Visitem el museu del vi de Valdepeñas, del que diuen és unic en Castella la Manxa.
De Valdepeñas, primer anem al museu de vi i després farem un passeig per la seua plaça principal per dinar en alguna taberna.
Museus de vi hi ha molts en Espanya, en Toro per exemple, fa uns mesos en vaig visitar un que m’agradà. Hui visitem en Valdepeñas altre inaugurat l’any 1999, del que diuen és únic en Castella la Manxa.
L’edifici és funcionalista i s’ha fet sobre un antiga bodega, la de Leocadio Morales que data de 1901. Morales fou un gran comercialitzador i exportador de vins de Valdepeñas a principi del segle XX. Però no era l’únic, just per una investigació que porte entre mans al voltant de l'emprenedor aieloner Batiste Aparici Belda, que tenia fàbrica d'aiguardents i que es movia per estes terres, sé que a final del segle XIX, hi havia a la localitat altra fàbrica molt important. Ho dic veient la capçalera de cartes que empraven aleshores en la que està el dibuix de l’enorme empresa amb les més modernes instal·lacions que existien en el moment. Però d’eixa hui no toca parlar, hui parlem del present i de com ha evolucionat la de Morales i altres més del sector i com als anys setenta del segle XX, aquells vins valorats passaren a la nova generació de vins de Valdepeñas. Encara que, de Batiste si tornaré a dir alguna cosa més.
Entrem i el primer que trobem és un gran pati, el típic pati amb el pou manxego amb brocal fet amb pedra d’una sola peça, veiem l’estructura de la teulada a dos aigües amb teula de tradició àrab, el moll de descarrega, la bàscula, les premses, les gerres, veiem els utensilis de llaurar... Hi ha molt on mirar. Tot realment curiós. Com ha canviat la vida i la manera de treballar!
Trobem sobre la història i tradició de la denominació d’origen Valdepeñas, la comercialització, la cultura, l’enoteca, la gastronomia... l’evolució de les pràctiques culturals de la vinya i l’elaboració de vins. Hi ha molts panels informatius que expliquen sobre cada matèria.
De les sales de l’interior, primer entrem a la sala didàctica, que té parts interactives.
Hi ha una guia explicant el que hi ha a la sala. Ens conta sobre la fil.loxera que era un pugó que matava les vinyes a principi de segle XX en els camps. Fou un greu problema. Però es queda a mitges en l'explicació. Deu ser una guia provisional. I és que tire en falta que parle sobre una important solució contra el pugó: la implantació de les "vides americanes" que va arribar a nivell nacional de la mà de Batiste Aparici Belda, els mateix emprenedor que he anomenat abans, que després dels negocis de l'alcool i aiguardent, és dedicà al món agricola. En un moment donat, m'aprope a la jove i en veu baixa li ho dic i aleshores es delata com poc experta que ha memoritzat el que diu i no té idea de més. Em sap greu per Batiste! Que poc se sap d'ell!
Després entrem a les sales que envolten el pati. En realitat tot el conjunt és un museu didàctic, que mostra l’evolució des de la tradició i la innovació. Hi ha diversos apartats...parem en una sala on hi ha panels exposant sobre la festa de la verema...i sobre literatura que fa referència al vi...
Altre apartat és el laboratori...
I també hi ha una part amb vitrines exposant totes les classes de vins.
Anem de sala a sala, tot és interessant per saber sobre el vi en el passat.
Al final de l’itinerari hi ha un gran espai on trobem màquines i utensilis necessaris per a l’elaboració de vi en el passat. I també hi ha moltes fotos. Són de Harry Gordon en la verema de 1959 en Valdepeñas. Harry Gordon va naixer als Estats Units i es va graduar en Filadèlfia. Els seus treball són coneguts arreu del món. Va arribar a Espanya en 1954 i s'hi va establir a Barcelona per treballar de fotògraf i en la industria cinematogràfica. Les fotografies que hi ha al museu són testimoni d’una manera de treballar i de viure, mostra tradició, utensilis, vestimentes... són imatges quotidianes, informals, on els treballdors i treballadores es mostren naturals enmig de la dura tasca, i sempre en to festiu, que una cosa no li lleva l’altra... Són imatges importants per a la història.
Al museu també es visiten les instal·lacions de l’antiga bodega de Leocadio Morales amb un tonells enormes fets de fusta consistent.
Ens acomiadem del museu fent una última mirada al gran pati, que tanta activitat tindria en el passat. Me ho imagine: persones i vehicles, cavalls inclosos amunt i avall trafegosos. Una moderna i gran escultura enmig fa referència al cep de la vinya...és un cep gegant que representa perfectament el significat que vol el museu: tradició i innovació de la mà.
QUADERN DE VIATGE, VALDEPEÑAS, primavera, 2022
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada