UXMAL: Recinte arqueòlogic maia mexicà

La veritat es que impressiona. Una vegada més me n’adone de la grandesa de la civilització maia.

Estem a Mèxic. El recinte arqueològic maia d'Uxmal està prop de la ciutat de Mérida, capital de l’estat del Yucatán, lloc que també visitem en este viatge al pais dels maies. No podem deixar de visitar-lo, junt a  Palenque i Chichen Itza . Uxmal és un dels jaciments més importants del món clàssic maia, presumeix de tindre la piràmide més empinada de tot Mèxic. 

I vaja que ho és. Nosaltres hi pugem, amb esforç ho aconseguim.

Generalment els edificis són de murs baixos i llisos amb frisos molt decorats representant les vivendes o animals, i com no, tamé els seua deus adorats.

Les edificacions aprofiten el desnivell del terreny per guanyar altura i en algun cas destaca pel volum, com  la piràmide de “El adivíno” amb cinc nivells.

A “La piràmide del Adivino” també se la coneix com la “del hechicero” o “del enano” segons una llegenda que parla sobre un nanet, fill de la bruixa del poble i havia nascut d’un ou. El personatge, que volia regnar a la ciutat, apostà amb el governador que podia construir una piràmide en una nit solament. La piràmide va ser construïda i el nanet va ser proclamat governador de la tres vegades edificada ciutat d’Uxmal. 

La piramide del adivino és el major monument de la ciutat, té una altura de 35 metres i una amplària de més de 50. Costa de cinc estructures de diferents èpoques.

La veritat és que impressiona. Una vegada més, admirant estes edificacions,  me n’adone de la grandesa de la civilització maia.

fotos procedents de google imatges.

Seguim passejant per Uxmal i parem davant del palau del governador que ocupa molta extensió de terreny, destaca per estar disposat en tres terrasses i envoltat d’una planícia. És la gran obra del Mèxic antic. 

Consta de tres cossos independents, el central és un edifici rectangular amb 14 cambres accessibles, a 11 de les quals s’hi pot entrar des de l’exterior. A cada costat s’hi erigeixen els dos edificis units mitjançant voltes i galeries. A l’altura dels accessos els murs són llisos sense ornamentació. A sobre hi ha una sanefa decorada. També sobre la porta central està la figura del governant.

fotos procedents de google imatges.

Darrere de la Piramide del  Adivino  està  el Cuadrángulo de  las monjas, un conjunt arquitectònic molt interessant. És un gran  pati quadrat i en cada costat hi ha construccions que tenen cambres que s’obrin al pati. El nom li ve perquè sembla un convent.

fotos procedents de google imatges.

I també passem per la zona dedicada al joc de la pilota, és una superfície més menuda que el joc de la pilota que trobem a Chichen Itza. S’hi veu deteriorat però identificable. El joc de la pilota era molt habitual en les cultures de mesomèrica. Tenia un sentit esportiu i religiós que el convertia en una cerimònia mística. En la cultura maia el joc tenia sentit de la vida i la mort.

fotos procedents de google imatges.

El recinte és gran. Hi ha molt a veure: cases, plataformes, estructures, arcs, temples, columnes, piràmides menudes... fins i tot hi ha un conjunt-cementeri ornamentat amb calaveres.  Alguns elements estan ben conservats i altres no tant. Hi ha de tot. Hem fet el passeig tranquil·lament mirant-ho tot i posant atenció en els murs i les seues curades decoracions i els deus hi representats que al món maia ho dirigien tot.

M’agrada Uxmal. M’agraden tots els recintes maies en general. Cadascú té les seues particularitats que el fan únic, cadascú té la seua personalitat. Cap recinte arqueòlogic és comparable a altre. Tots tenen les seues piràmides i temples diferents, tots valuosos pel que eren i representaven.

