RACÓ VIATGER de Mariló: de juny 2018

dissabte, 30 de juny del 2018

CROÀCIA: Varazdin i la Spancirfest II PART

Inesperadament estem inmersos en una festa tradicional, els carrers estan de bat a bat amb gent del poble i de la rodalia, és una festa molt esperada cada any.

Tot a Varzdin està al voltant d’un Castell feudal que de tots els monuments és un dels que destaca. Actualment és un museu i seu d'exposicions, que recorda els temps que defenia el nord de Croàcia de les invasions otomanes. És una edificació que començà a ser construïda al segle XIV.

El passeig, que haviem començat a la plaça principal, l'hem seguit entre el maremàgnum format per persones, i ens ha portat a este castell barroc que sembla de conte de fades.

Al voltant del castell, uns turons antigament feien de barrera protectora, com si foren muralles. Un passeig des de les altures per estos turons ens donen noves perspectives del castell, per davant i per darrere.

Passem pel pont llevadís i de nou estem en els carrers per on no es pot quasi ni caminar. Per tot arreu hi ha festa. Al fons veiem un edifici cridaner pels colors de la façana, es el palau barroc Sermage que té una galeria d’artistes contemporanis.

No tenim prou ulls per veure-ho tot. Les paradetes de venedors ambulants amb productes típics i artesania són una temptació.

Entrem a un pati on hi ha cata de vins...per fer un descans del passeig.

I després ja retornem a la plaça principal. La festa està en tots els llocs.

A més a més del valor històric de la ciutat, a Varazdin se la coneix últimament com la ciutat on dormen els àngels. N’hi ha per tot arreu, i s’ha creat un marqueting al voltant dels sers alats. Nosaltres malgrat la gentada festiva n’hem vist uns quants. La idea dels àngels va ser de Zeljko Prstec, que fins i tot va fer de sa casa un museu.

L’últim carrer per on passem és molt estret i diferent. Hi ha art alternatiu, en alguns casos sembla artesania més exclusiva: es veu disseny en la roba i els artistes creadors al costat assessoren, es veuen pintors i artesans fent el producte que venen: marcs de fotos, quadres, bossos, bijuteria, làmpades... Al mateix carrer estret hi ha llocs per seure i prendre un refresc, però tampoc són llocs usuals, és noten un toc progre com un, en el que hi ha fardells de palla per a seure.

Tot Varazdin respira art, actual i del passat.

QUADERN DE VIATGE, CROÀCIA, estiu 2017

dimarts, 26 de juny del 2018

FOTOS i MÚSICA: SANTIAGO DE COMPOSTELA

I diuen el peregrins que tots els camins porten a
Santiago de Compostela...tots no,
però si que és el nostre camí més afamat.

MÚSICA:

Sementar sementarei

dissabte, 23 de juny del 2018

CROÀCIA: Varazdin i la Spancirfest- I PART

I de sobte trobem el lloc on dormen els àngels, una ciutat envaïda per una festa anomenada spancirfest que, anualment, és un esclat de sorolls, olors, colors i gent.

Des de Zagreb anem a Varazdin, està relativament prop, a uns 100 quilòmetres.

I de camí veiem que muntanyes i més muntanyes envolten la ciutat. Varazdin va ser capital de Croàcia i va tenir la seua importància administrativa. Presumeix de riquesa, fins i tot les clavegueres són d’or, diuen els seus habitants fent broma, i és que són daurades.

Varazdin es vanagloria del seu centre de vianants ple de carrers empedrats amb cases barroques, palaus de color pastis i esglésies magnifiques que li donen eixe ambient especial aristocràtic que recorda tant a Àustria, a Graz, a Salzburg…o a Viena, encara que Varazdin és molt més xicoteta. Hi ha un riu, el Drava.

Tot està al voltant d’un Castell feudal que de tots els monuments és un dels que destaca. Actualment és un museu que recorda els temps que defenia el nord de Croàcia de les invasions otomanes. És una edificació renaixentista que començà a ser construïda al segle XIV.

La vida gira i girava al voltant de la plaça principal, la del rei Tomislav, on està l’ajuntament, que és altre edifici a ressaltar per ser un dels més antics d’Europa. I també cal anomenar com edificis amb història, l’església de san Nicolas, la dels jesuïtes o santa Úrsula.

