CANADÀ: En ruta TORONTO, OTAWA, MONTREAL, QUEBEC

Vaig passar per Canadà com un llamp, va ser un simple tast… em vaig quedar amb gana de més... qui sap si tornaré?El temps dirà.

Després d’haver aterrat a Nova York  i visitar la ciutat dels grata-cels, on tinc clar que vull tornar, iniciàrem un itinerari per conéixer un poc més. Arribàrem a Washington i volíem anar al Canada. Així que seguint la Cordillera dels Apalaches arribàrem a Niàgara, per admirar les fabuloses cascades, un paradís natural encisador al que li vaig trobar un defecte: el muntatge turístic al seu voltant.

Férem nit a un dels nombrosos hotels situats al costat de les cascades i eixirem molt matí cap a TORONTO, on ens trobàrem una sorprenent moderna ciutat cosmopolita que visitàrem al nostre aire, començant per l’afamada torre CN de 553 metres d’altura amb vistes espectaculars. La torre CN és la carta de presentació de la ciutat i m’agradà, no per ser emblemàtica sinò per les vistes de la ciutat. Des de la inauguració, l’any 1976 atrau a molts turistes. 

Toronto és la ciutat més gran de Canadà i la cinquena més gran de Nord-america. És centre de la cultura anglofona i amfitriona en moltes celebracions nacionals.

Visitàrem el Parlament i entrarem a un centre comercial que només en estructura cridava l’atenció. En realitat tota la ciutat  ens cridava l’atenció, el Toronto City Hall, les mansions, l’estació de trens, els centres comercials... per l’harmonia existent ajuntant edificis antics alguns gòtics i altres Art Decó, amb gratacels super moderns i elevats, torres amb rellotge, al costat de torres de vivendes, rajola roja i vidre configuraven una barreja preciosa, elegant.

La curta estada a la ciutat havia acabat i havíem de seguir ruta. Ja en carretera travessant preciosos paisatges canadencs paràrem, abans d’arribar a OTAWA,  al llac Ontario on s’hi respirava una immensa tranquil•litat, I una vegada a Otawa la visita va ser més fugaç encara que la de TORONTO, malgrat ser la capital de Canada i la quarta més gran del país.

D’Otawa, només vàrem veure El Parlament, això si des de diferents perspectives, més properes i més allunyades. El Parlament està situat  a un turó, l’impressionant edifici recorda les construccions vistorianes europees. Hi ha una gran explanada davant que nosaltres recorreguerem de dalt a baix, d’esquerra a dreta una i mil voltes. És enorme i lloc on sovint se celebren concerts, obres de teatre, i altres esdeveniments culturals.. desfilades protocolàries.

Tot seguit anàrem a MONTREAL, on canviàvem d’idioma, MONTREAL és la segona ciutat més gran del món de parla francesa.

Hi passejàrem pels barris residencials de gran influencia europea: El Mount Royal, l’estadi olímpic, les vieux Montreal… de Montreal guarde el recprd de la celebració del meu aniversari. I especialmnet recorde la nit de festa i el meu esforç per traure endavant una conversa en llegua francesa.

I l’ultima etapa d’estes pinzellades canadenques va ser l’acollidora ciutat de QUEBEC, de xicotetes dimensions i també parla francesa, ha sabut conservar tot  l’ambient totalment francés, el conjunt emmurallat, les esglésies, carrers plens de tavernes…tot ens va deixar un dolç record. 

Despres d’haver-me soltat practicant amb la llengua de Moliere ara ja tenia més fluïdesa... Però com tot en esta ruta feta molts anys enrere, anàvem massa de pressa d’uns llocs a altres, i de cada lloc ens quedàvem amb ganes de quedar-nos més.

Tot ensenya, i viatjar d’esta manera fa que ja no em vulgues més de viatges amb les mateixes característiques de veure les coses sense parar l'atenció amb elles.