El frare espanyol Diego de Landa, que va visitar la ciutat ja abandonada d’Uxmal allà pel segle XVI , quedà bocabadat. Seria el primer en recopilar dades sobre el recinte, segons li contaren els habitants de la zona. Al segle XVII seria altre frare qui anà a seguir investigant i donà noms als edificis. Al segle XIX arribà l’austríac Jean Frederic Walfdeck i amb dibuixos que va fer i la informació que va obtindre va escriure un llibre que es publicà l’any 1838: “Viaje pintoresco y arqueológico en la província de Yucatán”, sent la primera vegada que es feia difusió de l’art i la cultura maia.

El contingut del llibre era atraient i comportà que arribara a Uxmal un equip d’investigadors: John Lloyd Stephens, que s’ocupava d’estudiar els edificis i la cultura, Freferik Cathrwood feua il·lustracions i Samuel  Cabot estudià la fauna. Tot tenia com a finalitat fer un estudi extens de tota la zona de Yucatan i començaren per Uxmal que ja tenien documentació prèvia. A este primer viatge seguirien altres, ja després fent fotografies. I gràcies a totes estes expedicions sabem un poc més dels maies d’Uxmal. Després van haver altres investigadors que ampliaren els coneixements que se sabien i ja  a meitat de segle XX començà la restauració.

I començaren les visites dels viatgers i curiosos que volien retrobar eixe passat esplendorós entre les ruïnes, una de les visites més sonada va ser la de la Reina II del Regne Unit, el 27 de febrer de 1975, enmig d’una cerimònia maia religiosa va caure un diluvi d’aigua, el que té d’estrany és que estaven en plena temporada seca.

QUADERN DE VIATGE, Mèxic, estiu 1998

Vols llegir més de Mèxic?

Zona de CHIAPAS
Ciutat de MERIDA
DE CANCUN A TULUM
Ruines maies de CHICHEN ITZA..............PATRIMONI DE LA HUMANITAT
Ruines maies de PALENQUE.....................PATRIMONI DE LA HUMANITAT

GUATEMALA: recinte arqueològic maia QUIRIGUÁ

És un recinte particular, lliure de turisme perquè no té la fama d’altres, tanmateix té les esteles altes...molt altes...una d’elles forma part de la moneda de 10 cèntims nacional.

Estem fent un viatge per Guatemala*. Hem anat també a Hondures a visitar Copan i just ara, anem cap a Puerto Barrios, al Carib, però abans parem en un recinte arqueòlogic maia particular, és Quiriguá.

Quiriguá

Per arribar-hi hem traspassat una pista plena de bananers explotats per cooperatives que pertanyen a la Unitet Fruit Company.

Plataners.

Mire a un costat i altre, la pista és ampla, el terreny que ocupen els bananers a les dues parts és gran, fa ganes de parar i trepitjar per dins. I ho fem, ni s’ho pensem. Bosses blaves amb menuts forats per deixar passar l’aire cobreixen les bananes així es protegeixen.

Plataners

Arribem a Quiriguá. A la porta hi ha un venedor de cocos, en té trossejats i altres al costat protegits per un sac blau, el sol és traïdor, fort. Fa un calor humit i apegalós.

venedor de cocos.

Una vegada dins del recinte fem un tranquil passeig. No tenim pressa. Ho mirem tot  amb atenció, anem a soles, no hi ha turisme, l’únic inconvenient, és que fa un calor humit que esgota.

Ruines protegides per sostres de palla.

Declarat Patrimoni de la humanitat per UNESCO en 1979 Quiriguá conserva algunes de les esteles maies més altes de tots els conjunts maies. A la moneda de deu cèntims del país n’apareix una d’elles. 

Diuen que l’art que hi ha està emparentant amb el de Copan i que la visita no defrauda, és cert. L’estil de l’arquitectònic i les esteles és similar.

Quiriguá va ser ciutat rival de Copan, estan molt a prop una d’altra, en línia recta són 50 quilometres separats per una serra, però per accedir-hi s’ha de donar una gran volta.

Esteles protegides per sostres de palla.

Encara que segons conta la història, els governats de Quirigua van obtenir grans victòries com apressar al rei de Copan Conejo 18, sempre els dominaren els de Copan.

Les esteles estan cobertes de sostres fets amb palla per evitar deteriorament, encara que li lleven espectacularitat no esta de sobra perquè sembla que a Quiriguá plou bastant i l’erosió corromp.

Esteles protegides per sostres de palla.

La majoria de les esteles representen la imatge del rei Caucac Cielo i tenen uns deu metres, encara que per damunt del terra sobreïxen entre 6 i 8 metres, altres 2 o 3 estan enterrats. Hi ha competència amb copan però Quirigua creà peces monolítiques molt particulars respectant blocs rocosos utilitzats per  les escultures. A les peces hi ha representats personatges fantastics que no s’hi troben en altre lloc, curiosament només que en uns estela de Copan. Hi ha qui diu que esta coincidencia unida a la rivalitat entre les dues ciutats podria ser que l’artista de Quiriguá fóra apressat durant un temps a copanm ftemps durant el qual faria la representacio fantastica similar a la del seu lloc de procedència.

Esteles protegides per sostres de palla.

Observe que moltes de les esteles hi ha representats animals. I també observe monticles que segurament són ruïnes per destapar. Entre els arbres m’adone de la ceiba, arbre gran i majestuós, és el que ressalta en Guatemala per sagrat.

Ruines envoltades de vegetació.

la ceiba sabrada.

Quirigua m’agrada, és més menut que altres recintes arqueològics maies, no té tanta meravella concentrada com altres però el que es veu és harmònic i espectacular.  A més a més està el paisatge que l’envolta per dins, molta gespa i es que s’hi veu  molta cura per conservar-la enmig dels enormes arbres.  

I també és important per que mostra com deuria ser tota la zona abans de les plantacions. Fa pensar en el que s’ha talat per a plantar el conreu implantat. Allò tot era selva, tal volta molts vestigis maies estan sota els bananers, amagats per a tota l’eternitat.

Monticles on s'amaguen ruines maies.

QUADERN DE VIATGE: GUATEMALA, estiu 2009

*TOT GUATEMALA

Ruïnes maies d'AGUATECA

Recinte arqueològic de CEIBAL

Ruïnes maies de TIKAL
FOTOS i MÚSICA: recintes maies a GUATEMALA

RIO DULCE

MERCAT LOCAL de ALMOLOLONGA

MERCAT INDIGENA SOLOLÀ

CONVIVINT AMB UNA FAMILIA MAIA

VISITANT UNA ESCOLA
FOTOS i MÚSICA Contacte amb la realitat maia

LLAC ATITLAN -II part

LLAC ATITLAN  I part

ATITLAN: Caminada entre panis 
LLAC PETEN
LIVINGSTON
FOTOS i MÚSICA POBLACIÓ GARIFUNA de LIVINGSTON
VOLCÀ PACAYA
FOTOS i MÚSICA volcà PACAYA
RITUALS MAIES 
ANTIGUA: el poble i la gent
ANTIGUA: el fervor religiós

RECINTE ARQUEOLÒGIC de PALENQUE (Mèxic)

Palenque és, dins de la cultura maia del passat, un lloc impressionant.

En el nostre viatge seguint les petjades maies anem a Palenque, que és un jaciment arqueòlogic que està a Chiapas, a prop estan les cascades de Misol ha o d’aigua azul que hem visitat. I també hem estat a la capital San Cristóbal de las Casas

Palenque és un lloc impressionant dins de la cultura maia del passat. I això que no és massa gran, són al voltant d'uns 7 quilòmetres d’est a oest, és menor que Tikal a Guatemala o Copan a Hondures. Tanmateix destaca per les escultures que guarda i per l’arquitectura emprada. Hi ha un 2% explorat i es creu que encara hi ha més de mil estructures per traure a la llum. Tot cobert per la selva.

Palenque...envoltat de selva...

El recinte arqueològic de PALENQUE, parc nacional des de 1981 i Patrimoni de la Humanitat per Unesco des de l’any 1987, s’hi troba enmig de la selva. El nostre hotel també. Dormim a 5 km del poble, l’hotel té una piscina natural que és el mateix riu Usumacinta que donà vida als antics habitants. Ens envolta la natura frondosa i verda, quasi inhòspita. A la zona hi ha molts corrents d’aigua i fonts naturals, de fet el seu nom significa moltes aigües, resultat dels nombrosos rius que conflueixen al parc. I en idioma chol, el dels habitants de la zona, significa recinte tancat.

