FOTOS i MÚSICA GRÈCIA: Ruïnes del PELOPONES

 I una vegada a Grècia... no deixem de fer ruta pel Pelopones buscant vestigis del món clàssic

MÚSICA: Elefheria Arvanitak

FOTOS i MÚSICA: pinzellades d'ATENES

Quina ciutat més acollidora i bonica... fem un passeig agradable. Ens sentim com a casa, el caràcter grec i  el nostre, el dels espanyols i valencians en concret, és paregut. Serà per què estem banyats pel mar Mediterrani?. 

Música: 

Zorba el griego

GRÈCIA: pinzellades d’ATENES

M’agrada la capital de Grècia malgrat el calor estiuenc sufocant 

que feia que les soles de les sabates s’enganxaren a l’asfalt.

Atenes és una de les ciutats més antigues del món, el seu naixement es remunta a més de 3000 anys enrere. Va ser poderosa i va tenir un paper molt important en el desenvolupament de la democràcia. També va ser rellevant com a centre cultural sent bressol de molts artistes, filòsofs i escriptors de l’antiguitat. I va tenir molta influencia en el futur de Grècia, de Roma i de la cultura occidental.

El Partenon.

Actualment la ciutat acull quasi un terç de la població de tota Grècia. La ciutat té moltes llomes, les més importants són Licabeto, Filopappos i Tourkovounia i l’Acròpoli, la més visitada i important, la que tothom no deixa de visitar.

Atenes és rica en tresors arqueològics i el primer que fem en arribar és anar-hi a buscar-los. Totes les ciutats gregues compartien característiques comuns. L’àgora o plaça era el centre neuràlgic on s’hi concentrava l’activitat comercial i publica. Aprofitant una elevació del terreny es construïa una zona fortificada: era l’acròpoli o zona alta on residia el poder polític, econòmic i religiós. Tanmateix l’any 510 a.C. l’oracle de Delfos va dictaminar que l’acròpoli d’Atenes  seria habitada per deus i deesses per la qual cosa començà la transformació omplint-la de temples i estàtues, Fidies va ser el màxim escultor responsable de les obres.

Passegem per l’Acròpoli atenenca, la més representativa de les acròpolis gregues, i ho fem de dia i de nit,  observant i empassant-nos del passat. No vaig a detallar, artística i arquitectònicament què podem hi veure, per a això ja estan les guies de viatges i altres manuals específics que ho fan molt bé, però si vull explicar el que se sent  quan tens davant tantes meravelles.

El Partenon.

L’Acròpoli era la seu dels llocs del culte i tenia funció defensiva per ser-hi en lloc estratègic. Parem l’atenció en el Partenon, el principal monument de tots creat a l’època de Pericles amb marbre blanc, el màxim exponent de bellesa d’arquitectura clàssica de l’antiga Grècia que es construí per acollir una colossal escultura d’Stenea Parthenos feta amb marfil i or i que mesurava 12 metres. I es va fer sobre un temple del segle VI a.C que havia estat destruït pels perses. De 70 metres de llarg i 30 d’ample aproximadament el Partenon estava envoltat de columnes, 8 en les façanes principals i 17 als laterals. 

Em resulta xocant que per construir el temple dòric del Partenon tardaren 15 anys, del 447 a. C. al 432 a. C.  En són molts, tal volta és l’explicació de tanta perfecció en la construcció i en la decoració del friso intern que va ser una novetat per a l’època, tan minuciosa explicant la processó de les Panantenees amb més de 300 figures humanes deus i animals, antigament estava policromat.

També em resulta curiós que va ser projectat amb la finalitat d’aconseguir efectes òptics de perspectiva, es a dir les línies aparentment rectes en realitat són corbes per obtenir més harmonia, i l’efecte no es va descobrir fins 1847.

El Partenon de lluny

El Partenon va patir moltes transformacions al llarg dels temps, va ser església bizantina i després mesquita, va patir conseqüències bèl·liques amb els turcs i l’espoliació dels anglesos que mai tornaren els detalls decoratius robats i que actualment exposen al museu britànic de Londres. L’any 1894 Grècia va patir un dels terratrèmols més importants de la seua història i el Partenon es va veure afectat.