I amb tot... el que és cert és que vàrem eixir de Canada amb gana de més, em va saber a poc, havia vist cinc punts importants: NIÀGARA, TORONTO; OTAWA, MONTREAL I QUEBEC, però necessitava més temps de romandre en cada lloc.

Ara recordant este viatge encara m'entren més ganes de tornar-hi i fer fotos amb millor càmera que la que portava aleshores i d'explicar amb més detall i mirar-ho amb els ulls actuals. El temps dirà si ho faré...

REFLEXIONS POSTERIORS DE VIATGE, estiu EEUU i CANADÀ, 1993

AMÈRICA: CURRÍCULUM VIATGER amb enllaços directes

Visita la pàgina especifica  per entrar directament al post que t’interesse.

Un poc sobre Amèrica

Sóc una privilegiada, no per haver fet magnífics viatges, sinò per gaudir amb ells. Ho dic ara i sempre ho repetiré.

Viatjar fa veure la vida de diferent manera. Estic segura. Després de visitar-los, els països grans, no els veiem tan poderosos i els menuts i discriminats, els veiem amb una mirada solidaria, tal volta protectora.

He estat en CANADÀ, en ciutats com Otawa, Toronto o Quebec, són ciutats boniques i acollidores, i no m’importaria tornar per trepitjar-les amb més deteniment, però com contra gustos no hi ha res escrit jo em decante pels nuclis més menuts, pels rurals i sovint infravalorats per deconeguts. I de Canada també conec Niàgara... quanta bellesa!... quina força que té la naturalesa... però quin mal que fem els turistes... convertint de vegades en circs, paratges màgics.

He estat a ESTATS UNITS, en la gran urbe Nova York que em va meravellar malgrat les paraules anteriors, perquè considere que és una ciutat formada per mil minicomunitats internes que saben conviure i que no desentonen quan es posen unes al costat de les altres. A Nova York vull tornar per caminar avinguda amunt i avall i repetir experiències que fa temps vaig experimentar. I d'Estats Units hi ha molt més que veure, de passada conec Washington o Philadelphia i de passada, molt de passada vaig veure les comunitats d’Amish amb les seues regles i normes ancorades al passat. com m'agradaria endinsar-me, camuflar-me a dins d'una comunitat, però només per veure i poder entendre.

D’Amèrica central he tingut la sort d’anar a COSTA RICA, amb un viatge lliure i a soles... molta gent desconeix estos paratges. I és el que els costa-riquenys volen... un turisme però controlat. Només perquè és un país sense exèrcit ja deuria de ser considerat una joia, si a este fet afegim que Costa Rica, com diu encertadamnet el seu eslògan publicitari, és pura vida, és verda i natural... Costa Rica val la pena.

I de MÈXIC... he trepitjat un poc la part maia... De tot em quede amb la ciutat de San Cristobal de las Casas, a Chiapas... la part més indígena i discriminada, on les reivindicacions cobren vida perquè són necessàries. I és que Chiapas està al mateix costat de GUATEMALA, on he estat ja dues vegades i tornaria amb els ulls tancats... La primera vegada va ser buscant el passat maia...i la segona vegada per veure els maies en l'actualitat una vegada ja coneguda la part maia del passat i a més amés fent una escapada a les ruïnes de Copan a HONDURES; el viatge guatemalenc es va centrar en conèixer la realitat actual, entrant a les seues cases i convivint am la gent, amb maies que conserven les arrels i tradicions, també visitant les escoles, anant als seus mercats locals o parant a xerrar amb agricultors que treballaven els camps des de primera hora. És un goig trepitjar un país endinsant-se en l’essència.

També de passada vaig estar a Belize, però tan poc de temps que quasi no compta. Va ser una mirada ràpida als seus carrers plens de jovens que ens escudrinyaven amb unes cares no molt acollidores i una mirada als paradisiacs callos... i una conversa llarga amb una jove, Regla era el seu nom, que em va contar la seua vida digna de plasmar-la en una novel·la.