      

Un hotel privilegiat...enmig de la selva...

Entre tant de verd espès i fosc sembla que en un moment apareixerà Tarzan amb la companya Jane, tots dos penjants d’una liana. Ah! i sabíeu que les lianes són paràsits de la selva?. Mentre caminem per la selva en trobem moltes i també observem altres ruïnes maies encara per reconstruir cobertes per matolls. Tots els recintes maies són una meravella, els grans mes explotats turísticament o el menuts que guarden el sabor d’estar abandonats a la mà de Déu i conservar més autenticitat.

La selva on està Palenque...

Quan entrem al recinte arqueològic, entre ceibes i caobes, trobem una veritable joia. Mostra la saviesa maia de la qual encara falta molt per saber. A Palenque s’inventà el “zero” i un calendari molt més exacte que el que a hores d’ara utilitzem. I que dir de l’arquitectura, escultura i mitologia? Sense ser una entesa ni en art ni en història, sé que és una meravella. Palenque està ben conservat i ensenya molt del seu passat.

Passem per El templo de las inscripciones, un dels més importants. La ciutat va estar governada per la dinastia K'uk' B'ahlam, de la que destaca el famós governant Pakal el Grande, que manà construir este temple l’any 675 a.C com un monument funerari. Entropessar-se amb esta tomba, va ser una de les troballes més importants per al món maia. Estava envoltada  de figures d’estuc i objectes de jade que actualment estan exposades al museu nacional d’antropologia de Mèxic. Pacal va ser un gran rei que manà construir palaus i temples donant bellesa i importància a la ciutat que rivalitzava amb la de Tikal . En el posterior regnat dels dos fill hereus continuaren la tasca constructora. I aixi anà fins que la ciutat rival Toniná va prendre la ciutat i començà la decadència. Molt abans de l’arribada dels espanyols Palenque havia estat abandonada i no se sap la raó.

El templo de las inscripciones és una piràmide escalonada, que té el nom per uns taulers amb inscripcions jeroglifiques que detallen la història de la dinastia regnant i els fets de Pacal. A la cripta del governant també es mostrava els seus orígens i la seua mort. Es baixa al sarcofag per una escala empinada, claustrofòbica i humida. Ens parem a mirar el relleu que representa la coronació de Pacal.

Anem a veure l’aqüeducte que proporcionava aigua fresca procedent de la serra. És una estructura de tres metres d’altura. Visitem el palau, que més que un edifici és un complex de molts que estan units. Varen ser remodelats al llarg dels 400 anys i contenen escultures i relleus de gran valor artístic.

Hi ha un conjunt anomenat de las Cruces format pel templo de la Cruz, el templo dels Sol i el templo de la Cruz Foliada, sobre piràmides escalonades, cadascú amb relleus molt treballats a l’interior. Les creus a les que es refereixen els noms dels temples, són realment representacions de l’arbre de la creació que es troba al centre del món segons la mitologia maia. El Templo del Sol és una meravella.

També hi és el templo del Leon, dels que queda poc i el templo del conde, anomenant així per un extravagant aristòcrata angles Waldeck, qui el va habitar de 1831 a 1843, acomodant-s’hi com si fos sa casa.

També trobem el joc de la pilota, que són dues plataformes paral·leles.

fotos procedents de google imatges

QUADERN DE VIATGE, MÈXIC ruta maia 1998

MÈXIC MAIA: CHICHEN ITZA

Hi ha qui va a Mèxic només per les platges paradisíaques però després descobreixen que és història, cultura, tradició i que hi ha paratges enigmàtics i encisadors. 

Mèxic no solament són platges paradisíaques, Mèxic és història, cultura i tradició, ara estem a la península del Yucatà. En el nostre recorregut pel Mèxic passem pel recinte de TULUM, per PALENQUE, anem a MERIDA i a CHIAPAS. 