Hui en dia la tasca de reconstrucció i conservació continua i malgrat veure grues i elements de contenció la bellesa del lloc perdura.

El Partenon de lluny.

També veiem l’edifici Erecteion construït a la part més sagrada de l’Acròpoli  que compta amb  les cariàtides que són sis columnes amb aspecte femení que subjecten la coberta del temple, estes són còpies perquè les originals estan al nou museu de l’Acropoli.

Edifici Erecteion

Observem el temple d’Atenea Nike construït per commemorar la victòria dels grecs sobre els perses en la batalla de Salamina i l’escultra d’Atenea a la que li tallaren les ales per a que mai poguera abandonar Atenes.

I també passem pel Propileos que eren la grandiosa entrada a l’Acròpoli, era un edifici central de forma rectangular... Tot domina la ciutat d’Atenes a una altura de 156 metres sobre el nivell del mar. I des de cada racó de la ciutat també es veu com, imponent l’Acròpoli, vigila. Val la pena anar a Atenes només per veure de prop este conjunt arquitectònic tan harmònic i de gran perfecció, malgrat saber que hi ha molt  destrossat i el que queda és una mínima part.

Passejant entre estes ruïnes, se sent un gran respecte perquè és un lloc de culte, al menys  ho era i pense que ho serà sempre. Hi ha qui mirant les ruïnes diu que són pedres, tal volta és per falta d’imaginació, jo només fent una ullada ho veig amb vida i amb els carrers plens de gom a gom, imagine la gent que va a rendir culte al deus. Recorde pel·lícules...estos escenaris han estat mil vegades recreats per mostrar-nos la història a traves de la ficció. Està bé, quan ho tens davant resulta tot familiar per haver-ho vist tantes vegades en pantalla.

Odeon de Herodes es un edifici construït a l’any 161 per a celebrar audicions musicals, està als peus de l’Acròpoli, junt al teatre de Dionisio. Es va fer amb murs revestits amb marbre i el sol estava cobert amb mosaics. I cridava l’atenció un sostre fet amb fusta que hui ja no existeix. L’escenari té més de 35 metres d’ample i una capacitat de 5000 espectadors, en l’actualitat és escenari de manifestacions culturals en estiu.

Odeon de Herodes

El Teatre de Dionisio on s’hi representaren per primera vegada tragèdies i comèdies de grans autors, va ser el més gran teatre de l’antiga Grècia amb una cabuda de 17000 espectadors. Dedicat al deu de  les vinyes i el teatre, va ser construït al segles IV a C. Tenia una part darrere on les actors es canviaven de roba. En un primer moment els espectadors s’hi col·locaven al descampat de davant que després es construïren  les  grades de pedra. A la part central de les primeres grades hi havia 67 seients fets posteriorment en marbre decorat i estaven reservats per a sacerdots i reis.

El Teatre de Dionisio.

Visitem l’estadi olímpic, estadi panatenaico, que  va ser construït 1896 i 1870 escenari del primers jocs olímpics amb capacitat per a 60000 espectadors. Es va edificar al mateix lloc on l’any 330 aC esc construí el primer estadi fet amb fusta.

Estadi olímpic

Les panateneas eren celebracions religioses per rendir culte a Atenea. Es feia atletisme, hípica, lluita o carreres de quadrigues, també competicions musicals i de bellesa.

Actualment passegem per les grades de marbre o podem pujar al podium dels guanyadors, nosaltres ho fem, cert que el que se sent és ser testimoni de la història perquè el lloc és molt simbòlic.

Seguim visitant la ciutat. Deixem per ara el culte als deus i anem a la part terrenal, on viu la gent actualment. La part més antiga d’Atenes són els barris de Plaka i Monasteraki, ,  és on està l’herència bizantina i otomana, immediatament al nord de l’Acròpoli, son zones turístiques. És lloc arquitectònicament  protegit i per això conserva l’autenticitat, que contrasta amb la resta de la ciutat.

Volem anar a veure l’agora romana i a la grega que eren els centres comercials on es va germinar la democràcia.

