FOTOS i MÚSICA: RÚSSIA

Aquella era una  Rússia oberta al capitalisme però amb les petjades del comunisme enfonsades...

un país fent camí... evolucionant... trobant la nova identitat...

MÚSICA: 

KALINKA

cor de Moscou

RUSSIA RUTA Anells d’or: KOSTROMÁ i JAROSLAV ( II part)

Sóc conscient que Rússia ha anat canviant... i que si torne en uns anys res serà de la mateixa manera... ni la restricció de menjar ni l’explotació sexual que sense buscar, en aquells moments vaig trobar.

Aquell any, ja en fa molts ara, optàrem per anar a Rússia, visitàrem la meravellosa San Petersburg on anàrem amb tren nocturn des de Moscou,  la ciutat que sempre diré té la plaça més bonica del món. 

Però Rússia és molt gran i variada, així que decidirem  fer una ruta que està considerada de les més boniques i antigues històricament parlant ... la dels anells d’or. Visitàrem Vladimir i Suzdal LINK i la següent parada seria Kostroma.

KOSTROMÁ, vora el Volga,  la recorde especialment perquè el dia que arribàrem jo complia anys, Passejàrem pels carrers i arribàrem a la plaça principal des d’on eixen com a rajos els carrers envoltant-la. És una de les ciutat més antigues de Rússia on conflueixen els estils de totes les èpoques, i així entrar a la ciutat és com si entràrem a una màquina del temps que ens traslladara al passat. 

Va ser fundada l’any 1152 construïda originàriament com a fort per protegir les rutes comercials dels rius Kostroma i Volga. Era, i és,  un nucli industrial, destacant la fabricació de fil, maquinària i calcer.

La ciutat està situada en una zona rica en fusta i s’hi nota. La fusta manava en les construccions del passat, tenint en compte que al segle XVII poques cases de pedra hi havia, ens adonem que tanta fusta caracteritza la ciutat.

Visitàrem la ciutat sense oblidar el monestir de l’Ipátiev vora el riu Kostromá, d’on destaca la catedral de La Dormición del segle XIII i reconstruïda al segle XVIII.

Seguirem caminat per Kostroma...

I arribàrem  al museu a l’aire lliure de com eren antigament les cases.

 Des d’un vaixell navegant pel Volga veiérem de lluny el monestir de San Epatio.

Després arribàrem a la ciutat mil•lenària de  JAROSLAV per visitar la catedral, construïda com un convent al segle XII i per a defensa de la ciutat comptava amb una muralla externa. És ciutat antiga i alhora moderna, amb harmonia. S’hi enorgulleix de comptar amb el teatre més antic de Rússia construït a la dècada de 1750 i que va ser on es construí el primer port del Volga. També va ser la primera ciutat ortodoxa.

A més a més hi ha nombrosos temples ortodoxos, algunes del segle XII i que s’hi distingeixen per l’estil típic de la ciutat, en rajols roig amb brillants taulellets decorant. 

I pararem al moll construït entre 1823 i 1835amb les baranes de ferro, parcs, mansions.. lloc idoni per passejar. En estiu s’hi organitzen travessies que arriben a localitats properes.

Recorde que em cridaren l’atenció els núvols…que boniques formes, no ho vaig poder evitar i els vaig fotografiar, ho faig sovint i tinc una bona col•lecció de “cels ennuvolats”.

Des del monestir del Salvador església de l’Epifania i la capella d’Alejandro Nevski.

Però una imatge inesborrable conserve de tot el viatge a Rússia, la de les xiques altes i rosses en “escaparate” esperant a qui vendre’s. Hi havia a Moscou i també als pobles. Semblaven totes fetes amb el mateix patró, amb bellesa extraordinària i dolçor en la mirada, tal volta amb un toc de tristesa. Pobres xiques guapes condemnades!. Espere que amb el  temps esta situació ja no hi siga, que haja canviat i que aquelles xiquets rosses i altes tinguen una mirada plena de dignitat.

REFLEXIONS POSTERIORS, RUSSIA estiu 1995

RUSSIA: RUTA Anells d’or VLADIMIR i SUZDAL (I part)

I em venen a la memòria les cúpules particulars i úniques, i els poblets amb les dones amb el mocador al cap... a Rússia vull tornar.

L'itinerari del viatge a Rússia el canviàrem a última hora, volíem fer un trajecte amb el transsiberià però per diverses circumstàncies es va frustrar. Així que optàrem per altre rumb dins del mateix país: la ruta dels anell d’or. Amb estada a les granc ciutast San Peterburg i Moscou.

