Entrar-hi és entrar a un món de fantasia i imaginació. És entrar a una
vivenda plena de racons acollidors.
Fa uns mesos vaig estar a la casa
museu de Segrelles, millor dit, vaig tornar-hi.
En este any 2018, any dedicat al pintor albaidí, no podia deixar de visitar de nou este museu
tan característic. I vaig tornar perquè en llocs tan especials com este, una
mirada no és prou i una vegada vist sempre queden les ganes de retornar. És dels
indrets que malgrat ser menudets tenen molt on mirar.
I si volem més, per completar la visita es
pot visitar l’esglèsia Arxiprestal que
està molt a prop, on tambè hi ha pintures religioses de l’artista.
Traspassar la porta d’entrada de la casa de Segrelles és entrar a un món de
fantasia i imaginació. Ja la façana augura que el que anem a trobar és
diferent a tot, al menys a la resta de
les cases que envolten esta plaça al casc històric de la ciutat d’Albaida. I una vegada dins, ràpidament ens
endinsem per racons acollidors plens d’història
i valor. Els quadres estan a les parets mostrant a tothom com era aquell
pintor. I és que l’obra explica molt sobre com era este artista de renom, les seues inquietuds i on va anar i què va fer.
José Segrelles Albert va nàixer a Albaida l’any 1885 i va morir l’any 1969
i es pot dir clarament que és un dels referents per als il·lustradors
espanyols. De menut se li veuria ja el talent artístic per la qual cosa començà
els estudis a l’escola d’arts i oficis de València, des d’on passà a l’acadèmia
de san Carlos on va prendre contacte amb Sorolla. Després enllestiria els
estudis a Barcelona. Publicà més de cinquanta llibres amb les seues obres, és
molt. I gran part el va dedicar al món infantil. Des de les primeres dècades
del segle XX va viure a Catalunya, després va internacionalitzar la seua obra
fent il·lustracions per a revistes europees.
L’any 1930 viatjà a Nova York on va fer una exposició amb gran èxit. I del
que va veure i viure a la ciutat americana dels gratacels eixiria una nombrosa
varietat pictòrica de la que hi ha constància a la casa museu. Ara em venen al
cap els quadres de l’anomenada “etapa sideral”, quadres amb una imaginació
desbordant en els que apareixen astres, estrelles i planetes, resultat de la
seua visita a l’ observatori astronòmic americà i l’obsessió que agafà pel tema.
En tornar d’Amèrica va rebre nombrosos homenatges a Madrid, València o
Barcelona, també se li concediren premis
i va decidir tornar al seu poble natal, Albaida, on va impulsar la casa museu, l’any
1943, que exposa la major col·lecció de els seus obres.
Destacà en la tècnica de l’aquarel·la i a més a més d’il·lustrador Segrelles
va fer pintura religiosa a l’oli, obres
que actualment es poden veure en algunes esglésies o monestirs de la província
de València. Al museu està l’obra anomenada “La Inacabada” que és la mare de Déu
del Remei que el pintor estava pintant en temps de guerra i que mai acabà per a
que no la cremaren.
I quina casa! Les parts estan plenes d’art. Hi veiem
autoretrats i fotos familiars, també el duna gitaneta que arribà a sa casa
demanant almoina.
Amb un espai dedicat a la música i a Beethoven a qui
admirava...
El racó per a llegir o descansar...
Hi ha un racó oriental decorat amb gust...
La casa són dos plantes on no falta la gran biblioteca que ja m’impactà la primera
vegada que vaig estar a la casa museu..... quant de llibre! La biblioteca és altra
gran joia, junt a les joies pictòriques, però per a mi, amb tant de llibre, és la
que més m’atrau. Quants volums
interessants deu haver a les prestatgeries. Quanta informació que Segrelles
llegiria al seu temps!.
M’agraden molt els seus dibuixos plens d’imaginació i
fantasia, un món avançat al seu temps. En especial trobe bonics els dibuixos fets
als contes com els de la mil i una
noches, els viatges de Gulliver o el Quixot. Es nota que era un dibuixant
minuciós, es veu al primer colp d’ull mirant tot el que va crear per a cartells
publicitaris, llibres, revistes, premsa escrita… I de temàtica variada: temes històrics,
musicals, orientals, l’univers o el cos humà.
Tambè podem veure l’estudi on Segrelles pintava. Hi està
l’obra que tenia entre mans quan va morir. Con en la resta de la casa, hi ha
quadres per les parets... per tot arreu...i presideixen la sala unes mans en
escultura, són les del pintor que mostren una anomalia que Segrelles tenia en
els dits.
L’obra de Segrells no només m’agrada a mi... cite a alguns
noms de personatges que també l’alaben, uns entre molts. John Howe el creador del hobbit, de El
señor de los anillor pensa que l’artista valencià és “tot” en art. Tambè parla
meravelles de Segrelles el director de cine mexicà Gullermo del Toro o el
dibuixant William Stout, autor
de “El Laberinto del Fauno”, guanyadora de tres Oscar l’any
2007 que es considera una persona
obsesionada per l’art del pintor valencià, tat que fins i tot van anar a Albaida
per veure la casa i l’obra pictòrica.
Tornaré a la casa museu i ho faré per parar-me amb més
deteniment en cada quadre. Per imaginar el que imaginaria mentre el feia, per
observar cada detall plasmat a les aquarel.les. Sé que Segrelles té fama però
pense que no és suficient. Es mereix que tothom el tinga en boca, es mereix més
reconeixement.
Com m’agrada este museu! I com m’agraden les persones
creatives com ell. Si Segrelles visquera en temps actuals faria per coneixer’l,
segur que tindria una conversa molt interssant amb ell.
QUADERN DE VIATGE, ALBAIDA tardor 2018
