Si el que vols, lector, és gaudir viatjant comòdament...has de continuar llegint.
Si el que vols és conéixer un poc més la gent d'este meravellós món que ens envolta...este és un bon moment.
Si el que t'agrada i desitges és sentir-te identificat amb experiències viscudes arreu del món...avant continua.


El somni de viatjar és fàcil d'aconseguir.

dissabte, 30 d’agost del 2014

Vestigis romans a TUNISIA: El coliseu EL DJEM i la ciutat de SBEITLA

Al coliseu imagine combats de gladiadors, carreres de carros i altres jocs que s’hi celebrarien, el soroll cridaner de la gent de les grades, els espectacles...També tinc al cap els carrers de les ciutats romanes...Qui no? Hi ha tant escrit i filmat...

En este recorregut per Tunísia un dia visitem El Djem que va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per UNESCO l’any 1979.

El gran coliseu a la ciutat  nord africana 

Impressiona estar en este país i trobar un coliseu com el que tinc davant,  bocabadada m’he quedat per gran i per ben conservat. I fa reflexionar, una vegada més, fins on va arribar el domini del gran imperi romà de l’antiguitat. El coliseu és el segon en importància després del de Roma, el quart en el món i  constitueix el monument més gran romà del continent africà. 

Llig en informació sobre el monument, que té 147’9 m de llarg i 122 d’ample, l’interior és un oval de 64’5 x 38’8 i tenia capacitat per 35.000 persones. Totes les xifres atabalen, i no cal números per adonar-se’n de les dimensions. Ho veig i ja sé que és gran. El veig ben conservat però estic llegint que moltes de les seues pedres les gastaren per construir edificis de la ciutat de El Djem. Segons la història fins el segle XVII va romandre intacte. Després començaren la demolició.

És impressionant per dimensions i mostra d'esplendor al passat. 

Conserva els fosos dels lleons i un sistema de canalització i cisternes per recollir l’aigua de la pluja. Conserva la sorprenent acústica que comprove en cada amfiteatre romà on vaig i que en este com en la resta dels teatres romans del món també té. 


Entrem...

El tinc davant i és un goig admirar tanta grandiositat. Conec també el coliseu romà i este no desmereix en absolut, i el fet d’haver vist l’obra que ocupa el primer lloc al rànquing de grans, no li lleva per a que, l’obra que ocupa el segon lloc quede infravalorada. Més bé al contrari. 

És espectacular...res d’envejar al coliseu romà de Roma capital.

Qui no ha vingut a Tunísia i no l’ha vist, tranquil, a més a més que mirant estes pàgines, el pot veure d’altra manera: a traves de la pantalla de cine, ja que ha sigut escenari d’algunes escenes de Gladiator. Tunísia dona moltes facilitats per filmar pel•lícules i moltes estan rodades al llarg del país, siga com en este cas quan es busca un coliseu romà o quan es busca desert, oasis o poblats berbers...Tunísia té varietat.

Des de la part alta de les grades la vista és magnifica.

De El Djem poc es pot dir, és una ciutat que té més passat que present. Tenia més habitants en temps romans que no ara. La ciutat era un dels graners de Roma, amb 15.000 hectàrees d’oliveres portades per l’emperador Adriano.

Abans d’anar-me’n i a les portes del coliseo tanque els ulls i somnie desperta. 

Imagine combats de gladiadors, carreres de carros i altres jocs que s’hi celebrarien. Imagine el soroll cridaner de la gent de les grades, imagine els espectacles...Hi ha molt escrit i filmat en pel•lícules i documentals i és fàcil traslladar-nos mentalment a aquella època i saber què passava, com vestien, què menjaven...m’arriba la imatge mental de l’emperador amb el dit polse cap amunt, bó per a l’esclau, o cap avall i amb això l’esclau ha acabat. 