Agora romana.

L'agora grega

De camí anem trobant-nos menudes esglésies, catedrals i antigues esglésies bizantines, així que,  l’ingredient religiós ens segueix acompanyant.

Esglesia bizantina en Plaka.

El Carrer Athinas des d’on anem cap a Monasteraki, és  on esta l’Ajuntament,  és uns dels carrers més bulliciosos, diumenges fan el mercat de les puces.

Té moltes botigues menudes, en la majoria venen fruits secs i especies, sembla un basar oriental. Al mercat tancat es on està el peix i la carn que es ven al crit dels venedors que competeixen a veure qui dóna el crit més fort.

I Monastiraki és la principal entrada a Plaka, és una plaça connectada a carrers comercials. El barri de Plaka  és barri d’artistes, tasques, tabernes, places, tendes d’artesania... Tots són carrers laberíntics, estrets i escales que  baixen des de l’acròpoli, molt turístic, el amos de les botigues o tavernes seuen a la porta reclamant atenció, criden en veu forta i clara que el que venen és el millor. Per estar tan a prop de l’Acròpoli este barri se l’anomena el barri dels Deus.

Situat al centre d’Atenes el museu és un del més rics del món reuneix les principals obres d’art trobades a Grècia des de la mascara funerària de Agamenon als frescos recuperats de l’illa de Santorni.

Museu.

Quina ciutat més acollidora, bonica... fem un passeig agradable. Ens sentim com a casa, el caràcter grec i  el nostre, el dels espanyols i valencians en concret, és paregut, serà per què estem banyats pel mar Mediterrani. Anem al parlament a la plaça Sintagma.

Plaça sintagma.

Desprès, a les portes del Parlament vegem el canvi de guàrdia, són els “èvzones” en honor al soldat desconegut. Els evzons es crearen com un cos d’infanteria lleugera a principi del segle XIX i destacaven per usar rifles. Com tots els canvis de guàrdia són un ritual carregat de simbolisme, perfectament vestits compleixen a la perfecció el rol encomanat. Abans eren molts, ara són un grup reduït d’elit. El solemne pas del soldat bocabada, es fa cada diumenge a les onze del mati i cada hora en punt, les 24 hores del dia en versió resumida.

Canvi de guardia a les portes del Parlament.

Kolonaki on hem estat de camí a la plaça sintagma, és un dels barris mes luxosos i elegants amb espais verds és un lloc agradable per passejar i prendre algun beguda a alguna de les modernes terrasses o restaurants.

Pugem de nou a la part alta d’Atenes des de Kolonaki des d’on es veuen vistes boniques, estem a Likabitos o asssitim a un espectacle de ball tradicional que ens ha paregut  interessant. Observar la tradició d'un poble és endinsar-se en el seu passat i és important fer-ho per coneixer millor el present qu estas trepitjant.

balls tradicionals.

Filopapaus likabitos va ser el benefactor d’Atenes, a la lloma més alta front a d’Acròpoli hi ha un monument al seu honor.

Likabitos.

Des de la lloma alta s’hi veu el port del Pireo, que és el port principal i el més important del món antic així com el tercer més important al Mediterrani. És el punt de referència per a la navegació per les illes del Mar Egeo.

Al fons, el Pireo.

Al fons, l'Acròpoli.

El dies passen volant. El passeig per la capital de Grècia no cansa, només hi ha un inconvenient, fa un calor sufocant, camine i les esportives es queden enganxades a l’asfalt, com si es fongueren...

Hem visitat part antiga i també la part moderna com la plaza Omonia que és la més comercial i sorollosa de la ciutat, una plaça que abans era bonica, ara amb tant de transit ha perdut la bellesa que tenia. Ara els vehicles manen més que els vianants. Em quede amb la part antiga, per suposat, encara que hi ha qui diu que Atenes és un grapat de pedres, i em desagrada, perquè estes”pedres” tenen molta història.

QUADERN DE VIATGE, GRÈCIA, estiu 1994

EUROPA: CURRÍCULUM VIATGER amb enllaços directes

Visita la pàgina especifica per entrar directament al post que t’interesse.