Ara visitem CHICHEN ITZA, quina meravella! No em canse d’admirar estes construccions que guarden tants enigmes, tants dubtes sobre construcció i que són testimoni de tantes vides del passat!.

Ja han passat anys des d'estes fotos...era 1998,
i ara em pregunte si encara es pujarà pels escalons o hauran fet un acces lateral com en altres piràmides...

Imagine les cares bocabadades del conquistador Francisco de Montejo i del franciscà Diego de Landa al segle XVI en veure la ciutat per primera vegada. Ells foren dels primers europeus en visitar-la i detallar tot el que hi havia. Són les mateixes cares que els visitants actuals fem, cares d’admiració per una civilització passada, per un món, el maia, que tinguè tanta importància al passat i que malauradament en l’actualitat els descendents lluiten per reconeixement i vida en dignitat.

No era fàcil la pujada ni la baixada però l'experència  compensava.

Enmig de pensaments del passat i del present maia, fem passeig amb el deu Kukulcan fent de guia i vigia des de l’eternitat d’esta ciutat o centre cerimonial Patrimoni de la Humanitat per UNESCO des de 1988. I també va ser reconeguda popularment per una iniciativa privada com una de les noves set meravelles del món modern l’any 2007, junt a la Gram muralla de Xina, Petra de Jordània, el Crist Redentor del Brasil, el Macchu Pichu del Perú, el Cllesseum romà d’Itàlia i el Tal Mahal d’India.

I al fons...l'espes verdor...

El cenote, a cel obert, és el lloc sagrat on s’hi feien ofrenes al deu Chaac, senyor de les pliges. Té 60 metres de diàmetre, amb parets verticals. A més a més de joies i objectes valuosos també sacrificaven persones, S’han trobat esquelets, generalment joves abillades amb robes cerimonials. També com ofrena religiosa, als cenotes se sacrificaven presoners importants. De tot hi ha constància perquè a principis del segle XX un diplomàtic d’Estats unit, atret per la informació que hi havia tantes joies, i arrossegat per la cobdícia, manà buidar el cenote i extraure el que hi havia per  a vendre-ho, i així ho va fer, encara que sortosament amb el temps i per gestions mexicanes la majoria d’aquells vestigis han retornat a Mèxic.

Cenote

I és que s’han trobat peces de jade, ganivets d’obsidiana, pedres precioses, gemmes... i així i tot, diuen els entesos que el cenote encara no ha estat del tot explorat, però quasi millor, no dir-ho molt fort, per evitar de nou despertar la cobdícia com la d’aquell americà. 

 Em venen al cap pel•lícules que han reproduït estos sacrificis, als nostres ulls tan esgarrifants, i que per als maies significaven tant...em fa pensar en que tot té diferents vessants, cadascú mira segons la seua perpectiva i això és una premissa amb la qual hem de comptar.

Al recinte hi ha molt que visitar, fa calor, és cert. Però amb l’estoïcisme de turista fem el que cal fer, paga la pena patir calor i admirar tot el que ens envolta. 

Caminem per la gran esplanada presidida per la gran piràmide de Kukuclan o el castillo. que és la piràmide de quatre costats que culmina en un temple quadrat. Hi ha 91 escalons per cada costat i un per pujar al temple superior, en total 365 esglaons, un per cada dia de l’any. És la piràmide que en els dies d’equinocci( 21-22 de setembre i de març)  les ombres formen la figura d’una serp que segons passen les hores sembla moure’s. Encara que semble màgia, no ho és. 

És una arquitectura feta a consciencia per dirigir la política de la supervivència. Les ombres formant la baixada de la serp-deu és el símbol de la baixada del deu a la terra, manant així portar endavant les tasques agrícoles de sembrar la milpa, front l’imminent arribada de els pluges. Tot denota un fort coneixement astronòmic i arquitectònic aplicat per a finalitats religioses i mundanes, necessàries per a l’estabilitat diària.