REFLEXIONS POSTERIORS, setembre 2015, 4t aniversari del bloc viatger

FOTOS i MÚSICA: NOVA YORK i altres pinzellades d’EEUU

Es pot dir molt d'esta ciutat que concentra totes les races i vestimentes, algunes estrafolàries, altres més discretes...perquè tot cap i tot pot passar en esta ciutat tan atraient i tan variada.

VÍDEO: NOVA YORK i ALTRES PINZELLADES d'EEUU

MÚSICA:

"The long way home" de Nora Jones,

"New York, New York" de Frank Sinatra

 "New York New York "d’Anna Ternheim

nº 14- RESSENYA LITERÀRIA i de CINE: PARAISO TRAVEL, pel.licula

nº14-PARAISO TRAVEL

Direcció de la pel•lícula Simon Brand, 

basada en un llibre de Jorge Franco

Sinopsis i opinió personal

Esta és una pel•lícula de viatges, de fet el títol PARADISE TRAVEL, és el nom d’una agència de viatges. Però no es tracta del viatge fet per plaer, sinó del viatge dels emigrants en busca d’una oportunitat. No he llegit el llibre però ho faré, estic segura que serà un llibre que m’agradarà, malgrat haver vist ja la pel•lícula i saber de què va.

La pel•lícula és de les que no deixa impassible, de les que mires amb atenció per no perdre detall, de les que acompanyes al protagonista en el seu deambular i pateixes amb ell cada minut.

Una parella de joves colombians tenen el somni americà. Ella més que ell. Ella està obsessionada amb la idea d’anar a New York i ell obsessionat amb ella i enamorat cegament, la segueix, sense estar molt convençut si val la pena deixar-se tots els estalvis en una aventura que s’endevina acabarà mal.

Perquè no és fàcil el camí, i la pel•lícula mostra els entrebancs que els joves passen en les diferents etapes de viatge, les estafes monetàries, les penúries quan creuen fronteres, els trams de viatge que fan amagats. Són un grup d’il•legals i en qualsevol moment els poden agafar i fer-los tornar a la Colòmbia natal. Alguns passatges en el trajecte m’han arribat a l’ànima i m’he sentit veritablement una gran privilegiada per haver pogut fer eixos mateixos trams de viatge de manera còmoda, sense perill, en qualitat de turista i no en qualitat d’emigrant considerat “perillos” i que les autoritats pertinents s’encarreguen d’evitar que arriben on volen.

I al final la parella protagonista ho aconsegueix, arriben a la ciutat dels gratacels, la de les oportunitats. Han tingut sort, perquè en eixe camí alguns del grup que contractaren els servei a l’agencia PARADISE TRAVEL moren perquè no poden suportar les condicions del viatge.

Però en arribar a la gran ciutat és quan realment comença l’odissea, el patiment del jove Marlon, quan a les poques hores d’arribar, per una lògica raó que no conte per no desvetllar detalls, es perd. Es molt fàcil perdre’s en una ciutat tan enorme com New York, i Marlon comença així el procés d’adaptació a un lloc on no volia anar, compaginant la supervivència i la recerca de  la seua novia, que no deixa en cap moment de ser la seua obsessió.

La pel•lícula té un final obert, que no conte, és una pel•lícula per a veure. La ciutat de Nova York es veu però allunyada de les postals boniques. La que apareix és l’altra, la dels barris on van a parar els emigrants i que es troba quan ens allunyem de "la gran manzana"per endinsar-se a les parts més marginals.

I no només la pel.licula mostra la ciutat americana, la pel•lícula també presenta imatges de Mèxic i Guatemala, alguns poblats i alguna de la seua gent.

El llibre el buscaré i el llegiré, segur que també està molt bé, perquè sóc de les que pense que el textos en el que es basen les pel•lícules sempre estan més complets.