TORDESILLAS (Valladolid)

 Tordesillas és on es firmà el tractat per repartir el Nou Món descobert, entre castellans i portuguesos.

A una mitja hora de Valladolid i sobre la vega i ribera del Duero està Tordesillas, en un encreuament de camins. De fet diuen que és un del pobles mes ben comunicats d’Espanya.  I és just per ser pas obligat de camins que el pont de pedra cobrà gran importància. És el  primer que trobem només baixar del vehicle. Té deu ulls d’arc apuntat. No se sap l’origen exacte però si que en els inicis  al segle X tenia un castell de defensa construït en un terç de l’entrada. El que veiem actualment és per una remodelació del segle XV.

Hem vingut especialment a veure les cases del tractat, el lloc on tingué lloc la firma famosa de Tordesillas el 7 de juny de 1494, pel qual les terres del Nou Món es dividiren entre Castella i Portugal. Però abans anem a la plaça major.

Tenim temps lliure per veure-la bé i dinar. M’agrada. És la tipica plaça castellana acollidora i convida a seure en una de les terrasses.  Hui la plaça està buida, és migdia i no hi ha gent.

És quadrada i dona eixida a quatre carrers. Està tota porticada i les cases de dos pisos tenen botigues o establiments de menjar a la planta baixa. L’estructura actual data del segle XVII. Les façanes tenen grans finestres i balcons des d‘on es presenciaven, i es presenciaran actualment, les festes.

Hi està l’ajuntament.

En els 4 carrers dels voltants les que eixen de la plaça,  queden cases i palaus testimoni de l’esplendor del passat medieval, la majoria són cases del segle XVI.

Fent un passeig pel poble arribem  a l’església  gòtica de san Pedro del segle XVI i de planta rectangular.

Seguim passejant…és un goig per la tranquil·litat que s’hi respira entre cases palau i nius de cigonyes. Una cigonya té cura de les cries en  l’espadanya del que va ser l’hospital benèfic Mater Dei, fundat en 1467. El conjunt original estava format per l’hospital, l’església, el claustre i edificacions auxiliars com cases o quadres. L’estat actual és de ruïna,  des que es quedà deshabitat fa més de 30 anys. No se si l’ajuntament, dins del plans de consolidació urbanística evitarà que acabe tot enderrocat, fins i tot l’espadanya que ara és el lloc escollit per la cigonya... Fa uns anys l'ajuntament  tenia intenció de convertir-lo en un centre cultural. És una llàstima que encara estiga en tan males condicions,  però malauradament passa en molts edificis importants arreu d’Espanya. A poc a poc cauen i desapareixen…

Arribem a una plaça acollidora on està l’església de santa  Maria la Mayor amb una alta torre de base quadrada visible des de la llunyania. S’inicià al segle  XVI i és  d’estil gòtic i classicista per influència de El Escorial. Es l’església més gran de Tordesillas, està feta amb pedra i rajola i té tres portes d’entrada.

Li donem la volta a l’església i en el carrer Luna veiem restos mudèjars.

...i després anem de nou cap al riu…Volem entrar a l’església de san Antolin, hui museu.

És una construcció dels segles  XVI i XVII d’estil gòtic flamíger, amb una sola nau en la qual hi ha diverses capelles als costats. Destaca la nau central amb un sostres ricament decorats.

El retaule és del segle XVII i hi ha un crist jacent de l’escola de Gregorio Fernadez. El Crist té els braços articulats de manera que es pot presentar jacent o en posició crucificat.

El museu s’inaugurà l’any 1969 i  acull les millors peces procedents de les  esglésies de Tordesillas, i es que a poc a poc anaven tancant-se les esglésies i del poble i corria perill de perdre’s tot el patrimoni artístic i històric que els vells edificis guardaven.

 La solució fou convertir l’església de san Antolin en museu on dipositar les peces que anaven trobant a les parròquies. I el conjunt és molt interessant, tan el que s’exposa com l’edifici. Hi ha molt a veure…hi ha una sagrada família del segle XVII, està santa Llucia que porta els ulls en una safata, san Juan Baustista, un quadre de l’escola de Murillo que representa el casament de la Verge del segle XVII…una creu processional que sembla té tallat de fons una panoràmica de Tordesillas, moltes talles de l’arcàngel San Miguel, Santiago apostol, una d’elles guanyant al dimoni…i molts més quadres , mobles , orfebreria religiosa…

La capella de los Acebedos  té un calvari i la figura principal se li atribueix a Francisco del Rincon, un dels importants en este art, creador dels pasos processionals barrocs.

