Si el que vols, lector, és gaudir viatjant comòdament...has de continuar llegint.
Si el que vols és conéixer un poc més la gent d'este meravellós món que ens envolta...este és un bon moment.
Si el que t'agrada i desitges és sentir-te identificat amb experiències viscudes arreu del món...avant continua.


El somni de viatjar és fàcil d'aconseguir.

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris GIRONA. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris GIRONA. Mostrar tots els missatges

dimarts, 15 de desembre del 2015

FOTOS i MÚSICA: GIRONA i provincia


M'agrada la ciutat de Girona...per acollidora, menuda i plena...
plena de bona gent amable, plena d'activitat, plena d'ambient... 
i m'agraden els pobles que la formen:
 els medievals i tambè els d'interior o costaners.


Música:
Macedonia, Caminant

dissabte, 17 de gener del 2015

FIGUERES a Girona: Seguint les petjades de DALÍ

De l’obra de Dalí s’ha de veure la bellesa de cada detall i la perfecció de cada traç, tot junt forma un total que no té igual.

Dalí és un geni, per descomptat, és un artista que ha demostrat que sabia el que s'hi feia,  i com a prova hi ha una deixa d’obres d’art, pictòriques i escultòriques sense precedents. Moltes peces són catalogades de surrealistes, si, algunes escapen a la nostra comprensió, també, però en totes sempre demostra clarament el seu prodigi. Admire la creativitat de Dali, admire la seua obra i el voler-saber-poder viure a contracorrent. 

I el que m'agrada de Dali és l'esperit de voler i poder viure a contra corrent.

A Dalí se la de veure amb ulls desitjosos d’innovació, sense prejudicis, sense censures, sabent que mostra formes extravagants, imatges sinuoses, trencadores, que expressa  un concepte d’art que no sempre s’entén per al que no està acostumat. Tan se val, entendre que no, s’ha de veure la bellesa de cada detall i la perfecció de cada traç, tot junt forma un total que no té iguals.

En la nostra visita per la província de Girona no volem deixar l’oportunitat de seguir alguna de les petjades del geni, i així un dia anem a Figueres, bressol de Dalí, i altre a Cadaquès, totes dues localitats amb importància per al pintor.

L'artista i el mapa que assenyala la ruta per conéixer la seua obra.

Figueres, capital de la comarca de l’Alt empordà, és la ciutat més important de Girona que està més a prop de França. De Figueres anem al teatre-museu Dalí, que és el segon més visitat d’Espanya després del museu de El Prado de Madrid. Hi ha dos centres més que gestiona la fundació Gala-Salvador Dalí, un és a Púbol, que va ser residència de l’esposa de Dalí, Gala, i a principos de la dècada de 1980 la seua propia, i altre a Port lligat, al nord de Cadaqués.

Una vegada dins l'edifici, no cal buscar el motiu de tanta fluència de visitants, s’entén en fer-li una primera ullada, és un museu atractiu i divertit per a tots els públics. 

M'agrada l'obra i m'agrada l'espai on està exposada.

Va ser construït per albergar un teatre durant el segle XIX, sobre les restes de l’antic castell de Figueres, i restaurat posteriorment per albergar l’obra de Dalí, sent inaugurat l’any 1974. El mateix Dalí va dissenyar el que volia i com ho volia. Adossat al museu està la Torre Galatea on va viure els últims anys i que ara són oficines de la fundació. Una cúpula corona l’edifici, i sota la cúpula descansen les despulles del pintor des de l’any 1989. 


I també cal destacar l'exterior, tot és un museu.

Al museu hi ha un bon assortiment d’art que descriu la trajectòria del geni, els inicis, el seu característic surrealisme i les obres del final de la seua vida. Totes les obres exposades no són d’ell, Dalí va escollir altres autors per a que hi exposaren. Tot està pensat i creat per l’autor, meditat i dissenyat per tal d’oferir una visió del seu món original i sorprenent.

Cal anar-hi amb ulls desperts i oberts a trobar quañsevol cosa..i així i tot sorpren tanta creativitat.

Quantes vegades hem vist estes mateixes obres reproduïdes en làmines de llibres... ni les podem comptabilitzar de tantes com són.

M'agrada. Quan s’hi va a un museu d'estes caracteristiques, tan original,  tan personal... cal endinsar-se totalment en la bogeria única de Dalí, que captiva, i contagia, i anima a trencar motlles i encarar la vida sense tanta rigidesa i obrint la ment com generalment fem la majoria. 