I també somnie amb la princesa Kahena. I és que al coliseu també se li diu Ksar de la Kahena per una princesa berber. Conta la llegenda que al segle VII la princesa va unir tribus berbers per a frenar la invasió musulmana. Vençuda i perseguida, es va refugiar amb els seus seguidors a l’amfiteatre on va resistir durant quatre anys. Però va tenir un final trist i tràgic perquè el seu amant la va trair, la va apunyalar i va enviar el seu cap embalsamat a l’exèrcit àrab.

Però El Djem no és l’únic vestigi romà del país, hi ha una ciutat perduda entre muntanyes, les de l’Atlas on queden restes de la ciutadella del passat, el seu nom és SBEITLA. Quan hi arribe crec que tinc  davant una imatge de postal, és el que queda de la ciutat romana. Temples, columnes...una ciutat molt ben situada en un encreuament de camí pel Sàhara. 

Els romans arribaren per tot arreu

Els romans estaven per tot arreu i on anaven creaven ciutats que comptaven amb totes les comoditats, places i edificis i cases que malgrat l’emplaçament calorós estaven refrigerades. No eren ciutats provisionals sinó pensades per perdurar. 

Sbeitla

Destaca el temple de Júpiter que ací és un complex que ajunta tres temples independents De Júpiter, juno i Minerva. El que es veu actualment de Sbeitla és una reconstrucció feta pels arqueòlegs que restauraren i col•locaren els objectes trobats durant les excavacions. Hi ha un recorregut que s’aconsella, nosaltres la visitem al nostre aire, entrant per la “puerta de Antoninos” i descobrint esglésies i temples, admirant columnes,  termes i edificis com l’amfiteatre. Tot sense deixar de respirar la història que malgrat el temps pul•lula en l’ambient. 

Ruïnes romanes, de les que destaquen els temples de Júpiter, Juno i Minerva.


QUADERN DE VIATGE, TUNISIA primavera de 1998

dimarts, 26 d’agost del 2014

SANTANDER passeig fotogràfic : PORT PESQUER i la zona del FAR

Caminem molt per Santander, ens agrada, és un plaer recórrer els seus carrers, vorejar la mar...respirar un aire sa i elegant.

Cada dia des del Sardiner anem pel passeig marítim al centre històric. Cada dia parem al passeig Pereda i en un banc cara al sol mirem el mar i descansem, per després seguir l’itinerari prèviament estudiat i pensat.

Mirem el plànol de la ciutat de Santander, estem situats al passeig esmentat, tan llarg i elegant, i tenim dos punts distants per a visitar. Si ens col·loquem mirant la mar, seguint cap a la dreta, al final tenim el port pesquer, lloc idoni per menjar peix fresc a bon preu. I seguint cap a l’esquerra acabem al far.




CAP AL PORT PESQUER...

El port pesquer no té molt a veure, urbanísticament parlant, és un barri popular i mariner on es menja molt bé i barat. Hi anem per a que no ens ho conten. Predominen les cases totes iguals amb colors diferents i roba estesa al carrer per aprofitar el vent  directe de la mar. Esta és la part interessant, el poder assaborir un ambient mariner i popular tan diferent al que hi ha al centre de la ciutat.

Hi ha uns quants restaurants grans amb fama pel bon menjar però sobre tot hi ha molts altres establiments més modestos. El port és lloc de barets menudets, sempre plens pel veïnat, el peix el tenen fresc i barat. Ens adonem que no hi ha cap buit, tots estan de gom a gom d’homes bevent i menjant a la barra del bar.

No hi ha res de turisme passejant, només autobusos de jubilats que van directes als restaurants.













CAP A LA ZONA DEL FAR...

Des de la zona del Sardiner, on tenim el lloc de dormir, tenim més a prop el far. Hi anem un tram, sempre preguntant per no errar en la interpretació del plànol. I en esta ocasió ens indiquen les escalinates d’accés que al plànol que tenim a les mans no s’hi veuen bé. Pugem per unes escalinates que donen al passeig que vorejant la mar passa pels penya-segats i arriba al far.

És un trajecte a peu fet amb tranquil·litat... relativament curt o llarg, segons la pressa que es tinga per arribar, per a nosaltres és llarg perquè estem assaborint cada passada i estem gaudint de les vistes parant cada dos per tres per contemplar-les o fotografiarles, per respirar la brisa que hi ha.