Un poc sobre Europa... amb llocs on he anat a fer una tast i després amb més temps he tornat.

El primer contacte amb Europa va ser FRANÇA, concretament Paris, en viatge d’estudis, amb escapada a les properes ciutats de Brussel•les, gante i Bruixes. I fa poc vaig retornar al mateix Paris quan vaig visitar la zona de la BRETANYA i de la NORMANDIA. que bonic Paris...sempre i quina zona, la Bretanya-Normadia, més bonica! El sabor medieval en cada casa... I ara...acabe d'arribar de Montpellier...ja us contaré...sobre este lloc tan acollidor i proper.

Després d’aquell primera estada en una residència universitària parisenca, vindria un circuit per Suïssa, Àustria i d’Alemanya, la selva negra... una viatge llamp però que va servir per crear ganes de més...De fet anys més tard tornaria a Àustria però per trepitjar les seues muntanyes... si, a més de visitar grans ciutats com Insbrick, Salsburg o Graz...i xicotets poblets del Tirol, el que siguè realment interessant va ser fer rutes caminant pels Alps. Tota una experiència. A Alemanya, la considere pendent, perquè malgrat caminar per alguns dels seus fabulosos llacs i visitar dues vegades Munich em falta molt més per conèixer.

També he estat als Països Baixos i voldria tornar, perquè fa temps que hi vaig anar i perquè vull parar més  temps en cada ciutat.

Fa molts anys vaig visitar Portugal i també he tornat este estiu a la capital fent rutes pels voltants. Així com fa anys vaig visitar Escandinavia i anys després vaig voler tornar a Noruega centrant el viatge en la part lapona: El Cap Nord.

Una ruta per Anglaterra- Irlanda em va despertar el cuquet per eixos paratges. A Irlanda he tornat, també a caminar pels seus paratges naturals i a visitar ciutats; i a Anglaterra...espere no tardar en tornar-hi....

El viatge a Grècia em va encisar...el Pelopones, la capital i les illes...un deliri que va arribar fins a Efeso en Turquia...

Recorde una setmana a Praga, amb fred i neu...que bonic el seu casc històric...i fent escapades en tren pels voltants també.

I què dir d’ITÀLIA? Va ser el primer viatge final de carrera fent circuit per les ciutats més importants i des d’aleshores a Itàlia l’estic visitant racó a racó, ciutat a ciutat. Una setmana a Roma, o una setmana a la Ligúria, una setmana a Nàpols, una setmana a Venècia o una setmana a Bolonya.

 I també he visitat SICILIA, que em va sorprendre, per moltes coses.

A Europa trobem altres zones que ens creen dubtes en si estem a Europa o Asia...és el cas de RUSSIA i ISTAMBUL, a Turquia. Istanbul és altre món...i encara que té la seua part europea i els aires són més occidentals que en altres països musulmans, cert que entrar a Istanbul és capficar-te en un indret molt diferent al que en la resta d’Europa et pots trobar.

De Rússia vaig fer la ruta anomenada anell d’Or visitant les grans ciutats de Moscou i San Petersburg, va ser tot un descobriment visitar la zona fa anys quan encara no estava tan obert al món, tal volta seria hora de tornar per veure els canvis que ha experimentat ....

REFLEXIONS POSTERIORS, setembre 2015, 4t aniversari del bloc viatger

FOTOS i MÚSICA: ILLES GREGUES

Les illes gregues són parcel·les de paradís al Mediterrani. Testimonis d’història al passat actualment són fonts de vida i de sol, fonts d’alegria i diversió, i també refugi de tranquil·litat.

Música: 

Viatge a Itaca

Lluis Llach

Pots llegir més sobre Grècia en este bloc

Illes de GRÈCIA: RODAS, CRETA i SANTORINI

Quan es fa un viatge en creuer per l'Egeo, la visita de les illes és curta, malauradament es va a contrarellotge.

Estem de creuer, hem visitat Mikonos i Patmos  i seguim el trajecte.

La següent parada del creuer és RODAS que és una ciutat medieval tancada dins d’una gran muralla de molts quilòmetres de longitud. La ciutat fou declarada patrimoni de la humanitat per l’UNESCO.

