BOLONYA (Itàlia): LA PRIMERA MIRADA

En un viatge hi ha unes pautes a seguir: primer s’ha de veure captant la primera visió general d’un lloc, segon cal mirar per parts, tercer s’ha d’observar detalls i el quart pas és el principal, adonar-nos-en entenent el que s’hi veu i sabent la història que amaga.

M’agrada Bolonya, m’agrada el que he vist al primer colp d’ull només fent una primera passejada, és una ciutat tranquil•la, no excessivament bulliciosa, elegant, acollidora. Tot està a un pas. El centre històric està concentrat i tot està a no res caminant.

Les dos torres, les més importants de les poques que queden a Bolonya.

Tenim un hotel menut que està a meitat camí entre la plaça major i l’estació de trens, és la situació que ens convé en esta ocasió perquè Bolonya serà per nou dies la nostra seu des d’on volem visitar els voltants. L’hotel dóna a un canal, uns dels que s’hi conserven a la ciutat i que és afamat i eix en totes les guies turístiques que promocionen la ciutat. 

I és que a Bolonya antigament hi havia molts canals que subministraven d’aigua corrent les activitats quotidianes de la població. Amb l’arribada de l’electricitat els canals van anar cobrint-se i oblidant-se, però encara en queden uns pocs.El que circula davall nostre és el riu Aposa i nosaltres tenim el privilegi d’estar a prop d’ell. Un privilegi inesperat perquè el fet d’escollir hotel ha esta pur atzar.

Canal del riu Aposa, a la foto de baix pared de l'hotel Il Canale.

Així que cada dia desdejunem escoltant el soroll de les aigües passar pel nostre costat, perquè el menjador de l’hotel està al soterrani de l’edifici i la vista des d’eixa dependència sota terra és totalment diferent, i contrariament al que es puga pensar,  res idíl•lica a la imatge fotogràfica que si veu des de la part alta. 

El tracte amb la gent bolonyesa és agradable, amb la gent de l’hotel també. Per entendre’s parlant hem decidit que cadascú parle la seua, ells italià i nosaltres en valencià i així eixim del pas sempre. A l’hotel ens ajuden buscant horaris de trens, sense cap problema fins i tot ens deixen guies concretes pròpies per a que fem una ullada. També a les taquilles de l’estació de tren la paciència en contestar totes les preguntes és extrema. No tenen cap inconvenient en respondre i malgrat veure que hi ha cua esperant, ells contesten amablement. I és cert que només són uns deu minuts caminat tranquil•lament per anar a l’estació i deu minuts per trobar-te amb tot el conjunt monumental que fan de Bolonya un lloc tan encisador.  

La ruta cada dia se’ns fa més curta, tot resulta familiar quan trepitges per camí conegut, quan trobes les mateixes cares a les botigues de camí cada dia. El nostre camí va sovint de la via Independenza a plaça Neptuno passant per la catedral de San Pietro.

Avinguda de la Independenza, la comercial.

Façana de la catedral de san Pietro, a l'avinguda Independenza

...i arribem a la plaça major, després passem per l’àrea anomenada àrea “Quadrlatero” i arribem a San Estefano. 

Plaça Maggiore

Àrea del "Quadrilatero"

San Estefano

És el trajecte que fem la primera vesprada només arribar i que fem moltes vesprades-nits en tornar de la visita pels voltants. L’estació de tren també la controlem en un tres i no res. Com si estiguérem en casa.

Casc antic de Bolonya de nit.

Bolonya no és un lloc on s’ha d’anar a buscar un monument o altre perquè tot el conjunt arquitectònic és un monument que té una força i magnetisme incomparable, i una bellesa equilibrada formada al llarg dels segles. Així que anar a visitat Bolonya és passejar pels carrers del centre admirant façanes de palaus i places contínuament. 

Aspectes bolonyesos, detalls, carrers, monuments, façanes...

L’atmosfera t’envolta, és una sensació agradable i més si cal si s’hi pot passejar molts dies continuats, un rere altre, i la ciutat adquireix eixe to familiar. Diuen que Bolonya és la ciutat desprès de Venècia que conserva el millor centre històric d’Europa. Es també la ciutat més porticada del món amb 35 quilometres de pòrtics. M’agrada llegir sobre ell que veig, i agafant unes paraules que vaig escoltar, no recorde a qui, dic que llig per entendre abans de bocabadar-me o tal volta em bocabade del que he entés. I és que si se sap el que es veu agrada més perquè no solament veus el present, arribes a imaginar el passat també.

Vista des de la torre més alta, antigament a bolonya hi havia moltes torres, cada familia adinerada se'n construia una.

Bolonya són pòrtics, no es pot evitar fer connexió. Carrers grans i menuts de centre o de fora del centre...la majoria estan porticats. El pòrtic començà com una solució al problema de l’allotjament degut a l’augment de la població, la majoria estudiants. El pòrtic era una bona solució que permetia el pas de la gent per la vorera i a més permetia la construcció sense haver d’anar-se’n fora de les muralles. La construcció dels pòrtics es regia per unes normatives per les quals l’altura havia de deixar lliure per al pas d’un home a cavall, 7 pams bolonyesos, que són 2’66 metres, i la solució es va imposar al llarg dels segles.

El pòrtic protegia del sol i de la pluja, deixava via lliure als vianants, beneficiava el comerç perquè el pòrtic convida al tracte social convertint un espai privat en públic. Era una bona solució que a més a més es va escampar per les ciutats dels voltants.

Bolonya és la ciutat dels pòrtics

Alguns palaus no tenen pòrtics perquè els amos no volien crear relació amb els transeünts, no volien mesclar-se amb la plebe.

La rajola empleada per a la construcció existeix des de temps romans, materials que junt a l’argila, la selenita i l’arenisca configuren el color de Bolonya. Les cúpules de les torres de sant Bartolomé eren originàriament roges però per efecte de la pluja s’han tornat verd coure.

San Bartlomé.

I Bolonya també és coneguda per albergar la primera universitat, la més antiga d’Europa, per això se la coneix com “la dotta”. Anterior a la Sorbona, a Oxford o Salamanca, durant l’edat mitja va ser un dels principals centres del saber, hi arribaven estudiants d’arreu del món a estudiar dret, matèria que tenia prestigi, més tard serien també prestigiosos els estudis de medicina perquè a l’archigimnast es diseccionaven cadàvers humans per a les lliços d’anatomia quan en la resta d’Europa encara era un fet impensable.

Antiga universitat i sala on es feien diseccions humanes

Cal visitar Bolonya pas a pas, cada plaça i racó, cal entrar en este palau i observar no solament la sala de dissecció sinó el palau complet que està magníficament decorat. Cal entrar a San Estefano i a la basílica de San Petronio... o pujar a la torre més alta i passejar pel barri universitari i jueu. Bolonya val la pena mirar-la pausadament així que esta primera mirada continuarà per a que arribeu a entendre un poc més la ciutat.

QUADERN DE VIATGE, estiu 2013,  ITÀLIA: BOLONYA