I la férem partint des de Moscou i la primera parada era VLADIMIR ciutat mil•lenària, a 190 quilòmetres de Moscou. 

De camí a la ciutat anomenada el cor del l’anell d’or, trobàrem una realitat ben diferent a l’urbana de la capital.  Ara començàvem a veure el món rural, les aldees i altres menudes poblacions que res tenien a veure amb el que havíem vist fins el moment.

Vladimir va ser fundada l’any 1108, forma part del Patrimoni de la Humanitat “Monuments blancs de Vladimir i Suzdal”, està banyada pel riu i envoltada de bosc. Des de 1972 es coneguda entre estrangers i entre els russos és molt popular. La ciutat és testimoni urbà dels temps medievals perquè al segle XII va ser capital del principat homònim i va ser engalanada amb valuoses construccions. 

En Vladimir, situada en zona agrícola que  es va desenvolupar com un important centre industrial en la dècada de 1930, teníem una destinació ben clara, visitar la catedral de La Asunción i la Natividad, i la catedral de san Demetrio. 

La catedral de la Asuncion és del segle XII amb les cúpules daurades característiques disposades en cada angles del temple envoltant a una central. El campanar també és daurat i rematat per una fina agulla que li dona un toc elegant.

Dins del recinte hi ha sepultures de personatges afamats i els murs estan coberts amb pintures d’un artista local també molt conegut en Rússia, Andrés Rublev. L’església va servir de model per a la construcció de la catedral principal del kremlin de Moscou.

L’altra joia arquitectònica que visitàrem fou la Catedral de San Demetrio, que va ser l’església del desaparegut palau dels príncep Vladimir. Està feta amb pedra i decorada amb relleus d’influència bizantina arribada des d’Armènia. Afamada per la decoració de filigrana amb pedra blanca.

La porta daurada de Vladimir del segle XII, és l’únic testimoni d’art d’enginyeria militar rus antic.

La ruta pel país era guiada, i encara que ja estàvem acostumats a la rigidesa de la guia Nadia, en estos menudets poblets encara s’havia de complir totes les normes de manera més estricta. Per la nit ens “obligaren” a assistir a un espectacle de teatre tradicional. Era fora de programa i s’havia de pagar, sense opció a dir que no es volia anar-hi . Jo era una de les que no volia perquè no sóc partidaria dels muntatges turístics i no em va agradar la imposició, tanmateix com sóc persona optimista que trau la part bona de tot, ho valore com un espectacle per veure folklore, encara que  fóra mediocre, com va ser en esta ocasió.

I és que els carrers a mitjan vesprada estaven deserts, o anàvem a l’espectacle o ens quedàvem a l’hotel, no hi havia altra alternativa possible.

La segon parada va ser a SUZDAL una interessant ciutat museu que guarda perfectament l’estil rus amb construccions baixes fetes de fusta. Així es coneix l’essència de Rússia entrant en pobles com este que ajuden a entendre la història que l’ha configurat com a poble.

Suzdal està a la part central de Rússia i se l’anomena la perla de l’anell d’or, és la part millor considerada del patrimoni de la Unesco que agrupa estos monuments de la zona. Va ser un important centre religiós que en un moment donat comptà amb quaranta esglésies per a quatre-centes famílies per la qual cosa, quan s’hi passeja pels seus carrers, sembla que cada dos cases hi ha una església. Recorde  que hi visitàrem la catedral de la Asunción amb cinc cúpules blaves, i el museu amb la porta d’or.  També el monestir del Salvador i la catedral de la transfiguració.

I el monestir de la intersección de la Virgen.

Atrau molt veure l’arquitectura tan diferent a la que nosaltres estem acostumats a veure, amb eixes cúpules tipus ceba sempre predominants. Passejàrem pels acollidors carrers de Suzdal, trobàrem les galeries comercials i un poc més endavant la imatge més típica en esta part més rural, la de les dones, mocadors al cap, venent els seus productes, una al costat de l’altra, sense competència ni rivalitat.

Però el viatge no s’havia acabat encara... 

REFLEXIONS POSTERIORS, estiu, RUSSIA 1995

EUROPA: CURRÍCULUM VIATGER amb enllaços directes

Visita la pàgina especifica per entrar directament al post que t’interesse.

Un poc sobre Europa... amb llocs on he anat a fer una tast i després amb més temps he tornat.