I si m'agrada Dalí és perquè valore la imaginació i la creativitat que és la que mou el món a canviar i a millorar.

Fem la visita i sabem que de l’obra de Dalí falta molt a veure, però, per ara, és suficient per captar la idea que representa este geni de la imaginació. 

M'encantaria tenir al costat el geni artista i que m'explicara el significat de cada obra, el seu significat, el que ell va voler donar-li, que segurament varia del que la resta de gent donem. 

També originals i sorprenents són les joies exposades de forma permanent al museu de Figueres. En són 39 i es mostren junt als esbossos i dissenys previs

En eixir del museu fem una passejada per la ciutat i visitem el castell de san Fernando del segle XVIII que era una castell presidi. L’accés no és fàcil, per la costera empinada, tanmateix amb coratge i energia fem la caminada costera amunt i en arribar no ens penedim per haver fet la pujada. El castell és bé d’interès cultural des de 1988, té un perímetre de 5’6 quilòmetres sent un dels monuments fortificats més grans de Catalunya.

I la visita al castell, encara que no està a la ruta daliniana, no podia faltar.
Cert que em va sorprendre, no l'esperava tan gran.


QUADERN DE VIATGE, GIRONA i provincia, primavera 2005

Per saber més de Girona i provincia clica ací.


dissabte, 29 de novembre del 2014

GIRONA: les ruïnes gregues i romanes d’ EMPÚRIES

A Empúries cal anar i també retornar, i és que a més a més del recinte arqueològic, l'envolta un bonic paisatge.




Des de l’acollidora ciutat de Girona visitem els voltants. Hui volem anar al recinte arqueòlogic d’Empúries, té tanta història! Associe el nom de les ruïnes a la idea de comerç, a esplendor econòmic durant l'època d'abans de Crist, em venen al cap passatges escrits... i recorde que en temps grecs el nom era Emporión i en temps romans Emporiare. 

Etimològicament Emporion significa centre de compres i és just el propòsit de la ciutat situada al delta del Fluvià a l’encreuament de rutes comercials, amb port natural que protegia les naus comercials. Emporión va ser porta d’entrada de les cultures clàssiques a la Península Ibérica.

No cal ser experts per adonar-nos-en que el que anem a veure és una meravella, per la qual cosa anem amb expectativa, o tal volta cal dir millor, amb curiositat viatgera.

De Girona anem a L’Escala, és el punt i final del trajecte amb vehicle. A partir d’ara queda una curta caminada, són 2km i mig entre pins i vorejant aigua per un accés de vianants inaugurat l’any 1992. Diuen que moltes construccions d’esta població estan fetes amb part de les ruïnes. Ho diuen de molts llocs on hi ha ruïnes a prop.


Per arribar-hi, fem una curta caminada entre pins i mar...


Arribem. Amb respecte accedim al recinte, el lloc s'ho mereix.

Quan arribaren els romans, al principi, grecs (segle V a.C) i romans (segle I a.C) convivien, després els grecs fores absorbits pels romans que crearen una ciutat deu vegades major que l’existent. Més tard arribaren el visigots que l’anomenaren seu episcopal i després amb els invasors posteriors la ciutat ja va ser demolida. I la demolició va ser completada pels pirates normands del segle IX. Encara que al recinte trobem restes de diferents èpoques la majoria corresponen just a esta època de convivència, quan grecs i romans formaven una ciutat única. 

Falta molt per excavar i molta informació queda amagada. Per ara ens conformem amb el que hi ha, que és molt i important. Empúries és un conjunt espectacular, el conjunt arqueològic grec més important d’Espanya.

És una ampla extensió: són tres conjunts: Sant Martí d’Empúries que no conserva ruïnes, es troba tres quilòmetres més allunyat i va ser el primer reducte grec. Malauradament per qüestió d’horari no anem-hi. I és que quan depenem de transport públic no es disposa de tot el temps que voldríem, avantatges i inconvenients,  també té el seu encís viatjar amb transport públic i contactar amb la gent. Així que, el temps que tenim el dediquem als altres conjunts, la ciutat grega i la ciutat romana.


