A València
trobem un lloc que em fa somniar desperta, és el museu de la seda. I és que, només
anomenar la paraula seda em ve al cap Marco Polo i el seu viatge seguint la
ruta dels comerciants.
Hui fem un passeig per València, pel centre històric, concretament pel barri de
velluters.
Hui visitem un museu que alhora que representa una feina molt important
per la València del passat a mi m’evoca viatges.
No puc evitar pensar en la ruta de la seda asiàtica i el països que trepitjaren
el comerciants en el seus intercanvis de productes.
L’origen de la ruta de la seda està en un poble nòmada xinés al segle I a C. Amb el
temps la seda anava cotitzant-se cada
vegada més fins a arribar, fins i tot, a ser utilitzada com moneda de canvi.
Foren centenars d’anys els que els xinesos tingueren el monopoli del negoci.
Va ser al segle VI i VII quan començà a desvetllar-se i estendre’s el
secret de la procedència del preuat fil. A poc a poc la ruta anà escampant-se.
A la península ibèrica la cria del cuc arriba amb els àrabs. A València fou
molt important al segle XVIII. Després per diverses circumstàncies la indústria
anà perdent força, especialment a causa d’una epidèmia que atacà als cucs de
seda.
El col·legi de l’Art Major de la Seda té el seu origen al segle XV. Degut a l’incipient indústria, que cada vegada
prenia més importància, es creà un gremi de velluters i tot seguit es creà també un edifici que fóra la seu de reunions on unificar criteris.
Amb el pas dels anys i segles i per diverses circumstàncies l’edifici de
base gòtica va anar perdent la gloria dels anys quan fou utilitzat i en
temps actuals urgia una restauració. L’any 1981 va ser declarat monument históric-artístic nacional perquè a
l’interior s’hi conserven gran quantitat
de riquesa artística frescos, mosaics, murals...
La tasca de restauració de l’edifici ha estat un gran esforç. La fundació Hortensia
Herrerro ha estat la impulsora, fundació
dedicada a impulsar la cultura i de la que ja vaig parlar mostrant l’esglésiade sant Nicolau. La restauració ha durat dos anys, des de 2014 fins al
2016. Amb ella s’ha recuperat part de la història d’un gremi impulsor de l’economia valenciana i conegut a nivell mundial.
Abans d’entrar a les sales del museu per saber la història, accedim pel pati
a una sala on hi ha un antic teler i una jove fa explicació de com funciona. Ho
trobe molt complicat, és una tècnica que requereix molta paciència, els teixits que eixien en finalitzar la tasca són una obra
d’art.
Després passem a la secció de la història, on es parla de la ruta de la
seda, de la cria del cuc, dels tintes...de les confeccions, de moda... Són
panels i expositors moderns dins d’una arquitectura que guarda el sabor de
l’antiguitat. M’agrada.
Una vegada empassada la història travessant les diverses sales eixim al
cancell principal per buscar unes escales que ens duen a l’arxiu. Diuen que és
el més important i antic d’Europa d’estes característiques. És una font per
estudiar l’economia valenciana. Hi podem observar cinc segles d’història
escrita: pergamins, caixes, llibres d’actes, ordenances, llibres dels
aprenents i dels mestres...llibres de l’administració... Hi ha tot un arsenal
informatiu format per 48 pergamins, 660 lllibres i 97 caixes. És lloc on
els investigadors poden anar per consultar. Nosaltres sense ànim d’investigar
si que no perdem detall de cada llibre que fa tants anys que va ser escrit, i
en alguns casos intentem desxifrar el
que hi ha escrit amb una cal·ligrafia perfecta.
I quan eixim de l’arxiu de nou anem
al cancell per buscar escales. Pugem.
Entrem a la capella que té un paviment molt cridaner de color verd i blanc disposat en diagonal creant un efecte òptic que atrau. Sobre l’altar hi ha un panel ceràmic dels segle XVIII que representa a sant Jerònim,
el patró del gremi dels velluters. La sala està comunicada per mig d’una escala
de caragol que va estar oculta darrere d’una paret. Imagine l’alegria de qui va
fer el descobriment.
Anem a la sala anomenada de la pometa perquè al paviment hi ha decoració de
pomes, és la sala on els velluters es reunien
per tractar els assumptes del negoci.
Però si hi ha una sala destacable és sense cap dubte la sala de la fama,
pel paviment ceràmic que la decora que té més de 2000 peces. El paviment
representa la importància de la seda arreu del món al segle XVIII. L'observem. La fama està representada per una dona situada
enmig de la sala. Al seu voltant altres quatre dones més estan sobre un carro, cada carro es arrossegat per un animal
que representa un dels quatre continents que aleshores, any 1757, es coneixien:
Africa, Asia, Europa i Amèrica.
L’audioguia que ens han donat amb el tiquet d’entrada i que anem escoltant
ens convida a buscar quin carro és de cada lloc. Cert que al principi ens costa
però després quan tenim al davant una reproducció
en format quadre si que ho veiem amb més claredat: el cavall representà Europa,
els elefants Asia, el lleó Africà i el caiman Amèrica.
Restaurar este paviment va suposar desmuntar totes les peces i una vegada
restaurades torna-les muntar al lloc exacte. Una vegada hem vist el paviment
per tots els costats, mirem el frescos del sostre representant al patró sant Jerònim.
Abans de deixar la sala de la fama mire per la finestra que dóna al carrer
hospital i me n’adone que també hi ha ceràmica a la balconada. Ha estat una
restauració molt acurada.
La visita conclou en una menuda sala amb peces de passamenaria i el telar
per confeccionar-la.
Acabem al lloc on vam començar el trajecte, al pati, que era l’antic hort de
la casa del segle XV. Actualment hi ha un restaurant, un lloc idoni per prendre
un refresc i assimilar tot l’art que hem trobat.
QUADERN DE VIATGE, VALÈNCIA abril 2018