El primer contacte amb Europa va ser FRANÇA, concretament Paris, en viatge d’estudis, amb escapada a les properes ciutats de Brussel•les, gante i Bruixes. I fa poc vaig retornar al mateix Paris quan vaig visitar la zona de la BRETANYA i de la NORMANDIA. que bonic Paris...sempre i quina zona, la Bretanya-Normadia, més bonica! El sabor medieval en cada casa... I ara...acabe d'arribar de Montpellier...ja us contaré...sobre este lloc tan acollidor i proper.

Després d’aquell primera estada en una residència universitària parisenca, vindria un circuit per Suïssa, Àustria i d’Alemanya, la selva negra... una viatge llamp però que va servir per crear ganes de més...De fet anys més tard tornaria a Àustria però per trepitjar les seues muntanyes... si, a més de visitar grans ciutats com Insbrick, Salsburg o Graz...i xicotets poblets del Tirol, el que siguè realment interessant va ser fer rutes caminant pels Alps. Tota una experiència. A Alemanya, la considere pendent, perquè malgrat caminar per alguns dels seus fabulosos llacs i visitar dues vegades Munich em falta molt més per conèixer.

També he estat als Països Baixos i voldria tornar, perquè fa temps que hi vaig anar i perquè vull parar més  temps en cada ciutat.

Fa molts anys vaig visitar Portugal i també he tornat este estiu a la capital fent rutes pels voltants. Així com fa anys vaig visitar Escandinavia i anys després vaig voler tornar a Noruega centrant el viatge en la part lapona: El Cap Nord.

Una ruta per Anglaterra- Irlanda em va despertar el cuquet per eixos paratges. A Irlanda he tornat, també a caminar pels seus paratges naturals i a visitar ciutats; i a Anglaterra...espere no tardar en tornar-hi....

El viatge a Grècia em va encisar...el Pelopones, la capital i les illes...un deliri que va arribar fins a Efeso en Turquia...

Recorde una setmana a Praga, amb fred i neu...que bonic el seu casc històric...i fent escapades en tren pels voltants també.

I què dir d’ITÀLIA? Va ser el primer viatge final de carrera fent circuit per les ciutats més importants i des d’aleshores a Itàlia l’estic visitant racó a racó, ciutat a ciutat. Una setmana a Roma, o una setmana a la Ligúria, una setmana a Nàpols, una setmana a Venècia o una setmana a Bolonya.

 I també he visitat SICILIA, que em va sorprendre, per moltes coses.

A Europa trobem altres zones que ens creen dubtes en si estem a Europa o Asia...és el cas de RUSSIA i ISTAMBUL, a Turquia. Istanbul és altre món...i encara que té la seua part europea i els aires són més occidentals que en altres països musulmans, cert que entrar a Istanbul és capficar-te en un indret molt diferent al que en la resta d’Europa et pots trobar.

De Rússia vaig fer la ruta anomenada anell d’Or visitant les grans ciutats de Moscou i San Petersburg, va ser tot un descobriment visitar la zona fa anys quan encara no estava tan obert al món, tal volta seria hora de tornar per veure els canvis que ha experimentat ....

REFLEXIONS POSTERIORS, setembre 2015, 4t aniversari del bloc viatger

RÚSSIA: San Petersburgo

Després de visitar Moscou, San Petesburg va ser com obrir una finestra en una habitació tancada.

De Moscou agafàrem un tren nocturn camí de Sant Petersburg, tenia còmodes lliteres en compartiments de quatre, situades en un vagó comú on viatjàvem tot tipus de gent, locals i estrangers.

Agafàrem un tren nocturne amb lliteres compartides.

El camí el passàrem dormint i del trajecte no ens adonàrem. Arribàrem a la gran ciutat de San Petersburg, la segona en importància de Rússia. Al primer colp d’ull m’agradà, més si cal que Moscou i que els xicotets pobles i aldees que havíem estat visitant en la ruta anomenada dels anells d’or. San Petersburg semblava més moderna, més viva, més clara, més colorista…no sé quins adjectius emprar per qualificar. Tal volta caldria dir simplement que semblava més occidentalitzada que Moscou on l’hermetisme s’hi veia a l’ambient, s’hi respirava a cada moment. Parle de fa molts anys, eren altres temps...feia poc que el mur de Berlin havia estat tombat i amb ell tots els governs semblants.

De San Petersburg molt es podria dir perquè realment és una ciutat amb encant, elegant sobre tot, amb un aire diferent al que estàvem respirant. Ho torne a repetir perquè el contrast va ser molt gran.

