A Ons, la més gran de les illes de l'arxipielag gallec, trobem paisatges espectaculars, platges…vegetació i fauna abundant i un polp especial… el millor polp del món.
TERCER DIA DE CREUER: Portonovo-Illes Ons- museu de la conservera Masso en Bueu -Portonovo-Ermita Nuestra Señora de la Lanzada
Hui la predicció de l’oratge marca un canvi. Cert que portem dos dies amb un calor inesperat que els mateixos gallecs no havien conegut des de fa anys. Tanmateix, de moment tot està igual, cel sense núvols al cel i temperatura ideal. Passem per la platja de Silgar de Sanxenxo, ara buida per ser matí, però si no plou o fa fred, en unes hores estarà plena de gent. Sanxenxo està en la ria de Pontevedra i té molt de turisme en estiu.
Portonovo és el port de Sanxenxo, on venim cada vesprada o nit després de deixar el “Pelegrin”. Al port veiem la llotja oberta i després l’edifici de lluny, i els vaixells atracats i els que estan navegant...Tal volta pot semblar que tots els ports que veiem cada dia són semblants, però no és així...cada dia canvia, perquè el port no és el mateix, perquè l’hora és diferents perquè la llum canvia... Hui navegarem per la ria de Pontevedra, primer direcció illes Ons, que, com l’illa de Sálvora que ja hem visitat, formen part del parc Nacional de les illes Atlàntiques. Ons pertany al municipi de Bueu. Les illes només estan obertes al turisme en època estival.
Per exemple, una particularitat de Portonovo és poder veure treballar a les “redeiras”, que són dones que amb destresa van teixint o reparant xarxes de pesca. Amb tota seguritat que tenen les mans quartejades i l’esquena en molts casos desfeta. És un gremi invisible i mal pagat. Des de fa uns anys reivindiquen els seus drets, concretament des de la tragèdia del “Prestige” en 2002. Recordeu? Fou un gran desastre ecològic per l’enfonsament del vaixell i l’abocament de 63.000 tones de fuel al mar, el chapapote. Afectà especialment a la costa nord gallega. Moriren moltes aus marines, quasi 200.000. Tot quedà tintat de negre, platges, roques... netejar-les era difícil malgrat haver molts voluntaris, perquè les marees sempre portaven de nou chapapote a la costa. Doncs, a partir de 2004 començaren a donar ajudes per al sector del mar, però les “redaires” quedaren excloses. Front a la injustícia de no ser reconegut el seu treball, decidiren unir-se per a aconseguir la condició de damnificades. El seu treball és important, les xarxes de pesca no es compren, s’han de teixir. Les han de fer elles. Encara els falta molt per aconseguir, però ja estan unides per a lluitar pels seus merescuts drets.
Pugem al vaixell “Pelegrin” rumb a l’illa Ons. Tardarem uns 40 minuts. Al poc de navegar, de sobte, a l’horitzó, veiem una boira que ens impedeix veure que hi ha més enllà, com el Titànic, que no veien el que tenien davant.
Quan parle de l’illa de Ons em refereisc a la més gran de l’arxipèlag que està format per l’illa d’Onza i set xicotets illots. Com a l’illa de Sálvora, es necessita permís per anar-hi i està limitada l’entrada a unes 1300 persones. L’única manera d’arribar-hi és amb vaixell. M’agrada que haja control. Les massificacions no duen res bo a paratges naturals.
La boirina va desapareixent i inesperadament un fet ens sorprèn: veiem dofins! És emocionant, és bonic....veure’ls saltar al nostre voltant. Hi ha molts. Hem d’evitar els crits per no espantar-los. Entusiasmada mirant-los quasi ni els fotografie.
Ens apropem a les illes. Buscant l’embarcador veiem algunes parts de l’illa, i de lluny el far, que apropant-lo amb el zoom de la càmera es veu clarament. Els colors de l’aigua i el cel són una meravella tonalitats diverses del blau s’ajunten formant una gama que atrau i atrapa…
Arribem. És una illa quasi desconeguda. Per tenir cura de la natura, hem de respectar les mateixes normes que en Sálvora. De totes les illes de l’Atlàntic gallec, les que més es coneixen són les Cies que també visitarem altre dia. Ons és l’única illa habitada de les illes atlàntiques de Galicia. Hi ha documents que acrediten que l’illa era del rei Alfons III rei de Galícia, i que el mateix rei concedí les terres a l’església. Segurament hi hauria algun monestir o ermitans.