Al final pare l’atenció en una  porta vella i pesada, és de ferro, procedeix de l’església de san Pedro, on està enterrat un polèmic inquisidor de Perú. La decoració de la porta deixa constància de l’ofici amb una creu i espasa i olivera o palma en el cinc forrellats que tanquen la porta.

Si parlem d’escultures, sense dubte, una de les peces més importants, la joia entre les joies, és l’escultura de la Inmaculada esculpida en fusta i datada al segle XVII per Pedro de Mena, el millor escultor barroc andalús. És perfecta, bella, proporcionada. Sembla porcellana. Ha esta exposada en molts llocs per la seua rellevancia.

I si  parlem de capelles, destaca la capella dels Aldarete amb  la tomba de los Alderete i  una balustrada amb pinacles d’estil gòtic flamíger. A la capella s’accedeix a través d’una reixa del segle XVI entre gòtica i renaixentista. El retaule principal és d’estil plateresc de  Gaspar Tordesillas i Juan de Juni. Està el sepulcre d’alabastre llaurat en 1550 de Pedro Gonzalez Alderete personatge important fundador d’este espai funerari. En un lateral està el sepulcre de Rodrigo de Alderete que data en 1527.

Des de la capella accedim per una escala de caragol a un mirador. Se sap que en 1509 la reina Juana fou reclosa en Tordesillas on va morir en 1555, doncs, també està documentat que la reina Juana acudia sovint a esta església de san Antolin per mig d’un passadís  des del palau  on estava allotjada, comunicava en l’església. El palau va desaparèixer però en les cases del tractat hi ha un a reproducció de com seria.

La història de la reina quan acudia a missa està acompanyada d’una llegenda. Us l'explique. Conten que en acabar la litúrgia Juana pujava els 56 escalons de la torre per a veure si per veia el marit tornar per algun dels camins, un marit que ja havia mort feia temps. La reina boja d’amor, moria de pena. Jo també puge per l’escala de caragol que està en la capella dels Aldarete, però per a contemplar les vistes del riu Duero.

Al costat i també mirant al riu,  estan les Cases del tractat de tordesillas. Són dos palaus units. La façana mostra els escuts nobiliaris dels propietaris.

A l’interior de les cases, està el museu del tracta de Tordesillas i l’exposició de maquetes, entre les quals està el desaparegut palau reial on visqué la reina Juana i entre 1509 i 1555 que fou construït cap a 1400 i s’enderrocà en 1773 per l’estat t’abandono i deteriorament..

En les Cases del tractat és on tingueren lloc les negociacions i firma del tractat de tordesillas en 1494 pel qual es repartien les zones de navegació i conquista de l’atlàntic i Amèrica per evitar conflictes d’interessos entre les corones de Portugal i Castella. UNESCO atorgà la distinció de Patrimoni de la humanitat en 2007 dins la categoria de Memòria del mon, com document compartit entre Espanya i Portugal.

M’han faltat visitar algunes esglésies però el que més greu em sap  és no haver vist el monestir de santa Clara del segle XIV…m’he quedat amb ganes perquè sé que és un antic palau mudèjar, edificat sobre altre àrab que passà a ser convent i se que guarda molta història.

I acabe la visita a Tordesillas mirant de lluny el famós bou de la Vega. I dic de bestreta que no m’agrada la festa taurina, qualsevol variant. Actualment hi ha lluita entre qui gaudeix de la festa i qui s’escandalitza. Jo forme part del segon grup. En la festa de Tordesillas tradicionalment es maltractava l’animal. S’exhibia el bou fent-lo córrer amb un mantó banyat en combustible que era encès. El foc tornava boig l’animal. Conten que al segle XVI era pitjor perquè feien anar l’animal cap a un penya-segat des d’on queia i era rematat amb piques. Em pose les mans al cap. Ho veuria alguna vegada la reina Juana? Era una barbàrie de les que es feien seguint la tradició medieval, que abans del 2016 consistia en mesurar la força animal i la humana i acabava amb la mort de l’ animal.  I curiosament era una atracció turística que atreia nombroses persones fins i tot de l’estranger. 