El port de Rodes, afamat i llegendari.

Al port de Mandraki s’erigia l’afamada estàtua del Coloso de Rodas de dimensions extraordinàries, segons diuen 37 metres, que permetia que els vaixells passaren per davall de les cames. Era una de les set meravelles del món antic i segons conta la tradició va ser destruïda per un terratrèmol.

Vestigis medievals com la muralla es conserven, malgrat el temps.

Rodas és la major de les illes del Dodecaneso i la quarta illa de Grècia. És una de les zones més turístiques de Grècia per les solejades platges i pel llegat de mites i llegendes que perduren en qualsevol racó de l’illa.

RODAS, illa turística, parada dels creuers per l'Egeo.

De Rodas arribem a LINDOS després d’una hora de trajecte en bus a traves d’un magnific paisatge. LINDOS és un dels llocs més meravellosos de l’illa que conserva el caràcter de vil·la pesquera, encara que, pense, massa turística. Les dones eixen a vendre els seus brodats fets als tapets i ho exposen damunt de les roques que hi ha en el camí de pujada a la necròpoli. És un camí que molts fan en burro i altres a peu i on  manen els burros sobre els vianants. Els burros deixen els seus excrements per tot arreu en perjudici dels caminants i del veïnat que viu a les cases que han d’anar recollint tot allò ”perfumat” que els animals van deixant i que els viatgers intentem no xafar.

Camí de puajda empinat i amb calor sufocant...

El temple dòric s’erigeix en un promontori a 150 metres sobre el nivell del mar. Damunt del penya-segat de l’acròpoli s’hi troba la fortalesa medieval unida a un acollidor poblet format per cases antigues i blanques. Lindos amb la seua platja d’arena fina és un dels llocs preferits per artistes i escriptors i va ser escenari de la pel·lícula Zorba el Griego que donà a conèixer el sirtaki, protagonitzada per Anthony Queen.

Les vistes des de les altures són espectaculars, arribem al temple, a 150 metres sobre el nivell del mar.

I de Lindos, a l’hora del capvespre, tornem  a Rodas, puntuals per embarcar. Ens espera un trajecte llarg de camí a CRETA. El vaixell va a tota màquina, es nota el balanceig al vaixell, molts de nosaltres, fins i tot ens maregem. Pels corredors anem de part a part, i és que el vaixell ha pres molta velocitat perquè té previst arribar al port per veure l’eixida del sol.

Creta, és la major de les illes del Egeo i la quinta del Mediterrani, va ser el centre de la cultura minoica, contemporània de la civilització egípcia i la mesopotàmica. 

Arribem just al moment de l'eixida del sol.

En Creta, anem a Heraclion per visitar el palau de Knossos del rei Minos, el més antic que s’haja excavat en Europa. Heraclion és el port i ciutat més important de Creta, la major de les illes gregues. Situada al limit meridional del mar Egeo, hi va ser on es va desenvolupar la primera civilització del Mediterrani. Knossos és un exemple. Va ser restaurat pel seu descobridor sir Arthur Evans. Knossos representa 4000 anys de cultura. Els seus passadissos i nombroses escalinates confirmen l’existència de l’afamat “laberint” de la llegenda de Zeus i el Minotaure, “el cachorro” del legendari rei Minos, semideu de Zeus.

Palau de Knossos

Segons la mitologia grega Rea, va amagar a Zeus en la muntanya Ida. Quan Zeus va raptar a Europa, la portà a Creta i de la seua unió nasqueren tres fills, un d’ells va ser Minos, l’esposa del qual va donar a llum al Minotaure que va ser tancat al laberint. Teseo matà al minotaure i va escapar del laberint ajudat per Ariadna, filla del rei Minos.

La llegenda del minotaure està present al temple.

L’entrada al palau és a traves d’un enorme pati que segons es diu servia de plaça de bous per a l’esport dels combats, estos es poden veure representats en els frescos i en les peces ceràmiques del museu.

Ens dediquem a recòrrer tranqil.lament els edificis endinsant-nos en les seues  dependències.