El far està a un illot rocós declarat reserva natural pel valor del seu fons marí i les aus que posen nius als penya-segats. La caminada és gratificant i les vistes a la badia de Santander són boniques, està situat just enfront de la península de La Magdalena, que és un braç de mar que separa dos platges, la del Sardiner i la del Promontori.

Arribar fins el final ens permet fer el camí de tornada per carretera i així veiem altra ruta diferent: el palau de esports i el super modern i psicodèlic nou estadi de futbol que pareix més bé un enorme ou brillant.
















QUADERN DE VIATGE, primavera  2009,  SANTANDER

Si vols llegir més sobre Santander, clica ací


dissabte, 23 d’agost del 2014

ITÀLIA: passeig per RIMINI

Rimini és la ciutat bressol del cineasta Fellini, que actualment és un paradís rus

Plaça Cavour, passat i presents fotografiats.
Estem a Rimini, una ciutat costanera i turística per excel•lència de la costa adriàtica italiana. Al primer colp d’ull un fet ens sorprèn des del mateix moment que baixem de l’estació del tren procedent de Bolonya, on tenim l’hotel, i des d’on estem visitant la zona. Per tot arreu hi ha cartells en rus i ens preguntem per què. Desprès vegem molts estrangers rossos de pèl i cara blanca, alts i fornits, parem atenció a la conversa que porten i ens adonem que també és la llengua russa la que parlen i la intriga de saber més continua. Fem les nostres especulacions que una vegada en casa corroborem escorcollant en diferents fonts d’informació i al final entenc per què hi havia tanta referència i gent russa en aquell indret.

Abans de l’enderrocament de la Unió Soviètica els viatges fora del país, eren un luxe impensable per a la majoria dels ciudatans russos, era un privilegi reservat al gremi governamental. En l’actualitat les coses han canviat de manera radical, són milions els turistes russos que ixen fora del país. Egipte, Turquia o la Xina són les destinacions preferides, però també Rimini, la ciutat a la costa Adriàtica.  Molts dels turistes són comerciants camuflats, que aprofiten l’estada, generalment d’una setmana per prendre el sol tan desitjat i a més comprar, i així carreguen bosses de roba, bossos de mà i altres complements italians. A més a més, el xicotet estat independent lliure d’impostos San Marino  està solament a 34 quilòmetres i les compres resulten més barates. Este fet el certifique, l’autobús que va al país independent proper on s’hi va preferentment de compres va sovint ple de russos.

Esta tot preparat, a més a més dels cartells en rus que s’hi veuen per tot arreu, de Rússia a Rimini hi ha vols directes i moltes ofertes de viatge estiuenques temptadores. Són turistes i no gent que hi va per establir-se, perquè al final pensen que com Rússia no hi ha res millor. Curiosament més d’un terç dels turistes russos precedeixen d’una zona en concret anomenada Domodedovo, situada a 36 quilòmetres de Moscou i a  més a més Rimini està agermanada amb Sochi ciutat situada al mar negre.

Rimini és una ciutat amb molta activitat comercial  i molta història que mostrar.
La ciutat ens sorprèn gratament, no anem a la platja, que és el que sol fer tothom, el que fem és visitar el centre històric que, a més a més, per ser dissabte està molt animat. La jove de l’oficina d’informació i turisme que hi ha al costat de l’estació ens ha indicat perfectament el que hi per a veure en una visita llamp com la que nosaltres anem a fer. Rimini conserva patrimoni renaixentista i romà. El centre està a 10 minuts caminant. Els carrers són amples. Per la via Dante ens hem enfilat i hem passat pel temple Malatestiano del segle XV, un dels edificis renaixentistes més significatius de tota Itàlia. 

Abans d'arribar al centre històric trobem el temple Malatestiano.