La nova normativa del 2016 els impedia matar-lo, ja és un pas per evitar la violència animal, ara no és un torneig sinò “el encierro”. Ara la festa està un poc enlaire, entre partidaris de seguir, partidari d’eradicar, o partidaris de canviar les normes.

 

QUADERN DE VIATGE, CIUTATS DE CASTELLA i RUTA ISABEL LA CATÒLICA, PRIMAVERA 2024

MEDINA DEL CAMPO en Valladolid: EL CASTELL DE LA MOTA

El castell on la filla d’Isabel la Catòlica, la mal anomenada Juana la Boja fou tancada durant dos anys, malalta d’amor, mentre el marit estava en Flandes.

Ja has llegit sobre Isabel la Catòlica? Sobre Madrigalde la Altas Torres que és el lloc on va nàixer? I sobre Arévalo, on va viure?  O sobre el palau testamentari en Medina del Campo  on va testar i morir? Doncs seguim en esta mateixa ciutat, Medina del Campo i indirectament seguim parlant de la reina Isabel la Catòlica, perquè la filla Juana, la reina que mai va regnar, hi va estar tancada. Si, el castell de la Mota és el lloc on anà a parar Juana, mal denominada La Boja, la tercera filla del cinc fills que tingueren els reis catòlics.

Juana va rebre una bona formació i fou enviada a Flandès per casar-se amb l’arxiduc d’Àustria,  Felipe el Hermoso. Fou un matrimoni pactat tanmateix Juana s’enamorà i visqué una apassionada història d’amor barrejada amb política, amb conspiracions..El destí fou el culpable de la seua tràgica vida. Els germans majors moriren i es va convertir en hereva de la corona. Tornà a Espanya per a preparar els tràmits de la  successió acompanyada del marit, però este se’n tornà a Flandes, cansat de ser només el consort.

Tanmateix, estar sense el marit li trastocà l’ànim. Juana patia d’estar massa enamorada, allò de "Boja"  era un qualificatiu que interessava als enemics. Molta gent aprofità per dir que estava inestable i que no seria bona reina. La portaren al castell de la Mota enganyada, li digueren que hi estaria uns dies per a descansar abans de tornar a Flandes amb el marit, però ja m l’estada durà dos anys. Presonera. Sa mare Isabel I la tancà perquè estava en joc la corona. Quan li donaren permís per a anar a Flandes ja havia perdut credibilitat de que podria ser bona reina.  Quan va morir la reina Isabel, al palau reial de Medina del Campo, al testament deixà per escrit  que si la filla no era capaç de regnar ho hauria de fer Fernando com a regent. Així passà. Primer el pare i després el fill Carlos V ocuparen el seient reial en el seu lloc. Al capdavall fou reina durant cinquanta anys i mai arriba a ser reina de veritat.

Però centrem-nos  en el castell i el seu origen. El castell de La Mota, que agafà el nom per la situació en una part elevada de Medina,  és un dels més grans de Castella-Lleó. Fou construït per ordre de Juan II i Enrique IV de Castella,  que l’edificà sobre altra fortificació anterior.

Quan arribaren el Reis Catòlics al poder el convertiren en baluard contra els musulmans. Culminaren les obres en 1483 com be diu l’escut de la porta. ???Era lloc estratègic defensiu perquè des dels castell es podia veure molt de territori. La funció del castell des que es construí fou la defensiva.  El castell fou un dels objectius de les tropes imperials de Carles V durant la revolta dels comuners en 1520. Es veu a les parets senyals de dels enfrontaments, però també fou seu d’arxiu i presó.

L’exterior és impressionant. És enorme.

És  un dels primers construït  en rajola i no pedres o roques. Té planta trapezoïdal amb dos imponents muralles la interior i la barbacana exterior i una alta torre de l’homenatge. L’alta torre de planta quadrada quasi 40 metres d’altura i 13 d’amplària, defensava la porta d’entrada que dona al pati d’armes. Té cinc plantes.

La muralla exterior estava perfectament  pensada per a la defensa de les armes de foc. Era una estudiada barrera per a combatre tot tipus d’armes que els vingueren de l’exterior. Al voltant hi ha un fossat i en un nivell subterrani les galeries de tir per a l’artilleria. S’hi veuen els forats pels impactes dels projectils d’artilleria.

L’accés principal al castell no és lineal i és a través de dos ponts, el segon llevadís. Dos aspecte s per dificultats que accediren a l’interior els enemics. A l’entrada hi ha una arc amb l’escut dels reis catòlics de l’any 1483, any en el que enllestiren l ‘edifici.

Entrem al recinte. És gran. Era fortalesa però també servia d’arxiu de documents del Regne de Castella.

I també es convertí en presó on tancaren personatges importants que dins del captiveri, gaudien de privilegis Des del pati d’armes veiem una finestra, era on estigué tancat altre personatge il·lustre: Cesar Borgia. Era el famós fill del papa Borgia que caigué presoner del gran capità en Nàpols i fou enviat primer a castell de chinchilla on intentà escapar. Després de l’intento fallat, el rei catòlic l’envia a este castell de la mota on després d’un temps tancat i fortament custodiat intentà de nou escapar. I ho aconseguí  ajudat per Rodrigo Alonso Pimentel, el comte Benavente enemic del rei catòlic i alguns criats i el capellà també ajudaren. La nit del 25 d’octubre de 1506 es descolgà mitjançant sogues des de la torre de l’homenatge. Va fugir a Navarra on regnava el cunyat.

Altre personatge famós empresonat fou Hernando Pizarro, germà del conquistador Francisco Pizarro, que passà al castell molts anys acusat d’assassinat.

Donat la importancia estrategica fou objectiu de les tropes imperials del Carlos V en 1520 durant la revolta dels Comuners.

Després de la guerra civil espanyola a l’interior, en el pati d’armes, es va construir un edifici per albergar l’escola de dirigents de la secció femenina, un centre per fer servei social femení, que moltes dones d’avançada edat recorden. Era com el servei militar però de dones. Unes  fotos mostren l’evolució del castell.

L’edifici te portada gòtica.

En la planta baixa està la sala on hi ha una copia de la carta universal de Juan de la Cosa de 1500, pintada per Viladomat sobre tela. És el primer mapa europeu que representa Amèrica. Es imprecís perquè no se sabia ni la meitat del que es descobriria més tard. Es va dibuixar per a que el reis catolis veieren les noves terres descobertes en 1500. Va desaparèixer d’Espanya anà a paar a una biblioteca privada, la d’un noble en paris i fou adquirida pel govern espanyol en 1853 i dipositada en el museu naval de madrid. El que veiem es una reproducció. .

Tambè entrem a la capella Santa Maria del Castillo, que conserva el sòl original. Destaca entre altres aspectes, un tríptic flamenc del segle XV “  la Virgen María y ángeles músicos” de gran valor. I  la talla de santa Teresa del segle XVII. .

A la planta noble s’accedeix per una escala d’estil neogòtic. És on està el saló amb accés a una de les torres anomenada “el mirador de la reina recordant Juana perquè segons es diu hi passava les hores esperant el marit mentre estava empresonada.

Actualment el castell pertany a la Junta de Castella lleó i té us turístic i també s’usa com centre per a fer cursos i congressos. Li fem una ultima ullada al castell. De nou impressina. I tambè mirem de lluny Medina del Campo on està el palau testamentari d’Isabel la catoloca.

QUADERN DE VIATGE, CIUTATS DE CASTELLA i RUTA ISABEL LA CATÒLICA, PRIMAVERA 2024

 

 

Ruta Isabel la Catòlica –III PART: EL PALAU TESTAMENTARI en MEDINA DEL CAMPO (Valladolid)

Medina  del Campo ,el lloc que la reina Isabel va escollir per dictar testament i morir.

Després d’haver visitat Madrigal de la Altas Torres, on nasqué la reina Isabel i Arévalo on visqué durant la infantesa, parem en el lloc on va testar i va morir: Medina del Campo, que compta amb uns 20000 habitants i és la segona ciutat de la província en importància, després de Valladolid.

En Medina del Campo hi ha molt que visitar. La majoria del edificis que formen part del patrimoni artístic i monumental civil, religiós i militar de Medina es construïren entre els segles XV i XVI. El casc antic fou declarat conjunt històric artístic en 1978. Malauradament s’han perdut moltes construccions com les muralles i les portes d’accés, alguns palaus, esglésies, convents... La nostra visita està enfocada en el palau reial, en el qual els Reis Catòlics van ser els residents més importants. Hi visqueren llargues temporades i és on la reina dictà testament i morí el 26 de novembre de 1504. 