Visitem la sala del tron amb la cadira del rei Minos, les dependències de la reina, el vestíbul  i el rebost. L’arquitectura, els frescos i un elaborat sistema de drenatge demostren l’alt nivell cultural de la civilització minoica. I la visita la fem sense massificacions de gent. De les illes de Grècia, Creta és la menys visitada per estar més allunyada.

Observem raconets...

L’última illa que visitem és SANTORINI. Per accedir a la seua capital  Phira, cal pujar en telefèric o a peu per una empinada escalinates. Hi ha també la possibilitat de fer-ho en burro.

El burro és una de les opcions per pujar a l'illa.

Sense cap dubte ni discussió Santorini és l’illa més espectacular de l’Egeo, per situació i per l’estampa que dibuixa...Té forma de mitja lluna. Al voltant de l’any 1500 a.C. va tenir lloc una erupció volcànica gegantesca que va causar l’enfonsament del centre de l’illa en el mar.

Santorini és un lloc especial, em sap greu no disposar de més temps...només unes hores no són suficient per aconseguir conéixer ni entendre esta illa.

L’especial configuració geològica, que li dóna una especial bellesa, salvatge i única, l’han convertida en una de les principals destinacions turístiques d’Europa. 

La capital Fira, amb estrets carrerons empinats de cases blanques, penja sobre penya-segats verticals de pedra volcànica.  Penya-segats hi ha molts, alguns de 300 metres d’altura.

S'ha de caminar per camins empinats per arribar dalt...tot l'esforç val la pena.

 L’antic port de Fira, està situat 270 metres davall de la ciutat, al peu del penya segat. No disposa de carretera. Per poder hi pujar s’ha d’anar per una llarga escalinata de 588 graons, telefèric o burro. Els preus en este moment són: telfèric 4 euros, burro 5 euros i escalinata debades.

Hi ha un moment màgic en Santorini, quan el sol es fon amb el mar. És una de les postes de sol més boniques del món.

La màgia de Santorini apareix just al moment qua el sol s'amaga

Nombrosos historiadors pensen que Santorini forma part de la llegendària “Atlàntida”. En 1967 es trobaren restes d’una colònia minoica. Era un poble sencer cobert per la lava del volcà, com Pompeia, en Itàlia. 

Nosaltres no hi anem, no tenim temps. És el que passa en estos viatges que van a contrarellotge. En esta ocasió veiem l’ ambient de la ciutat, preferim fer un relaxat passeig i deixar pendent per a altre viatge les que  segur són interessants excavacions de Akrotiri.

QUADERN  DE VIATGE  GRÈCIA 1994

FOTOS i MÚSICA: METEORA a Grècia

Els monjos hi buscaven solitud, contacte més directe amb Déu...

i allà dalt...segur que ho trobarien, 

faltava poc per tocar el cel.

Vols llegir el text que complementa este video de Meteora?
per poder veure el vídeo, clica i entra.

Música:

ENYA "Memory of trees"

GRÈCIA: En ruta per les ruïnes del PELOPONESO

Hi ha qui diu que les ruïnes clàssiques només són un grapat de pedres soltes. Que cadascú pense el que vulga, per a mi les ruïnes són peces d’història que conviden a imaginar i després a investigar si el que imagine és cert. 

Des d’Atenes anàrem cap al Peloponeso. La primera parada va ser al cap Sounión, al temple de Poseidón. Antigament el promontori era utilitzat per divisar els vaixells que s’apropaven a Atenes abans arribar.

Sounion

Les ruïnes del temple de Poseidon construït al segle V a.C. sobre altres ruïnes d’un temple del període arcaic, estan encarades sobre el mar a una altura de quasi 60 metres. Les columnes del temple tenen un poc més de 6 metres d’alçària, amb un diàmetre d’1 metre en la base i 78 cm en la part alta. Les columnes tenen menys estries del que normalment tenien la resta (16 en lloc de 20), per a resistir millor l’acció erosiva de l’aire marítim.

Temple de Poseidon

Algú va dir que el poeta angles Lord Byron va escriure en relleu el seu nom en una de les columnes. Ens fiàrem de les paraules i no ens apropàrem tant com per poder comprovar-ho, els ulls estaven ocupats gaudint d'un espectacle que ens brindava el sol quan eixia.