Plànol on s'hi veuen clarament els tres conjunts a visitar.
La visita de la ciutat romana mostra, entre altres una de les cases més importants de la ciutat amb uns mosaics que decoraven el terra de les habitacions principals. També vegem altres cases d‘atri i peristil, el cardo maximus que era un dels carrers principals de la ciutat, tabernes, botigues... la palestra o edifici destinat a fer exercicis gimnàstics, el fòrum o centre polític, religiós i econòmic on s’hi trobaven el principals edificis públics de la ciutat, també els edificis destinats a l’administració de la justícia, la política o el edificis religiosos com el temple capitolí, dedicat probablement a Júpiter, Juno i Minerva. Hi ha un pòrtic que envoltava el fòrum reconstruït, restes de muralles i un amfiteatre.



Part romana
Pel que respecta a la part grega trobem part de la muralla defensiva, l’àgora i un edifici porticat dedicats a activitats socials i comercials, diferents cases, un centre terapèutic i religiós dedicat al deu de la medicina, santuaris dedicats a diferents divinitats Isis, Zeus, basílica paleocristiana, un mercat articulat al voltat d’un cisterna, el sistema de clavegueram,  àmfores... i vestigis d’indústries, metal•lúrgica i de conserves i salses de peix.




Part grega

Emprem unes dos hores, tal volta un poc més, en fer la visita. Llàstima no poder anar a sant Martí i veure la seua església gòtica que cataloguen de singular, llàstima no poder trepitjar les platgesn que hi ha a prop, especialment belles i netes segons llegim a la publicitat. I ho deuen ser per la quantitat de turisme que atrauen.

No hi ha cap persona més visitant el recinte, per mi millor, però em dol que un lloc amb tanta història no siga atracció turistica per a la gent. El passeig és agradable, el passeig permet recordar part d’història, en ocasions llegida, en ocasions representada en pel•lícules, permet imaginar un passat, unes vides...

El treball arqueòlogic, que començà l’any 1908, continua descobrint i restaurant. Està bé que s’hi dedique pressupost al patrimoni cultural, testimoni de la història del lloc. Aixi i tot, diuen que només hi ha un 25% excavat.







Deambulem d'una part a altra... 

En acabar de visitar el recinte no podem més que dir una cosa, Empúries és una visita molt recomanable i que cal anar-hi i retornar, perquè a més a més del recinte arqueològic es gaudeix d’un preciós paisatge.


QUADERN DE VIATGE, primavera 2005, GIRONA i provincia

Si vols saber més sobre Girona i provincia clica ací.


dimarts, 5 d’agost del 2014

CADAQUÉS (Girona)

Cadaquès té un color especial, i té una raó que ho justifica. 

Cadaques és un lloc especial.

Hui anem a Cadaqués creuant un paratge singular i únic, entre revoltes, entre costeres estretes i perilloses però de gran bellesa, hui anem a Cadaquès creuant el parc Natural de Cap de Creus  que conserva espècies botàniques exclusives considerades estranyes, també és lloc de pas d’aus migratòries i habitatge de fauna poc vista.

I després de revoltes i més revoltes, de verd i més verd, arribem a un preciós llogaret, especial, un que junt a altres formen part del parc natural.

Cap de creus: paratge natural.

El primer que em crida l’atenció és el color de l’ambient, del cel, de les cases, dels carrers...del conjunt total. No és un color com en altres poblacions, és diferent, pot ser té un to blavós? No sé tal volta és la imaginació. Siga el que siga m’agrada eixe toc especial i diferent, eixa peculiaritat vora la mar.

Té sabor popular mariner i alhora un sabor bohemi que li dóna personalitat.

Caminem pels seus estrets carrers laberíntics amb costeres, amb carrers empedrats fets amb pedra viva de pissarra i amb pedres extretes de la vora del mar i que han estat modelades per les ones, el rastell és el nom d’este paviment peculiar que en alguns carrers es col•locà, seguint la saviesa del passat, en forma d’espiga per evitar que les persones rellisquen...Veritablement són uns carrers encisadors, acollidors, amb cases blanques que donen llum al to blavós...cada racó és una postal. 


Hi ha racons amagats i carrers empedrats dibuixant espigues..  

I parlant de postals i imatges del passat, veig una botiga on en tenen per a vendre unes del Cadaques de fa cinquanta anys i me n’adone que molt poc ha canviat el poble des del passat. Hi està l’encant, malgrat ser un poble turístic es manté, conserva l’essència que no s’ha d’oblidar. 


També hi ha un port amb restaurants, botigues i llocs per seure i mirar tranquil.lament la mar.