Encara que el castillo és la piràmide principal, parem l’atenció en la resta, perquè tot forma un conjunt harmònic i important. Passem per “El templo de los guerreros” que  té dalt de tot un Chac Mol i darrere s’hi veuen dues columnes formades per la serp cap avall. I pel grup de “Las mil columnas”.També per “La plataforma de los jaguares” amb columnres que són serps emplomades i al fons un mur representant els cranis dels decapitats en el ritus.“El juego de la pelota” té caràcter sagrat: 2 equips s’enfronten jugant al baló, sense poder tocar-lo amb els peus. Al capità guanyador el sacrifiquen. Les vistes que s’hi veuen des de determinats punts mostren la grandesa del lloc.

El que si que conten els visitants actuals és que les visites es fan entre masses...
el paratge perd naturalitat i encant per tanta gent.

QUADERN DE VIATGE: RUTA MAIA: MÈXIC i GUATEMALA, any 1998

GUATEMALA: RITUALS MAIES

Convivint en harmonia amb els rituals cristians, els rituals maies persisteixen i estan presents en la vida diària de la població que busca consol.  

Maximón

La religió a Guatemala és una suma de creences, d’herència del passat i del present. La religió indígena guatemalenca és una barreja de ritus ancestrals maies i ritus catòlics, ambdós van junts, conviuen en harmonia, de vegades van de la mà agafats, altres separats, però conviuen. L’herència maia està molt present i no s’ha pogut eradicar, sortosament.

Ho he vist durant les dues vegades que he visitat Guatemala, he vist bocabadada com, per exemple dins de les esglésies es resava amb coca-cola i ciris. 

Sincretisme en la religió: creences maies i cristianes es barregen

Chichicastenango

I també com els indígenes invocaven a les portes de les esglésies als deus maies entre fums de sàndal i mostres de fervor intens mentre la processó de la Verge passava per davant d’ells. Ho recorde perfectament, allò va ser a Chichicastengo, dia de mercat, a la població no cabia més gent. Són imatges inesborrables... ja pot passar el temps... tanque els ulls i ho torne a veure nitidament.

Processó a Chichicastenango

He assistit d’espectadora encuriosida a ritus maies autèntics, encara que, incredula com sóc, en un principi pensava que eren exclussivament preparats per al viatger. La primera vegada va ser a Chichicastenango i durant el primer viatge. Vaig assistir a un ritual maia de curació, era a Pascual Abaj. Després d’una caminada pujant al cim de la muntanya arribarem a una planícia on hi havia una foquera i on estava el xaman amb les seues pregaries.  Els visitants férem com un cercle, enmig hi havia una dona i un xaman.

Jo mirava, com he dit,  incrèdula, escèptica, pensava que era un muntatge, i en acabar vaig veure que estava equivocada. Vaig canviar de parer. Erem alguns forasters els convidats a aquella cerimònia i el xaman i la pacient serien plenament conscients de l’expectació, tanmateix el que s’hi feia era autèntic.

Per als devots és tota una sort ser acceptat i ser protagonistes perquè per a ells és una necessitat. Els pacients-devots acudeixen al xaman malalts però no físicament sinó malats d’ànima. Després d’uns resos en veu baixa i uns gestos que no sabia reproduir, la pacient, una dona indigena de mitjana edat, caiguè en un estat semi inconscient. Va ser un moment de tensió i esgarrifós, sobre tot quan enmig de la parafernàlia ritualista es matà una gallina i la sang s’escampava per tot arreu. En un moment vaig apartar la vista per la desagradable visió.

Este tipus de rituals que es fan als altars maies sempre es fan amb bona finalitat i no hi ha males intencions. Als altars es busca la pau interior i s’aconsegueix perquè la fe fa molt. 

Ritus maies a Chichicastenango

A banda, cal afegir que Chichicastengo és un esclat de colors, de sorolls, és una barreja de religió catòlica i maia, que també es veu a la seua esglèsia. És  una barreja de turisme i de vida local diària. El mercat és tradicional i és fa malgrat l’allau de turistes que el visiten atrets per la fama. I és que no es pot caminar pels carrers, no es pot parar a les tendes d’artesania o de menjars..hi ha tanta gent! 