En acabar de veure la preciosa imatge de l’eixida del sol, anàrem a CORINTO i passàrem pel gran canal. El canal és un estret passadís que serveix de comunicació entre el nord del mediterrani i el mar Egeo. Els romans ja l’havien ideat per estalviar-se al voltant de 600 Km de navegació rodejant el Peloponès però fins el segle XIX no es va tirar endavant el projecte. Corinto ja en l’antiguitat va ser una important ciutat comercial on s’establiren els fenicis per dedicar-s'hi al comerç de fet va ser una de les primeres ciutats de Grècia en emprar la moneda.

Canal de Corinto

Després seguint ruta buscant l’antiga Grècia, arribàrem a EPIDAURO per visitar el sorprenent teatre, un dels millors conservats de Grècia i afamat en l’antiguitat per l’harmonia de les seues proporcions. A més de la grandiositat,  ja que té capacitat per a unes 15000 persones, el que el fa bocabadant és la increïble acústica, fàcilment demostrable i alhora inexplicable.

Teatre d'Epidauro

Com és possible tanta sonoritat fins si tot en la grada més allunyada? Diuen els entesos que només pot ser degut o bé a la casualitat o a un disseny molt avançat. Nosaltres ens asseguèrem en una de les grades, jugant a comprovar la sonoritat i una vegada acabats els jocs paràrem l'atenció del lloc de construcció, i és que aprofitant el desnivell de terreny veiem uns voltants que també li donaven un encís especial.

Malgrat l’antiguitat, (segle IV) no és un lloc desaprofitat, actualment se celebren encara festivals de teatre clàssic durant els mesos d’estiu.

Les grades del teatre

D’Epidauro anàrem a MICENAS, una important fortalesa militar dels temps antics  per visitar la tomba d’Agamenon.

Puerta de los leones i accés a la tomba d'Agamenon

I seguírem la ruta. Passant per Esparta, on férem nit, arribàrem a MISTRAS, que és una ciutat en ruïnes. En 1989 el conjunt monumental: fortalesa, palau, esglésies i monestirs, fou declarat per l’UNESCO Patrimoni de la Humanitat.

Caminàrem pausadament durant hores entre ruïnes. En el nostre passeig arribàrem a la Ciutadella, la part més alta de la ciutat i sobre tot, em va sorprrendre la bellesa i quantitat d’art bizantí conservat als temples: una deixa del passat veritablement valuosa.

Mistras

I de Mistras continuàrem a OLIMPIA, coneguda per haver celebrat els primers jocs olímpics. Olimpia també va ser famosa per ser centre religiós i per la seua gegantesca estàtua d’or i marfil feta per l’escultor Fidias, la qual era una de les set meravelles del Món. A prop del temple, excavacions arqueològiques han trobat el taller de Fidias i nombroses ferramentes de l’escultor. 

Olimpia

La flama olímpica dels actuals Jocs Olímpics s’encén en l’estadi d’esta ciutat per mig del reflex de la llum solar en un espill parabòlic, després es transporta en una torxa al lloc que acull els jocs, generalment donant una volta per les principals ciutats de tot el món.

Olimpia

En un establiment de platja, a prop de Patras, dormírem. La meua habitació donava al mar i la vista era preciosa, la imatge entre dos llums era digna de ser fotografiada, per guardar-la i passat el temps recordar el moment. També era un dia especial: cumplia anys.

Capvespre a Patrás

I la ruta pel Peloponès buscant vestigis del món clàssic acabà a DELFOS. Enmig d’unes muntanyes visitàrem l'oracle de Delfos, que va ser un gran recinte sagrat dedicat principalment al deu Apolo que tenia en el centre el seu temple. L'oracle de Delfos va influir en la colonització de las costes del sud d’Italia i de Sicília.

Delfos

QUADERN  DE VIATGE  GRÈCIA 1994

Per a llegir més sobre Grècia a este bloc:
METEORA
CREUER per les illes

Illes de MIKONOS i PATMOS