Però, quasi no podem apreciar cap edifici. Als carrers no cap ni una agulla i és que visitem la ciutat en dia de festa i hi ha molts visitants croates i estrangers que hi estan perquè no volen perdre’s la gran festa anomenada Spancirfest. Els edificis estan tots engalanats i tapats pels rius de gent que van i venen. Varazdin és visita en un tres i no res i en realitat tots donem voltes repetint carrers varies vegades.

El festival té molta fama entre la gent que viu per la rodalia que no falta a la cita. També és coneguda en els països que envolten Croàcia. Ja l’havíem vista anunciada a Zagreb però no sabíem que era tan important.

Des de fa 19 anys Varazdin celebra la Spancirfest, dura 10 dies i comença a final d’agost. Va ser el primer festival de carrer a Croàcia. Spancir significa el que camina per la qual cosa la decoració d’un dels carrers principals està formada per siluetes de peus. Els peus penjant queden genial.

Visitem monuments i gaudim de la festa. Tot alhora.

Parem l’atenció en detalls damunt de portes, és el que antigament explicava l’ofici que es feia en la casa. Un soldat explica que eren ferrers, una tortuga diu que es venien pintes per pentinar-se el cabell i una sirena diu que hi havia productes i especies portats del mar.

Seguint este carrer arribem a la torre de san Nicolas.

Varazdin és hui, monuments envoltats de festa.

Varazdin és música, teatre, tendes a l’aire lliure, és demostració d’artesania, de gastronomia... Els artistes dominen els carrers. Hi ha llibertat d’expressió i el festival fomenta la creativitat.

M’agrada el fet de veure moltes distraccions preparades per als xiquets i xiquetes. És un festival que fomenta el sentiment de comunitat pel que es veuen moltes famílies. És lloc d’encontre d’artistes i bon moment de fer contactes.

La gent tapa les façanes, del que s’endevina són d’edificis importants.

Caminem entre molta ambientació, molt de soroll, molta gent... molta alegria festiva contagiosa.

Continuarà...queda arribar al castell...un castell monumental.

QUADERN DE VIATGE, estiu 2017, CROÀCIA

dimarts, 19 de juny del 2018

FOTOS i MÚSICA: CANDELARIO (Salamanca)

Espanya és tan variada! quants racons incomprables, quants pobles que no han perdut l'essència malgrat el temps i el turisme... Candelario és un d'ells.... sense dubte és un del pobles més bonics de Salamanca...si no el coneixes...a què esperes?

dissabte, 16 de juny del 2018

Ciutats de SICÍLIA-III: La capital CATANIA

La televisió i la història s’han encarregat de fer-nos saber molt sobre l’engranatge particular anomenat "màfia", situat en este país encara que no és una exclusivitat siciliana.

Acabem la ruta per Sicilia en Catania, d’on agafaremm vol de tornada a Espanya.

El país ha estat un descobriment inesperat, m’ha agradat, malgrat el calor sufocant d’estiu inevitable. Si torne a sicília ho faré en altra època de l’any.

La ciutat de CATANIA és la que té la fama de ser la més perillosa de totes pels robatoris i altra delinqüència. El poc temps que hi ens quedem, estem vigilant amb quatre ulls, a l’aguait. Jo ja estic escarmentada de la meua estada a Nàpols i no vull repetir l'experiència de patir una aventura desventurada.

Després del sisme de 1693 Catània va ser reconstruïda sobre les ruïnes i corrents de lava. Com aleshores no hi havia mitjans per fer el camí pla es veuen carrers amb roques que de vegades arriben fins el primer pis dels edificis. Això és certament una curiositat digna de veure.

La primera parada és a un parc on es concentren els vellets de la ciutat i on també se solen muntar partides de cartes o altres jocs.

Sembla una gran ciutat, quasi una capital. Té una gran avinguda principal on està concentrat tot el comerç de botigues modernes, en veig quasi més ací que a Palerm.

Al final de l’avinguda principal visitem restes de l’amfiteatre romà, és poc i queda deslluït enmig de la ciutat.

La ciutat té mala fama, hi ha pocs turistes, l’ombra de la màfia ronda, la majoria dels que hi anem ho fem de passada, es limiten a passejar per l’ àrea principal sense accedir a carrers que s’allunyen del bullici i en part de la protecció ocular d’altres transeünts.

Tanmateix, nosaltres, sense aventurar-nos molt si deixem un poc el carrer principal per buscar el teatre Bellini, està fora de l’àrea turística i més recomanada. La visita és ràpida, de nou tornem on hi ha més gent, val més prevenir que curar, tal volta estem influenciats per prejudicis, però en este moment, no ho podem evitar.