Parlem amb gent. Admire l’ambient sense sorolls i la preocupació que es té per la conservació del poble. Diuen que és un poble d’artistes, i no m’estranya, potser per la tranquil•litat que s’hi respira, pot ser per l’encís del port natural o pel color especial que segons una lògica explicació que em conten, té. I és que és degut a l’orografia que envolta,  és la pissarra i les oliveres el que fan que el color que reflecteix l’aigua de la mar siga gris i no blava.

Quan més estic en este poble més bonic el trobe.

Passem molt del temps al port sense fer res més que passejar, descansar...mirant, eixes aigües grises que hipnotitzen i els colors de les cases que contrasten, és un lloc agradable que assombrosament trobem sense turisme per ser temporada baixa. Millor, pensem nosaltres, així gaudim de l’espectacle que sembla creat per a nosaltres. 

Hi ha turisme, però poc, sortosament per a qui no ens agraden les masses...


No anem a Port lligat, on està altra casa museu de Dalí perquè no disposem de temps, en conformen amb la de Figueres.

En Port lligat hi ha una casa museu del geni Dalí. 

I és que hem d’agafar un autobús que creue el cap de creus i preferim no anar amb presses. El trajecte de tornada no és curt, ja sabem el tram de revoltes que ens espera i a més a més esta vegada el fem de nit i és quan les revoltes que semblen no acaben mai més es noten. 

I és que a les fosques ja no tenim el preciós paisatge que ens distrau i ens fa oblidar els vaivens del vehicle, a les fosques només cal tancar els ulls i pensar en el peculiar color blavós de Cadaquès i el de les pedres que s’hi trepitgen tretes de vora la mar. Així distraient la ment arribem a Girona LINK om tenim l’hotel.  

QUADERN DE VIATGE, GIRONA i província, primavera 2005

Per llegir en este bloc més sobre Girona clica ací 


dimarts, 24 de juny del 2014

GIRONA passeig per la ciutat

Girona és una ciutat acollidora i no excessivament gran, la la majoria  de la població està  al barri vell, tot està a un pas.

M’agrada Girona, i no puc començar este escrit d’altra manera. No hi ha cap raó especial, alguns dirien que és perquè està prop de Barcelona, altres dirien perquè està situada entre el mar i la muntanya, no sé, tal volta jo la trobe agradable per la grandària. No es veu multitud de gent, té tots els avantatges de les grans ciutats  i no els inconvenients. És acollidora, ni excessivament gran ni excessivament xicoteta.

Hem vingut per quedar-nos una setmana, escodrinyarem la ciutat i amb tren o bus visitarem els seus voltants. No tenim cap previsió sinó la d’un llistat de recomanacions. Ens deixarem portar pels horaris dels transports i pels suggeriments que ens vinguen de moment, els que ens puguen fer la gent que trobem. El primer que fem és anar a l’oficina d’informació i turisme,  que com experts que són, ens aconsellen.



En esta ocasió tenim l’hotel allunyat del centre urbà. És la primera sensació quan arribem ja de nit, però una vegada fet el primer trajecte diürn , situats i sabent el camí, tot està a un pas.  Cada dia travessem el parc de la Devesa per anar al centre històric de Girona. Però és un goig de passeig quan no hi ha cap pressa, el parc té més de 2500 arbres plataners dels quals alguns superen els 50 metres d’alçària. 



I quan arribem a centre històric, al barri vell, ens meravellem amb els monuments, amb les vistes, amb l’ambient, amb els carrerons costeruts i les places porticades. Passegem pels seus carrers sense aglomeracions, sense entropessar, puc admirar el seus ponts i eixe conjunt de cases, que són la imatge que la identifiquen. 

És el que destaque,  la panoràmica de les cases del Oñar que són famoses pel color i per la situació, conegudes per tothom pel conjunt que formen junt al riu sobreeixint la catedral per damunt de tot. 




I ponts...de ponts hi ha uns quants. En total en són deu. El riu Ter, és el que passa  per la ciutat i el seu afluent Onyar divideix la ciutat en dues zones. 

El pont  de sant Feliu així com el pont de  ferro són els que nosaltres més utilitzem per passar d’un costat a l’altre, per accedir a la vora dreta que és on està el barri vell.  

Els ponts solucionaren el problema d’unir les dos parts de la ciutat separades pel riu, actualment no queda cap dels medievals i els que hi ha són de nova construcció. Destaquen tres ponts històrics, fidelment conservats i un de construcció més recent.