Després hem seguit el plànol fins la plaça Tres Martiri que és molt gran i està envoltada de grans edificis. Esta plaça va ser construïda al lloc que ocupava el for romà. Hi està el templet barroc de sant Antoni i la torre del rellotge del segle XVIII.

La placa Tres Martiri, d'on parteix la visita
A la plaça hi ha un grup de senegalesos cantant una dolça cançó dedicada a la “mama”, i escoltant els acords musicals i la veu melodiosa de la cantant seguim per un costat de via Augusta. L’altra part, on hi ha una porta d’entrada romana, la deixem per al final. 

Tot el que trobem de camí ens agrada...


I hem arribat a la plaça Cavour, centre de la ciutat durant l’edat mitja on està  l’ajuntament, curiosament està ple de gent perquè s’estan celebrant bodes. I ho dic en plural perquè no n’hi ha una solament, al menys n’he comptabilitzat quatre joves vestides de novia amb quatre cotxes adequadament decorats per a l’ocasió on van pujant els novençans després d’eixir de les dependencies municipals. M’ha resultat curiós perquè hi estan tots els convidats barrejats, els d’un i els d’altres i conforme van eixint, la plaça s'hi va buidant. 

La plaça Cavour és el punt neuràlgic de Rimini.

Mirant els nuvis i mirant els monuments passem el temps. En esta plaça està, a més del Palau Comunale, el Palau Arengo i el Palau Podestà, unit a l’anterior per un arc,

Hi ha molta gent pels casaments.

La plaça està envoltada d'importants edificis.

Davant la Llotja de pescadors està La Fontana de la pinya feta amb marbre fàcilment de reconèixer per tenir esta fruita coronant-la, i enmig de la plaça hi ha una estàtua de Pablo VI. És una plaça molt acollidora.  

La fontana

Seguint per una travessa arribem al castell malgrat estar un poc apartat i una vegada vist, de nou retornem a la Plaça de la fontana.


Exterior de castell
Deixem esta plaça per desviar-nos a altra part, només hem de caminar uns metres, el plànol indica que hi ha una església. A la mateixa plaça trobem un lloc on hi ha restes romanes. Nosaltres mirem les ruïnes a traves del cristall, a estes hores el recinte està tancat.

Se n'eixim de la ruta marcada al planol...i al costat d'una esglesia, en una gran plaça vegem unes restes romanes.
Tornem de nou a la plaça Cavour, no ens cansem de mirar el conjunt que formen tots els edificis junts. És una plaça molt fotografiada. Hi ha un curiós marc que segons mires emmarca els edificis principals i caic en la temptació general de fer la foto emmarcada i també de fer-me-la enmig del marc.

I quede enmarcada com una fotografia...

Després d’estar un temps gaudint de l’ambient, seguim la via Augusta perquè volem arribar al Borgo San Giulano.
Com en tota la zona, les bcicletes predominen com mitja de moure's per la ciutat.

Segons comentari de la jove d’informació i turisme, és el borgo fellinià, el lloc preferit del cineasta italià que va nàixer en esta ciutat, hi ha nombrosos restaurants, llocs de marxa... És també el camí que ens porta al pont romà de Tiberi començat a construir en època augusta i acabat el 21 d.C. 

El borgo fellinià

Pont romà de Tiberi

De tot el que tenim marcat d’important al plànol queda poc. Estem fent una visita llamp, controlant el rellotge per no perdre el tren que ens ha de portar a “casa”, la casa-hotel provisional de Bolonya.

Reprenem el camí fet fins arribar a la primera plaça on continuen els senegalesos cantant. Seguim la via Augusta cap a la part contraria que en un principi havíem deixat perquè al final hi ha un monument important, és una porta d’entrada, l’Arc d’August construït el 27 a C.

L'arc d'August
I així donem per acabada la interessant visita en la que hem aprofitat el temps de debò. M’ha agradat molt Rimini, és una ciutat amb molta activitat i història.

QUADERN DE VIATGE, estiu 2013:  ITÀLIA, RIMINI des de BOLONYA

Per saber més de BOLONYA i els voltants, clica a l'etiqueta corresponent