De camí al palau veiem edificis rellevants com l’església parroquial de Santiago el Real que originàriament fou un convent noviciat dels jesuïtes, del segle XVI.

Medina del Campo en el passat fou un nucli important de fires. I just, passem per la porta del museu que des de l’any 2000 mostra la història de les fires de mercaderies i financeres en els segles XV i XVI, època en la qual Medina destacava tant en este apartat. L’edifici on està el museu és l’antiga església de san Martin, fundada en 1512.  Al costat del museu està el palau construït pels Peralta, marquesos de Falces, que actualment és la Casa de cultura,  on està la biblioteca publica.

Com he dit, Medina fou centre de fires però també destacà durant el segle XVI per la impremta. La ciutat produïa i imprimia textos. Medina era el gran centre comercial on estaven instal·lats els mercaders més importants de llibres i on hi havia els majors dipòsits de paper.  Era un gran centre d’importació d’obres impreses procedents de l’estranger que arribaven sense enquadernar.

Seguint el passeig per la ciutat, parem davant la plaça de San Juan de la Cruz a les portes del Santuari de Nuestra Señora del Carmen, on des del 2015 hi ha una escultura  formada per dos peces en bronze de 2 metres representant a  Juan  de la Cruz, junt a Teresa de Jesús. Cal recordar que en Medina del Campo  tingué lloc la primera la trobada entre els dos religiosos, que seria tan decisiva per a la reforma del Carmelo al segle XVI.

Seguim cap a la plaça Major. Ja estem a prop. De fet tot el que ens envolta formava part del palau, eren les hortes situades a la part de darrere de l’edifici. Entre edificacions noves, encara queden alguns vestigis.

Arribem a la gran Plaza Mayor de la Hispanidad, on en un cantó s'hi troba el palau. Però abans  parem l’atenció en l’enorme plaça, de fet és la plaça més gran d’Espanya i una de les més grans d’Europa. La plaça, com passa en tots els llocs, és i ha estat, escenari de tots els esdeveniments religiosos, festius, taurins...les grans balconades eren els llocs privilegiats on les autoritats gaudien de la festa. I és que a la plaça estan representades les tres institucions que regien la societat: l’església, amb la col·legiata de san Antolin, el municipi, que és l’ajuntament i la monarquia, amb el que queda del palau reial.

La plaça era el lloc on exercien la seua activitat els mercaders. Caminat per la vorera mirem avall i trobem unes plaques que indiquen els diferents oficis: joiers, armers, mercers...

Quan es crearen les fires durant els primers anys del segle XV  començà l’esplendor de la ciutat. Al llarg de la història, Medina del Campo patí dos incendis  greus, un en 1492 que arrasà 260 edificis i altre en 1520 que assolà 900 cases quan entraren les tropes de Carles I. Al respecte, és destacable la heroïcitat dels veïns de Medina resistint oposant-se a l’exèrcit de Carlos I durant la guerra de les comunitats, negant-se a entregar l’artilleria amb la que el rei pretenia arrasar Segòvia. 

Després dels incendis i lluites, al segle XVI la plaça es remodelà. Durant els dos segles  següents hagué un declivi en l’activitat mercantil derivada de les fires que comportaria un declivi en general de l’economia en la vil·la. Cap a meitat del segle XVII es construeix el nou edifici consistorial entre la col·legiata i el palau, acompanyat de la gran casa dels Arcs.

A partir de l’últim terç del segle passat es fa una nova remodelació canviant radicalment l’aspecte de la plaça a com era en l’antiguitat. Sortosament es mantenen les porxades. També s’han revitalitzat les fires agro ramaderes donant-li així un  protagonisme que recorda  al que tingué en el passat.

El Palau Reial que data del segle XIII és un dels llocs mes importants que s’ha de visitar en Medina. Està al costat de l’ajuntament i de la Casa de los Arcos i  prop de la col·legiata, església Parroquial dedicada a San Antolin que es remunta al segle XII.  El temple actual data d’una remodelació després d’aconseguir la categoria de col·legiata per part del papa Sixto IV.