En eixe primer viatge a Guatemala, la preciosa i màgica, l’atraient i amable Guatemala... també assistirem a un ritual maia, però en una casa particular de Santiago d’Atitlan, poble  que envolta el llac. Era el ritual amb el Maximon que no sempre té les finalitats pacifiques dels altars, com el que acabaven de presenciar a Chichicastengo.

En tot cas s’ha d’anar amb respecte, per als indigenes és important i el que als nostre ulls pot resultar irisori per a ells és fonamental. En aquella ocasió m’impacta per l’afluència de gent local, veïns dels poblats que hi anaven fent cua a rebre la gràia del xaman i a ser emparats pel Maximon de l’Atiltlan. 

La devoció l’havia vista a Chichi i ara ho tornava a veure en altre espectacle singular, esta vegada ja no era a l’aire lliure sinò en recinte tancat. En Santiago d’Atiltlan la cerimònia consistia en donar de beure i fer fumar al tros de tronc vestit que era Maximon, tot acompanyat de resos. Els descendents maies que viuen al voltant del llac creuen fervorosament amb el poder d’este personatge adorat que als nostres ulls profans, no deixa de ser un nino vestit al que s’ha magnificat, també és figura important el xaman que intercedeix per aconseguir el benestar desitjat.

Però la millor vivència amb el Maximon la tindria onze anys després, durant el segon viatge a Guatemala. L’experiència va ser més “real”, més autentica, si cal. Esta vegada la intervenció del xaman es va fer sense altres espectadors, nomes nosaltres. Estàvem  al poble de Zunil i tal volta per entrar en ambient o per veure les vistes dels voltants anàrem en primer lloc al cementeri, situat  al apart alta de la població.

cementeri de Zenil

Va ser idea d’Aroldo, el guatemalenc que ens acompanyava i que després de la visita als “habitants dels més enllà”, ens porta a una casa particular: Aqui veran ustedes uns experiencia unica, el Maximon en tota su esencia, és el que ens digué els nostre conductor particular de la furgoneta on anaven per tota Guatemala d’aci cap allà.

Aroldo era tot un personatge, recorde amb afecte aquell home que tant ens contava d’on anaven i que ens portava per on volia fent les parades que a ell li donava la gana per així mostrar-nos el seu país com calia. 

Entràrem a la casa i Aroldo demanà permís al xaman que feia el cult al Maximón. El xaman acceptà la nostra presència sempre que mostrarem discreció. El Maximon de Zunil era un ninot vestit un tant rocambolesc, que semblava aparentment Elvis Presley i al qui se li oferien totes les devocions i resos.

El Maximón envoltat d'ofrenes.

Despres de passar per davant del Maximon i observar cada detall que l’envoltava entràrem a l’habitació del costat, una espècie de corral. Hi estàvem nosaltres, el xaman (en este cas una dona), uns ajudants i el pacient. I començà la cerimònia amb una neteja dels cos i de l’anima.

Cerimònia ritual maia.

Cerimònia ritual maia.

I després la cerimònia continua amb ritus i sacrificis de sang per mig d’una gallina, que em recordà la gallina de chichicastenango d'onze anys enrere. Esta visió no em va agradar. El foc d’una foguera i el fum del cigar que insistentment fumava la xaman enterbolien l’ambient. Ens contaren que en la devoció a Maximon es mescla la màgia negra i en ocasions es busca el mal de les persones.

Cerimònia ritual maia.

Cerimònia ritual maia.

Cerimònia ritual maia.

Recorde que vaig pensar que els xamans em semblaven curanders, dels que tan proliferen en la nostra cultura, amb la diferència que els curanders tracten aspectes físics i Maximon s’ocupa dels aspectes espirituals, en ambdós casos s'acompanya de fe cega, amb devoció plena de que al final de la cerimònia trobaran la solució al seu problema. 

.

REFLEXIONS POSTERIORS, GUATEMALA any 1998 i any 2009