L’Hermitage és la joia entre les joies russes, és una de les més gran pinacoteques i museu d’antiguitats del món. També cal especificar que el valor artístic i arquitectònic el té tan per fora com per dins. Crec que vaig comptar sis edificis situats a la vora del riu Neva.

L'Ermitage: es nota que és una imatge de fa anys, actualment  el paviment exterior està en millors condicions. 

De tots, el més important és el Palau d’hivern, residència oficial dels antics tsars. Va ser Catalina la Grande la primera en establir la seua residència al palau d’hivern recent construït (1765-1769). I ella començà la col•lecció pictòrica quan l’any 1764 va comprar 225 quadres de pintura holandesa i flamenca en Berlín. Va ser aleshores quan començà a decorar el palau amb art procedent d’Europa occidental. Eren els diplomàtics russos els encarregats de comprar tot tipus d’objectes: mobles, joies, llibres, documents, quadres...I quan ja no va tenir espai al seu palau, el xicotet Hermitage, va manar construir altre (1771-1797), conegut posteriorment com el vell Hermitage.

Entre 1783 i 1787 es va construir el teatre de l’Hermitage, on encara s’hi representen obres teatrals. El conegut com el nou Hermitage va ser el primer edifici construït (1841-1842) expressament per albergar art.

També forma part de l’Hermitage el palau Menshikov que va ser el primer edifici públic construït en pedra l’any 1710 com residencia del governador, des de 1981 és museu públic de l’Hermitage.

I també està l’edifici de L’estat Major, construït entre 1820 i 1827. Hi trobem un arc que dóna pas a la plaça del Palau, amb una escultura de bronze damunt que representa un carro guiat per 6 cavalls. Una part de l’edifici, que actualment pertany al museu, va ser ocupada en un principi pel Ministeri d’Afers Exteriors i el Ministeri d’Economia.

Així que amb el pas del temps, allò que començà Catalina la Grande es va continuar completant amb les col•leccions privades dels tsars posteriors. I no va ser fins l’any 1917, quan va caure la monarquia després de la revolució russa, que va ser declarat museu de  l’Estat.

Interior de l'Ermitage.

Recorde meravellar-me passejant per les sales que estaven repartides en diversos pisos. Hi havia molt, romà, grec, art rus, joies i armes, la pinacoteca està considerada la més completa del món.

Un company de viatge anava en cadira de rodes, recorde l’atenció personalitzada per acompanyar-lo, per guiar-lo cap a l’ascensor i per ajudar-lo en tot moment. Esta amabilitat era la tònica general en tot el país, tot eren atencions quan el veien que anava a creuar un carrer o quan anàvem per altres palaus o esglésies. No havia vist mai una atenció similar en cap lloc, ni en Espanya ni en l’estranger, tampoc, tot s’ha de dir, mai havia tingut un company de viatges que anara en cadira de rodes.

Façana exterior de l'Ermitage.

Vam passar per la catedral Kazan, la catedral principal de la ciutat, que venera a la verge de Kazan, la icona miraculosa més venerada de Rússia, símbol de fe. La catedral va ser construïda entre 1801 i 1811 i destaca una gran columnata de 96 columnes i és important per ser seu del bisbe ortodox de sant Petersburg.

Catedral Kazan.

I també passàrem per la catedral de San Isaac, la més sumptuosa i grandiosa de les esglésies. I com una curiositat cal dir, que per a construir-la, a començaments del segle XIX es van utilitzar uns andamis realitzats per l’enginyer espanyol Agustín de Betancourt. Les obres s’iniciaren l’any 1818 i acabaren l’any 1858.

Catedral de San Isaac.

Anàrem pel museu de la marina que és un dels més antics de Russia amb un preciós jardí davant.

Museu de la Marina.

Passant pel pont Anichiko paràrem a comprar-nos unes galetes en un mercat a l’aire lliure. Fins el moment això de comprar als mercats de carrer era la pràctica habitual, la d’adquirir productes a les dones de venda ambulant que era les úniques que assenyalant t’oferien el producte que volies. L’anglès, ni en Moscou ni als pobles que visitàrem valia, no l’entenien o no el volien entendre i ja he dit en altra ocasió que menjant als millors hotels ens quedàvem amb fam. La cosa va canviar en este ciutat. Al menys hi havia algun restaurant de menjar occidental!

Mercat a l'aire lliure.

I seguirem fent camí, passant per davant d’edificis monumentals del passat amb riquesa decorativa color i personalitat que convivien, amb més o menys encert, amb els edificis moderns més uniformes que no tenien carisma.

Edificis moderns i antics conviuen en harmonia.

La imatge de la catedral de san Salvador és la més fotografiada i amb raó. És molt bonica amb el riu neva de perspectiva.

Riu Neva i al fons la catedrsal de san Salvador, una de les imatges més fotografiades de San Petesburg.

En san Petersburg no teníem la mateixa guia que a Moscou  i no hi havia tanta rigidesa. Gaudirem de temps lliure i nosaltres vàrem aprofitar per contractar una barca que ens portara pel riu Neva. Vam tindre algun problema en el moment de l’acord, primer pel preu, que en un primer moment era desorbitat i segon perquè el “barquer” no volia acceptar uns bitllets al•legant que estaven datats en un any concret. Segons deia a Rússia nomes eren vàlids des d’una data determinada. No ens ho podíem creure!. Ho solucionàrem pagant-li amb altre bitllet i després anant al banc a tornar els bitllets que ells mateixos ens havien donat.

Passat l’ensurt, vàrem seure a la barca i començàrem el trajecte pel riu Neva, escoltant l’amiga Rosa que asseguda al costat del conductor, el mateix que ens havia fet passar una mala estona, llegia el llibre-guia de viatge al pas de cada edifici.

Va ser un bonic passeig, com visitar un museu a l’aire lliure. Per algun motiu este riu, que sense ser llarg, és el tercer més cabalós d’Europa després del Volga i el Danubi, i tots el edificis que el voregen, forma part del Patrimoni de la Humanitat.

Estàvem en estiu, amb una xafogor fora de la normalitat, però passejant pel riu i travessant els seus ponts, no podia més que imaginar la mateixa estampa en hivern, quan amb tota seguretat, no podríem travessar els canals per estar congelats.

Passejant pel riu Neva.

Catedral de san Salvador.

I visitàrem la Fortalesa de Pedro i Pablo, erigida l’any 1703, és la ciutadela original de San Petesburg. La formen diferents edificis importants com la catedral de san Pedro i san Pablo on estan enterrats tsars des de Pedro I el grande fins Nicolas II i la seua familia.

Fortaleza de Pedro y Pablo.

Dels voltants de San Petersburg visitàrem el magnífic palau d’estiu de Catalina. Tot era una meravella, la façana exterior i l’interior, les parets i els sostres, el sol de marqueteria, perfectament dissenyat, les immenses sales i les menudes, la decoració, les làmpades, les pintures…tot sense excepció era digne d’admiració.

Palau d'estiu de Catalina.

El daurat predominava i enlluernava perquè donava claror. Caminàvem de sala a sala sempre seguint el grup de manera controlada i dirigida, com quasi sempre, i en aquella època, en Rússia, bocabadats admirant tanta magnificència, tanta grandesa, tant de poder i tant d’or. Recorde que vaig pensar que tant de valor hi concentrat deuria de tenir un complex sistema de vigilància. Segurament el tindria, encara que  per molt que vaig buscar no el vaig trobar. No vaig veure cap càmera. L’únic que s’hi veia vigilant era unes “guardianes” assegudes en incomodes cadires en cada sala. I recorde com alguna que altra d’elles, en lloc de fer la faena que tocava, custodiar els tresors que el museu guarda, dormia plàcidament sense contemplacions. Ni el clic del botó de la càmera fent-li la foto la despertava.

Encara que això de dir que estaven vigilant és una manera general de dir les coses, doncs recorde perfectament que hi havia una d’elles, totalment dormida, el cap, fins i tot inclinat cap avall. I això que les cadires no eren els còmodes seients reials que hi havia per tot arreu! I ho recorde perquè no vaig poder evitar fotografiar-la mentre tendria un somni tal volta reial.

Interior del palau de Catalina: enormes sales vigilades per unes guardianes "cansades".

També visitàrem Peterhof, altra meravella arquitectònica russa plena de colors suaus envoltant d’un jardí preciós. Passejaven pels seus jardins uns personatges vestits d’època, simulant ser els amfitrions del palau. No ens cansàrem de donar voltes pels jardins, amb varietat de racons i amb precioses vistes que no deixàrem de fotografiar.

Peterhof.

Em va agradar San Petesburg, després de visitar Moscou, va ser com una finestra que s’obri en una habitació tancada.

REFLEXIONS POSTERIORS, RÚSSIA estiu 1995