 6 taules originals. La nau més menuda està separada per uns arcs del segle XVIII i també té un xicotet altar. Hi ha un cor i un orgue de 1962. També entrem a la sagristia decorada amb frescos. A la part de dalt de l’església està l’arxiu parroquial de 1565. Durant la restauració de 2018 es trobaren nínxols d’enterraments del passat, des temps quan els cossos s0enterraven sota les esglésies.
Eixim i de nou admirem la gran plaça. Em crida l’atenció una estàtua d’una dona embarassada, representa la dona de la postguerra treballant. Se la veu el semblant preocupat.
També en veig altra d’un home. És el poeta local Juan Alcayde nascut en 1907 i mort en 1951 i conegut com el poeta de la Manxa. Després he sabut que esta escultura, junt a la de la dona i moltes més, formen part d’una ruta d'estàtues que hi ha a la localitat. És molt interessant. Seria bonic disposar de temps i veure-les totes, cadascuna carregada de significat.
El temps en Valdepeñas se’ns acaba, abans de deixar la plaça donem una volta pels voltants.
Tenim el vehicle en l’estació d’autobusos i cap allà anem. De camí veiem un poc més. Caminem per un carrer on veiem els simbols d’identitat que caracteritzen la localitat, entre altres està l’escut de l’ordre de Calatrava i tamè tonells de vi.
Sabíeu que a Valdepeñas se li atorgà el 29 de gener de 1885 el títol de “Muy heroica ciudad”? Fou per fer front amb valentia a les tropes franceses napoleòniques. Eixe fet va contribuir a que Valdepeñas es convertira en centre econòmic important i es crearen edificacions importants com les que hem vist a la plaça major. En el Passeig de l’Estació en trobem altres. Són construccions modernistes que avalen la qualificació que Valdepeñas és la ciutat més rica i poblada de la província.
Al final del passeig està l’estació de tren, que està pintada de blau i blanc, com la plaça major.
Hem arribat al final. Estem ja a l’estació d’autobusos, que per donar la benvinguda o l’acomiadament al viatger, te parets decorades amb els seus monuments. Hi ha molts. Així que, hauré de tornar a Valdepeñas, se m’ha quedat tant per veure!.
QUADERN DE VIATGE, VALDEPEÑAS, primavera, 2022