Un és el  pont de Pedra, datat a l’any 1856 i construït amb la típica pedra gironina amb abundants fòssils. Es va dissenyar per ser pont principal, per a persones si carruatges.



Altre és el pont de ferro o de les pescateries velles, construït per la companyia Eiffel l’any 1877.  Té escales d’accés i és d’us de vianants. Va substituir a unes passarel•les de fusta junt a les pescateries que sempre es feien malbé en les freqüents inundacions.



I també està el pont de Gómez d’us de vianants solament,  de 1916, fet amb formigó que aleshores era una novetat en construcció. Té un únic arc i és un pont esvelt i modern. Porta el nom de la persona que va cedir part de sa casa per a poder construir-lo. 

I altre més, com un dels més moderns està el pont de san Feliu, construït l’any 1995.

Cada vegada que creuem un dels ponts parem l’atenció en la vista de les cases, és una panoràmica perfecta. Mirem i no podem evitar fer comparacions amb Venecia. El que tenim davant no és com Venècia, no comparem la bellesa, el que mirem és que moltes de les portes d’entrada a casa en la ciutat italiana donen a l’aigua, en este cas és la part darrera la que dóna al riu. 




Observem amb deteniment detalls que ens delaten la vida que es fa a les cases, vegem cadires en terrasses que ens diuen que algunes són bars, vegem també roba estesa. Tot, li dóna a la ciutat un aire popular. Estic segura que esta estampa és similar a la de fa un grapat d'anys.



Fem una caminada fins a una part de la muralla que està ben conservada situada junt a un jardí molt propici per fer una relaxant passejada.

La muralla carolíngia, és segons diuen un element únic en Europa. La voregem fent el camí de ronda antic i gaudint de les vistes que els miradors ofereixen. 


Visitem els banys àrabs al final del passeig arqueòlogic. S’anomenen àrabs però en realitat és una construcció cristiana romànica del segle XII, però el disseny està inspirat en banys àrabs i termes romanes.



I anem el bari jueu, el Call, que és un dels millors conservats d’Espanya. A l’edat mitjana el  barri jueu de Girona junt al de Besalú que és una població menuda de la província, formaven uns dels centres culturals me representatius de la comunitat sefardita d’Espanya.




És un goig visitar la ciutat, el conjunt històric està concentrat i els monuments estan molt a prop uns dels altres. 


I així arribem al monestir benedictí de san Pere de Gallimants, del segle XII, destaca els capitells de l’església i el claustre. Es de 1992 forma part del museu arqueòlogic.



Seguint el nostre deambular passem per la capella de sant Nicolau enfront de Sant Pere Galligants, és un temple romànic llombard del segle XII amb una única nau molt elegant i un cimbori octogonal. Es va edificar al barri de sant Pere per donar serveis parroquials al monestir. Actualment pertany a l’ajuntament i s’utilitza per a exposicions.



I passem per sant Feliu, originaria dels primers temps dels cristianisme, conserva molt de l’edifici romànic completat posteriorment per elements gòtics i barrocs. Conté valuosos sepulcres romans i paleocristians.

I com no? no deixem d’anar a la catedral, que ressalta per la façana barroca. Va ser construïda entre els segles XI i XVIII, i el que la fa peculiar és una ampla nau gòtica, diuen que la més ampla del món desprès de la del Vaticà. Particularment m’agrada una part que data del segle XVIII:  l’escalinata de la catedral, que és espectacular, té 90 escalons distribuïts en tres trams i balustrada de pedra a cada costat. Es  com si anàrem pujant camí cap al cel...



Del claustre del segle XII destaca l’ornamentació.


Carlomagno està molt present en la història d Girona, es diu que va alliberar la ciutat del domini musulmà i va construir la catedral al mateix lloc on s’hi trobava la mesquita.

I com hi ha temps per a tot, no solament dediquem el temps a caminar i visitar monuments, cada vesprada i nit, parem a una plaça acollidora, la plaça de la independència que és on s’hi concentren restaurants i llocs d’esplai, un lloc sempre ple de gent i activitat.

Que bonica és Girona!. La preocupació per la conservació del Patrimoni, és una constant en la ciutat i en la província, tal volta és el que li dóna encant, tal volta és el que la fa un lloc bonic, el sentir-se quasi transportat en el temps mentre passeges pels seus nombrosos racons i places.


QUADERN DE VIATGE, GIRONA, primavera 2005