Actualment compta amb una població censada d’uns 60 habitants però permanentment, en viuen molts menys. Durant la dècada de 1950 arribaren a ser més de 500 persones. O Curro és el poble principal, on viu la major part de gent.
Hi ha moltes rutes per a caminar, unes platges precioses i uns penya-segats. Nosaltres fem la visita guiada. Hi ha barris i cases disperses. Passem per l’església nova de san Xoaquin d’estil peculiar que està junt a la casa que era del cura, la del metge i la del mestre. Ara tenen altres finalitats. Degut al mal oratge el metge molts dies faltava el i era el mateix farer el que donava classes. També sovint faltava el cura i això era imperdonable. Constantment el veïnat reclamava un retor permanent.
L’illa té un ecosistema únic de flora i fauna, compta amb fons marins únics d’espècies protegides, lloc idoni per veure aus i bussejar. La guia Ana parla amb passió i ens consta sobre arbres medicinals. La població de l’illa encara transmet les creences populars i tradicions que empraven únicament en el passat per curar tot tipus de malalties. També ens conta sobre els tipus d’habitatge, sobre la fauna o sobre història...es un goig escoltar-la. I és un goig estar envoltats de tanta meravella. Quins paisatges!
Al segle XVI la situació canvià. Passà a mans de la familia Montenegro, però els atacs de pirates, com Drake, feren que els habitants fugiren de l’illa capa al costa peninsular, D’esta època veiem alguna casa de dos plantes, el caseriu feudal, que tenia quadra per als animals i horreo.
El següent propietari fou el marques de Valladares, al segle XIX instal·là una fabrica de saladura i estimulà l’economia. En 1929 l’illa es venuda a un ric burges, Manuel Riobó, que estimulà la comercialització i secat del polp i el congrio. Riobó era republicà i durant la guerra civil fou assetjat, i acabà suïcidant-se. En 1943 un organisme estatal ICONA arravata l’illa als hereus i des de 1982 és propietat d ela Xunta de Galicia.
Seguint caminat, sense presses,
observant el que trobem a cada pas. De lluny veiem una gran illa que sembla una
tortuga immensa, és l’illa Onza.
Arribem a uns penya-segats. Les vistes són espectaculars. La guia ens mostra una curiositat, és la retama insular, que nomes es troba a l’illa.
De lluny veiem coves marines, forats en la roca dels que es conten llegendes...com que se sentien les veus de morts. S’han format per erosió. Foren estudiades per la NASA per la gran varietat d’espècies que acullen.
Tornem al menut port pel mateix camí, veiem moltes cases de pescadors que ara tenen turistes allotjats. Els habitants de l’illa sempre s’han vist obligats a pagar renda a cada amo i encara hui en dia encara són considerats com inquilins perquè ni les cases ni les terres són de la seua propietat. Els antics habitants han reclamat i l’única determinació de moment es oferir-los un periode d’ocupació de 90 anys. Es la raó per la qual no hi ha més infraestructura per al turista.
Hi ha més rutes i amb més
temps en faria alguna i és que abans de pujar al vaixell vull fer dos coses.
Una de les coses és banyar-me, encara que siga només els peus. L’aigua està molt freda. Molt. No sé com poden suportar la gelor els que entren i es banyen tot el cos. No podem evitar fer-nos fotos per a la posteritat. I que bonica l’aigua tan transparent!
I altra cosa que m’abelleix molt és tastar el polp d’Ons, que és únic. Diuen que és el millor del món. Ho vull comprovar. El de l’illa és especial i té un color més colorat perquè menja nècores. De debò que és exquisit i després d’haver-nos menjat entre dos persones, l’amiga Loli i jo, un gran plat, el que diuen “una ració”, puc assegurar que és el millor que mai he menjat. I n’he menjat en molts llocs, perquè el polp m’agrada. Llàstima que ja no tenim fam per al dinar que tindrem al vaixell, que amb tota seguretat, serà excel·lent com tots els dies
Si vols saber més:
PRIMER DIA DE CREUER: -Illa Sávora- Llotja de Ribeira- Illa da Toxa.
SEGON DIA DE CREUER: Ria Arousa-Casa de Valle Inclan- Exposició Mar de Boiro-Ria Arousa- Santiago de Compostela I part i II part.
QUADERN DE VIATGE, mini
creuer RIES BAIXES, ESTIU 2023
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada