nº34-ELS TEMPS DE SARA
Lucia Arenas
Ressenya feta per edicions del Butllent, any 2012
En “els temps de Sara” la protagonista veu com canvia la seua vida el dia que fa setze anys. Per una banda, coneix l’Àlex, algú molt especial per a ella. Però per una altra, son pare li conta un secret de família molt peculiar: li parla d’un gen que predestinarà la seua vida, de desaparicions familiars, de viatges impossibles de creure...
Opinió personal
Hui dedique este espai del racó viatger a una escriptora valenciana, Lucia Arenas, nascuda a Benigànim, a la Vall d’Albaida. Lucia Arenas ha escrit una novel•la juvenil destinada als adolescents “setze anyers”com els protagonistes de la trama, però puc dir que a mi, que ja fa temps que he passat eixa etapa, també m’ha enganxat la lectura d’este apassionant relat.
Vaig comprar el llibre perquè m’abellia llegir el que Lucia havia escrit, i ho vaig fer sense saber què anava a trobar, sense cap referència de contingut, solament sabia que la novel•la havia estat guardonada i que estava ocupant els primers llocs en els llistats de llibres més venuts.
I quan vaig començar la lectura gratament em va sorprendre trobar un llibre que parlava sobre “viatges” i estava situada a Gandia. Si, he dit viatges, que és un tema que a mi m’agrada tant, i he dit Gandia, la ciutat que tinc molt prop de casa.
I em va sorprendre també el fet que la trama m’atrapara i no poguera deixar de llegir. No podia parar perquè volia saber que li passava a la protagonista Sara. Sincerament dic, que no esperava tribar similar contingut en una novel•la juvenil. El que esperava era trobar-me amb els tòpics de sempre, els que s’escriuen per al joves perquè realment són els que els agraden, i per contraposició el que em vaig trobar va ser dos personatges. Sara i son pare, que feien uns viatges especials, uns viatges que més d’una persona desitjaria fer realitat.
Perquè els viatges relatats al llibre són diferents als que se solen fer en “la vida real”. Els viatges dels quals parla Lucia en la seua novel•la són viatges en el temps. I esta part és la que més m’agrada de l’obra, no perquè jo desitge traslladar-me al passat, (cosa que no m’he plantejat mai), sinó perquè em sembla una idea veritablement original que enfila molt bé la novel•la.
Estos viatges en el temps tenen una explicació, que encara que és il•lògica per a la ment humana, Lucia ens convenç amb la seua narrativa i acabem acceptant-la. El culpable és un gen congènit i familiar que fa que de tant en tant els afectats pel gen viatgen al passat, més o menys allunyat depenent de la força del gen heretat. La Sara protagonista, son pare i els avantpassats, són els afectats. El pare retrocedeix no arriba a cent anys i Sara, amb un poderós gent com el de la iaia, retrocedeix als segle XV, als temps de Francesc De Borgia. I és que altre aspecte que resulta interessant és conèixer la Gandia antiga, ben documentada, contrastada amb l’actual.
I si arribem a creure’s semblant utopia és per l’estil narratiu, on una primera persona no ens deixa en cap moment explicant-nos què senten tots els personatges siga al passat o al present. Es per això que la lectura resulta fàcil, no cal esforç per traure conclusions perquè l’autora ens va marcant cada pensament i cada fet. Segurament és una de les raons per les quals al públic juvenil li resulta agradable llegir este relat, no s’ha de pensat, s’ha de deixar portar per la lectura. I altra raó per la qual esta obra agrada tant a la jovenalla és perquè hi ha pel mig una història d’amor adolescent “en tota regla” , però ben escrita, de manera que no resulta “empalagosa” per a la mirada adulta que no veu les coses amb la mateixa perspectiva.
En “Els temps de Sara” llegim l’evolució d’un amor, l’amor de Sara i Alex, llegim pas a pas quan el coneix, quan comença a sorgir la xispa i quan es consolida l’estima, sabem del temors, de les alegries, dels patiments...el jove adolescent que llig este relat s’hi pot veure el reflex del que viu o tal volta voldria.
L’autora compagina estos passatges de la vida present de Sara amb la vida que porta al passat, on no falten aventures, on no falta el desassossec i també hi ha cabuda per a una part assortida de tendresa. No desvetlle més detalls, llegiu-los vosaltres. Les aventures de Sara al segle XXI i al XV us apassionaran.