Entrem al palau que  des del 2004 fou habilitat com centre d’interpretació sobre la Reina Isabel la catòlica, la seua relació amb Medina i el seu testament. Les primeres referències sobre el palau daten del segle XIV, a partir d’ahi, hi ha documentació sobre estades dels reis, casaments reials, celebració de Corts, batalles, fires en la plaça...en resum, el palau fou testimoni de molts esdeveniments importants, molts dels quals de la Corona d’Aragó. 

Des de menuda Isabel  visitava sovint Medina del Campo. En dos ocasions se li donà la vil·la: en 1467 per part de l’Infant don Alfonso, el seu germà menut i un any després el germà major Enrique IV. La cort dels Reis Catòlics fou itinerant tanmateix la família reial parava sovint en Medina del Campo, ciutat que sempre li fou fidel per la qual cosa concedí a la ciutat exempció fiscal. Tanmateix el fet mñes important pel qual seria reconegudala ciutat seria pel fet de ser el lloc elegit per la reina per a testar  i morir. L’últim esdeveniment real que s’hi viuria al palau seria la proclamació de Juana I com reina de Castella, en la seua absència, donat que s’hi trobava en Flandes. Després de morir Isabel, Fernando s’hi va quedar en diverses ocasions al palau. Posteriorment l’emperadriu Isabel, esposa de Carlos V, hi visqué en 1552 i també a finals del segle XVI i de manera passatgera, Felip II.

Accedim a un pati on una escultura d’Isabel ens dona la benvinguda.

Una vegada dins veiem un video explicatiu. El palau és un centre didàctic i informatiu on acudeixen molts col·legis i grups que volem saber un poc més sobre la història de la reina i el final del seus dies.

En la primera sala està el testament que la reina dictà el 12 d’octubre 1504. El 23 de novembre del mateix any per mig d’un codicil va modificar unes parts i amplià altres. La reina Isabel de Castella era molt intel·ligent i sabia el que s’hi feia. Tres dies desprès va morir, sobre les dotze del migdia. Tenia 53 anys. Va ser un dia negre, com l’oratge que amenaçava un imminent diluvi. 

Fem una mirada a les vitrines. M’agraden els manuscrits,  em causen respecte. Emociona veure les 19 fulles i poder llegir algunes frases dictades per Isabel i emociona especialment la firma final: “Yo, la reina”. Amb el seu nom en l’última pagina  deixà tot ben nugat.

En la següent sala hi ha una gran copia del quadre “Doña Isabel la Católica dictando su testamento” . L’original està en el museu del Prado. El quadre el pintà Eduardo Rosales Gallinas en 1864, 400 anys després de la mort de la reina protagonista. Amb l’obra guanyà una medalla d’or en l’exposició nacional de 1864 i després altra medalla d’or en l’exposició universal de Paris de 1867. Amb els dos premis Rosales obtingué el reconeixement com un dels millor pintors de la seua època.

A la mateixa sala també hi ha mobiliari de l’habitació reial, destaca el llit on va morir, recreant com seria en l’època. Des del moment que la reina expirà començà tot el protocol per a traslladar el fèretre a Granada, segons la seua voluntat. Partiren al dia següents, després de vint dies d’un intens viatge i patir un fort temporal, la comitiva arribà al seu destí el 17 de desembre de 1504.

Abans d’eixir passem per altres sales amb pantalles interactives. També veiem  elements decoratius representant l’època. El centre s’amplià en 2007 amb la sala dedicada al tercer viatge de Colon perquè va ser en este palau on junt al reis catòlics organitzà part del viatge.

I aixi acabem la visita a la ciutat de Medina  del Campo, seguint un carrer comercial i passant per l’església de san Miguel Arcàngel al costat del riu Zapardiel, un edifici edificat sobre altre anterior datat en 1177. L’actual es construí al segle XVI i XVII.

Diguem adéu a la ciutat que Isabel, la reina, escollí per a morir i al palau reial que després de ser residència reial, fou presó i dependències de l’ajuntament. Però la visita a Medina del Campo no ha acabat, falta mostrar-vos una part molt interessant que es mereix un apartat a banda: el castell de la Mota.

 

QUADERN DE VIATGE, CIUTATS DE CASTELLA i RUTA ISABEL LA CATÒLICA, PRIMAVERA 2024